L’escàndol Rubiales i la reacció en tromba de les futbolistes ja es poden considerar el Me Too d’Espanya. Era difícil que el Me Too agafés cos en algun àmbit cultural, però no podia trobar un espai més rellepat de masclisme que el futbol. El lloc del tot s’hi val, del per pebrots i vivim d'esquena a la societat, el lloc on n’hi ha que treuen el cavernícola que porten dins, convençuts de tenir la raó universal. Això, malgrat alguns avenços aparents de civilitat que no han arribat, com hem vist, a les institucions que comanden el futbol espanyol. Les futbolistes han ensenyat que les protestes per millores en les seves condicions abans del Mundial no eren cap caprici, com van voler pintar alguns mitjans i la Federació.

'Orgull i prejudici', Jane Austen. La Casa dels Clàssics. Trad. Yannick Garcia

Matar el marit, de Li Ang. Traducció: Mireia Vargas Urpí. Pròleg: Manel Ollé. Ed. Males Herbes. 288 pàgines. 18,90 euros

A la primera pàgina d'aquesta novel·la de Nikos Kavadias, a la divuitena ratlla, un jove oficial de pont en pràctiques anuncia al radiotelegrafista que li ha “sortit una cosa”. I la cosa és una ombra que esdevé central i permanent, la sífilis, els seus estralls i la por a contraure-la. A través d’aquest nano, del radiotelegrafista i d’un cor de veus de mariners desorientats i perduts, Robinsons en una deriva eterna, insalvable, veiem alçar-se la sordidesa, el desconcert, el fàstic, la denigració de les dones -i de la condició d’humà del mariner mateix-, la misogínia, els bordells més magres, els trafiquejos, els abusos, la mentida i la misèria. Però per sobre de tot això, encara, llampega el dubte, una tendresa rara feta a imatge de la salvatgia en què viuen i un constant anar-se explicant històries i records, confidències crues que forçosament seran a mitges i a mida dels interessos i dels silencis de qui les narra.