Ser homosexual a Geòrgia no és fàcil. Ubicat en la intersecció entre Europa i Àsia, aquest país forma part del Consell d'Europa i està a la llista d'espera en les sol·licituds d'adhesió a la Unió Europea. Però és el país amb una taxa més alta d'homofòbia del Vell Continent: el 94% dels georgians estan en contra del matrimoni homosexual.

Parlar de política amb qualsevol a la Rússia de Putin mai ha sigut fàcil, però durant els 100 dies que fa que dura l'atac rus a Ucraïna encara s'ha fet més complicat. Molta gent prefereix callar o donar els mínims detalls possibles: diuen que tenen por a ser denunciats, acomiadats de la feina, expulsats de la universitat o directament exposats a un escarni. I és que hi ha raons per evitar parlar obertament, com el cas de la professora de secundària que s’enfronta a 13 anys de presó per haver defensat a classe opinions contra l'acció del Kremlin al país veí.

Els hipsters moscovites i peterburguesos ja no poden reunir-se als Starbucks, però tenen l’opció russa, Shokoladnitsa. Per refrescar-se quan a l’estiu fa calor hi ha tres noves opcions: la Cool-Cola, l’Street i la Fancy, fabricades per productors russos. A pesar de ser noves marques, els productes resulten molt familiars per al consumidor –els tres noms són una picada d'ullet que evoca el nom de marques de begudes occidentals–. El mateix fabricant, de fet, els promociona amb la frase “gustos clàssics dels teus refrescos preferits”. Rússia vol mantenir productes occidentals sense recórrer a les multinacionals estrangeres i busca el seu propi camí per fer-ho.

Quan Marcos Gómez Martínez, l’ambaixador espanyol a Rússia, ha estat citat al ministeri d’Afers Exteriors rus, al cor de la capital, es preveia el motiu: l’expulsió de personal diplomàtic espanyol. Unes hores més tard, s’ha confirmat el veredicte i 27 treballadors de l’ambaixada espanyola a Moscou i del consolat general de Sant Petersburg han rebut la notícia que serien expulsats del país. No han estat els únics. El mateix dia les autoritats russes han comunicat que 24 diplomàtics italians i 34 de francesos també hauran de sortir del país després de ser declarats persona non grata, igual que els 27 espanyols, que tindran una setmana a partir d’aquest dimecres per abandonar territori rus.

Un dels motius que es van esgrimir per justificar el que el Kremlin anomena “operació militar especial” a Ucraïna va ser l’amenaça que li suposa a Rússia el creixement de l’OTAN. I ara és Finlàndia qui apunta a ser un més de l’Aliança de l’Atlàntic Nord. Des de fa anys el president rus, Vladímir Putin, insisteix que vol que l'OTAN torni a les fronteres del 1997, quan els països que havien format part del Pacte de Varsòvia o de l'URSS en quedaven fora. Però la por a potencials agressions russes ha aconseguit tot el contrari: que Finlàndia, i molt probablement Suècia, hagi decidit unir-se a l'organització militar.

No hi ha hagut anuncis destacats que facin presagiar una escalada en l'ofensiva russa Ucraïna, però tampoc res que faci intuir una desescalada. En la tradicional desfilada a la plaça Roja de Moscou del 9 de maig, en què es commemora la victòria sobre l'exèrcit nazi a la Segona Guerra Mundial, el president de Rússia, Vladímir Putin, ha intentat justificar el que el Kremlin anomena "operació militar especial a Ucraïna". Segons el president rus, ha sigut una decisió "forçada, adequada i oportuna". En contra del que molts s'esperaven, el líder del Kremlin no ha fet cap gran anunci: ni ha decretat la mobilització general, ni ha declarat formalment la guerra. I és que la situació sobre el terreny continua estant lluny d'un triomf per al Kremlin. Putin s'ha limitat a repetir els arguments habituals de la seva propaganda i ha reiterat que l'amenaça de l'OTAN era "inacceptable" per a Rússia. Potser el més significatiu del discurs ha sigut que hagi reconegut que ajudarà les famílies dels soldats russos morts a Ucraïna.

Un any més, els carrers de les ciutats russes, especialment els de Moscou, es preparen per a les desfilades que commemoren la victòria de la Unió Soviètica contra el monstre de l’Alemanya nazi. Els 26 milions de morts en aquell conflicte van marcar tota la població soviètica i els seus descendents els recorden anualment. Els assajos comencen, de fet, a principis de maig, i ja fa uns dies que es poden veure tota mena de vehicles blindats que circulen per avingudes cèntriques. Aquell dia reviuen els símbols soviètics, ja que va ser l'URSS, que va guanyar el nazisme.

