El govern espanyol fa un pas més per dotar de múscul l’Empresa Estatal d’Habitatge (Sepes) després del canvi legislatiu que li permet "gestionar i construir habitatges". Aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat la incorporació de més de 40.000 pisos de la Sareb a aquesta empresa pública. Del total de pisos, 9.257 se situen a Catalunya, és a dir, el 27,8%, segons dades del ministeri d'Habitatge. Alhora, es volen incorporar 2.400 solars d'ús residencial, també de la Sareb, amb capacitat per albergar 55.000 pisos, segons els càlculs del ministeri. L'objectiu del govern espanyol és que tots ells passin a formar part del parc estatal d'habitatge públic –Espanya fa anys que se situa a la cua d'Europa– i es destinin al lloguer social.

El BBVA està analitzant la condició que aquest dimarts va imposar el govern espanyol a l'opa hostil sobre el Banc Sabadell i entre les decisions que pot prendre no descarta fer marxa enrere amb l'operació. "Dins de l'anàlisi d'aquesta condició addicional [del govern espanyol] hi ha diferents alternatives, aquesta [retirar l'opa] inclosa", ha indicat el director general del BBVA a Espanya, Peio Belausteguigoitia, aquest dimecres en el marc del curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) organitza a la Universidad Menéndez Pelayo, i que patrocina el mateix BBVA.

El Banco Santander va prendre el control del Banesto l'any 1998, però no va ser fins al 2013 que aquest segon va desaparèixer del tot integrat dins el primer. Ara, aquell escenari es podria repetir, però amb el BBVA i el Banc Sabadell com a protagonistes i el motiu és la condició per raons d'interès general que el govern espanyol ha decidit afegir a l'opa hostil. El consell de ministres d'aquest dimarts ha acordat imposar al BBVA mantenir el Banc Sabadell per separat durant tres anys, amb la possibilitat d'ampliar-ho dos anys més, és a dir, durant un total de cinc anys.

A les files socialistes, però també al govern espanyol, es mira de reüll la informació que pugui anar sortint en el marc de la investigació per corrupció oberta al Tribunal Suprem i que esquitxa els dos últims secretaris d'organització del PSOE, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, així com l'exassessor del primer, Koldo García. Però també s'està a l'expectativa del que puguin dir per defensar-se sobretot de l'acusació que els vincula a adjudicacions d'obres públiques presumptament irregulars. A les portes de la declaració d'Ábalos i Koldo García al Tribunal Suprem, aquest dilluns, el foc creuat entre ells i la consegüent sensació de campi qui pugui porta els socialistes a témer que la ferida es faci encara més gran.

Espanya només haurà de destinar el 2,1% del PIB a despesa militar. Així ho ha assegurat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, aquest diumenge. En una compareixença des de la Moncloa, Sánchez ha explicat que s'ha arribat a un acord amb l'Aliança Atlàntica perquè cada país s'adapti de forma particular a l'objectiu del 5% del PIB de despesa pública en defensa. "Destinarem [Espanya a defensa] el 2,1% del PIB. Ni més, ni menys", ha afirmat Sánchez.

El terratrèmol polític que ha desencadenat l'informe de la Guàrdia Civil del denominat cas Cerdán sobre la trama de presumpta corrupció que esquitxa els dos exsecretaris generals del PSOE, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, així com l'exassessor del primer Koldo García, no ha passat desapercebut en el 13è congrés de Comissions Obreres (CCOO), ni en el discurs de clausura de qui ha estat reelegit secretari general per a quatre anys més, Unai Sordo: "Espanya necessita un compromís històric per al progrés i la profundització de la democràcia, i això requereix una lluita sense quarter contra la corrupció, en qualsevol de les seves formes, afecti a qui afecti", ha dit Sordo aquest dissabte, pocs minuts després de començar la seva intervenció al conclave sindical. Poc abans havia intervingut la ministra de Treball i cara visible de Sumar, Yolanda Díaz, que no només hi ha fet referència, sinó que ha elevat el to contra els socialistes.

