És possible que una escola comuniqui el seu projecte educatiu sense mostrar els seus protagonistes? La resposta és que sí i és que ja hi ha més d’un exemple que demostra que es pot generar relat sense haver d’exposar els menors a internet. Si revisem el perfil d’Instagram de l’escola Norai de Montgat (Maresme) hi veurem un conjunt d’imatges estèticament molt cuidades que mostren el detall de diferents processos d’aprenentatge a partir de materials diversos. Especialistes en la cura dels espais i dels suports pedagògics, aquesta pàgina ha passat de ser un “diari d’aula” per a les famílies, a convertir-se en un canal de difusió de material formatiu que desperta molt interès entre professionals de l’educació: “Els nostres valors educatius els intentem transmetre a través de la imatge i del text explicatiu”, apunta Sílvia Guillamot, directora del centre. Amb més de 7.500 seguidors, l’èxit de les publicacions ha portat el centre a organitzar diverses jornades formatives per explicar el seu projecte educatiu, a més d’ampliar el seu reconeixement i el nombre de seguidors: “Vam començar amb un canal per a famílies i ens hem trobat seguides per companys i companyes que ens fan moltes preguntes. Des d'on heu comprat això, fins a no entenc què feu amb això altre. M’agrada molt que em facin aquestes preguntes, tot i que Instagram és molt superficial i això espanta una mica”, afegeix.

Les prestatgeries de moltes llibreries ja mostren aquests dies un gran ventall de quaderns de vacances, amb l’objectiu que infants i joves consolidin els continguts apresos durant el curs, mantinguin certs hàbits d’estudi i fomentin l’atenció plena en una activitat durant unes hores al dia. És una proposta que ha evolucionat amb el temps i que avui es presenta sovint amb un format molt visual, basat en enigmes i problemes que l’infant ha d’anar resolent a tall de repte.

Només cal fer una observació sociològica casolana en aquells espais on durant el cap de setmana hi ha criatures fent esport per comprovar que, en la majoria dels casos, si hi ha infants darrere una pilota, les graderies estan plenes de familiars, suposadament animant. El partit o els partits dels dies de festa apareixen a l’agenda de moltes llars com una activitat compartida amb tota la família que acompanya el nen o la nena en la seva pràctica esportiva.

De les mudances no se’n parla prou. Cert. Segurament perquè, com em van dir una vegada, quan s’acaben les volem oblidar com més aviat millor. Però la remoguda és considerable, a tots nivells. A casa n’hem viscudes dues en dos anys. O una per any, si s'entén millor, amb tres personetes mitjanes (que ja no petites) corrent amunt i avall.

El mes de març passat, el Criatures es feia ressò del programa Sol Solet, impulsat per l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron i que permet que les criatures ingressades a la unitat de cures intensives (UCI) puguin sortir uns minuts a l’exterior perquè els toqui l’aire i la llum natural. Aquell dia vam conèixer i explicar el cas de la Beth, que feia 16 mesos (un dels ingressos més llargs que hi ha hagut mai a l’UCI pediàtrica del centre) que esperava un trasplantament de cor. Quatre mesos més tard, ens retrobem amb ella i la seva família. La petita, de dos anys, té un cor nou, se la veu alegre, ha començat a parlar, a caminar i a menjar autònomament i ja dorm a l’habitació de casa seva. Una història de superació que recull tot el ventall d’emocions possibles, encapçalades per la perseverança i l'acompanyament de la Sara Batllosera i en Gerard Badosa, els seus pares.

Un hort i una piscina sense gastar pràcticament ni una gota d’aigua corrent. Això és el que han aconseguit tenir a casa seva el Gerard Soberana i la Gemma Comas després de tres anys de disseny i construcció d’un sistema integral de reaprofitament de les aigües de pluja i residuals que no només els permet banyar-se en una piscina natural, sinó també alimentar i regar les plantes, els arbres fruiters i l’hort del seu jardí. Tot i que no s’hi dediquen –ell és enginyer mecànic i ella metge de família–, tots dos venen de tradició pagesa i des que es van instal·lar al Maresme tenien clar que volien demostrar als seus fills, l’Aisha (10) i l’Oliver (6), que una altra manera de viure, més respectuosa i connectada amb el territori, és possible.

Les competicions de baldufes de plàstic, els giradors (spinners), els minipatinets de dit, el repte de l’ampolla de l’aigua o la massa viscosa anomenada slime que moltes criatures elaboraven a casa de manera casolana. Es tracta de joguines, materials o objectes que un dia es posen de moda a l’escola i generen una gran atracció entre l’alumnat durant un curt període de temps. La majoria responen a les mateixes característiques: es poden fer servir de manera individual, ens plantegen reptes intel·lectuals o físics, són assequibles a la butxaca, tenen canals de distribució molt ràpids i ocupen poc espai. Però, com comencen aquestes modes passatgeres? “Quan venen tres persones i et demanen el mateix, ja saps que allò serà un èxit. S’ha d’actuar ràpid i fer la comanda perquè s’esgota en un tres i no res”, destaca la Pili Gómez García, propietària de l’establiment Tot Dolç d’Alella, al Maresme. “En general, aquestes modes es repeteixen perquè passen de generació en generació. Fa 17 anys que porto la botiga i de lots de spinners, per exemple, n’he anat venent en etapes diferents”.

