Els agents socials que vetllen pel dinamisme econòmic de Catalunya celebren l’acord per a l’ampliació de l’aeroport. Un canvi que, per exemple, pot permetre venir des del Japó sense escala. O tenir més vols directes als Estats Units. Però les preguntes que encara no tenen resposta són: qui en seran els passatgers, i què ens aportaran?

Com diu Walt Whitman, “cada persona conté una multitud”. És per aquest motiu que comportar-se sempre de manera ètica és heroic. És un fenomen verificat: els valors ètics es desfan com un terròs de sucre quan entren dos valors o més en conflicte. Aquest procés comença per un canvi de perspectiva. Passem de l’ideal ètic a un objectiu més operatiu, aconseguir un resultat a curt termini. Es produeix una contradicció entre dos objectius, i el nostre cervell no ho pot gestionar bé. I s’acaba racionalitzant la tria amb pensaments del tipus “tothom ho fa”, “és molt poca cosa” o “és una excepció”, i ens quedem la mar de tranquils. Un exemple: un dia que tenim més pressa per arribar a un lloc (resultat operatiu) ens excusa per saltar-nos els semàfors en ambre (o directament en vermell) quan sabem que cal frenar.

El nombre d’aturats (persones sense feina i amb disponibilitat per treballar) del primer trimestre ha augmentat en 47.200. Es tracta d’un nombre important que ha fet saltar alguna alarma i que ha provocat buscar en les sèries històriques altres primers trimestres negres. Ha aparegut el del 2012, quan l’atur va pujar en 61.500 persones. Però la situació contextual no és equiparable, perquè aquell any es va tancar amb una xifra esgarrifosa per sobre del 26% d’aturats, quan ara estem a Catalunya per sota del 9%.

La inversió estrangera bruta total a Catalunya suposa el 16% de tot l’Estat, uns 4.900 milions d’euros. Molt, però molt, per darrere de la comunitat madrilenya. Així ho constaten les dades publicades fa un parell de dies pel ministeri d’Economia. En aquest context, però, cal ressaltar la feina de captació d’Acció, que el 2024 va captar més de 1.000 milions en inversió estrangera productiva (IED). Aquest tipus d’inversió, la productiva, és la més beneficiosa en comparació a la de capitals. La inversió productiva es concreta en infraestructures i llocs de treball, que tenen un nivell de compromís, i un cicle de vida molt superior a les inversions financeres, que són més volàtils i es mouen segons bufa el vent especulatiu. 

El proper 8 de març vindrà farcit de les dades habituals en clau de gènere. No cal ser gaire imaginatiu: la persistència de les bretxes salarials, la menor presència de dones en llocs de responsabilitat i els majors índexs de pobresa entre les dones. Es parlarà de la necessitat que hi hagi més polítiques, de l’educació i de la sensibilització.

La reducció de la jornada laboral comença el seu camí per ser aprovada al Congrés. O no. La manca de consens social, que s’ha vist reflectida en els mesos de negociacions entre el ministeri de Treball i el d’Economia, tornarà a fer-se palesa. Els sindicats ja fa setmanes que van donar llum verda a la proposta. Les patronals, en canvi, es posen les mans al cap; de fet, la resposta de la CEOE a la proposta de reducció de jornada va ser que ens caldria treballar 41,2 hores a la setmana per compensar la baixa productivitat respecte a la mitjana europea. 

L’estiu passat, el buscador de Google va ser qualificat de monopoli per la justícia nord-americana. Segons el jutge, l’empresa, que en els seus inicis tenia com a lema “Don’t be evil” [No siguis malvat], va mirar d’assegurar la seva posició dominant. Per exemple, va pagar sumes estratosfèriques a fabricants, com Apple, perquè els seus navegadors utilitzin per defecte el buscador de Google. Això permet cobrar tarifes elevades a empreses anunciants, que volen aparèixer en el buscador que acapara el 94% de les consultes. La Comissió Europea ha mirat de frenar-ho obligant els navegadors a oferir l’elecció de buscador –les opcions inclouen Bing, Yahoo!, Ask, Baidu o Quora, entre d’altres– la primera vegada que s’hi accedeix. Però l’impacte de la mesura ha estat limitat, i la majoria de les cerques continuen fent-se amb Google. I és que, de fet, els sectors tecnològics tenen més probabilitats de generar monopolis: requereixen una inversió inicial molt elevada, però després són fàcilment escalables.

Aquesta tardor vindrà acompanyada de la reforma laboral, que va quedar encallada abans de l’estiu. La mesura de més abast és la reducció en un 6,25% de la jornada laboral setmanal (deixant-la en 37,5 hores) mantenint el mateix sou. El bloqueig de les patronals no és d’estranyar, perquè els costos laborals solen ser els més importants en qualsevol empresa. I per a algunes pimes, una petita variació pot posar en joc la viabilitat econòmica. Però convé recordar que la darrera reducció va ser l’any 1983, sota el govern del llavors flamant president Felipe González, que va consolidar les 40 hores actuals (en comptes de 43). D’això fa quatre dècades, abans dels mòbils, d’internet, i de tantes altres tecnologies que, en teoria, ens fan més eficients. 

