Preocupació a les empreses? Temor de possibles alteracions de l’ordre públic? Coincidència amb un període electoral? Res de nou. Hi ha hagut de tot això, i més, a les successives vagues generals que s’han duit a terme a les Illes al llarg del temps, una de les quals va arribar a perllongar-se no un, sinó deu dies. Recordam aquests episodis quan s’ha convocat una d’aquestes aturades totals, al conjunt de l’Estat, per al pròxim 11 de novembre, poc abans de les eleccions generals.

La Corona d’Aragó: aquesta és la història compartida de segles que la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, va reivindicar el passat 15 d’octubre, en reunir-se, per primera vegada en quinze anys, el patronat del monestir de Poblet, compartit amb Catalunya, el País Valencià i l’Aragó i responsable de la gestió d’aquest espai, panteó dels sobirans comuns. Bé, sí. O no? El cert és que les Illes Balears varen ser sistemàticament arraconades –quina novetat!– al llarg de la seva pertinença a aquesta confederació, pràcticament durant tots els temps que en formaren part.

Falsificació d’actes electorals? Alteració del cens? Suborns o pressions als electors? Resultats dubtosos? Al llarg de segles, les mangarrufes han estat una constant de les eleccions als càrrecs públics a les Balears, de manera no gaire diferent de la resta de l’Estat i a l’entorn més proper. Repassam aquesta àmplia col·lecció d’irregularitats, trampes i manipulacions, quan algunes veus, en el més pur estil trumpista, han deixat caure sospites surrealistes sobre els comicis que han de dur-se a terme el pròxim 29 de novembre.

És un referent del català a les Balears. Expert en sociolingüística i models de llengua, abans de jubilar-se Joan Melià Garí (Porreres, 1954) va ser professor a instituts de Secundària i a la Universitat de les Illes Balears, on assumí els càrrecs de vicerector associat de Normalització Lingüística i director del Servei Lingüístic. Ha estat, també, director general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. El 2023 va publicar a l’editorial Lleonard Muntaner Somriure amb la gramàtica, i ara treu a la llum, amb el mateix segell, Vides exemplars, la seva primera incursió en la literatura de ficció, un conjunt de tretze narracions. Hi reconeix la influència d’autors com Quim Monzó i, sobretot, Pere Calders, a qui ret homenatge en un dels relats. Dissabte 17 d’octubre, a les 19.30 h, presentarà el llibre a l’Agrupació Cultural de Porreres, en companyia de Cesca Roig i Maria Muntaner.

Amb una excavació arqueològica s’han cercat a Sòria les restes de Jaume IV, rei titular de Mallorca. En principi sembla desconcertant que els ossos d’un sobirà de les Illes, tot i que no arribàs mai a prendre possessió de la corona, es trobin perduts pel món. Però aquest no és sinó un cas més de les estranyes peripècies, després de morts, d’aquells que en vida foren monarques del ‘regne enmig de la mar’, entre els segles XIII i XIV: trasllats, desaparicions, una tomba amb dos caps i una altra amb un estrany objecte dedins. Talment com si fossin víctimes d’una mena de maledicció o, com a mínim, d’una colossal mala sort.

Fa set segles i mig no s’aprenien idiomes per fer turisme, ni molt manco per atendre els turistes que poguessin presentar-s’hi. Ningú viatjava, llevat que fos perquè no tenia més remei. El filòsof mallorquí Ramon Llull va concebre una escola per aprendre àrab, per poder convertir els musulmans al cristianisme i així va néixer, a l’actual terme municipal de Valldemossa, Miramar, una experiència breu, però amb empremta perdurable. La seva fundació fou confirmada per una butlla papal el 17 d’octubre del 1276, ara fa 750 anys.

El diagnòstic és pràcticament unànime: s’ha produït un avenç extraordinari en la professionalització dels creadors de cultura a les Illes Balears en aquest segle XXI, però encara queda molt per fer. La millora de les condicions laborals, el suport de les institucions i l’adaptació a les transformacions tècniques es troben entre els reptes als quals s’enfronten els professionals de les arts a l’Arxipèlag.