La inauguració del McDonald's de la plaça Puixkin de Moscou, l'any 1990, va ser històrica. Era el símbol de l’aproximació de la Unió Soviètica a Occident. Avui, la companyia símbol del capitalisme estatunidenc més estereotipat ha abandonat el local, que havia estat el més gran que tenia al món. Per ocupar el seu lloc al mercat s’ha optat per crear una nova franquícia, Diadia Vania (el títol en rus de l'obra L'oncle Vània d'Anton Txékhov), que aprofitarà locals de la cadena nord-americana i farà servir una B que copia la M de l’hamburgueseria. És un dels exemples més visuals de la desoccidentalització de Rússia. N'hi ha molts d'altres, ja que la major part de les companyies estrangeres han marxat, de forma indefinida o temporal, arran de l'"operació militar especial" de Rússia a Ucraïna.

Bloguers com Dmitri Ivanov, que s’han posicionat públicament a favor de la pau, s’han trobat les portes de casa seva marcades amb Z pintades –símbol de “l’operació militar” que Rússia porta a terme a Ucraïna–. A la pintada també posava: “No venguis la pàtria, Dmitri”. No és l’únic que ha patit aquesta mena d’atacs. S’ha fet servir per marcar els domicilis de ciutadans contraris a les autoritats russes com el crític de cinema Anton Dolin, una de les integrants de Pussy Riot i a les portes de la seu de Memorial, una ONG tancada pel govern.

A la terminal de Domodédovo, un dels principals aeroports de Moscou, hi ha molta gent que vol sortir. Les companyies ho saben. Els vols a Istanbul, la sortida més fàcil i habitual, han passat de costar 200 euros a costar-ne gairebé 2.000. Avui és pràcticament impossible trobar-ne un abans del mes de maig. I ja comencen a pujar els preus per als d'aquelles dates. Hi ha famílies que volen un futur millor per als seus fills i, sobretot, evitar que els toqui fer el servei militar. Periodistes que han treballat en mitjans opositors temen que en un futur Rússia sigui encara més repressiva, textualment “com a l’època de Stalin”, i prefereixen protegir-se a si mateixos i els seus éssers estimats. 

Anar a comprar a Rússia s’ha tornat una gimcana. Les sancions han deixat en fora de joc molts negocis russos, que ja no poden acceptar targetes de crèdit perquè estan associats amb un dels bancs sancionats. Ho avisen a la porta amb cartells: no podem acceptar pagaments amb targetes Swift. Això afecta tota mena de negocis, entre els quals serveis públics com per exemple el metro de Moscou. Sí que accepten targetes MIR, l’equivalent rus: molt menys habitual, però que ara guanya adeptes.

Bielorússia és un còmplice necessari, gairebé essencial, per a la invasió russa. I podria implicar-se encara més en els assumptes del seu veí, sempre seguint els dictats del Kremlin. Un dels principals punts de les esmenes a votar en el referèndum constitucional que s'ha celebrat aquest diumenge a Minsk és abolir l’apartat que defineix les terres d'Aleksandr Lukaixenko com a país “lliure d’armes nuclears”. Això suposa que a partir de la implementació d’aquesta nova Constitució, es podrien desplegar projectils nuclears russos al territori. Però mentre aquest diumenge es votava aquest referèndum –que ha tingut un resultat de 65% a favor i 10% en contra–, a ningú se li escapava que Bielorússia ja fa dies –i mesos– que té un paper actiu en la invasió russa sobre Ucraïna llançada per Vladímir Putin.

A Rússia, no hi ha “guerra” contra Ucraïna. A Rússia, ningú ha “envaït” Ucraïna. Al contrari. L'exèrcit rus, sota les ordres de Vladímir Putin, simplement ha acudit a ajudar els seus aliats i amics del Donbass en una “operació militar especial” per combatre els "drogoaddictes i neonazis" que formen el govern de Kíev. Això és el que tots els mitjans russos han de dir si no volen fer enfadar el Kremlin i, per tant, exposar-se a multes i sancions del Roskomnadzor, el servei federal de supervisió de telecomunicacions, TIC i mitjans de comunicació. L'expressió "operació militar especial" la va fer servir Putin el 24 de febrer, quan en un discurs duríssim declarava la guerra a Ucraïna. Perquè de guerra sí que n'hi ha.

“No, prefereixo no parlar del tema”, “no t’ofenguis, però no vull respondre” i “millor ho deixem estar”. Són respostes que es reben quan es pregunta als ciutadans russos què pensen sobre el conflicte que ha esclatat amb Ucraïna. Per als russos és difícil gestionar el moment que viuen, especialment els qui estan contra la invasió.

