El seu llampant color taronja entra pels ulls i, ara que ha arribat l'estiu, es fa un lloc destacat entre les begudes fredes que poblen les terrasses dels bars. Parlem de l'spritz, un còctel d'aperitiu on es mescla, en una copa o got amb gel, un vi –tot sovint un escumós, com el prosecco–, un bíter –com poden ser Aperol o Campari– i soda o aigua amb gas, rematats amb una rodanxa de taronja. Com ha succeït amb tants altres productes d'Itàlia, l'spritz ha estat un èxit aclaparador a Catalunya. Ara amb la tendència de beure menys alcohol i fer-ho més durant el dia –com amb el vespreig–, aquest còctel ho té tot de cara per créixer encara més.

Amb un gaspatxo, unes carxofes o un cuinat picant ens pot caure una gota de suor freda quan ens disposem a acompanyar-los d'un vi: n'hi ha algun que realment hi escaigui? O estem condemnats a fer glops poc plaents fins que no ens acabem el plat i passem al següent? Com que costa trobar un vi que s'adigui amb menges com aquestes, s'arriba a parlar inclús de maridatges impossibles, però no s'ha de tirar la tovallola a la primera. El sommelier Ferran Centelles, encarregat de begudes de la Bullipedia –l'enciclopèdia gastronòmica que lidera el cuiner Ferran Adrià–, admet que "existeixen productes i plats que són molt més difícils de combinar", però té propostes reeixides inclús per als majors reptes que se li plantegen.

L'esmorzar de forquilla ha deixat enrere el seu ostracisme. I això que no és l'àpat més instagramejable del món, sobretot quan consisteix en un plat suculent de menuts. Així i tot, és un dels pocs reductes que preserven el receptari tradicional català i s'ha fet més visible amb iniciatives com el mapa col·laboratiu d'Esmorzapp, que ja conté més de 2.500 locals on cruspir-se un bon esmorzar de forquilla. L'ha impulsat el periodista i gastrònom Albert Molins, que ara ha fet un pas més enllà en la seva reivindicació d'aquest petit tiberi amb la publicació del llibre Esmorzar de forquilla (Cossetània, 2025). L'ha presentat recentment en un dels temples esmorzadors, l'històric bar Gelida de Barcelona.

Tot allò que no s'encamini a ser productiu és perdre el temps. Es tracta d'una sensació molt estesa avui en dia en molts aspectes de la vida, com ara a l'hora de decidir en què formar-se. El divulgador i creador de contingut Sergio San Juan convida a alliberar-se'n en la mesura del que sigui possible mitjançant el llibre Aprendizaje infinito (Arpa, 2025), que té el mateix nom de la seva newsletter. En el llibre aborda les oportunitats i reptes que poden sorgir quan s'assoleixen nous aprenentatges més enllà del sistema educatiu. No es tracta d'un llibre més per ajudar a superar exàmens o oposicions, sinó d'una guia destinada a tothom, segons San Juan, per tenir orientació de cara a "aprendre per a la vida, en comptes de per a l'aula".

"Per què no acompanyar unes braves d'un escumós a copes? A una truita de patates li queda de meravella!", diu Laura Roca, impulsora de La Baula, una iniciativa amb la qual busca incrementar l'oferta de vins catalans en bars i restaurants. Catalunya és un territori eminentment vitivinícola, però la presència dels seus vins i escumosos a les cartes dels locals de restauració no sempre li fa justícia. Encara es pot fer més notori quan se surt amb l'afany de prendre una copa de vi, sense la intenció de quedar-se l'ampolla sencera. Els verdejo en blanc o els Rioja en negre encara s'ofereixen a copes en molts locals, mentre que, per exemple, demanar una copa de cava català com suggereix Roca no sempre és possible.

"El que no et mata et fa més fort": encara que és una frase que es pot portar a col·lació davant de l'adversitat, no s'acaba d'ajustar a la realitat. És un dels mites que desmunta Alicia Álvarez, doctora en psicologia clínica per la UAB i experta en memòria emocional traumàtica, al llibre ¿Cuánto pesa tu mochila? (Arpa, 2024), on condensa 16 anys d'experiència de treball amb el trauma. Fins i tot hi ha confusió amb la definició, segons Álvarez: tothom pot viure un esdeveniment potencialment traumàtic, però no tothom desenvolupa un trauma, que és "la ferida que et queda després de viure un esdeveniment que desborda completament la teva capacitat d'afrontament". Si hi ha trauma, aclareix la psicòloga, el cervell es "desconfigura" i es manté en alerta perquè "creu" que el succés traumàtic està tornant a passar.

