A casa i a l'escola les criatures munten persecucions, combats i guerres, es disparen amb un pínyau o un bang i fins i tot, a vegades, escenifiquen el propi final estirats a terra cridant un “M’he mort!”. Els adults ens ho mirem atònits i pensem que com pot ser que continuïn jugant a barallar-se si constantment en família i a classe els ensenyem el valor del diàleg, la pau i la no-violència.

Els que ara tenim fills petits de ben segur que quan anàvem a primària, a l’hora del pati, fèiem jocs de picar de mans. Ens posàvem en parella o en rotllana i cantàvem Milikituli, En la calle 24, Soy capitán, El horóscopo, Don Federico o El conejo de la suerte, entre d’altres. Ara molts d’aquests jocs de picar de mans continuen existint i n’apareix algun de nou, com Picachu, però la gran majoria són en castellà. Per què no es canten jocs de picar de mans en català? Aquesta és la pregunta que va sorgir a una escola pública de la Sagrera, a Barcelona, en veure que al pati es continuava jugant als mateixos jocs de picar de mans de sempre. Allà hi estudien les filles de Rikki Arjuna, membre del grup musical Xiula. La tutora d’una d’elles li ho va comentar i li va proposar de treballar-ho plegats amb el grup classe.

La Ivet té vuit anys i és la germana gran d'en Quim, que en té quatre. Són germans, però no s'assemblen gens de caràcter: la Ivet sempre ha estat tímida i observadora i en Quim és espontani i xerra pels descosits. La germana gran va viure els típics moments de gelosia amb l'arribada del petit, però des que aquest va començar a parlar a poc a poc s'ha anat fent més reservada.

Acompanyar els infants al llit és tota una aventura. Si la rutina (dents, pipí, conte, cançoneta i a dormir) va com una seda, cap problema, però a vegades no tot és tan fàcil. Hi ha infants a qui costa agafar el son, altres demanen aigua o volen tornar a fer un pipí, i fins i tot n'hi ha que tenen ganes de xerrar. Però també en trobem que un cop han agafat el son pateixen terrors nocturns. Per a les criatures no suposa cap daltabaix perquè no en són conscients, però sí per les famílies.

A poc a poc l’ensurt de la pandèmia queda enrere, i recuperem el contacte físic més enllà del nucli familiar. Aquest temps també ens ha servit per reflexionar sobre el sentit de les mostres d’afecte. Perquè no a tothom li agrada fer abraçades i petons, i menys encara quan són per pur convencionalisme social i cultural. Un fet que s'ha de tractar amb especial cura i atenció quan es parla de criatures, especialment en els seus primers set anys de vida, que és quan es construeixen com a persones i aprenen a relacionar-se amb el seu entorn. 

La salut mental va molt més enllà dels trastorns greus o les malalties cròniques. La pandèmia de covid ha escenificat també la importància del benestar mental i emocional a l’hora de fer front a moments d’estrès i incertesa. Segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) del març del 2022 els trastorns d’ansietat i la depressió van augmentar més d’un 25% arreu del món el primer any després del coronavirus. I la població més afectada en aquest sentit van ser les dones i els joves d'entre 20 i 24 anys.

Fer amistats és tot un repte social i comunicatiu per als infants. Aprendre a jugar, compartir, conversar, escoltar, entendre’s i, sobretot, confiar en els altres no és fàcil per a les criatures, però a la vegada és una necessitat vital de les persones. Quan ens convertim en adults, i sovint al formar la pròpia família, sembla que és més difícil fer nous amics. Però és just gràcies a la criança i als espais compartits que se’n deriven que sorgeixen noves amistats. Un d’aquests espais és l’escola dels fills.

El passat 17 de maig celebràvem el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, just quan vivim en un moment de la història únic en què les diferents maneres possibles d’estimar-se estan cada cop més socialment visibilitzades, però malauradament encara no estan prou respectades i tolerades per tota la societat. La LGTBIQ-fòbia, com moltes altres fòbies al que se surt de la norma, encara existeix i se'n registren episodis als mateixos centres educatius. Així ho demostra un estudi de Stonewall, l'organització benèfica per a la igualtat de persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere (LGBT) del Regne Unit, on la meitat dels alumnes LGBT afirmen que senten insults homòfobs "amb freqüència" o "sovint" a l'escola.

