Andoni Ortuzar abandona. Ha llançat la tovallola. Ja no hi haurà partida. Aitor Esteban, l'amic tapat que les bases han fet pujar perquè s'enfrontés a la persona amb qui ha compartit des de fa lustres amistat, estratègia, ideologia i secrets, molts secrets, serà el nou president de l'EBB del PNB. Oficialment, serà al març, però extraoficialment ho és des que Ortuzar va anunciar ahir la seva renúncia a les xarxes socials.

Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) i Andoni Ortuzar (Sanfuentes, 1962) no són ni Butch Cassidy (Paul Newman) ni Sundance Kid (Robert Redford) a la pel·lícula de George Roy Hill Dos hombres y un destino, però sí que, des d'evidents orígens i propostes sociopolítiques antagòniques, comparteixen una destinació: governar Euskadi. Euskal Herria per a Otegi. Ortuzar segueix perquè el PNB ha decidit –ell ha decidit– que tota actualització estratègica necessita una persona que doni continuïtat: ell. Otegi continua perquè l'ineludible canvi estratègic ja el va fer l'esquerra abertzale quan va abordar el final d'ETA. Ell ho va fer.

Imanol Pradales ja és el sisè lehendakari des del retorn de la democràcia. El dirigent del PNB ha estat escollit aquest dijous com a nou president del govern basc, amb el suport del PSE, amb qui dimecres van signar l’acord programàtic. També ho ha provat Pello Otxandiano (EH Bildu), que, com Pradales, presentava candidatura, però només ha rebut els vots dels seus 27 diputats. Pradales, amb l'aval del PSE, ha rebut el suport de 39 dels 75 parlamentaris, mentre que els set diputats del PP i el de Sumar i Vox ho han fet en blanc.

Iberdrola són moltes coses. És l'elèctrica més gran d'Europa. Un líder global en energies netes, xarxes i emmagatzematge; una empresa sòlida, sostenible i diversificada. En els tres primers mesos del 2024 ha tingut uns guanys de 2.760 milions d'euros. Iberdrola també és una multinacional amb un deute de quasi 45.000 milions, la que amenaça amb la deslocalització si algú ataca el seu negoci (ho sap bé Pedro Sánchez). La que té un president que guanya 14 milions d'euros a l'any mentre la plantilla fa vaga per aconseguir una pujada salarial equiparable a l'IPC. I l’elèctrica que va ser jutjada (tot i que absolta) acusada d’inflar el preu de l’energia i condemnada per modificar les condicions de subministrament.

La direcció del PNB ha tirat pel carrer del mig. Sense mitges tintes, tot i que la seva decisió arraconés la persona que fins fa poc era el seu principal actiu. Ni relacions personals, ni res. El PNB no fa presoners. Iñigo Urkullu ha estat la víctima de la direcció d'un partit que veu com els seus pèssims resultats electorals vaticinen el possible sorpasso d'EH Bildu, l'altre gran referent del país. La decisió podria haver estat dura, però la filtració a El Correo de divendres deixa clar que ha estat traumàtica. Aquí el fons és la forma. Urkullu no ha dit a l'Euzkadi Buru Batzar (EBB) que no volia seguir, sinó que ha anat al revés: la direcció del PNB ha assenyalat la porta a Urkullu.

Pedro Sánchez rebla el clau per garantir-se la investidura. Després de l'acord amb Junts, aquest matí ha firmat finalment el pacte amb el PNB, l'últim suport que li faltava per continuar a la Moncloa. L'entesa s'ha segellat a les 11 hores en un acte amb la participació del president de la formació basca, Andoni Ortuzar, i el mateix Sánchez en una sala del Congrés. Està previst que Coalició Canària també acabi donant el seu sí, de manera que el candidat acabarà comptant amb 179 vots a la investidura.

El més apressant i vital per al PSOE en aquests moments és que el PNB no escolti els cants de sirena interessats –propis i aliens– i mantingui la seva posició de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. El sí d'EH Bildu el té de sèrie. L'any vinent –les eleccions basques seran segurament el juny del 2024 coincidint amb les europees– tornaran a escena els mateixos tres actors, però amb objectius diferents: EH Bildu i PNB voldran governar Euskadi i tots dos buscaran el suport del PSE, que serà el que decidirà. Un dilema que tindrà la seva resolució el 2024, però que es comença a gestionar ara.

