Per definició, els festivals de música són espais amb molta afluència en un escàs marge temporal. Unes condicions que fan aparentment difícil poder gaudir amb calma i tranquil·litat d'un àpat, informal, però eficient (tot i que evidentment no sigui l'objectiu central que mou els milers de persones que hi van a posar-se als peus dels seus artistes preferits). I, si no és que volen iniciar-se en el dejuni intermitent, aquest pot ser el dilema que enfrontin els assistents a la tongada d'espectacles massius que són a tocar: Primavera Sound, Sónar, Cruïlla, Reggaeton Beach Festival, Share, Canet Rock, Cap Roig i Vida.

Sota la màxima que mai s'ha d'obligar la canalla a menjar allò que no vol, segons sosté el pediatre Carlos González, la ingesta de peix i altres ingredients a priori més complicats o que generen més rebuig per la potència del seu gust pot fer-se d'una manera suau i cercant alternatives que no siguin posar el tall al plat i obligar a tragar. El peix és un ingredient que, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'ha de menjar dos cops a la setmana, especialment el peix mediterrani, com cavalla, anxoves i sardines. El peix és un aliment bàsic en la dieta per la seva aportació en greixos omega-3, minerals com iode, seleni i calci i vitamines A i D, així com proteïnes d'alt valor biològic. Per a la salut de la canalla, segons l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició, té molta importància, ja que té efectes beneficiosos sobre el desenvolupament neurològic, i per evitar malalties cròniques a l'edat adulta i autoimmunes. Per la seva banda, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària destaca que el peix "és un aliment de gran qualitat nutricional amb una proporció elevada de proteïnes".

Això fa anys que passa als carrers de Nova York i també està passant a casa nostra d'una manera més o menys definitiva: els talons estan en un estat de coma que, tot i que potser és reversible, de moment no dona senyals visibles de recuperació. Cada cop es veuen menys talons als carrers de les grans ciutats, a les avingudes esquitxades d'oficines i seus corporatives, fins i tot en esdeveniments més o menys d'etiqueta, on regnen altres maneres de vestir-se molt més esportives i confortables, especialment des de l'inici de la pandèmia. Prova d'aquest canvi de model és la crisi que han hagut d'afrontar empreses com la marca de sabates de baix cost MaryPaz, dedicada sobretot a talons i sandàlies. Per a l'assessora d'imatge i bellesa Loida Suárez, en el terreny de la moda si no s'està pendent d'actualitzar el producte o donar-li una identitat aquests canvis de tendència poden ser la "crònica d'una mort anunciada". Per a ella, si bé el furor de les vambes (en part responsable del declivi dels talons) ha perdut una mica de força "i en perdrà encara més", el rival d'aquest calçat són les sabates planes, com els mocassins i les ballarines, ja que "aquest és l'any de la seva gran entrada", pronostica. A parer seu, la sabata plana és molt versàtil i s'adapta molt millor a tots els estils i situacions. Per a Suárez, actualment les anàlisis demostren que, tot i que hi ha una gran oferta de sabatilles esportives, la demanda està en declivi i augmenta la de sabates, sandàlies i també talons, "fins i tot els d'agulla en un 25%".

Cafè i oli d'oliva semblen dues realitats paral·leles, dos ingredients que es repelen amb només aproximar-se, però, no és així i d'aquesta manera ho posa de manifest la cadena de cafeteries Starbucks, que prova des de fa algunes setmanes un nou producte batejat com a Oleato, no exempt de polèmica des del primer moment de la seva sortida al mercat. Fa un mes que la marca de cafè nord-americana va anunciar "una alquímia inesperada" de cafè aràbiga infusionat amb oli d'oliva verge extra premsat en fred de la marca siciliana Partanna, per tal d'oferir "una nova experiència de cafè deliciosament exuberant, suau com el vellut" i amb una delicada dolçor. De moment, aquest llançament ja és una realitat a Itàlia, després del seu anunci fa unes setmanes a Milà, i al llarg de l'any s'anirà incorporant a "mercats selectes" de tot el món, començant pel sud de Califòrnia als Estats Units aquesta primavera, i continuant a finals d'any pel Japó, Orient Mitjà i el Regne Unit. Aquest producte no és només un cafè amb oli, sinó que és tota una línia de begudes anomenada Oleato, que reuneix ambdós ingredients en suggeriments com cafè amb llet de civada, cafè en preparació freda amb escuma, cafè espresso endolcit amb notes d'avellanes, tallat amb llet de civada i un toc de taronja, i cafè amb unes gotes de llimona, entre d'altres.

