¿Les absències del president valencià, Carlos Mazón, van influir en la constitució tardana del comitè d'emergències de la DANA del 29 d'octubre passat i en l'enviament, igualment a deshora, de l'ES-Alert? I si, com defensa el Partit Popular, la participació del cap del Consell no va ser clau, per què va conversar telefònicament amb l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, un minut abans que ella dictés el contingut del missatge i un abans de difondre'l? Aquests són dos dels principals interrogants que la instrucció de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra no ha pogut respondre quan es compleixen vuit mesos de la catàstrofe que va arrasar bona part del centre del País Valencià i que es va saldar amb la mort de 228 persones. Entre les preguntes que la investigació sí que ha estat capaç de contestar hi ha que la Generalitat hauria menystingut els avisos que alertaven d'una gota freda extremadament perillosa i que la seva resposta sempre hauria estat tardana i insuficient.

Vox ha aconseguit el seu objectiu i l'Ajuntament d'Alacant ha aprovat aquest dijous una declaració institucional per demanar a les Corts que modifiquin la llei d’ús i ensenyament del valencià i defineixin la ciutat com a territori castellanoparlant. La petició ha estat aprovada amb els vots de la formació d'extrema dreta i el Partit Popular, que no han modificat ni un mil·límetre el posicionament malgrat les protestes que hi ha hagut avui contra la mesura.

El partit Més, el sector sobiranista de dins de Compromís, ha decidit tirar pel dret i abandonar el grup parlamentari de Sumar al Congrés dels Diputats i passar al grup mixt. Així ho ha confirmat el resultat de la consulta feta aquest dilluns entre el consell nacional de la formació, que ha validat l'estratègia de l'executiva valencianista que fa setmanes que reclama als seus socis fer aquest pas. El resultat de la votació ha sigut de 190 sufragis a favor (92,68%), 8 abstencions (3,9%) i 7 vots en contra (3,41%). La participació s'ha elevat fins al 88,74%.

"La solidaritat de la gent ens va salvar". Sembla una frase massa bonica. Un titular de premsa excessivament rodó. Però, segons Batiste Rubio, un pastisser de 42 anys del municipi de Picanya, un dels més afectats per la DANA, això és el que realment ha fet possible la recuperació del Forn Baixauli, el més antic del País Valencià, que el 29 d'octubre passat va quedar completament destrossat pel desbordament del barranc de Poio.

Una multitudinària manifestació ha culminat la vaga general convocada aquest dijous al País Valencià pels sindicats CGT, CNT, COS i Intersindical Valenciana per protestar per la gestió de la DANA i demanar la dimissió del cap del Consell, Carlos Mazón. La marxa ha comptat amb la participació de 15.000 persones, segons la delegació del govern espanyol, i ha estat encapçalada per les associacions de familiars de víctimes i damnificats de la catàstrofe, que han qualificat el president valencià d'"ocupa".

Els lectors que tinguin més memòria segur que recordaran la campanya impulsada a la plataforma Change.org per sol·licitar la posada en llibertat "per raons humanitàries" de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana. El que potser hauran oblidat és qui era el militant del PP que la va promoure. Es tracta de José Luis Bayo (València, 1982), que aquests dies ha estat notícia després d'anunciar que pretén disputar la presidència de la formació al gallec Alberto Núñez Feijóo.

Malgrat que fa temps que va deixar la primera línia política, el calvari de Mónica Oltra continua. Tot està ja a punt per a la celebració del judici oral –encara sense data– contra l'exvicepresidenta del govern valencià i catorze persones més, la majoria ex alts càrrecs de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Se'ls acusa d'encobrir els abusos sexuals soferts per una menor tutelada per la Generalitat Valenciana i comesos per Luis Eduardo Ramírez, l'exmarit de la dirigent de Compromís.

El govern valencià ha acordat el relleu d’Alberto Martín Moratilla com a director general d’Emergències i Extinció d’Incendis, un càrrec que ocupava des de l'inici de la legislatura i, per tant, durant la tragèdia de la DANA. El seu lloc l'ocuparà el coronel de l'exèrcit espanyol Vicente León Zafra, fins ara director del Museu Històric Militar de València. En el currículum del militar destaca el fet d'haver dirigit l'esquadró d'helicòpters que van intervenir a l'illot deshabitat de Perejil, situat a uns dos-cents metres de la costa africana i a uns vuit quilòmetres al nord-oest de la ciutat de Ceuta, quan l'11 de juliol del 2002 s'hi van establir uns quants soldats marroquins.

