Amb poc raonament econòmic o polític, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha introduït alguns dels aranzels més alts en més d’un segle i els ha imposat a gairebé totes les economies del món. Després, de sobte, malgrat haver insistit que els aranzels arribaven per quedar-se, ha ajornat els nous aranzels “recíprocs” en el cas de tots els països excepte un, i ha mantingut en vigor un gravamen general del 10% per a la resta. En el cas de la Xina, Trump ha afegit un aranzel del 50% a les dues pujades d’aranzels del 10% al febrer i març i l’aranzel “recíproc” del 34% imposat el “dia de l’alliberament” (que després ha augmentat al 84% per ordre executiva). El resultat? Un aranzel mínim efectiu del 145% per a tots els productes xinesos que entren als Estats Units (amb una exempció temporal en el cas de l’electrònica de consum).

El món trontolla des del “dia de l’alliberament”, quan el president Donald Trump va anunciar la imposició dels aranzels més alts en més d'un segle. Els EUA apugen els impostos a les importacions de gairebé tots els països del món (tot i que ara Trump hagi ajornat aranzels “recíprocs” per a la majoria de països durant els pròxims 90 dies). Unes sabates fetes a Bangladesh i venudes als majoristes nord-americans per 20 dòlars els costaran com a mínim 27 dòlars. Una peça de maquinària que General Motors importa d’Europa per 200 dòlars no baixarà dels 240 dòlars. La primera reacció va ser que els mercats de tot el món es van desplomar i es va desfermar la por a una recessió global.

L'elevada taxa d'atur juvenil de la Xina i el fet que els joves del país cada cop estan més desil·lusionats (molts estan deixant la feina) ha cridat l'atenció dels mitjans de comunicació internacionals i dels responsables polítics xinesos. El relat oficial és que el problema té a veure amb la recent desacceleració del creixement del país. Però la qüestió va molt més enllà.

El mes passat, la Xina va abandonar la seva política de covid zero i va posar fi de manera convulsa a gairebé tres anys de restriccions. La brusquedat del moviment va sorprendre gairebé tothom. Podria haver estat un procés molt més gradual, amb una transició més lenta dels confinaments massius forçosos a unes mesures més flexibles, com ara l’autoaïllament voluntari i el distanciament social. El govern, però, ha optat per tirar pel dret precipitadament.

Els líders de la Xina sempre han sigut conscients que en algun moment haurien d'abandonar la política de covid zero i que com més esperessin més dolorosa seria la transició. No obstant això, semblaven encallats, incapaços de deixar-la enrere i mirar endavant. Però llavors un incendi en un edifici d'apartaments de la ciutat confinada de Xinjiang va matar deu persones, que no van poder fugir-ne perquè les portes i les entrades estaven bloquejades. Aquesta va ser l’espurna de les protestes antigovernamentals més importants de la Xina des del moviment de Tiananmen del 1989, i es va convertir en el catalitzador de la decisió de les autoritats de començar a relaxar les restriccions.

Nou mesos després que Rússia envaís el seu país, els ucraïnesos tenen l’esperança d’una victòria militar. Però si parlem de pau i prosperitat a llarg termini, una victòria militar seria només el final de la primera fase. La següent fase, la de la reconstrucció, serà molt més llarga i dura, i requerirà un suport econòmic continu i extens dels amics i aliats del país.

La població urbana xinesa ha hagut de suportar les mesures preventives més dràstiques de la pandèmia del covid-19. Durant 60 dies seguits els 27 milions d’habitants de Xangai es van veure obligats a sotmetre’s a un estricte confinament, i no van ser els únics. A l’abril i al maig, durant el pic de l’onada de l’òmicron BA.2, en 45 ciutats es va aplicar alguna mena de confinament, que va afectar un total de 373 milions de persones. És una xifra més elevada que la suma dels habitants dels Estats Units (329,5 milions) i el Canadà (38 milions) i el 83% de la població de la Unió Europea (447 milions).

El compromís de Pequín d'aconseguir la neutralitat de carboni abans del 2060, recollit ara en el 14è Pla Quinquennal, s'ha rebut amb entusiasme a tot el món. Si el gegant asiàtic se’n surt, podria rebaixar tot sol les temperatures globals en 0,25 graus centígrads en relació amb l’augment previst. Però ¿aquest pla és realista?

Abanda d’haver estat ajornats un any, els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 han estat sumits en diverses controvèrsies. Segons una enquesta recent, un 78% dels ciutadans japonesos creuen que s’haurien d’haver cancel·lat per la pandèmia. I durant la celebració dels Jocs, els mitjans japonesos han incidit en la idea que no tots els atletes visitants estaven vacunats contra el covid-19.