Divendres passat a la nit, l’infern va tornar-se a obrir sobre el cel del barri d’Al-Baraka, a la ciutat de Deir al-Balah del centre de Gaza, en forma de nous bombardejos de l’exèrcit israelià. Un dels blancs de l’atac va ser la casa d’una família que va quedar arrasada. I d’entre les runes, un dels cossos que es van recuperar va ser el de Yaqin Hamad, una nena d’11 anys que s’havia convertit en una de les influencers més joves i populars de la Franja.

Fins fa pocs anys, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, dominava a la perfecció l’art de treure rèdit domèstic del seu talent prodigiós en política exterior. Netanyahu, que ha ocupat el càrrec de premier durant 18 dels últims 29 anys, es reunia com a igual habitualment amb líders de la talla de Donald Trump, Vladímir Putin, Narendra Modi i Xi Jinping. Era l’únic dirigent israelià capaç de moure’s amb tanta agilitat fora del país. L’estadista total.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha arribat aquest dimarts a l’Aràbia Saudita en la seva primera gira exterior des que va retornar a la Casa Blanca, amb la missió de tancar pomposos acords comercials i d’inversió des d’un escenari idoni per a ell com les petromonarquies del Golf. El viatge de Trump, que s’allargarà fins divendres i inclou Qatar i els Emirats Àrabis Units, es produeix, però, en un moment de forta inestabilitat regional per la guerra d’Israel contra Gaza i les tensions amb l’Iran, que també marcaran la seva agenda.

A les portes de la Pasqua, un grup de gairebé mil reservistes de la força aèria d’Israel va publicar una carta que ha provocat un terratrèmol polític al país. El breu escrit es limitava a exigir la fi de la guerra a Gaza per assegurar el retorn dels ostatges que segueixen a la Franja. Però va ser ràpidament reprovat pel govern i la cúpula de l’exèrcit, la qual cosa ha desencadenat un efecte dòmino insòlit fins ara de reclams similars de milers de veterans, reservistes i membres en actiu de l’exèrcit i dels cossos de seguretat de l’Estat.

Per primer cop en gairebé dos anys de guerra civil, dimecres va aterrar al devastat aeroport de Khartum, la capital del Sudan, un helicòpter militar de colors caqui i marró. De dins va aparèixer el president del país i cap de l’exèrcit, Abdel Fattah al-Burhan, que després de baixar els tres esglaons de la nau va fer dues passes i es va agenollar a la pista d’aterratge durant uns segons, mentre un general darrere seu aixecava el puny dret amb l’índex apuntant al cel.

L’exèrcit israelià ja ha matat almenys 591 persones a Gaza, incloent-hi 200 menors, des que dimarts va trencar unilateralment l’alto el foc acordat amb Hamàs i va reprendre els atacs a gran escala contra la Franja, segons les últimes dades difoses pel ministeri de Salut local. Els dos principals mediadors entre Israel i Hamàs, Egipte i Qatar, han redoblat els esforços per tornar a la treva, però Tel-Aviv ha ampliat aquest dijous el desplegament de tropes a l’enclavament i el grup palestí hi ha respost per primer cop amb una limitada sèrie de coets.

Fa temps que els càlculs polítics s’han convertit en el principal element que guia les decisions del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, a Gaza. I malgrat que el mandatari israelià ha tornat a culpar Hamàs del trencament de l’alto el foc a la Franja, el seu Govern mai havia amagat la intenció de reprendre la guerra per avançar la seva agenda genocida als territoris palestins, però també per aprofitar el xoc per tirar endavant els seus plans autocràtics.

El món àrab ha expressat aquest dimarts durant una cimera al Caire el seu suport a un pla de reconstrucció de Gaza que exclou Hamàs i que ha preparat Egipte en les últimes setmanes, per tal d’articular una alternativa conjunta a la proposta del president dels Estats Units, Donald Trump, de prendre el control de la Franja després d’expulsar-ne la població. La proposta egípcia, però, deixa diversos assumptes clau sobre el futur govern del territori sense resoldre, i la seva viabilitat està en dubte per la falta de suport actual de Tel-Aviv i de Washington.

Hamàs ha entregat aquest dissabte els darrers sis ostatges israelians vius que s’havia compromès a alliberar durant la primera fase de l’acord d’alto el foc signat amb Israel al gener, i a canvi, les autoritats israelianes han de deixar en llibertat a més de 600 presos palestins. De moment, però, Israel ha posposat aquesta entrega fins que no tingui garanties del proper intercanvi. L’atenció es torna a centrar ara en la segona fase de la treva, que hauria de començar a principis de març malgrat que encara hi ha desavinences profundes pendents de negociar entre Tel-Aviv i el moviment palestí.

Quan les tres primeres ostatges israelianes van ser alliberades per Hamàs a mitjans de gener a Gaza, coincidint amb l’entrada en vigor de l’acord d’alto el foc amb Israel, totes presentaven més bon aspecte físic del que s’havia presagiat i els serveis mèdics que les van atendre van declarar que el seu estat de salut era estable. La resta d’ostatges que van ser posades en llibertat en dues rondes posteriors també es trobaven en condicions similars. Però aquest dissabte, durant el darrer intercanvi d’ostatges que s’ha dut a terme, l’estampa va ser, en canvi, molt diferent. Els alliberats van ser tres homes israelians visiblement desmillorats i prims, que presentaven un aspecte físic molt més deteriorat que les ostatges anteriors i amb els efectes dels gairebé 500 dies de captiveri evidents al cos.

