Mon pare, Aleksandr Fichman (1930-1991), va néixer a la ciutat de Proskúrov (rebatejada Khmelnitski l’any 1954), a l’oest d’Ucraïna. El juny de 1941, els primers dies de guerra, va sortir de la seva ciutat amb els pares i les germanes grans per no tornar-hi mai més. La família que no va tenir temps de fugir va ser assassinada a Babi Iar, prop de Kíev, amb cent cinquanta mil jueus més. Ells van arribar a Kíev en tren, van trigar molt a arribar-hi, onze dies: atacaven els trens des de l’aire, havien d’arreglar les vies bombardejades. De Kíev van enviar-los país endins, lluny, a l’est. El pare me l’explicava sovint, aquest viatge, i un cop va esmentar un detall commovedor: entre les coses que traginaven hi havia un petit volum de Lessing, l’escriptor alemany del segle XVIII. He oblidat moltes coses que em va explicar el pare, però aquest llibre de Lessing, un autor que escrivia en la llengua de l’enemic, em va quedar gravat.

Aquest article es va publicar per primera vegada el 21 d'abril del 2021, moment en què Aleksei Navalni feia vaga de fam en un hospital per a presos a Rússia. Aquest divendres s'ha conegut la notícia de la mort de l'opositor rus mentre encara estava empresonat.