<![CDATA[Ara Balears - L’Executiva Agressiva]]> 10 <![CDATA[Empodera’t: crea la teva empresa]]> Aquesta setmana les dones hem estat de moda i hem pogut llegir un bon grapat d’articles en què es parla de la nostra presència en les direccions de les empreses, els consells d’administració de les companyies de l’Íbex o les llistes electorals. El PSOE ens té ara a la seva campanya, amb una proposta per establir quotes que evitin la nostra discriminació als àmbits de poder. Tot això està molt bé, però sabem que, mentre unes forces impulsen l’avenç de la societat cap a un model més igualitari, altres reaccionen en sentit contrari.

]]> <![CDATA[Vull ser ‘imprenditore’]]> Resulta que els nens ja no volen ser futbolistes ni estrelles del rock’n’roll. A Espanya, segons un estudi realitzat a partir de recerques recurrents a Google, la professió que més joves volen ser de gran és influencer.

]]> <![CDATA[La venda del segle i el 'karma']]> Tenim un grup de WhatsApp de tot l’equip comercial de l’empresa on ens anem donant alegries. Cada cop que es tanca una venda s’explica allà el client i l’import de la venda: es va fer de forma més o menys accidental, però crec que ajuda la dinàmica de guanyar tan important per a l’esperit del comercial. Abans es felicitava tot el que s’escrivia, però arriba un punt en què és impossible.

]]> <![CDATA[Tot el que he perdut com a empresària]]>

Ja us vaig dir que soc groga (segons el test del psicòleg Carl Jung) i, com a bona groga, en un mal dia soc impulsiva, nerviosa i desorganitzada, de vegades una mica depressiva. I en dies així puc dir-vos una frase com aquesta: la vida és una llarga successió de pèrdues. Si més no, ho ha estat la meva ja llarga vida com a empresària.

]]> <![CDATA[Jung diu que soc groga]]>

Si no heu fet mai el test de Carl Jung dels quatre colors, us el ben recomano. En un llarg exercici, has d’escollir entre diversos grups de parelles de paraules aquelles que més o menys et defineixen. Has de puntuar-te a tu mateixa entre coses com “orientada a resultats i exigent”, “conciliadora i treballadora en equip”, “entusiasta i animada” o “perfeccionista i rigorosa”, amb grups de idees que es repeteixen unes quantes vegades i respostes de forma ràpida, sense pensar-hi gaire, fins que arribes a una puntuació que et diu de quins colors ets. Lògicament és una categorització com moltes altres, però en contra del meu escepticisme, crec que la clava força.

]]> <![CDATA[Fer un Khodariónok]]> Aquesta setmana estic fascinada amb la declaració a la televisió russa de l’exmilitar Mikhaïl Khodariónok, que en quatre minuts i mig va desmuntar els principals elements de la propaganda oficial del Kremlin sobre la que anomenen operació especial a Ucraïna. En un programa de debat, davant de les insistents preguntes de la conductora del programa intentant rebatre les seves afirmacions, Khodariónok va trencar l’espiral del silenci dient, bàsicament, que aquesta guerra Rússia no la té guanyada. A més, ho fa amb tranquil·litat i amb claredat: que els ucraïnesos estiguin a punt de rendir-se, “per dir-ho suaument, és fals”, diu. No crec que Khodariónok torni a sortir a cap tele russa i, tot i ser exmilitar, pot tenir un destí clarament pitjor que el d’estar vetat a les tertúlies. Però el mèrit d’aquest posicionament tan allunyat del pensament únic preponderant als mitjans del país és molt meritori per moltes raons.

]]> <![CDATA[El món no és de fiar]]> ¿Sabeu quan hi ha un barri on no hauries d’anar, i menys a la nit? Doncs així em sembla a mi que és el món, un lloc perillós que, si poguéssim, hauríem d’evitar. Resulta que no només pot esclatar una pandèmia global que ens para durant gairebé dos anys, sinó que una altra cosa que no crèiem possible en tota la nostra vida ha tornat a passar: una potència nuclear envaint un altre país. Lluites per controlar els aeroports, bombardejos a la capital, refugiats i tancs circulant per carrers on només uns dies abans es feia una vida tan normal com la nostra.

]]> <![CDATA[Biden, ‘my friend’]]> Una vegada vaig llegir que Bill Clinton, amb tots els seus errors i febleses, va ser l’últim president dels Estats Units. La raó és que, després d’ell, i particularment amb George W. Bush, els inquilins de la Casa Blanca han sigut representants de diferents poders econòmics. En definitiva, la mort de la política.

]]> <![CDATA[Dos protocols]]> Un amic forner em va parlar un dia de la seva experiència en una empresa estrangera on va treballar un temps. “Un dia -em va explicar- algú s’havia passat posant llevat a la màquina d’amassar i per resoldre-ho van haver de seguir el que van anomenar un protocol: afegir la resta d’ingredients de la massa en la mateixa proporció en què s’havien passat amb el llevat. Aquí no ens cal posar per escrit una solució tan òbvia: en la nostra cultura la cosa més normal quan sorgeix un problema així és trobar-hi una solució fàcil”.

]]> <![CDATA[Segones parts]]> Falten pocs dies perquè la meva empresa faci dotze anys, cosa que vol dir que fa gairebé tretze anys que em dedico en cos i ànima a aixecar-la. Tretze anys donen per a moltes coses: operacions corporatives, acomiadaments, premis i fins i tot alguna oferta de compra. Però el que no m’havia passat mai fins ara és que un extreballador em demani tornar-hi.

]]>