La llei de la paritat ja és a la cambra alta i, previsiblement, després de l’estiu entrarà en vigor. Una llei amb què el govern fa bandera del seu compromís amb les polítiques d’igualtat, portant el text legislatiu molt més enllà del mínim exigit en la directiva europea que regula l’equilibri de gènere en els consells d'administració de les empreses cotitzades.

Un bon gruix dels nascuts el 06, com ells mateixos s'autoanomenen, van passar pels exàmens de selectivitat la setmana passada. Ara deuen estar gaudint d'un merescudíssim estiu, encara aliens a les dificultats que els suposarà emancipar-se, si tot continua en la mateixa direcció. Malgrat això, i atenent les estadístiques, accedir a la universitat continua sent la millor opció. El 2023, la taxa d’atur entre persones amb estudis superiors va ser del 13,4%, molt per sota de la dels joves amb estudis obligatoris, que va superar el 32%. 

El serial de la potencial fusió del BBVA amb el Banc Sabadell està acompanyant els darrers dies de campanya electoral. Des de fora, s’observen dues posicions sense marge de maniobra: un fa una oferta dient que no es pot moure ni un mil·límetre, i l’altre la rebutja per considerar-la insuficient. Ara, l’opa hostil deixa la decisió en mans dels accionistes i no del consell d’administració, i la fragmentació actual de l’accionariat del Banc Sabadell no situa l’entitat en la millor posició.

Atraure talent o capital a través de polítiques fiscals és una pràctica habitual dels països. El que ja no ho és tant és convertir una part d’un país en una mena de nínxol fiscal. En aquest sentit, la Comunitat de Madrid esprem al màxim el marge de maniobra que té en l'IRPF autonòmic, tal com ha fet també amb la bonificació de l’impost de patrimoni.

En precampanya electoral cal ser especialment crític amb les promeses dels partits polítics, sobretot amb les que impliquin més despesa pública. El final de la vigència de la clàusula d’excepció del Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea, que donava màniga ampla als estats membres per no complir amb les dues xifres màgiques –el 3% de dèficit públic i el 60% de deute sobre el PIB–, canvia completament el context de vaques grasses en el qual hem viscut els darrers anys. Quan passem de pressupostos prorrogats a pressupostos aprovats, la quantitat total haurà d’anar a la baixa. 

L’índex estatal dels preus de lloguer està vigent des d'aquest dissabte. En això, Catalunya ja és gat vell, i acumula experiència prèvia, des de l’aprovació de la llei de contenció de rendes –el setembre del 2020– fins a la seva parcial suspensió pel Tribunal Constitucional, divuit mesos més tard. Unes lleis, tant la versió autonòmica com l’estatal, que impulsen un canvi radical: convertir el mercat lliure de l’habitatge de lloguer en un mercat regulat en les ciutats on hi ha més demanda, que són moltes.

A mesura que es van tancant els comptes financers del 2023, es confirma que els beneficis dels principals bancs del país batran rècords. No ve de nou. Els resultats trimestrals apuntaven maneres. El motiu d'aquests beneficis és ben senzill: les entitats cobren més pels diners que presten –en hipoteques o crèdits– i paguen menys pels dipòsits bancaris. Però, per què es remuneren poc els dipòsits? Puc oferir una explicació i una sospita no confirmada. 

Els primers dies del mes de gener es caracteritzen per l'actualització de preus a l'alça i, amb sort, també dels sous. Tot i que el més probable és que aquest augment quedi per sota de la inflació, consolidant així una pèrdua de poder adquisitiu que s’acumula des de fa temps. Els esforços polítics i socials tant en la millora de l'estabilitat contractual com en la pujada del salari mínim han quedat descafeïnats per l’entorn inflacionari i la situació del preu de l’habitatge.

La ministra Elma Sainz té l’oportunitat de donar bones notícies en els seus primers 100 dies al capdavant del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Les pujades en les pensions són la conseqüència del compliment de les reformes en el sistema acordades en legislacions anteriors; la darrera, del proppassat març, era una de les condicions de la Unió Europea per continuar rebent els fons europeus. 

L'acord del nou govern de coalició es concreta en un document farcit de bones intencions i que apunta la voluntat de mantenir el mateix alt ritme d'activitat legislativa que va caracteritzar la passada legislatura, una voluntat que sens dubte serà frenada per la nova aritmètica parlamentària. Per saber si es podran complir o no els compromisos, no tenim una bola de vidre, però comptem amb algunes previsions per al curt termini i amb les macrotendències.

Després d’un estiu que s’ha fet etern, i d'una sequera tossuda que modifica els paisatges, és un bon moment per reflexionar sobre què s'està fent per aturar el canvi climàtic i mirar de preservar el planeta.

Les comunitats autònomes governades pel PP han començat una cursa per veure quina d'elles pot reduir més l'impost sobre el patrimoni, apropant-se així al model de la Comunitat de Madrid, on els contribuents gaudeixen d'una bonificació per la totalitat de l'import. Aquest impost és de caràcter estatal, però com que està cedit a les comunitats, cada autonomia aprofita les seves competències per modificar-ne les variables: l’import exempt, els percentatges o els trams impositius.