Si us deixen escollir entre dos vins i l'únic que en sabeu és que un és de vinya jove i l'altre de vella, amb quin us quedeu? Els vins elaborats a partir de vinyes velles criden l'atenció perquè provenen d'uns ceps que poden arribar a tenir més anys inclús que la persona més gran de la taula. L'edat de la vinya pot fer pressuposar que el vi ha de ser de molta qualitat, però el fet que s'obtingui d'una vinya vella no significa que aquell vi sempre hagi de ser bo.

Les etiquetes dels aliments envasats podrien facilitar la vida als consumidors i ajudar a decidir quins és millor comprar. El fet és, però, que sovint ho posen més aviat difícil. Els llistats d'ingredients poden ser un autèntic trencaclosques, el contingut pot tenir poc a veure amb el que es promet a la capsa i proliferen productes que en mesclen dos de molt coneguts, cosa que dona peu a combinacions estrafolàries. La prioritat és cridar l'atenció dels compradors, però ara tenen un recurs al seu abast per no perdre's en l'univers dels productes envasats. Es tracta del llibre Comida fantástica: Manual de urgencia para aprender a leer los envases alimentarios (Vergara, 2024), de la periodista especialitzada en alimentació Laura Caorsi, també coautora del pòdcast sobre nutrició A la guerra con una cuchara amb Beatriz Robles.

"Imagina't una autoescola on el professorat no té el carnet, no coneix el codi de circulació i les classes les fan només amb reels d'Instagram o vídeos de TikTok –exemplifica Eva Bach, que és pedagoga i experta en educació emocional–. On et diguin bajanades, com gas a fons sempre, que no t'aturis encara que vinguin revolts, que els límits només són mentals, que no tinguis mai por, que agafar un cotxe només és una qüestió d'actitud, que no cal res més...". És el que acostuma a passar avui dia amb les emocions, que a les xarxes socials es tracten amb un bombardeig constant de missatges d'influencers i altres "xerramequers", diu Bach, malgrat que no tinguin formació o que no avalin les seves afirmacions amb fonts contrastades.

Sobre els orígens del vi a la península Ibèrica, s'ha tendit a dir que els grecs el van introduir en vaixell per Empúries. Potser inclús en els hem imaginat vestits amb túniques blanques descarregant àmfores davant del que ara és el reconegut jaciment grecoromà empordanès. Si bé és un fet contrastat que la vitivinicultura en el que avui dia és Catalunya va néixer a partir dels successius contactes colonials amb cultures de la Mediterrània oriental, ja es pot descartar que els grecs fossin els primers a portar el vi. Amb les troballes arqueològiques dels últims anys no hi ha dubte que els introductors van ser els fenicis pel sud de la Península.

La cuina està deixant de tenir un espai propi. Almenys en els habitatges de nova construcció, com revela l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE). En vuit de cada deu habitatges nous que s'han posat a la venda el 2024, bé siguin acabats o sobre plànol, la cuina està integrada en el menjador. Aquesta tendència s'ha consolidat a passos de gegant en molt poc temps. No fa ni una dècada que era just el contrari i el 2020 encara eren majoria les cases noves amb cuina independent. Hi ha qui hi veu una evolució beneficiosa que rescata la cuina del seu tradicional aïllament i, en especial, les dones que s'han vist abocades a ser les cuineres de la casa sense que ningú els hagi preguntat si volien ser-ho, però el fet també és que la cuina integrada s'ha popularitzat just ara que cada cop es cuina menys a casa.

Al restaurant, sabries dir si els plats que t'han servit són casolans? Encara que ho semblin, cada cop hi ha més plats sencers o almenys part de la seva preparació que ja no són d'elaboració pròpia de l'establiment, sinó que els fa algun proveïdor. Els restaurants tendeixen a posar més plats d'aquests a la carta, anomenats de cinquena gamma, que reben refrigerats o congelats i a punt per servir o a falta només de rematar amb el seu toc particular. Això els estalvia maldecaps davant les dificultats per trobar personal, els permet ampliar la carta i, com que només preparen el menjar just per atendre els comensals que reben, eviten llençar-ne. Ara bé, hi ha el risc que l'oferta gastronòmica sigui si fa o no fa la mateixa a tot arreu.

Potser et resulta familiar haver sentit aquesta cantarella: la UE prohibirà les patates amb gust de pernil. No fa gaire que va córrer com la pólvora, fins al punt que hi ha qui en la suposada desaparició d'aquest popular snack hi ha vist una mà negra. A les xarxes socials inclús han proliferat els discursos d'odi atribuint-ho a alguna conxorxa de persones de fe musulmana perquè no mengen porc, però ni la UE ha vetat aquestes patates ni s'hi posarà fi pels costums d'una part de la població. Tan sols hi ha alguns productes alimentaris, com les patates amb gust de pernil, que hauran de modificar la seva composició perquè Europa ha vetat que els aliments es fabriquin amb aromes de fum per motius de seguretat alimentària.