‘Català’ és el nom científic de la llengua que es parla a les Balears. Així ho estableix l’Estatut d’Autonomia, tot i que, col·loquialment, es fa servir el gentilici de cada illa, i ‘pagès’ a Formentera. Ara bé, al llarg dels segles, s’han fet servir un munt de denominacions per referir-s’hi: ‘la nostra llengua’, ‘vernacla’, ‘materna’, ‘pròpia’, ‘regional’, etc. Sovint, per no haver de dir ‘català’, perquè s’entenia –i s’entén encara– que qui parla català potser sigui català, i alguns no volien –no volen– caure en aquesta identificació. Recordam el ventall de sinònims quan se celebra el Dia europeu de les llengües (26 de setembre).

Una dotzena de novetats de llibres d’autors de les Balears, la majoria d’ells també de segells editorials de les Illes, integren aquesta selecció de títols per a la nova temporada. Us els presentam quan són a punt de tenir lloc les edicions de les dues grans trobades anuals dedicades al llibre en català: la Setmana de Barcelona, entre els dies 18 i 27, que tindrà presència illenca, i la Setmana de Palma, del 24 al 27, als jardins de la Misericòrdia. Aquests són alguns dels llibres que els lectors podran trobar a tots dos esdeveniments, i també a les llibreries de les Illes: narrativa distòpica, històrica i d’intriga; assaig sobre personatges i tradicions; poesia de continguts inquietants; teatre de signe divers i una combinació d’imatges i de ciència.

Sí, ho heu llegit bé: Jaume I, el campió de la cristiandat, que va foragitar l’Islam de Mallorca i les Pitiüses, va aportar una valuosa ajuda als marroquins quan aquests volgueren envair Ceuta. Ben és cert que, aleshores, Ceuta formava part d’un altre domini islàmic. Es tracta d’un de tants episodis d’una llarga història de relacions complicades entre veïns. Tan llarga, que ha arribat fins a l’actualitat.

Va néixer a Barcelona, d’origen francès i cubà, es va criar a les Filipines, va emigrar a Suècia, va adquirir la nacionalitat sueca i, per desig propi, va ser enterrat a Mallorca. Ernest Dethorey fou, a les Illes Balears de fa un segle, el cronista de la cultura i també del turisme llavors incipient. El recordam quan es compleixen 125 anys del seu naixement, el 13 de setembre del 1901.

És conegut com a ‘savi i bon rei’ i, periòdicament, responsables polítics actuals li reten homenatge al seu sepulcre a la Seu de Mallorca, en commemorar-se el 12 de setembre (data instaurada com a nova Diada de Mallorca) la seva jura de les llibertats i franqueses illenques. Era tan bo, el bon rei Jaume II? Aquesta és la pregunta que ens feim quan es compleixen 750 anys de la seva coronació, cap al setembre del 1276.

Ser menyspreats, insultats o fins i tot agredits; això és el que varen aguantar, al llarg de tres segles, els xuetes, els portadors dels quinze llinatges assenyalats per la resta dels mallorquins com els únics descendents dels jueus convertits al cristianisme. No sempre ho aguantaren estoicament: dos d’ells, Gabriel Fuster i Ignasi Forteza, expulsats d’un ball, dugueren la seva discriminació als tribunals i guanyaren el plet, anomenat ‘de Cartagena’ per la jurisdicció que se’n va fer càrrec. Ara fa 175 anys, l’1 de setembre del 1851, des de la part demandada es decidia de designar un representant per seguir aquella causa.

El lector que hagi passat pel que ara és el Parlament pot imaginar-se’l, quan era la seu del Círculo Mallorquín, com una mena d’aquests clubs britànics de les novel·les i les pel·lícules, on distingits cavallers comparteixen tertúlia, mentre prenen un cafè, fumen un havà i juguen a cartes. Certament, s’hi assemblava bastant. Però el Círculo, fundat el 25 d’agost del 1851 (fa 175 anys), va ser molt més que això: escenari de balls i festes, focus d’iniciatives culturals, lloc de trobada de personalitats i, sobretot, referent essencial de l’alta societat illenca, al llarg de decennis.

