Es deia Choumicha, tenia 38 anys i va morir assassinada pels volts del dia de Nadal a mans de la seva exparella en el que va ser l'últim crim masclista de l'any 2023 a Catalunya. Ella havia denunciat dos cops amb anterioritat el seu botxí, que ja ha ingressat preventivament a la presó per ordre d'una jutge. En els últims dotze mesos de l'any quinze dones han estat assassinades, segons el recompte de la conselleria de Feminismes i Igualtat de la Generalitat, que hi inclou tots els feminicidis, tant si es cometen en l'àmbit de la parella (l'indicador que fan servir la policia catalana i la justícia per parlar de violència masclista) com si no. Es tracta d'una xifra rècord des del 2012, quan es va començar a fer el recompte a escala catalana.

Durant tot l'any passat 53 motoristes van perdre la vida a les carreteres catalanes, un 20% més que el 2022. De fet, el repunt de víctimes mortals en aquest col·lectiu altament vulnerable contrasta amb la reducció del 13% de la mortalitat viària en termes generals. I la situació a Catalunya no és una excepció. Segons l'últim balanç de la direcció general de Trànsit (DGT), 299 persones a tot l'Estat han mort mentre circulaven en motocicleta els últims 12 mesos, un 19% més que l'any anterior. Per tot plegat, el ministeri d'Interior ha anunciat una bateria de mesures per intentar reduir la sinistralitat, com ara l'obligació de dur casc integral i guants homologats per als motoristes que circulin per carretera.

La detenció a finals d'octubre d'un adolescent a Súria per haver agafat fotografies de nenes i haver-les despullat a través de la intel·ligència artificial (IA) ja no és un cas aïllat. La Fiscalia de Menors de Barcelona n'investiga un altre amb característiques similars, segons confirmen fonts de l'organisme. En pocs mesos s'han obert a les comarques de Barcelona dues investigacions d'un delicte que fins ara no tenia precedents. De fet, el primer cas a Espanya de generació de continguts pornogràfics infantils a través d'IA es va fer públic aquest setembre, després que la Policia Nacional identifiqués diversos menors a Almendralejo (Badajoz) per haver despullat altres companyes amb aquests programes.

De cada 100 morts que es produeixen a Catalunya, sis requereixen una autòpsia forense perquè tenen un origen violent o la causa és desconeguda. Aquest examen pot ser clau per a la investigació judicial. Però les autòpsies també poden arribar a salvar vides. Per exemple, a través dels teixits de donants que s'extreuen per a trasplantaments –un únic donant de cadàver pot millorar la vida de 100 pacients–, però també estudiant les possibles causes de la mort sobtada d'una persona jove. Les mutacions genètiques descobertes han servit perquè 1.200 famílies des del 2012 es posessin en mans de metges per poder controlar i tractar els riscos associats a aquestes alteracions detectades en el seu familiar mort i que ells també porten.

En l'última dècada diverses de les màximes autoritats del Govern han hagut de passar pels jutjats per causes relacionades amb el Procés, però ho han fet sempre com a investigats o acusats. En canvi, aquest dimecres el president del Govern, Pere Aragonès, ha declarat davant del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona com a víctima de l'espionatge a l'independentisme en el marc del cas Pegasus. Aragonès ha assenyalat expressament el CNI com el responsable de l'espionatge, que, segons la querella del president, s'hauria allargat uns 20 mesos, entre el juliol del 2018 i el març del 2020, un període clau per a la política catalana i espanyola. A la sortida dels jutjats, després de declarar durant uns 45 minuts, Aragonès ha insistit en la necessitat de desclassificar la informació relativa a l'espionatge amb el programari Pegasus: "El govern espanyol té l'obligació ètica i moral de desclassificar la informació", ha dit.

El fracàs de Catalunya a l'informe PISA no és una excepció a Europa. Alemanya també ha obtingut els pitjors resultats de la història del país, mentre que a França el retrocés en el rendiment es qualifica d'"històric", i a Itàlia l'última edició de les proves ha evidenciat un país a dues velocitats en l'àmbit educatiu. Quina ha estat la reacció dels governs davant dels resultats? França ha estat el país més ràpid a l'hora de moure fitxa i ja ha anunciat que a partir del curs vinent separarà els alumnes per nivell a llengua i matemàtiques. Alemanya es planteja recentralitzar competències (les polítiques educatives estan transferides als estats federals), mentre que Itàlia ha mirat cap a una altra banda tot i el retrocés educatiu.