Una disparada de traques tradicional, la reproducció a tot volum de la cançó I will survive de Gloria Gaynor –el missatge de la lletra és inequívoc– i l'escalfor de centenars de simpatitzants i exdirigents del PP encara dolguts per haver estat apartats quan van ser investigats i, en alguns casos condemnats, per corrupció. Són les palanques que ha utilitzat aquest dissabte l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps per redoblar el pols que manté amb l'actual direcció del PP per recuperar un lloc al partit. Si pot ser, la presidència autonòmica de la formació.

Un dels dos tècnics de la Generalitat que van participar en l'elaboració i difusió de l'alerta el dia de la DANA ha afirmat aquest dimarts davant la jutgessa instructora que l'exconsellera de Justícia i Interior del govern valencià Salome Pradas va ordenar que no s'enviés l'avís fins que ella hi "donés la seva autorització”. Així ho han confirmat a l'ARA fonts presents en la declaració.

Amb Feijóo a última hora de la jornada, però sense Mazón. Amb moltes referències a l'apagada elèctrica, però amb escassíssims recordatoris a la DANA. Cap en el discurs del president dels conservadors espanyols, Alberto Núñez Feijóo, que va preferir atacar Pedro Sánchez per la crisi energètica. Aquest és el balanç de la primera jornada del congrés del PP europeu que s'ha celebrat aquest dimarts a València just el dia que es compleixen sis mesos de les inundacions que el 29 d'octubre passat van causar 228 morts només al País Valencià.

"El Cecopi semblava una bombolla aïllada del món exterior". Aquestes contundents paraules de la magistrada que instrueix la causa de la DANA resumeixen una incredulitat que no deixa de créixer. I és que cada dia la jutgessa sembla més sorpresa per la "passivitat" del govern valencià durant la jornada més dramàtica de la gota freda, quan l'executiu presidit per Carlos Mazón va obviar tota la informació de la qual disposava sobre la magnitud de la tragèdia.

Les recents declaracions de l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso i la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, no han modificat el criteri de la magistrada que instrueix la causa de la DANA, que aquest dimecres ha reiterat que la responsabilitat d'avisar la població el 29 d'octubre passat era de la Generalitat Valenciana i no de l'Estat. La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha aprofitat la resposta a una sol·licitud de l'acusació popular exercida per l'associació Liberum –que demanava que s'investigués l'acció del govern espanyol– per tornar a mostrar la contundència que l'ha caracteritzada des de l'inici de la investigació. Així, i després de negar la petició, ha emfatitzat que la intenció d'atribuir responsabilitats a l'executiu estatal en l'emergència "no és sinó un reconeixement explícit de la manifesta passivitat de l'administració autonòmica, que no va saber alertar, ni a temps ni encertadament, la població".

Ja no es pot reconstruir l'activitat del cap del Consell, Carlos Mazón, el dia de la DANA. No es pot reconstruir la tarda en la qual la falta d'avís a la població va agreujar les conseqüències de la gota freda i durant la qual Mazón va estar desaparegut fins que va arribar al Cecopi al vespre, després d'haver dinat amb la periodista Maribel Vilaplana al Ventorro fins a quarts de sis de la tarda. Així ho ha admès aquest dimarts el govern valencià, que ha esborrat les imatges enregistrades per les càmeres del Palau de la Generalitat. Cal tenir en compte, a més, que el mateix president valencià no ha precisat l'hora que va arribar al Palau i ha canviat de versió sobre l'hora a la qual va arribar al Cecopi, l'última versió és a les 20.28 h. Tampoc ha precisat què va fer entre el moment que va arribar al Palau després del dinar -suposadament entre les 17 h i 18 h- i l'hora que va marxar cap al comitè d'emergència.

