Més o menys en cinc minuts, un zombi. Làtex, cosmètics i pinzells en mà, l’equip d’Always MakeUp ha maquillat unes 10.000 persones com si fossin monstres aquesta última campanya de Halloween a Port Aventura. Ho calcula Alexandra Alcañiz, fundadora d’aquesta empresa de Reus (Baix Camp), que concep el maquillatge com una expressió molt més enllà del rostre. Murals, vestuari, cossos sencers, embarassos, caracteritzacions, teatre, passarel·les, espectacles i rodatges són el seu espai. Festes populars, Halloween, Nadal, Carnaval, casaments, aniversaris, graduacions i cerimònies de tot tipus, el seu temps.

A Clara Brull, la seva manera d'estudiar li ha anat tan bé que el seu currículum llueix un grau d'administració i direcció d'empreses amb 19 matrícules d'honor, una nota mitjana de 9,2, un premi al millor expedient universitari i la fundació del Grup CBS Quality amb una plantilla de 15 persones. Des d'aquesta mateixa setmana, s'apunta també la posada en marxa d'Opositaresfacil.cat, una plataforma en línia personalitzada per preparar oposicions. El sistema combina tècniques d'intel·ligència artificial aplicades a la formació, com edtech i e-learning, amb les d'entrenament motivacional (diguem-ne IA i coach, per abreujar). La gamificació també ajuda a mastegar l'os dur dels temaris.

“Per poder obtenir resultats diferents, cal actuar diferent”, sentencia Patrick Debenath, fundador de Chapeau Vert, una empresa especialitzada en cúpules de fusta, unes bioconstruccions emmarcades en l’anomenada construcció passiva, que busca reduir el consum energètic i les emissions. Dit d’una altra manera, intenta “deixar el mínim rastre ecològic possible” perquè “de planeta, només n’hi ha un”.

“Com ho feien els avis, però modernitzat”, resumeix Jordi Sendra per explicar l’empresa familiar Cal Sendra, dedicada a l’alimentació i gestionada amb els seus tres germans -Joan Lluís, Xavi i Cori-, amb una plantilla de noranta persones, cinc botigues i un centenar de punts de venda associats. Fa més de vint anys, Jordi Sendra va tenir la inquietud de voler conservar receptes de tota la vida, cuinades sense pressa i elaborades amb productes de temporada. Enmig d’un món atrafegat i de temps accelerats, li amoïnava que “la cuina casolana es perdés” perquè, quan la gent plega de treballar i arriba a casa, “no estan per més feina”.

La crema de cacau i avellanes La Trencadora, feta per Besora Comercial al municipi del Rourell (Alt Camp), porta la saviesa de quatre generacions i un convenciment: “Aquí tenim la varietat negreta, una de les dues millors del món”, s’entusiasma el director de la casa, Antoni Torrens Besora. Petita, molt gustosa i fàcil de pelar un cop torrada, a l’avellana genuïna del Camp de Tarragona només se la pot comparar amb la tonda gentile del Piemont italià. Un altre èxit de la històrica finezza italiana per fer valer els seus productes, i La Trencadora l’ha estudiat bé.

Maria Teresa Saperas, mestra a punt de fer 91 anys, ha fundat una família de set fills -tots -emprenedors- i, quan tenia 78 anys, també va fundar l’empresa ADZ Nadons SCP, que ara porten la seva filla Cristina i la seva neta Ester. En un taller de les Borges del Camp (Baix Camp), aquesta empresa familiar elabora bolquers ecològics reutilitzables i entre tres i cinc vegades més barats que els industrials. Són una plantilla de quatre dones, amb previsions de ser-ne sis ben aviat.

M.S., de 45 anys, està en estat crític en un hospital de Barcelona després d'haver sigut abatut pel Grup Especial d’Intervenció (GEI) dels Mossos d’Esquadra al Mas Blau, un mas al terme municipal de Riudoms (Baix Camp). Hores abans s’havia atrinxerat després d’haver malferit a trets tres excompanys de l'empresa Securitas Direct en ple centre de la ciutat de Tarragona i, una hora després, un mosso quan el volia interceptar. Un dels ferits és l'administrador de la companyia, que també ha quedat en estat crític, i els altres dos treballaven d'administratius en el departament de nòmines.

La plaga de la violència masclista ha deixat dues dones assassinades en menys de 24 hores a Catalunya. Els dos casos s'han conegut amb poques hores de diferència: el primer es va descobrir dilluns a la nit en un pis de Creixell, on van trobar els cadàvers en habitacions separades. El segon ha passat aquesta tarda en una casa de Corbera de Llobregat, on el fill de la dona ha localitzat el cos sense vida de la seva mare i ha alertat la policia, que també ha trobat el cadàver de l'home. La principal hipòtesi és que els dos agressors han seguit el mateix patró per cometre els crims: que han matat la seva parella i després s'han suïcidat. Aquesta fatídica coincidència ha provocat que en només un dia s'hagi duplicat el nombre de dones assassinades aquest any a Catalunya per la seva parella o exparella, que ha passat de dues a quatre víctimes.

Les palmes que avui, Diumenge de Rams, es beneeixen en la litúrgia de la Setmana Santa són en realitat una al·legoria de la primavera. Un antic ritus pagà de benvinguda al bon temps que l’Església va fer seu i que, com tants altres, s’ha mantingut durant segles. Ho explica Joan Vaqué Sans, mestre artesà de la palma. Ell i el seu germà Xavier, també mestre artesà, són la quarta generació al capdavant de Palmes Viaplana. Tots dos i la seva mare, Maria Teresa, treballen encara les antigues tècniques dels cistellers del Baix Llobregat, tal com les va aprendre el seu rebesavi, nascut a Sant Vicenç dels Horts, Vicenç Viaplana.

Apamem els conceptes: un cotxe elèctric és una nova mobilitat urbana assequible que no contamina ni vampiritza la ciutat. Així ho veu Javier Lavernia, director general de Tecnovelero, una empresa fundada el 2018 a Tarragona que ja té a punt un prototip d’un cotxe elèctric a escala 1:5, batejat com a Virante. L’objectiu immediat és començar una ronda de grans inversors a la primavera i la producció després de l’estiu.

Mont-ral, a 888 metres del nivell del mar, podria dir-se Llibertat o Vida o Ànima o És aquí i només aquí quan Lorda Ruiz, propietària del Forn de Mont-ral, de 48 anys i nascuda a Barcelona, explica per què era el seu somni fer un obrador a la part de dalt de tot d’aquest poble que suma 162 habitants censats entre un grapat de nuclis disseminats per les imponents Muntanyes de Prades. A Mont-ral en són 81 -han vingut famílies noves a viure buscant qualitat de vida-, i hi ha una escola rural, però el forn és l’única botiga.