Quan era guionista de l’Eduqueu les criatures a Catalunya Ràdio, l’estimat Carles Capdevila va idear la secció “Castanyer, pensa-t’ho bé...” Jo sortia al carrer, micròfon en mà i entrevistava pares, mares i mestres, entre altres, per parlar de com s’ho manegaven amb tot això de la criança. Aleshores tenia 28 anys i poca previsió de ser mare. Però res més lluny de la realitat. Un any més tard ja naixia la primera filla i després van venir el segon i el tercer. Tots tres amb cinc anys de diferència. Com aquella llengua d’aigua que t’acaba de rematar a pet d’ones, vaig entrar en una centrifugadora d’embarassos, alletament i criança que em va absorbir cap al fons, mentre intentava treure el cap un moment per continuar publicant i exercitant l’única neurona disposada a pensar una mica més enllà del canvi de bolquers, el menú del dinar o els jocs de tarda. Recordo escenes divertides, asseguda a la tassa del vàter amb el petit al pit i els altres dos jugant a la banyera o sortint a passejar amb un a la motxilla i dos al cotxet. També n’hi ha, esclar, de no tan simpàtiques, fent maratons de nit pel passadís de casa per fer-ne dormir algun mentre el meu company era de viatge.

Avui és un dia especial per a la Beth. Durant uns minuts podrà sortir de la seva habitació a la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron per anar a la plaça Leo Messi, ubicada davant del centre hospitalari. Allà podrà fer algunes passes, deixar que li toqui el sol, veure llum natural, rebre la visita d’algun familiar i en cas necessari fer alguna sessió de rehabilitació. La Beth fa 16 mesos que va ingressar a l’UCI pediàtrica arran d’una cardiopatia greu i sobreviu connectada a un aparell d’assistència ventricular, a l’espera d’un trasplantament de cor.

Els seus vídeos d’humor exagerat, en què recrea personatges inspirats en diferents perfils de mares, pares, alumnat o docents davant d’una determinada situació, aconsegueixen milions de visualitzacions a les xarxes socials. És fàcil que a molts usuaris se’ls escapi un somriure o fins i tot que s’hi puguin sentir identificats. L’actriu i educadora infantil Núria Casas (31) fa un any que es dedica professionalment a crear contingut en plataformes com TikTok o Instagram. El que va començar de manera esporàdica durant la pandèmia és avui la seva principal activitat. Parlem amb ella sobre el perquè de l’èxit dels seus vídeos, els fantasmes de la seva ocupació i els seus principals projectes de futur.

Aquest article es va publicar per primera vegada el febrer del 2023. L'hem recuperat pel seu interès actual, en plena polèmica pels mals resultats de l'informe PISA

L’Iris arriba carregada amb una maleta a l’Escola Bressol Municipal (EBM) Albí, ubicada al barri del Carmel, al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Accedeix a una de les estances d’infants d'entre 2 i 3 anys, els més grans, on de seguida converteix la seva bossa en un teatre de titelles que conté visuals elements de feltre. Avui explicarà La Pastanaga, adaptat per Laia Domènech, un conte tradicional xinès que té com a protagonistes una pastanaga i un conill que no té gana. A l’estança, algunes famílies han volgut acompanyar els seus fills en aquesta activitat que pretén enfortir el plaer per la lectura, fomentar el vincle amb l’adult de referència, promoure l’escolta activa, potenciar l’adquisició de nou vocabulari gràfic i impulsar l’ús del català, entre altres beneficis. De la mateixa manera que aquest divendres al matí la responsable de l’àrea infantil de la biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Iris González, s’ha desplaçat a l’Albí per explicar un conte, fa unes setmanes famílies i infants acompanyats de les educadores van visitar la biblioteca per descobrir i conèixer tot allò que l’equipament els pot oferir.

Al taulell dels comerços especialitzats en jocs i joguines infantils hi ha professionals que coneixen al detall les característiques de cada producte i els destinataris més adequats. Són joguinòlogues i joguinòlegs, que a més de sumar moltes experiències en el joc, fan una tasca de recomanació imprescindible en dates en què l’abundància fa difícil la tria.

