Tal com havien pronosticat les enquestes, la candidata Luisa González, hereva de la Revolució Ciutadana de l’expresident Rafael Correa (2007-2017), ha guanyat la primera volta de les eleccions a l’Equador (el 33,1% dels vots amb el 78% escrutat) que s'han celebrat aquest diumenge. El segon candidat més votat ha estat l’empresari Daniel Noboa, que, en canvi, sí que ha estat la sorpresa de la nit (24,1% dels vots). El polític, de centredreta, el més jove dels vuit que competien, es disputava la segona posició amb Christian Zurita (16,2%), substitut de Fernando Villavicencio, assassinat el passat 9 d’agost; amb Jan Topic (14,6%), conegut com el Bukele equatorià, i amb Otto Sonnenholzner (7,1%), exvicepresident de Lenín Moreno (2017-2021), que han quedat en tercera, quarta i cinquena posició, respectivament.

L’Equador celebra aquest diumenge les eleccions presidencials i legislatives més anòmales des del retorn a la democràcia el 1979. L'assassinat del candidat a la presidència Fernando Villavicencio a Quito –el quart d'un representant polític en menys d'un mes–, ha commocionat profundament la societat, que viu la pitjor crisi de seguretat de la seva història recent. Els comicis se celebraran sota l’estat d’excepció decretat pel govern durant 60 dies, que ha comportat el desplegament de les forces armades a més del 60.000 policies del país i la suspensió de drets fonamentals com la inviolabilitat del domicili. 

La societat xilena fa anys que discuteix reduir la jornada laboral de les 45 hores actuals a 40, sense que hagi pres cap mesura pràctica per fer-ho realitat. El govern de Gabriel Boric ha decidit reactivar un projecte de llei en aquest sentit, que va quedar desat en un calaix del Congrés el 2019. La proposta estableix que la rebaixa es farà de manera gradual i en un termini de cinc anys, sense que impliqui una reducció de sou per als treballadors. “És un projecte pro família i que apunta al bon viure”, ha dit el president durant la presentació dels avenços de la iniciativa.

La nova presidenta de Perú, Dina Boularte, és la sisena en ocupar el càrrec des de 2016. El seu antecessor, Pedro Castillo, detingut el 7 de desembre acusat de rebel·lió després d’intentar dissoldre el Congrés, va designar cinc gabinets diferents (i més de 80 ministres) en un any i mig al poder. Investigat en sis casos penals, la destitució de la setmana passada era el tercer intent de la Cambra que afrontava. Aquest divendres, un jutge del Tribunal Suprem dictava 18 mesos de presó preventiva per a l’exmandatari, acceptant així la petició de la fiscalia, que alertava del risc de fuga. Mentrestant es mantenen les mobilitzacions al carrer en contra del govern de la nova presidenta peruana i ja han mort 17 manifestants.

L’efusiva salutació, amb encaixada de mans inclosa, entre el president francès, Emmanuel Macron, i el seu homòleg veneçolà, Nicolás Maduro, ha estat una de les primeres imatges que ha deixat la COP27, que se celebra aquests dies a Egipte. Durant la trobada, Macron va expressar el desig de “parlar una mica més i començar un treball bilateral que sigui útil per al país i la regió”. Després de la conversa, Maduro va qualificar “d’excel·lent” la salutació i va llançar una invitació als francesos a través de Twitter: “Les portes de Veneçuela estan obertes per al poble francès”. El veneçolà també va saludar calorosament el nord-americà John Kerry, secretari d’Estat de l’expresident Barack Obama i ara enviat especial per al Clima en el govern de Joe Biden.

La ultradreta viu un moment dolç a l’Amèrica Llatina. Tot i que els últims tres anys la regió ha obert un nou cicle polític que ha portat el progressisme i l’esquerra al poder a les cinc principals potències regionals (l'Argentina, el Brasil, Mèxic, Xile, Colòmbia), una nova dreta més radical ha agafat embranzida. Els dos processos han avançat en paral·lel.

A Xile, aquest diumenge és un dia marcat en vermell al calendari. Més de 15 milions de persones estan convocades per votar obligatòriament en el plebiscit que decidirà si el país substitueix la Constitució actual, instaurada durant la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), per una de nova. La proposta ha estat redactada durant un any per la Convenció Constitucional, la primera assemblea constitucional paritària del món, formada per 154 homes i dones de diverses, edats, orígens i sectors.