Mentre les Nacions Unides demanaven a Rússia que no declarés la guerra a Ucraïna, abans de les 6 del matí, a Moscou, Putin ha aparegut per sorpresa a la televisió per dir el que tothom temia: comença la guerra russo-ucraïnesa. Segons les seves paraules, Rússia ha engegat una “operació militar especial” i ha demanat a Kíev que deposés les armes i es rendís mentre hi havia bombardejos en més d’una desena de ciutats del país, entre les quals algunes de les més importants com Kíev, Khàrkiv, Odessa i Dniprò. Ha definit l’objectiu de les seves tropes com una missió per “desmilitaritzar i desnazificar” el país. També vol jutjar tots els que hagin comès crims contra civils, “inclosos ciutadans russos”. Ha promès que els que es rendeixin en sortiran indemnes. “Tota la responsabilitat per la possible massacre recaurà completament i totalment sobre la consciència del règim que governa el territori ucraïnès”.

Moscou ha apujat el to i assegura que considera que tot el Donbass, inclosa la part que actualment controla Ucraïna, és part de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk. Així ho ha dit el president rus, Vladímir Putin, durant una roda de premsa aquest dimarts. Abans, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, s'havia expressat en la mateixa línia afirmant que Rússia les reconeix "dins de les fronteres que es van autoproclamar". Kíev controla el 60% de la regió del Donbass, a l'est d'Ucraïna, i les repúbliques autoproclamades la resta. La declaració de Putin suposa un nou cop a Ucraïna i molts experts ho entenen com una autèntica declaració de guerra després de l'enviament de tropes russes a la regió. La república autoproclamada de Donetsk ja ha demanat a Ucraïna que retiri les seves tropes. Quan li han preguntat a Putin fins on arribarien els soldats russos, ha contestat: “Dependrà de la situació sobre el terreny”. Si les tropes russes xoquen amb l'exèrcit ucraïnès, la confrontació a gran escala serà pràcticament inevitable. A més, el Senat ha autoritzat el Kremlin a fer servir la força militar fora de territori rus. Això suposa que, administrativament, Rússia pot entrar en una guerra oberta amb Ucraïna. Rússia ha anunciat l'evacuació del seu personal diplomàtic d'Ucraïna i Kíev es planteja trencar relacions diplomàtiques amb Moscou.

Vladímir Putin ha tibat la corda encara més, pràcticament fins a trencar-la. El president rus ha anunciat en un discurs televisat aquesta nit que Rússia reconeix la independència de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, a l'est d'Ucraïna. Seguidament, ha ordenat al ministeri de Defensa el desplegament de tropes russes a les dues repúbliques amb l'objectiu de "mantenir la pau". Segons els documents, els militars russos "garantiran la pau" en aquests territoris fins a la firma d'acords sobre l'amistat, la cooperació i l'ajuda mútua entre les dues entitats i Moscou. La decisió i els esdeveniments protagonitzats per Moscou en les últimes hores són, per a molts analistes, el pas definitiu cap a la guerra.

El cap de l'autoproclamada República Popular de Donetsk, Denis Pushilin, ha anunciat aquest divendres que creu que Ucraïna està a punt d'atacar-los i ha ordenat una evacuació massiva de civils cap a Rússia. El líder de l'altre enclavament pro rus a l'est de la regió ucraïnesa del Donbass, Lugansk, ha anunciat plans en el mateix sentit. A primera hora de la tarda els mitjans russos han anunciat una explosió d'un cotxe bomba prop de la seu del govern de Donetsk.

El centre de ciberseguretat d'Ucraïna ha denunciat aquest dimarts que s'han llançat diversos atacs informàtics contra les pàgines web del ministeri de Defensa i l'Exèrcit i, també, contra dos de les entitats financeres principals del país: els bancs estatals Privaban i Oschadbank. El govern no ha pogut detallar qui hi ha darrere del ciberatac, però ja ha deixat entreveure que les seves sospites apunten a Rússia. Kíev, de fet, ha culpat a Moscou d'atacs similars en el passat.

Inici de la desescalada o maniobra de distracció? El ministeri de Defensa rus ha anunciat aquest dimarts al matí que algunes de les seves tropes desplegades a prop de la frontera amb Ucraïna han començat a tornar a les seves bases després d'acabar les maniobres. L'anunci ha causat una reacció positiva dels mercats i tant el ruble com la hvrina, la moneda ucraïnesa, s'han recuperat. Sobre el terreny, però, Rússia manté les maniobres a gran escala i continua concentrant tropes a les portes d'Ucraïna. Segons el ministeri de defensa d'Ucraïna i els Estats Units, són 140.000 soldats russos desplegats a Crimea, el costat rus de la frontera i Bielorússia. Una amenaça que està lluny de desaparèixer. El Kremlin ha obert un nou front amb la petició de Duma de reconèixer les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Lugansk, a l'est d'Ucraïna, que consagraria el seu domini.