En futbol, quan l’actuació arbitral ha estat encertada se sol dir que “ha passat desapercebuda”. L’aspiració de les administracions públiques hauria de ser aquesta: que no es noti la seva presència però que la seva acció desenvolupi adequadament les polítiques públiques i permeti que la vida dels ciutadans transcorri sense entrebancs ni injustícies. Tan senzill i tan complex alhora.

La Universitat Autònoma de Barcelona acaba d'aprovar els primers estatuts que fem en els darrers vint anys i els tercers de la història de la institució. La normativa que ens ha d’administrar a partir d'ara s'ha fet de manera cooperativa, col·laborativa i participativa; mantenint els principis que han de regir una universitat com la nostra, però amb la mirada llarga cap al futur que hem de compartir i fer entre tota la comunitat. Som la primera universitat catalana en adaptar els estatuts a la nova legislació. Aquest pas endavant ens permet obrir camí.

El diagnòstic sobre la situació de Catalunya en l’etapa postpandèmia és àmpliament compartit. Institucions, empreses, partits polítics, agents socials, universitats i centres de recerca, societat civil organitzada: tots reconeixem la gravetat de la crisi social i econòmica i alhora compartim la visió que cal empènyer, amb més força que mai, per una societat i una economia intensiva en coneixement. Una societat del coneixement on l’educació, la recerca científica i la innovació siguin els pilars sobre els quals construir el progrés social, la fortalesa econòmica i la vitalitat cultural.