Dècades enrere era fàcil quedar fascinat pels segells. Aquests petits trossos de paper dentat arribaven enganxats a la correspondència i la canalla els començava a col·leccionar per entretenir-se. Obrien la porta a descobrir animals i plantes, grans invents i personatges de la humanitat, destacades efemèrides o indrets captivadors fins i tot de països remots.

El negre ha estat per costum el vi amb més tirada a l'Estat espanyol. Encara que es manté com el més consumit, el blanc va pel camí de disputar-li el lloc. Almenys així ho fa pensar una nova dada que acredita l'auge del vi blanc català. Segons l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), que depèn de la Generalitat, el 2023 els cellers catalans que elaboren vi emparat per una denominació d'origen van vendre més ampolles de blanc que de negre. Per consolidar aquest canvi de tendència, la clau pot trobar-se en les noves preferències de consumir vins més frescos i amb un alcohol contingut, en consonància amb la cuina lleugera d'avui en dia.

Potser ho heu sentit a dir algun cop o ho heu verbalitzat vosaltres mateixos: el sol cada cop crema més. Ara us pot fer l'efecte que a la platja no s'hi pot estar tant com abans, o inclús sou dels que ja heu pres mesures de protecció addicionals pel carrer, on comença a veure's algun paraigua per protegir-se de la radiació solar en comptes de la pluja. Els científics tenen una explicació sobre què pot motivar aquesta sensació, però justament el Sol no n'és el responsable. En tot cas, no tenen cap dubte que cal prendre mesures per protegir-se de la radiació solar fins i tot més enllà de l'estiu perquè, per molt que hi hagi influencers que recomanen prendre el sol sense miraments, fer-ho pot derivar en efectes molt perjudicials per a la salut.

Malgrat que estem en l'era de la imatge, inclús en un país com el Japó, en què la fotografia desperta una gran afició, han decidit posar-hi límits. A la població de Fujikawaguchiko, aquest any s'ha instal·lat una tanca amb una tela negra davant d'un supermercat de la cadena Lawson per dissuadir els turistes d'aturar-s'hi per fer fotos. L'indret s'havia fet viral perquè brinda una de les vistes més imponents sobre el mont Fuji que ofereix la localitat, amb l'atractiu afegit que està al costat d'un element tan característic del Japó contemporani com el popular supermercat. Tanmateix, l'edifici està situat en un carrer estret que s'ha vist incapaç de suportar l'allau de visitants, i s'ha optat per la via dràstica per dissuadir els visitants de fer-hi fotos.

Cada cop hi ha més aliments que podem trobar tot l'any encara que estiguin fora de temporada. Tot i això, que a l'estiu els espàrrecs, el bròcoli o l'alvocat llueixin a la secció de fruita i verdura del supermercat o que us els serveixin en un restaurant no hauria de ser gens habitual. Només pot significar que aquests productes els han hagut de dur de ben lluny, que se'ls conrea aquí sense respectar els cicles de cultiu que més s'ajusten al nostre clima o que no són frescos. Encara que ens els posin amb safata, millor no deixar-se enredar i, amb la calor, prioritzar el consum d'aliments que són vertaderament d'estiu. De motius n'hi ha de sobres, recorda la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), Roser Martí: són refrescants, eviten que els àpats es facin avorrits i, com que n'hi ha una àmplia disponibilitat, ara acostumen a ser més econòmics que altres productes.

L'oferta gastronòmica de cada cop més restaurants sembla que respon a un mateix patró. En indrets turístics com Barcelona, a les cartes s'han fet un lloc fix els natxos, els carpaccios, les potes de pop, les paelles, les pizzes o les hamburgueses. Aquesta homogeneïtzació de l'oferta forma part d'un fenomen conegut com a foodificació, gastroficació o gentrificació gastronòmica o gurmet. A la capital catalana, ja no és exclusiva dels establiments ubicats als carrers més concorreguts de visitants, com els voltants de la Sagrada Família. També s'estén a locals apartats dels circuits turístics on predomina la clientela local i, de retruc, cada cop cal rebuscar més per trobar restaurants que ofereixin autèntica cuina catalana.

A l'embolcall d'alguns productes envasats que es venen al supermercat hi llueix el Nutri-Score, un sistema d'etiquetatge que complementa la clàssica taula nutricional. És molt fàcil d'identificar perquè figura a la part frontal de l'aliment i perquè es presenta amb una escala de colors cridaners que poden recordar els d'un semàfor. Des del 2017 l'han adoptat progressivament vuit països europeus, entre els quals hi ha l'estat espanyol i des d'enguany Portugal, però per ara la seva incorporació als productes és voluntària. Mentre que la UE encara no compta amb un etiquetatge frontal alimentari (FOP) harmonitzat i té pendent decidir si obliga la indústria alimentària a incloure el Nutri-Score o un altre sistema en tots els productes, els experts debaten si resulta útil per menjar millor.