Són dues torres, com el títol de la novel·la de Tolkien de la trilogia El senyor dels anells: una d’islàmica; l’altra, ja de després de la conquesta. Dues torres, amb un cos central afegit al segle XIX. Es coneixen com a torres del Temple o Almudaina de Gumara. El seu origen és, per descomptat, defensiu. Però Gumara ja no combatrà més: l’Ajuntament de Palma té previst obrir-les al públic perquè siguin un espai museístic. Ho farà, asseguren els responsables, una vegada culminades les obres de rehabilitació, el 2027, vint anys després d’haver adquirit l’edifici.

“Parla’m, oh, musa, d’aquell de les mil cares, que va fer mil viatges...”. Ningú s’hauria pensat mai que l’Odissea, un clàssic de fa 2.700 anys, desfermàs enceses polèmiques a les xarxes socials, com ho està fent, per obra i gràcia de la recent adaptació cinematogràfica de Christopher Nolan. Per als illencs, encara hi ha un altre motiu d’interès de la història d’Homer: si el seu heroi, Odisseu –o Ulisses–, va passar per alguna de les Balears, al llarg del seu decenni de travessies per tota la Mediterrània, després de la guerra de Troia –deu anys més–, per tornar a la seva illa d’origen, Ítaca. Potser ho va fer?

Expectació? Gent que ve de l’exterior per contemplar un fenomen molt poc freqüent? Res de nou. Un altre mes d’agost, però aquest de fa 121 anys, Mallorca es va convertir en focus d’atracció internacional per un eclipsi total de Sol, amb la presència de sis col·lectius científics de quatre països i de tres-cents turistes italians que es desplaçaren expressament a l’illa per assistir a aquest fenomen excepcional. Va ser el 30 d’agost del 1905, a migdia.

Dos membres de la família dels prínceps de Mònaco varen ser aliats de Jaume III en el seu intent frustrat de recuperar la Mallorca perduda. I un altre es va convertir en senyor de Carlat, enclavament que havia format part del ‘regne enmig de la mar’. Uns quants Grimaldi, que aquest és el seu llinatge, han visitat l’illa fins a temps recents. Repassam els vincles entre aquests dos racons de la Mediterrània; Mònaco i Mallorca, agafant com a motiu que el Club de Mar de Palma acull, fins al 6 agost, una exposició sobre els nexes entre aquell territori i la monarquia hispànica. 

La 16a Atlàntida Mallorca Film Fest (AMFF) té lloc a Palma del 24 de juliol al 2 d’agost, amb més de cent estrenes, concerts i presències internacionals com Gael García Bernal i Alexandre Desplat. En canvi, l’edició en línia a la plataforma Filmin s’estén fins al 24 d’agost. Seguidament, apuntam algunes de les propostes més destacades d’aquesta edició de l’AMFF.

L’Atlàntida Film Fest arriba a la setzena edició amb una trajectòria intensa, que l’ha duit de ser una experiència pionera i insòlita, una mostra cinematogràfica en línia, a convertir-se en una de les trobades de referència a l’Estat: primera posició entre els festivals que es duen a terme a l’estiu, segon més ben puntuat entre tots els certàmens, segons dades del Ministeri de Cultura. Com tot festival de cinema rellevant, un bon grapat d’estrelles s’han passejat per les seves inauguracions i cloendes: Liv Ullmann, Michael Douglas, Judi Dench, Vanessa Redgrave, Isabelle Huppert, Joseph Fiennes, Britt Ekland… Enguany, Gael García Bernal, Javier i Carlos Bardem, Fernando Trueba, Jaime Chávarri, Rodrigo Sorogoyen i l’actriu mallorquina Victoria Luengo, entre d’altres.