“Avui comença la Colòmbia del que és possible”, ha dit el nou president de Colòmbia, Gustavo Petro, aquest diumenge durant la cerimònia de presa de possessió. Petro, que s’ha convertit en el primer president d’esquerres del país, es referia, així, a un dels seus principals compromisos –un dels més repetits durant el discurs inaugural– i el primer del decàleg que va desplegar davant la multitud: fer que “la pau sigui possible”. Davant una plaça de Bolívar, al centre de Bogotà, plena de gom a gom, ha afegit: “Hem d’acabar, d’una vegada i per sempre, amb sis dècades de violència i conflicte armat”. Ha insistit que aquest serà “el govern de la vida, de la pau”, que complirà l’acord que el país va pactar el 2016 amb les FARC i que avançarà en les converses amb l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN per les sigles en castellà), l’última guerrilla activa.

Fa més de cinc mesos que va començar la invasió russa a Ucraïna i, tot i que la cobertura de la guerra ha anat quedant en un segon pla, els seus efectes continuen impactant a escala global. L’informe Repercussions a l’Amèrica Llatina i el Carib de la guerra a Ucraïna: com afrontar aquesta nova crisi, publicat recentment per la Comissió Econòmica per l’Amèrica Llatina i el Carib (Cepal) de l’ONU, estableix que les economies llatinoamericanes afronten un context extern d’incertesa, inflació dels preus dels aliments i l’energia, i desacceleració de l’activitat econòmica i el comerç. Segons l’estudi, el 2022 el creixement mitjà anual del PIB es reduirà a l’1,8% –l’any passat va ser del 6,3%– i la regió retornarà a un patró de creixement més alentit, que amb prou feines arribaria al 0,3%. 

Falten dues setmanes perquè Gustavo Petro assumeixi la presidència de Colòmbia i se sumi a la nova onada de governs d’esquerres de l’Amèrica Llatina. Serà el 7 d’agost quan per primer cop la Casa de Nariño quedarà en mans d’un president d’esquerres. El 2018, Andrés Manuel López Obrador, a Mèxic, va obrir un període de canvis, al qual es va sumar després Alberto Fernández a l’Argentina; Bolívia amb el successor d’Evo Morales, Luis Arce i, fa poc més d’un any, el Perú amb Pedro Castillo –tot i que les seves polítiques siguin qüestionades per bona part de l’esquerra–. L'últim en afegir-s’hi ha estat el xilè Gabriel Boric, que va arribar al poder al març.

388 articles i 57 normes transitòries és el contingut final de la proposta de nova Constitució que aquest dilluns la Convenció Constitucional ha presentat de forma oficial i ha entregat al president xilè, Gabriel Boric. “Avui és un dia que quedarà als annals de la nostra pàtria”, ha expressat el mandatari. “Vostès, convencionals, han conclòs la missió encomanada pel poble de Xile l'octubre del 2020”, ha afegit en referència al plebiscit en què un 80% va votar a favor del canvi constitucional.

Xile comença el compte enrere per enterrar definitivament l’estat neoliberal. La Convenció Constitucional ha enllestit l’esborrany de la nova carta magna, que serà sotmesa a plebiscit el 4 de setembre. Després de 10 mesos de feina, l’assemblea ha presentat un document de 499 articles a les últimes comissions de treball: la d’harmonització, que s’encarregarà de donar coherència i estructura al text; la de preàmbul, que n’escriurà la introducció, i la de normes transitòries, que establirà com es farà el traspàs d’una constitució a una altra.

Les expectatives de canvi que havia creat el nou govern de Gabriel Boric s’han desinflat. Amb el pas de les setmanes, s’ha anat diluint l’eufòria que es respirava tot just després de la seva elecció. Fa dies que les enquestes confirmen la creixent desaprovació ciutadana a la gestió del nou president de Xile, que fa només dos mesos que governa. Boric destaca per ser el primer mandatari de les dues últimes administracions que arriba al 50% de desaprovació durant les primeres setmanes.

