10 Les tesis més ideològiques de Hayek contràries al New Deal de Roosevelt i a la teoria de Keynes estan alineades amb un opuscle de Mises titulat Bureaucracy (1944), en què aquest defensa que entre el capitalisme de mercat i l’economia soviètica no existeix una tercera via. La contesta de Keynes al llibre de Hayek està recollida en una carta personal entre ells del 28 de juny de 1944 amb l’argumentació, primer, que Hayek no defineix bé quin és el límit real en què una proposta passa del mercat capitalista al constructivisme econòmic totalitari: “Admet vostè aquí i allà que és qüestió de saber on traçar la línia. Accepta que la línia s'ha de traçar en algun lloc i que l'extrem lògic no és possible. Però no ens dona cap orientació respecte d'on traçar-la (…). Malgrat això, des del moment en què admet que l'extrem oposat no és possible, i que s'ha de traçar una línia de separació, vostè mateix està perdut en el seu propi argument, ja que no fa més que intentar persuadir-nos que tan aviat com un es mou una polzada en la direcció planificada necessàriament es llança pel relliscós camí que amb el temps el durà al precipici”. Keynes remata la seva contesta a Hayek dient: “La qüestió és si estam preparats para sortir de l'estat del laissez-faire del segle XIX i entrar en una era de socialisme liberal, terme amb el qual faig referència a un sistema en el qual puguem actuar com una comunitat organitzada amb finalitats comunes i guiada per l'objectiu de promoure la justícia social i econòmica, respectant i protegint a la vegada l'individu: la seva llibertat d'elecció, les seves creències relegioses, la seva mentalitat i la seva expressió, la seva empresa i la seva propietat”.

]]> Aquest article se centra en el debat, rabiosament vigent, entre la tradició neoliberal de l’Escola Austríaca d’Economia (EAE) de la Universitat de Viena, referenciada pels treballs de Friedrich von Hayek, i l’Escola de Cambridge, representada per la figura de John Maynard Keynes, la qual ha acollit tradicions progressistes molt rellevants i actuals del pensament contemporani de l’Economia Política, totalment oposat a l'ideari neoliberal.

]]> Allò políticament correcte

]]>