La cuina és una de les activitats més divertides per fer amb la canalla, a més de permetre grans descobertes alimentàries. A partir dels 2 anys és un bon moment per iniciar les criatures en el món de la cuina amb el muntatge de plats sense cocció, especialment de fruita i verdura, i també amb senzilles receptes de pa i galetes. A partir dels sis anys ja es poden fer receptes més interessants i incloure-hi arrebossats i altres tècniques més sofisticades de rebosteria, com el pa de pessic. Ara bé, tot va més enllà del joc. Segons posa de manifest el Basque Culinary Center a l’article La importància d’involucrar els nens i les nenes en la preparació dels menjars, dels autors Edurne Maiz, Elena Urdaneta i Xavier Allirot, la cuina amb infants permet combatre el rebuig als aliments (especialment fruita i verdura), fet que s’associa a una dieta menys saludable.

És evident que rentar-se les mans és un bon hàbit d’higiene diària que cal que les criatures adoptin. Tanmateix, la seva importància pot ser per a molts una desconeguda, ja que molt sovint amb els anys es perden les principals nocions adquirides a la infància. Segons el departament de Salut de la Generalitat, “la higiene de les mans és un hàbit senzill, de menys d'un minut, que comporta grans beneficis”. Alhora incideix que cal adquirir-lo des de la infància i integrar-lo en la vida diària, des que ens despertem fins que ens n’anem a dormir. Tot i que la pandèmia va reeducar el món en la importància d’aquest gest, cal recordar que sovint les persones es toquen amb les mans els ulls, el nas i la boca sense adonar-se’n, i aquestes són les portes d’entrada al cos de microbis que poden fer emmalaltir. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’eliminació dels microbis ajuda a prevenir malalties diarreiques i la pneumònia, així com infeccions respiratòries i fins i tot infeccions a la pell o als ulls.

Donar fruita a les criatures pot convertir-se en tot un repte depenent de l'edat de l'infant i, sobretot, de la cultura gastronòmica de la llar. Els primers purés a base de pera, plàtan i poma solen ser bastant fàcils d'introduir, però aconseguir que continuïn menjant-ne peces de manera habitual segons van creixent no és tan senzill ni evident. Segons aconsellen pediatres com Carlos González, en la conquesta de l'hàbit de menjar fruita cal, com en tota l'educació gastronòmica infantil, no forçar mai ni obligar les criatures per no obtenir l'efecte oposat de rebuig. Tampoc caure en suborns ni amenaces perquè el nen "sap molt bé què necessita".

Fa vint anys l’hummus era, com tants altres plats, una proposta exòtica i pràcticament relegada als paladars d’aquells que viatjaven als països àrabs. En plena internacionalització de la cuina fruit de la globalització, aquesta pasta densa feta amb puré de cigrons cuits, barrejada amb tahina, oli d'oliva, suc de llimona i espècies, ha esdevingut un bàsic en moltes llars i restaurants, i fins i s’ha sotmès a l’experimentació i fusió amb ingredients d’arreu, també els de casa nostra, i ha donat lloc a una gran varietat de propostes que encara no han saltat al corrent majoritari, com sí que ho ha fet, per exemple, el gaspatxo de síndria o la pasta cuita de llenties. Doncs bé, segons explica el defensor de la cuina vegetariana Manel Garcia, darrere del compte d’Instagram Addicted To Humus juntament amb Hanna Buschmann, amb milers de seguidors, va descobrir aquesta preparació quan treballava com a cambrer en un restaurant de fusió sirià fa una dècada: “Allà vaig enamorar-me totalment d’aquest plat”, diu, i considera que més enllà de la seva descoberta personal el plat va guanyar popularitat fa uns vuit anys. Els països àrabs en són un gran referent i també els països mediterranis orientals, que en tenen moltes varietats. Per a Garcia, l'hummus s’ha popularitzat perquè “primer de tot, és deliciós”, i també és una preparació “molt sana i molt fàcil de fer”. Ara bé, segons el seu parer, la seva popularitat va començar quan els supermercats van començar a comercialitzar-lo preparat, ja que aquesta solució va facilitar molt el seu consum domèstic. Val a dir també que “a les xarxes sempre ha estat un plat que funciona molt bé per la seva versatilitat”, i segons considera, és molt fàcil de fer, agrada a tothom i a sobre és molt sa, especialment el casolà, perquè no té olis refinats.

Quin salvavides tan gran és oferir dibuixos animats a la canalla quan es nega a menjar o simplement posar-los una pel·lícula per poder fer quatre coses per casa. Però, atenció: aquesta solució tan atractiva té efectes no desitjats en les criatures i, malgrat que funciona de meravella per omplir-los la boca sense que se n'adonin, comporta seriosos inconvenients a uns quants nivells, sobretot nutricionals i de salut pública, assenyalats per experts en estudis sobre població infantil.