A partir d’aquest dilluns el nou president de Xile, Gabriel Boric, agafa el relleu de Sebastián Piñera al capdavant del país sud-americà. Després de la cerimònia d’investidura de divendres, plena de simbolismes i sota una gran expectació, Boric inaugura el que per a molts representa una nova etapa de la política xilena, liderada per primer cop per una esquerra jove, procedent del moviment estudiantil i al marge dels dos grans blocs (centre-esquerra i dreta) que han governat el país des del retorn a la democràcia el 1990.

“La història té maneres meravelloses de reivindicar i reparar. Quin gran significat té avui que Maya Fernández sigui ministra de Defensa”. A través d’aquesta piulada, l’excandidata del Partit Socialista de Xile (PS) a la presidència Paula Narváez felicitava la neta de l’expresident Salvador Allende, que el 21 de gener va ser designada pel futur president, Gabriel Boric, com la nova directora de les forces armades. “Una abraçada”, va respondre Fernández. La socialista protagonitzarà un nomenament ple de simbolisme pel vincle familiar amb l’expresident que l’11 de setembre de 1973 va ser derrotat pel cop d’estat d’Augusto Pinochet, que va donar pas a 17 anys de dictadura (1973-1990).

Falten encara nou mesos per a les eleccions del Brasil, però ja fa temps que les enquestes publiquen pronòstics i la societat brasilera ha entrat de ple en una precampanya electoral que es preveu eterna. El favorit indiscutible es Luiz Inácio Lula da Silva, que disputaria la presidència a l’actual president, Jair Bolsonaro. Al Palau del Planalto les alertes estan enceses per la davallada en intenció de vot i aprovació que registra el seu actual inquilí. 

El triomf de Gabriel Boric a les eleccions presidencials de Xile ha encoratjat el progressisme llatinoamericà. Pocs minuts després del triomf electoral de fa una setmana contra el candidat de l’extrema dreta, José Antonio Kast, diversos líders regionals es van afanyar a felicitar-lo. “Et desitjo el millor per a tu i per a Xile. Aquí tens un amic i estàs convidat a venir a l’Argentina quan vulguis, tant de bo el teu primer viatge sigui al nostre país”, va dir el president Alberto Fernández en un comunicat. El seu homòleg peruà, Pedro Castillo, va piular: “La victòria que has aconseguit és la del poble xilè i la compartim els pobles llatinoamericans que volem viure en llibertat, pau, justícia i dignitat”.

“Bon dia, Xile estimat! Des de ben aviat estem treballant en tot el que vindrà. Una abraçada gegant i gràcies pel mandat amb què m’heu honorat. Seguim!” Amb aquesta piulada ha començat aquest dilluns el president electe de Xile, Gabriel Boric, després de guanyar les eleccions contra la ultradreta diumenge.

La principal avinguda de Santiago, La Alameda, es va convertir aquest diumenge en una festa ciutadana. Centenars de milers de persones van sortir al carrer a celebrar la victòria de Gabriel Boric, que es convertirà en el pròxim president de Xile. Els ciutadans també es van concentrar a la plaça Baquedano, epicentre de les protestes del 2019 i batejada com a Plaza Dignidad durant aquells mesos. A la façana d’un dels edificis de la plaça es podia veure una projecció gegant del col·lectiu d’artistes lumínics Delight Lab amb la paraula "Esperanza”. Des de la revolta social, no es veia una multitud tan gran omplint les places i carrers de la capital. A diferència de fa dos anys, aquesta vegada la policia no va fer acte de presència i ningú va desallotjar els manifestants.

Gabriel Boric ha guanyat la segona volta de les eleccions a Xile i s'ha convertit en el president més jove de la història del país i l'hereu polític de la revolta que va esclatar l'octubre del 2019. Amb el 99,9% escrutat, el candidat de la coalició d’esquerra Aprovo Dignitat, integrada pel Front Ampli i el Partit Comunista, s’imposava amb claredat davant el polític d’extrema dreta José Antonio Kast, que reconeixia la derrota: "Acabo de parlar amb Gabriel Boric i l'he felicitat pel seu gran triomf. Des d'avui, és el president de Xile i mereix tot el nostre respecte i col·laboració constructiva. Xile sempre va primer", escrivia en un tuit Kast. Arreu de la capital, Santiago, partidaris de Boric feien sonar els clàxons dels seus cotxes per celebrar el triomf del candidat d'esquerres. "Boric president", se sentia a la seu electoral.