Tota l'atenció es va centrar en el perill de trencament de l'embassament de Forata, i això va provocar que s'obviés el possible desbordament del barranc de Poio. Aquesta és la principal conclusió del testimoni ofert aquest dilluns per la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, davant la jutgessa que instrueix la causa de la DANA. Segons fonts presents en la declaració, Bernabé ha defensat que la Generalitat va anar a remolc durant tota la jornada del 29 d'octubre passat fins al punt que va ser l'Estat el que va proposar la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME). "Sisplau, activa l'UME", va demanar Bernabé a Salomé Pradas, exconsellera de Justícia i Interior. En aquest sentit, i ja en declaracions als mitjans de comunicació, ha afirmat que si el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) s'hagués activat quan es va decretar l'alerta roja –7.36 h del matí–, "les coses haurien anat diferent".

"Hi havia tècnics que sumaven més de 100 anys d'experiència en matèria d'emergències i jo només tres mesos" i "en cap moment em van avisar que el barranc de Poio es podia desbordar". Com era d'esperar, l'exconsellera de Justícia i Interior del govern valencià Salomé Pradas ha descarregat totes les responsabilitats de la gestió de la DANA en els tècnics i càrrecs intermedis de la Generalitat Valenciana. Així ho han detallat a l'ARA diverses fonts presents aquest divendres en la declaració de l'exconsellera davant la jutgessa que instrueix la causa sobre la catàstrofe. L'estratègia de Pradas ha estat secundada pel que va ser el seu número dos, Emilio Argüeso, que ha assenyalat especialment el subdirector general d'Emergències, Jorge Suárez, i José Miguel Basset, excap del Consorci Provincial de Bombers.

L'exsecretari autonòmic d'Emergències i ex número dos de la conselleria valenciana d'Interior i Justícia, Emilio Argüeso, va advertir a les 14.44 h del dia 29 d'octubre –gairebé sis hores abans que s'enviés l'avís a la població– que ja en aquell moment la situació en alguns municipis era caòtica i que els barrancs estaven "a punt de col·lapsar". Així ho va expressar en un grup de WhatsApp amb alts càrrecs de la conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge que està recollit en un informe pericial que ha aportat la seva defensa a la causa judicial sobre la catàstrofe de la DANA i al qual ha tingut accés l'ARA.

Les sospites sobre la voluntat real del Partit Popular d'implementar la literalitat de la nova llei educativa si el resultat no afavoria alguns dels seus posicionaments comencen a prendre forma. Així es desprèn almenys de la circular enviada per la conselleria d'Educació als centres d'ensenyament en la qual dona instruccions sobre com s'han d'aplicar els resultats de la consulta sobre la llengua a les aules que es va fer ara fa unes setmanes.

Deixat a terra i en un racó de l'entrada. Tal vegada, a l'espera de temps millors. Així és com està el lluent rètol del restaurant El Ventorro de València després que el propietari de l'establiment, l'empresari Alfredo Romero, l'hagi despenjat per intentar apaivagar l'afluència de curiosos que cada dia s'aturen davant del restaurant per fotografiar-lo. "És un lloc històric", es justifica el Vicente, un veí del municipi d'Alginet que ha aprofitat la visita a la ciutat per acostar-se al restaurant i disposar d'una anècdota a comentar amb la família i els amics. La tafaneria d'aquest extreballador de la fàbrica Ford d'Almussafes és compartida per molts ciutadans des que el 29 d'octubre passat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, dinés al restaurant amb la periodista Maribel Vilaplana en un àpat que, segons l'última versió de la Generalitat, es va allargar més enllà de les 17 h, malgrat que des de les 14 h localitats com Utiel o Requena ja estaven inundades a causa de la DANA.

Sales de professors, biblioteques o despatxos reconvertits en aules. Estudiants reubicats en altres centres, falta d'autobusos per al transport i col·legis i instituts tancats a l'espera que comencin unes obres de reconstrucció que duraran anys. Cinc mesos després de les inundacions provocades per la DANA, al País Valencià la recuperació de la normalitat educativa encara queda molt lluny. Tant, que les famílies comencen a "desesperar-se". Denuncien sentir-se "esgotades" i "abandonades", però també alerten que encara els queden forces per manifestar-se. Davant la convicció que la Generalitat "només" els fa cas quan protesten, avancen que no es quedaran de braços plegats.