Les excursions i sortides són un bon moment perquè els infants descobreixin, a banda del paisatge o espai a explorar, una manera de menjar més informal i plena de sorpreses, però en la mesura del possible saludable i divertida. Amb aquest mateix relat de l'aventura que és per a ells sortir, la canalla pot dur a la carmanyola suggeriments insòlits per agafar energia i també per compartir amb les seves amistats. Davant del fet provat que els entrepans no tenen el mateix èxit que quan estan acabats de fer i que hi ha moltes opcions més enllà, com a consells generals paga la pena saber que cal fugir de fregits que, a més de ser poc saludables, perden el cruixent amb les hores. També és recomanable fer servir una carmanyola que tingui compartiments diferenciats; evitar les salses que empastifin tot el menjar o posar-les a banda, i incloure ingredients fàcils de menjar, sense ossos, per exemple. A més a més, és bona idea posar com a postres una peça de fruita o una macedònia feta a base de plàtan, poma, pera o mandarina, sempre en funció del que ens regala la temporada. No s'ha d'oblidar una ampolla d'aigua i intentar evitar al màxim els refrescos ensucrats.

Sembla que el món es pot dividir entre aquelles persones que esmorzen i les que surten de casa sense haver pres ni un mos, però més enllà dels beneficis (evidents) de fer-ho, aquest primer àpat de la jornada es reivindica cada cop més com a plaer gastronòmic, a l'alçada del dinar i el sopar, i per a alguns gastrònoms és reconegut com un moment per al caprici i l'autohomenatge, no només en cap de setmana. Un exemple d'això és l'extensió imparable del brunch i de les fórmules d'esmorzar de cap de setmana dedicat al dolce far niente. Segons les darreres dades de l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya, més del 80% de la població espanyola esmorza a casa, però el 12,24% només pren alguna cosa líquida, com cafè, i el 57,6% menja també l'esquema tancat de pa, torrades, galetes, cereals i brioixeria. Els estàndards d'un menjar saludable consideren que un bon esmorzar ha d'incloure algun lacti, fruita o verdura i cereals, tres ingredients que admeten un univers pràcticament inexplorat de deliciosos suggeriments, sense haver de caure necessàriament en excessos irracionals o en avorrits i previsibles esquemes inamovibles.

Les criatures passen per diferents fases al llarg del seu creixement i els canvis en la gana són d'allò més habitual. Per al reputat pediatre Carlos González "la inapetència és un problema d'equilibri en allò que un nen menja i el que la seva família espera que mengi", segons assegura al seu famós llibre de capçalera Mi niño no me come. L'autor assegura que el fet que un infant no mengi no és un cas aïllat, sinó que els nadons ingereixen en relació amb la seva mida, cosa que implica que tard o d'hora els nens deixen de menjar, i això succeeix al voltant del primer any. Segons explica, alguns comencen a veure reduïda la seva gana als nou mesos i altres encara mengen bé fins a l'any i mig o els dos anys, tot i que n'hi ha "uns pocs que mai deixen de menjar". En la mateixa línia, per a l'Acadèmia Espanyola de Pediatria (AEPD), la causa d'aquesta inapetència rau en un alentiment del creixement al voltant dels dos anys: el pes al néixer es duplica al cap de cinc mesos, es triplica al cap d'un any i es quadruplica al cap de dos anys, amb un augment de dos quilos per any fins que arriba la pubertat i es fa l'estirada, afirma. Un cop comença la inapetència cal abordar-la de la manera més assertiva possible.

Com una soga al coll, la inflació no dona treva a les llars ni a les empreses catalanes, i els restaurants no en són una excepció. Fa uns dies Pau Gascó anunciava el tancament del seu Petit Pau al barri de Sants, una decisió amb motivació personal on també han pesat fenòmens com el covid, la pujada de preus dels serveis i la inflació. En els últims mesos també han estat notícia altres abaixades de persiana, com la de l'emblemàtic Marc's Entrepans a Barcelona, uns tancaments que s'han produït gairebé un any després de l'inici de la crisi energètica, la pujada de l'IPC i l'inici de la guerra d'Ucraïna, que ha fet que la pujada de preus continuï escanyant els restauradors, que han hagut de posar solucions per tirar endavant. Per exemple, el director d'operacions del grup Pepa Tomate, Gerard Sucarrats, explica que al seu establiment van començar a prendre mesures a l'estiu perquè aleshores "el nivell d'inflació era inassumible". En el seu cas, han arribat a registrar pujades "de fins al doble" en olis, peix, carn i verdures. Per exemple, el salmó fresc va passar de valdre entre 9 i 10 euros el quilo a costar fins a 19 euros. "Ens hem vist obligats a apujar els preus dels plats, però no en el mateix percentatge que ens ha pujat a nosaltres el cost de matèria primera; per tant, s'han reduït els marges de benefici", detalla.