L’amenaça de la crisi climàtica obliga, amb urgència, a implementar nous models energètics que permetin reduir les emissions d’efecte hivernacle i, en conseqüència, la dependència dels combustibles fòssils convencionals. En aquest sentit, gasos renovables com el biogàs i el biometà tenen un “paper significatiu en la consecució dels objectius de descarbonització establerts per la Unió Europea”. Així ho detalla l’informe El biogás y el biometano como palanca clave en la descarbonización de la economía española, elaborat per la consultora PwC España i el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) i publicat per la Fundación Naturgy.

La crisi energètica i la inflació estan provocant que cada vegada siguin més les famílies amb dificultats per arribar a final de mes, pagar les factures o omplir la nevera. Ho alerten algunes de les entitats socials amb qui hem parlat, que a més de percebre un increment del nombre de persones a les quals han d’atendre, posen de manifest que la crisi econòmica està posant en perill la qualitat i continuïtat de la seva pròpia tasca. És el cas d’Arrels Fundació, que, a través d’un comunicat, ha fet públic que necessita “col·laboració ciutadana a través de donatius o quotes econòmiques”, per poder continuar atenent més persones. Des de principis d’any l’entitat ha acompanyat 2.169 persones sense llar a Barcelona i n'ha orientat 541 més en la mateixa situació, que no sabien on demanar ajuda. Aquestes dades ja superen el nombre total de ciutadans que Arrels va atendre el 2021: “Per primer cop a la nostra història hem percebut una baixada de donatius i una pujada de la inflació”, explica Ferran Busquets, director. “En els darrers anys, prop del 70% dels nostres ingressos han arribat gràcies al suport ciutadà. La nostra activitat és la que és perquè la societat hi confia. Per això demanem suport, per no parar màquines i perquè necessitem anar molt més enllà i atendre a més persones ”, detalla.

Fa només quinze dies que la Maria Serra Olivella ha tornat de la COP27 celebrada a Sharm al-Sheikh, a Egipte. És la tercera conferència del clima en què participa aquesta jove activista per la justícia climàtica (20 anys) i ambaixadora espanyola al Pacte Climàtic Europeu. Estudiant de relacions internacionals, admet que en el futur li agradaria professionalitzar el seu activisme que ja fa temps que porta a la pràctica en els hàbits més quotidians: és vegetariana, compra roba de segona mà i sempre que pot utilitza el transport públic. Aquestes festes el consum de la Maria no serà diferent del dels darrers cinc anys: “La gent del meu voltant ha entès que per demostrar-me que m'estimen no em calen regals. Prefereixo que m’escriguis un poema abans que em regalis una colònia”.

Roba, calçat, productes de cosmètica i perfumeria, llibres, rellotges i joies són alguns dels productes per a adults que més regalarem aquestes festes. Així ho confirma l’informe Consumo Navideño 2022, elaborat per la consultora Deloitte i publicat el passat mes de novembre, el qual estima que gastarem en regals més del 40% de la despesa nadalenca, uns 270 euros a cada llar de mitjana, 30 euros més que l’any passat, segons el mateix estudi de la consultora publicat el 2021.

Hora d’iniciar les classes a l’Escola Zurich de Barcelona. Els alumnes de 4t d’ESO –14-15 anys– deixen els mòbils en una capsa. No els recuperaran fins que finalitzin la jornada, a les 16.30 h de la tarda. Tampoc s’enduran el mòbil quan facin excursions, estades o colònies, una mesura que el centre va introduir fa sis anys amb l’objectiu de promoure les relacions socials entre els adolescents i relacionar l’ús dels dispositius electrònics únicament a les tasques d’aula: “A l’escola fomentem l’aprenentatge de les noves tecnologies, però vinculades a la feina”, detalla Carlos Rossich, coordinador pedagògic d’educació secundària del centre. Això significa que els alumnes disposen de tauletes digitals des de primària, que només utilitzen en el marc lectiu. En qualsevol activitat de lleure, durant el pati o durant el menjador, infants i adolescents no tenen accés a les pantalles.

Dissabte, 3 de la matinada a la rotonda del davant d’una popular discoteca de Sant Cugat del Vallès: un nombrós grup de pares i mares esperen dins el cotxe que els seus fills surtin per acompanyar-los a casa. “Jo prefereixo no anar-me’n a dormir i em quedo a casa mirant la televisió, però tinc amics que es posen el despertador per anar-los a buscar. Som molts que fem el mateix, allò està minat, alguns van fins i tot amb el pijama posat”, explica Carles Loran. Té dues filles de 13 i 17 anys i amb la gran ja han començat a gestionar les primeres sortides de nit: “Ara prefereixo anar-hi jo personalment per quedar-nos més tranquils, però espero que d’aquí un temps la cosa canviï”.

Per a l’Aina, en Jaber, l’Anna i l’Íker, el curs que comença ve carregat de novetats. Hi parlem per saber què n’esperen de la nova etapa, com l’afronten i quins canvis els esperen.