Des de l’inici de la humanitat existeix l’art d’explicar històries. En les antigues civilitzacions ja es té constància de la narració oral com a recurs per transmetre coneixements als més petits. Els protagonistes d’aquestes històries generalment eren animals amb qualitats humanes, i en la literatura infantil i juvenil contemporània veiem com aquesta tendència continua ben viva.

Ara que s'acosta el bon temps segur que moltes famílies ja esteu pensant en les vacances, siguin de Setmana Santa o potser, fins i tot, d'estiu. Preparar un viatge sempre fa il·lusió, i més quan es gaudeix amb els fills. Però sempre hi ha un punt que deixem per al final i no és precisament la maleta: com distreure'ns tots plegats durant el trajecte. Tant és amb quin mitjà de transport ens desplacem; si viatgem amb criatures segur que la pregunta "Quant falta per arribar?" acaba sortint.

Vivim en una societat en què tot va molt de pressa, no hi ha temps d’aturar-se, respirar i connectar amb l’ara i aquí. Cada cop fan falta més espais d’escolta d'un mateix i també dels altres. Espais de trobada i sobretot d’acompanyament a totes les etapes de la criança i la maternitat. En aquest context, a Premià de Mar hi ha La Matrika, un projecte comunitari amb activitats de ioga, dansa, joc i moviment i amb espais de diàleg, exposicions i altres propostes culturals i comunitàries. El seu punt fort és la visió feminista i transgeneracional; hi trobem famílies amb nadons, nens i nenes, adolescents i també persones de més de 70 anys.

La Georgina té 8 anys i mig i a finals de curs, en una revisió mèdica, el pediatra va comentar a la seva família que el botó mamari de la nena ja estava apareixent. Aquest és el primer indici de la pubertat, i des d’aquest moment fins a l’arribada de la primera menstruació solen passar uns 2 anys i mig aproximadament. Als seus pares aquest fet els va preocupar força perquè els semblava massa d’hora. Per sort, el metge els va derivar a una endocrinòloga pediàtrica que ben aviat els va tranquil·litzar.

Des que va esclatar la pandèmia el consum de pantalles en infants s’ha disparat. El confinament ha influït molt en el comportament audiovisual i també en la socialització i oci dels menors. Trobar l’equilibri entre les seves oportunitats i les limitacions parentals necessàries s’ha convertit en un tema de debat per a moltes famílies. 

La Mònica i l’Àlex han ampliat la família, tenen la Sara de 3 anys i aquest estiu ha arribat l’Eloi. A casa s’han preparat i han parlat molt de l’arribada del germanet i del nou paper de germana gran que té la Sara. Tot i així, la gelosia ha fet acte de presència. Passaran uns mesos d’encaix familiar, on cadascun dels membres ha de trobar el seu lloc. Però durant aquest temps és ben normal, i no ens han de sorprendre o preocupar, que el gran tingui moments de rebequeria, s’enfadi amb els pares o amb el germanet o germaneta, faci alguna regressió o digui frases com “Ja podem llançar l’Eloi a la brossa” o “Per què no el portem al camp i el deixem sota una col com el Patufet?”

El 14 d’abril celebràvem els 90 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola, una etapa que prometia un avenç polític, econòmic i social però que es va veure estroncada el 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil i el posterior inici d’una dictadura feixista que va paralitzar Espanya al llarg de 40 anys. Un període fosc que es va acabar amb la mort del dictador Francisco Franco el 1975, però que, malgrat la transició democràtica, segueix latent a l'estat espanyol. Això justifica la necessitat de recordar la nostra història per entendre millor la societat d’avui i de treballar aquest tema amb la canalla. 

Les bones idees sempre surten de la pròpia experiència i un exemple el tenim amb Baobabooks Education. Com molts pares i mares, al seu fundador, Peter Nicholson, li preocupava la quantitat d’hores que els seus fills passaven davant les pantalles navegant per internet sense rumb i sense cap resultat beneficiós. Però sabia que els agradava explicar històries i dibuixar-les, així va decidir crear una plataforma digital que permetés a nois i noies d’arreu del món poder escriure, il·lustrar i publicar els seus propis llibres.