El futbolista Dani Alves s'enfrontarà a una petició de condemna de fins a 12 anys de presó per violar una dona a la discoteca Sutton el 30 de desembre de 2022. La Fiscalia ja va presentar fa uns dies el seu escrit de conclusions provisionals en el qual demanava 9 anys de presó per al futbolista. Una petició de condemna que ha endurit l'acusació particular del cas: l'advocada que representa la denunciant demana per al futbolista la pena màxima del delicte d'agressió sexual sense comptar possibles agreujants, 12 anys de presó. En l'escrit d'acusació, segons ha pogut saber l'ARA, sí que demana la mateixa indemnització que la Fiscalia: 150.000 euros.

Primera proposta de condemna per al futbolista Dani Alves, que està en presó preventiva acusat d'haver violat una noia al lavabo d'un reservat de la discoteca Sutton de Barcelona el 30 de desembre passat. La Fiscalia demana una condemna de 9 anys de presó per a l'exjugador per agressió sexual, als quals caldria afegir una mesura de llibertat vigilada de 10 anys i una indemnització de 150.000 euros per a la víctima. El ministeri públic també s'oposa a l'última petició de llibertat que havia fet la defensa del futbolista, que ja ha consignat als tribunals 150.000 euros en concepte de fiança per a la víctima. Fonts de la Fiscalia afegeixen que aquesta fiança no seria suficient per aplicar-li la condemna al mínim d'un any de presó que estableix la llei.

L'Audiència de Barcelona ha tombat l'últim intent de la defensa de Dani Alves per evitar ser jutjat per violar una noia en uns lavabos d'un reservat de la discoteca Sutton el 30 de desembre del 2022. L'exjugador del Barça –que continua preventivament a la presó– va recórrer al tribunal la resolució judicial que posava punt final a la investigació del cas i el deixava a un pas del judici per agressió sexual. Els magistrats, però, entenen que els indicis contra el futbolista són "suficients" per asseure'l al banc dels acusats.

Un jutge presidint la sala. Una estrada amb la cadira de l'acusat al centre. A l'esquerra, el banc on s'asseuen la fiscalia, les acusacions i les defenses. I a la dreta, els nou membres del jurat popular. És la imatge que la majoria té al cap quan s'imagina un judici. En realitat, els judicis amb jurat són els menys habituals i també els més cars. El cost mitjà d'un d'aquests procediments pot arribar fàcilment als 6.000 euros. I això sense comptar les despeses ordinàries que qualsevol judici genera a l'erari públic (el sou del jutge, el fiscal, els funcionaris, el manteniment de la sala, la llum). Què els fa més cars? La remuneració que es dona als jurats per la feina que assumeixen durant aquests dies.

Les germanes Dolores i Pilar V., juntament amb el marit d'aquesta última, es van posar d'acord per matar el company sentimental de la Dolores. Van traçar un pla que el marit de la Pilar va acabar executant la matinada del 10 de juliol de 2021: mentre la víctima era a la seva habitació, ell va atacar-la amb una palanca metàl·lica. L'home va poder arribar fins a la porta que comunica el pis amb l'escala del bloc, on el seu botxí el va acabar de rematar amb diversos cops al cap. Després, entre tots, van embolicar el cos amb una manta i van netejar les restes de sang.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut el dret d’una alumna de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a rebre en castellà dues assignatures troncals a banda de la de llengua castellana. Així, estima parcialment el recurs dels pares de la nena en contra de la decisió del departament d’Ensenyament, que li volia denegar. Això no obstant, el tribunal desestima la resta del recurs i manté el projecte lingüístic del centre.

L'abril del 2017 tres germans van presentar una denúncia contra el seu oncle per haver-los agredit sexualment de manera reiterada quan ells eren petits. Van necessitar gairebé dues dècades per reunir el valor d'explicar el que havien patit i tenien una prova clau: una confessió parcial del seu agressor, en una conversa que havien enregistrat amb una gravadora. Però tot i les seves declaracions, i les proves, ha acabat absolt. Tot per un retard del jutjat que va dur el cas.

La Policia Nacional ha detingut aquest dilluns cinc menors d'edat per haver agredit sexualment una adolescent a finals de setembre a Màlaga, primer durant una festa d'aniversari en un descampat, en la qual víctima i agressors haurien coincidit i, després al pis d'un d'ells. La víctima –que sospita que li van posar una substància a la beguda– també hauria explicat que dos dels nois l'haurien tornat a agredir quan l'acompanyaven a casa. És l'últim atac sexual greu que ha transcendit. Però les dades indiquen que la violència sexual ha arrelat. Segons el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), un de cada cinc adolescents és víctima d'alguna acció de violència sexual al llarg de la seva infància i joventut, sigui comesa per un adult o per un o diversos menors d'edat.