El pla anunciat aquest dimecres pel president dels Estats Units, Donald Trump, de fer-se amb el control de Gaza després d’expulsar-ne la població ha estat rebut en el món àrab amb un rebuig frontal i desconcert, però també com un toc d’atenció. La proposta ha estat censurada per les implicacions que tindria per al futur de la causa palestina i l’estabilitat del Pròxim Orient. Però alhora també ha empès els principals països de la regió a tancar files i a intentar bastir un front comú capaç de frenar la idea i articular una alternativa convincent.

A mitjans de gener activistes palestins a Catalunya i a l’estranger van saber que un sergent de l’escamot Retek pertanyent a la Brigada Guivati de l’exèrcit israelià, acusat de violacions sistemàtiques del dret internacional humanitari a Gaza, estava de pas per Barcelona. El soldat, identificat com a Mori Keisar, va ser ràpidament denunciat per crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi, i es va instar a la seva detenció, tot i que no es va acabar produint.

Malgrat les maniobres dilatòries del govern israelià i l’endarreriment inicial de l’entrada en vigor de l’alto el foc entre Hamàs i Israel, les crítiques dues primeres jornades de treva s’han succeït sense grans incidents a Gaza. Després del primer intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins, aquest dilluns transcorre amb una relativa calma a la Franja. L'ajuda humanitària també ha començat a augmentar, un pas vital per poder pal·liar la catastròfica crisi humanitària després de quinze mesos de guerra.

L'alto el foc entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza havia de començar aquest diumenge a les 8:30 hores local. Finalment, després que Israel hagi suspès provisionalment la treva a l'espera de la llista d'ostatges que Hamàs havia d'alliberar, l'alto el foc ha entrat en vigor a les 11:15 h, segons ha informat el govern israelià. Pocs minuts més tard, Qatar i Egipte, mediadors en el conflicte, també han confirmat que l'alto el foc ja era vigent.

L'oficina del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha publicat aquest divendres al matí un comunicat per confirmar que el seu gabinet de govern es reunirà per aprovar formalment l'alto el foc pactat amb Hamàs. Fins que no es produeixi aquest pas, el cessament d'hostilitats no podrà entrar en vigor. Es preveu que la reunió del Consell de Ministres, que tindrà lloc aquest mateix divendres a les 15:30h serveixi per ratificar definitivament l'acord. I tot sembla indicar que així serà. El gabinet de seguretat israelià ha recomanat aquest migdia aprovar l'alto el foc i l'acord de retorn d'ostatges a Gaza, hores abans de la reunió, segons recull un comunicat emès per l'oficina del primer ministre.

Després d’una darrera jornada de negociacions marcada per esperes angoixants i converses frenètiques per polir els últims detalls, Israel i Hamàs han tancat finalment aquest dimecres un acord d’alto el foc i d’intercanvi d’ostatges a Gaza, segons ha anunciat el primer ministre de Qatar, Mohammed bin Abdulrahman al-Thani, en una roda de premsa a última hora de la tarda. El president dels Estats Units, Joe Biden, també ha comparegut per confirmar el pacte. L'acord, que està previst que entri en vigor diumenge i ha estat mediat per Qatar, Estats Units i Egipte, estableix un full de ruta de tres fases que, si es completa amb èxit, portaria a la fi de la guerra després de més de 15 mesos, que ha deixat més de 46.700 morts a l'enclavament palestí.

L’ofensiva d’Israel a Gaza fa temps que sembla instal·lada en una mena d’inèrcia destructiva a l’ombra de la qual sectors extremistes de dins i fora de l’exèrcit estan avançant amb fets consumats una agenda de venjança i neteja ètnica d’ambicions colonials. Les negociacions per a un alto el foc amb Hamàs estan estancades des de fa més d’un any, l’atenció mediàtica es troba en altres indrets, i el rumb bèl·lic és cada cop més vague. Però la vertiginosa devastació de la Franja segueix; ara, sobretot, concentrada al nord, però amb el risc que s’expandeixi.

Des que Israel va llançar l’ofensiva militar a Gaza, una de les principals controvèrsies que han acompanyat el conflicte ha estat el nombre de morts. D’una banda, les autoritats israelianes han qüestionat l’exactitud i fiabilitat de les xifres del ministeri de Salut de la Franja i les han tendit a considerar –sovint sense proves– una exageració o, almenys, una tergiversació de la realitat, per no distingir civils de combatents. Per contra, molts alerten que les xifres de les autoritats gazatines són, en canvi, una subestimació de la magnitud de la tragèdia.

Amb la majoria de les mirades centrades en l’evolució de la transició a Síria, Israel continua sense donar treva a Gaza. Des del cap de setmana, l’exèrcit israelià està forçant l’evacuació d’un dels darrers hospitals que amb prou feina queden operatius en l’assetjat nord de la Franja, i ha tornat a intensificar els bombardejos en tot el territori, inclosa la seva única zona humanitària. Les negociacions per un alto el foc i un intercanvi d’ostatges, a més, segueixen estancades, tot i que s'han intensificat les últimes setmanes.

Aprofitant el desordre que ha provocat el col·lapse del règim de Baixar al-Assad i l’obertura d’un procés de transició a Síria, Israel ha llançat una campanya militar contra el país per terra, mar i aire que està destruint gran part dels recursos i de les instal·lacions del seu extint exèrcit. Tel-Aviv afirma que l’ofensiva, que s’ha intensificat des de la nit de dilluns, és temporal i té per objectiu evitar l’enfortiment de grups hostils i colpejar interessos de l’Iran i de Hezbollah.