10 No hi ha hagut sorpreses per al PSC. El canvi de dinàmica generat amb la recuperació del govern central, amb el conseqüent gir a la dreta de Ciutadans, i el canvi de lideratge proposat amb Salvador Illa han servit per tornar a situar-se com a primer partit no independentista de Catalunya. Després d’una travessia que ha durat gairebé 10 anys, els socialistes recuperen una part molt important dels vots que havien marxat a Ciutadans i se situen com a clars líders de l’espai. Obtenen, fins i tot, la victòria simbòlica de ser el partit més votat del Parlament, per primera vegada des del 2003. Una victòria que, no obstant, es deu més a la gran fragmentació del vot independentista que a una mobilització extraordinària de votants propis, i que no sembla traduir-se en opcions d’ocupar la Generalitat. De fet, tot i la victòria, la desmobilització de les eleccions sembla deixar més debilitat el bloc no independentista. I les opcions d’un canvi de dinàmica que permetin un Govern d’esquerres en el curt termini semblen encara molt llunyanes després dels ajustats resultats entre JxCat i ERC.

]]>