<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Joxean Fernández]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/firmes/joxean-fernandez/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Joxean Fernández]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La barricada, la rebel·lia i la tristesa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/barricada-rebel-lia-tristesa_129_4065688.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Cuba és avui una passió trista, la que un sent per un far que s’apaga. Miro les imatges que arriben des de l’illa. Busco sabotejadors, agitadors pagats, els agents de l’imperialisme dels quals parla el govern. Potser, infiltrats entre la gent, mestres de la disfressa, existeixen. No soc cap ingenu. No seria la primera vegada. Si Mike Pompeo, anterior secretari d’Estat dels EUA, confessava que el propòsit de les sancions era “matar de fam” l’illa per derrocar el règim, qualsevol vilesa és possible, i aquesta també. El mostrari de canallades és interminable. Però desconfio profundament dels missatges que emet el poder, qualsevol poder, també el que governa Cuba des de fa sis dècades.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joxean Fernández]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/barricada-rebel-lia-tristesa_129_4065688.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 24 Jul 2021 17:54:30 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