El presumpte cas de corrupció al PSOE per comissions il·legals de la trama dels dos exsecretaris d'organització Santos Cerdán i José Luis Ábalos i l'exassessor Koldo García està acorralant cada dia més el govern espanyol. Això ha comportat que els socis d'investidura de Pedro Sánchez ja l'hagin deixat sol en la defensa del seu executiu, però també un enduriment del to del seu soci de govern, Sumar. Mentre diversos partits de la plataforma de la vicepresidenta segona espanyola, Yolanda Díaz, estan pensant si trenquen amb el projecte amb el qual s'havien aliat i Podem es mostra especialment contundent contra l'executiu estatal, la política gallega ha decidit endurir el to. "El problema està en dos partits, el PP i el PSOE, i això és el que s'ha d'acabar", ha afirmat aquest dissabte en la clausura del tretzè congrés confederal de CCOO.

Pedro Sánchez apuja l'aposta contra l'OTAN i Donald Trump en plena crisi del govern espanyol pel cas Cerdán. El president espanyol ha enviat aquest dijous una carta al secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, en què es nega a acceptar la seva petició que tots els aliats incrementin el pressupost de despesa militar fins que assoleixi un 5% del seu producte interior brut (PIB), una imposició que arriba directament de la nova administració republicana dels Estats Units. "Comprometre's al 5% no és raonable", assegura el líder socialista en el text.

La firma del director de cinema Dany Boyle (Trainspotting) i la del guionista Alex Garland (Civil war) arriben de bracet a les sales amb un gènere que, en paraules del mateix Boyle, "segueix funcionant i té el seu públic": el terror. A partir d'aquest divendres, els espectadors podran transportar-se de nou a una Anglaterra inhòspita i arrasada per un virus que ha infectat els ciutadans i els ha transformat en zombis, un fet que ha deixat l'illa abandonada a la seva sort.

El govern espanyol ha resolt el trencaclosques de l'origen de l'apagada elèctrica massiva que va patir la península Ibèrica el passat 28 d'abril. Quaranta-nou dies després de la incidència, el comitè tècnic que ha liderat el ministeri per a la Transició Ecològica ha conclòs l'informe en què s'indiquen les causes que van provocar que Espanya i Portugal es quedessin a les fosques durant hores.

Les comunitats autònomes i els ajuntaments comptaran amb recursos rècord per elaborar els pressupostos de l'any 2026. El consell de ministres d'aquest dimarts ha actualitzat les entregues a compte o bestretes per a les dues administracions, tal com va anunciar la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a RNE dilluns al matí i ha informat la portaveu de l'executiu espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts.

Acciona, la multinacional creada i controlada per la família Entrecanales, ha estat en el punt de mira des d'aquest dimecres per la seva aparició a l'informe de l'UCO sobre el cas Cerdán. En concret, els focus s'han posat damunt el negoci d'Acciona que es dedica a la construcció; presumptament, la trama formada per Koldo García, José Luis Ábalos i Santos Cerdán rebia comissions il·legals a canvi d'afavorir que la companyia guanyés contractes d'obra pública.

L'atac d'Israel a l'Iran d'aquest divendres a la matinada no ha passat desapercebut ni per al petroli ni per a les borses, com és habitual cada cop que escala el conflicte al Pròxim Orient. El preu del barril de Brent s'ha arribat a disparar més d'un 10%, i els principals mercats europeus obrien la sessió d'aquest divendres registrant caigudes, que s'han consolidat al final de la sessió. Els mercats europeus han tancat caient al voltant de l'1%. Per contra, l'or ha tocat els màxims del mes perquè per als inversors és vist com un refugi.

"Demano perdó a la ciutadania i a tots els militants del PSOE. Estava convençut de la integritat de Santos Cerdán. No hi havia cap indici de la seva participació en l'anomenat cas Koldo. Però aquest matí han aparegut indicis molt greus, i per això aquesta tarda he demanat la seva dimissió amb efectes immediats. De nou, demano disculpes a la ciutadania". Així ha arrencat aquest dijous Pedro Sánchez la seva compareixença a Ferraz després del cessament del número 3 del PSOE, Santos Cerdán, arran d'un demolidor informe de la Guàrdia Civil que l'assenyala per presumpta corrupció. "No hauríem d'haver confiat en ell", ha admès el president espanyol i líder del PSOE. Visiblement afectat i amb un to greu, ha anunciat que posarà en marxa una auditoria externa sobre els comptes del partit i que reestructurà l'executiva el pròxim 5 de juliol. En canvi, ha descartat canvis al consell de ministres i l'avançament electoral que li reclama el PP.

