Per què la literatura infantil i juvenil es considera una literatura de segona? O, dit d’una altra manera: per què no es valora prou? Per què els autors de literatura infantil i juvenil han de reivindicar constantment que també ells fan literatura en lletres majúscules? Anna Fité, escriptora de LIJ i guanyadora del darrer premi Emili Teixidor per El concert més animal, creu que “hi ha una opinió general establerta, un mal hàbit social, que ens ve a dir que com que els nens són més petits que els adults, la literatura infantil i juvenil també queda per sota; com si fos una cosa petita, inferior. Caldria un canvi de consciència en aquest sentit i entre tots aprendre a valorar molt més la nostra LIJ. Tenim grans autors km 0, aquí”. En aquest sentit, cada cop són més els escriptors que quan guanyen un premi o són entrevistats pels mitjans de comunicació s’encarreguen de reivindicar la LIJ i la situació de vulnerabilitat en la qual es troba. “L’escriptora Tina Vallès va fer un gran discurs quan va guanyar el premi Folch i Torres, reivindicant l’importantíssim paper de la literatura per als nostres infants. Jo mateixa vaig expressar fa poc que soc militant de la causa que la literatura infantil i juvenil és també per a adults. En aquest sentit, no ajuden gaire alguns editors o llibreters que insisteixen en catalogar els llibres segons les edats. De 12 a 14 anys, per exemple. Això fa que molts possibles lectors, entre ells els adults, no puguin arribar a conèixer mai la qualitat d’alguns llibres de LIJ”.