La importància del peix i les verdures a la dieta de petits i grans és ara com ara inqüestionable, però, tot i així, que prenguin aquesta mena d'ingredients no sempre és una missió fàcil. Realment, es tracta d'aliments importants per la seva alta aportació de nutrients i la prevenció de malalties de tota mena: qualsevol dieta saludable n'ha d'anar ben plena. Les verdures aporten vitamines, fibra, minerals, aigua i greixos saludables, mentre que el peix és una font de ferro, iode, fòsfor, potassi i magnesi, entre d'altres.

La inscripció 'adults only' és un mantra cada cop més estès en les societats occidentals i alhora la seva popularització posa el focus del debat social en les incomoditats per als adults de la presència de les criatures en espais a priori de grans, com els restaurants. Més enllà d’aquest encès debat sobre com se senten els adults en presència dels infants en els seus espais d’oci, val la pena plantejar-se com se senten els infants en aquest món i, especialment, per què és una oportunitat per a ells ser-hi presents en gran diversitat de sentits: tot i ser situacions que trenquen amb la seguretat que els dona la rutina, les sortides als restaurants són plenes d’ocasions per reforçar la seva seguretat, autonomia, confiança i sentiment de pertinença al grup.

La cuina nòrdica és una de les grans absents en l'oferta en restauració a casa nostra, i també ho és en les elaboracions casolanes, a diferència d'altres preparacions internacionals que han triomfat a les cuines domèstiques, com el sushi o els noodles. Tanmateix, notícies com el tancament del cèlebre Noma han commocionat els amants de la gastronomia de tot el món, també els de casa nostra, per la pèrdua temporal d'un referent de qualitat. Però si ens ho preguntem seriosament, quins són els ingredients i les tècniques més habituals en la cuina de Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia, Islàndia i les illes Fèroe, més enllà de l'habitual salmó fumat i les sopes en general?

És pràcticament indissociable la imatge d'un nadó i la llet, i si bé és un aliment imprescindible per a les criatures per la seva aportació en calci, proteïnes i vitamines, cal anar amb compte amb les quantitats diàries que se subministren.

L'alimentació és important al llarg de tota la infància, així com ho és a l'època adulta i en la vellesa. Tanmateix, la nutrició dels primers mil dies de vida resulta crucial per al bon desenvolupament de les criatures. Així ho posa de manifest la nutricionista de Roots Mindfoodness Elena Toledano, especialitzada en nutrició esportiva, nutrició clínica i educació nutricional. Són moltes les evidències científiques que assenyalen en aquesta direcció, com ho fa la Unicef en la campanya Els primers 1.000 dies per a tota una vida, on alerta que una nutrició inadequada durant aquest període pot comportar danys permanents, especialment causant retards en el creixement o, a l'altre extrem, obesitat i malalties no transmissibles.

Torrons, galetes, neules, pastissos, tortell, caramels, llaminadures i fins i tot el carbó posaran a prova un any més la capacitat de les criatures i les seves famílies per mantenir-se en el terreny més saludable possible. Com a màxima general, aquests dies cal prioritzar sempre les opcions amb menys sucre (en especial quan el sucre que contenen és blanc i refinat), fugir dels productes ultraprocessats costi el que costi i maximitzar els dolços que tinguin sucres naturalment presents i aportin també altres elements interessants com vitamines, fibres, minerals, proteïnes i hidrats de carboni de qualitat. Tot dependrà del temps de què es disposi, però val la pena preparar algunes postres alternatives per a alguna de les intenses jornades gastronòmiques que tenim al davant.

Les dietes vegetarianes són, més que mai, una opció entre les famílies enmig de l'encès debat sobre el canvi climàtic i la sostenibilitat atiada per la pujada de les temperatures, les denúncies d'activistes mediambientals i la celebració de la cimera pel clima. Ara bé, els dubtes sobre la seva viabilitat en infants encara assalten pares i mares. A aquest efecte, l'Associació Americana de Pediatria (AAP) defensa que els infants poden estar ben alimentats, però que "l'equilibri nutricional és difícil d'aconseguir si s'eliminen completament els lactis i els ous". Per a l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPAP), aquestes dietes, "ben planificades, són saludables i contenen tots els aliments necessaris". "Els infants creixen bé i no tenen problemes en el seu desenvolupament", diu l'organització.