"Jo crec que anem a setembre". Això és el que pensa una veu del diàleg social sobre la tramitació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals al Congrés dels Diputats. La setmana passada, la mesa va tornar a ampliar fins a aquest 11 de juny el període per presentar esmenes a la totalitat al projecte de llei. Aquest no és el primer cop que s'amplia el termini, i per això aquest representant dels agents socials creu que —a aquest ritme— no hi haurà temps perquè el projecte es voti en una sessió plenària abans de les vacances d'estiu. Això faria que saltés al setembre: normalment, el Congrés està habilitat el mes de juny, però no al juliol ni a l'agost, per bé que sempre es poden habilitar dies a últim moment per tancar, precisament, carpetes pendents.

Més d'un mes després de l'apagada elèctrica massiva que va afectar la península Ibèrica, la incògnita de quin va ser l'origen de la incidència no és l'única derivada. Al fet de resoldre el trencaclosques de la causa de l'apagada s'hi ha afegit una batalla per la transparència, però també el dubte sobre qui assumirà les reclamacions milionàries que es preveuen per la falta de subministrament elèctric que van patir empreses i famílies durant més de vuit hores. Es tracta de dos fronts que aquests últims dies no han fet res més que escalar.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, proposa a les comunitats autònomes triplicar la inversió estatal en habitatge i blindar l'habitatge públic de per vida. Aquesta és l'oferta que ha traslladat als màxims representants autonòmics dos dies abans que divendres se celebri la conferència de presidents. El PP va forçar ampliar l'ordre del dia, que inclourà temes com el finançament, el control de fronteres i l'apagada elèctrica massiva, però el govern espanyol ha llançat una proposta que recondueix el focus de la cimera cap a l'habitatge, una de les dues carpetes que inicialment va proposar tractar-hi (juntament amb les universitats i la formació professional). Tot plegat s'oficialitzaria en un Acord Estatal per a l'Habitatge, segons ha traslladat Sánchez en una missiva als presidents autonòmics aquest dimecres.

Luis de Guindos, avui vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), va ser el primer ministre d'Economia que amb la llei de defensa de la competència de l'any 2007 a la mà va decidir el 2012 elevar una opa al Consell de Ministres ii va al·legar raons d'interès general. Es tractava de l'operació de compra de La Sexta per part d'Antena 3. Era l'únic ministre del rang que podia penjar-se aquesta medalla, fins aquest dimarts a la tarda, quan l'actual ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, decidia fer el mateix en el cas de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell.

"Recordo que estava reunit amb el president [Florentino Pérez]. Des del seu despatx es veien unes torres i em va dir: "Són els galàctics: Figo, Ronaldo i Zidane". I després em diu: "Mira, aquesta és la teva [torre]". I jo vaig pensar: "Bé, m’agrada". L’anècdota l’explica David Beckham a la sèrie documental de Netflix que duu per títol Beckham. L’exjugador del Reial Madrid es refereix a les Cuatro Torres, l’àrea més simbòlica del Madrid financer i empresarial, entre l’estació de tren de Chamartín i l'estadi Santiago Bernabéu, gairebé al final del Paseo de la Castellana. De fet, són quatre gratacels coneguts popularment com les Torres de Florentino. El que narra Beckham, però, passa força desapercebut al llarg de la docusèrie, fins que aquests últims dies ha tornat a l’imaginari d'alguns. El motiu de fons és la presentació del macroprojecte urbanístic Madrid Innovation District que, de la mateixa manera que els quatre gratacels, pot suposar un baló d’oxigen per a les arques del club blanc. En tots dos casos hi juga un paper clau la requalificació urbanística. 

Els indicadors de desequilibris vinculats als preus reals de l’habitatge van créixer el 2024, cosa que vol dir que ha augmentat la sobrevaloració dels immobles. És una de les conclusions que es desprèn de l’últim Informe d’Estabilitat Financera que elabora dos cops l’any, a la primavera i a l'hivern, el Banc d’Espanya (BdE). L’organisme que ara pilota l'exministre socialista José Luis Escrivá apunta que l’augment de la demanda del crèdit hipotecari i una oferta més "rígida" al mercat residencial és el que ha conduït a aquest escenari d'increment dels preus de l'habitatge. Tot i suposar un risc, l’ens encara ho llegeix des de la prudència: "Els [indicadors de] desequilibris han crescut, però es mantenen en nivells moderats", ha apuntat el director general d'Estabilitat Financera, Daniel Pérez Cid, durant la presentació informativa del document aquest dimarts.