Quan pensem en una metgessa o metge de família la primera imatge que ens ve al cap és la dels professionals que exerceixen als ambulatoris de tot el país. Són la primera línia de l'atenció mèdica a la ciutadania i el referent de salut més proper per a la majoria de la població. Però els metges de família també són qui s'encarreguen de l'atenció pal·liativa o els que vetllen per la salut dels interns de les presons, per posar algun exemple. Aquestes altres cares no tan visibles de l'atenció primària s'han posat en relleu aquest octubre en el 29è Congrés d'Atenció Primària de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Una d'elles és Chusa Javierre, que fa 21 anys que treballa com a metgessa de família a la presó de Ponent de Lleida.

El president executiu del Barça, Joan Laporta, des d'aquest dimecres també està imputat en el cas Negreira, després que el jutge que porta la causa, Joaquín Aguirre, hagi ampliat la investigació fins al juliol del 2008, un període que ja comprèn el seu primer mandat en la institució blaugrana, que va durar del 2003 al 2010. El jutge instructor li atribueix un delicte de suborn o, alternativament, un de corrupció entre particulars en la modalitat esportiva, a banda d'altres d'administració deslleial i falsedat documental, segons diu la resolució del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona a la qual ha tingut accés l'ARA.

La denúncia per una agressió sexual en grup de vuit adolescents a una menor de 13 anys a Alacant o l'atac amb ganivet a tres professors i un alumne de Jerez per part d'un altre estudiant de tercer d'ESO són només dos dels exemples de l'augment de delictes violents entre menors. Tot i que la gran majoria de les infraccions comeses pels adolescents d'entre 14 i 17 anys són furts –sense violència– o lesions, els robatoris amb violència i les agressions amb navalles o altres armes continuen creixent. La Fiscalia de Menors ha detectat un "enquistament dels comportaments violents" en general a tot l'Estat i, en particular, a les grans ciutats, inclosa Barcelona. Els intents d'homicidi i els homicidis consumats comesos per menors han augmentat un 14% el 2022 respecte a l'any anterior, els robatoris violents un 6% i les agressions sexuals s'han disparat un 45% en tan sols un any.

Nou gir dels esdeveniments en el cas Dani Alves, des del mes de gener en presó preventiva acusat d'haver violat una noia la nit del 30 de desembre a la discoteca Sutton de Barcelona. Segons fonts consultades per l'ARA, el mateix Alves ha pres la decisió de fer fora el seu actual lletrat, Cristóbal Martell, i contractar una nova advocada, Inés Guardiola Sánchez, doctora en dret penal i especialista en dret penitenciari. Tot això a les portes del judici. Fonts coneixedores de la decisió apunten que al llarg dels mesos el futbolista brasiler ha anat perdent la confiança en Martell fins al punt de plantejar-se el canvi. Les mateixes fonts apunten que hi ha hagut manca de comunicació entre advocat i client i que no sempre han estat d'acord en la línia estratègica que havia de seguir la defensa.

Tots els nadons nascuts a partir de l'1 d'abril del 2023 (i els infants prematurs o amb afectacions pulmonars greus que tenen menys d'un any) poden vacunar-se contra la bronquiolitis en qualsevol centre d'atenció primària (CAP) a partir d'aquest dilluns. El departament de Salut comença a immunitzar aquesta setmana els infants davant d'una infecció respiratòria que només l'any passat va afectar 7.500 criatures, un miler de les quals van haver de ser hospitalitzades. De fet, formalment el que s'inocula als petits no és una vacuna perquè es tracta d'injectar defenses i no el virus. Les famílies rebran un missatge al telèfon mòbil per poder demanar hora telefònicament o a través de l'app La Meva Salut, i els infants que neixin a partir de divendres la rebran directament a l'hospital durant els primers dies de vida. T'expliquem tot el que has de saber de la campanya d'immunització:

Les càrregues dels agents antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Sis anys després dels fets encara no s'ha registrat ni una sola condemna. Els pocs casos que s'han jutjat han acabat amb absolució i les grans causes o bé s'han arxivat o bé continuen pendents de judici. Hi ha 132 agents –alguns d'ells comandaments a peu de carrer durant la jornada del referèndum– que continuen processats i investigats. Una futura llei d'amnistia per a les causes del Procés com la que es discuteix ara podria fer canviar la seva situació. La gran pregunta, però, és si els policies de l'1-O n'haurien de formar part.