El PNB baixa en vots a cada cita electoral. Es pot discutir el perquè, però és una dada que no admet discussió. Respecte a fa quatre anys, a les municipals i forals de maig va patir una pèrdua de 86.000 vots i en les de diumenge 23 de juliol, de 103.000. El PNB s'està dessagnant electoralment i el més preocupant per als jeltzales és que aquest vot no va a l'abstenció, sinó que s'acomoda a EH Bildu, el seu principal adversari. I així serà més difícil que el recuperi. El PNB va poder dissimular al maig la baixada perquè va continuar mantenint el poder institucional, excepte a l'Ajuntament de Vitòria; però va haver de fer front a la puixança d'EH Bildu recorrent al PP –a qui va treure de la seva intranscendència política a Euskadi–, perquè només amb els socialistes no hi arribava. Si no, ajuntaments tan importants com Durango i Vitòria o la Diputació de Guipúscoa haurien anat a parar a mans de l'esquerra abertzale.

La campanya electoral basca s'ha vist alterada més que per la presència de persones condemnades per ETA a les llistes d'EH Bildu, pel soroll que ha provocat una situació que s'ha donat en altres conteses electorals sense que ningú hi posés cap objecció. Una presència de candidats amb passat a ETA que, per altra banda, s'ha donat a la majoria dels partits bascos. Convé destacar que dels 44 candidats, una gran majoria tenen a veure amb processos com el 18-98 (tancament d'Egin), que obeïen a aquella idea del jutge Garzón del "tot és ETA" i que perseguia l'esquerra abertzale social i civil.

Investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi han descobert el text més antic escrit en llengua bascònica (antecedent de l'euskera) en una làmina de bronze amb forma de mà que data del segle I aC, fa més de 2.000 anys. L'han trobada a l'excavació d'un habitatge de l'antic poblat d'Irulegi, situat al municipi de Lakidain, a la serra d'Aranguren navarresa. La troballa, que situa l'antiguitat de l'èuscar escrit en més de dos mil anys, ha convulsionat la cultura i el món de la llengua basca. Fins ara els textos més antics trobats en bascònic eren noms de persones i divinitats que apareixien en inscripcions escrites en llatí, típicament romanes, i es remuntaven als segles II i III dC. A més, les anteriors eren simplement paraules i no textos complets.

Maider García Martín és una lluitadora, com ho va ser la seva mare, la Laura, que va morir fa menys d'un mes sense aconseguir que es fes justícia per l'assassinat del seu marit, Juan Carlos García Goena, insubmís basc assassinat pels GAL a Hendaia el 1987. García Martín tenia aleshores 5 anys i ara, igual que feia la seva mare, continua reclamant al PSOE que reconegui la responsabilitat en el terrorisme d'estat.

Ningú no es pot ni tan sols imaginar l'infern que deuen haver viscut els pares del nadó raptat d'una habitació del pavelló de maternitat de l'hospital de Basurto, a Bilbao. Allà va començar, dimecres al vespre, el malson que ha acabat quan la criatura ha aparegut a la catifa de la porta d'un pis del barri bilbaí de Santutxu. Encara tenia la pinça del cordó umbilical. Havia arribat al món dimarts. L'angoixa de la família va durar onze hores. L'Aimar, que és així com es diu el nen, ja descansa als braços de la seva ama (mare): “Estem molt agraïts a tothom”.

El govern basc està treballant en la nova llei d'educació que substituirà la que està vigent des del 1998. Les bases sobre les quals se sostindrà la nova legislació són les consensuades al Parlament basc fa tres mesos i que van comptar amb el suport del PNB, EH Bildu, PSE i Elkarrekin Podem, cosa que suposa més del 90% de la cambra basca. S'han quedat fora del pacte educatiu el PP, Ciutadans i Vox, que denuncien que la llei limita l'elecció de centre per part de les famílies. S'espera que la llei s'aprovi la primavera del 2023.

Mercedes-Benz és la principal empresa privada d'Euskadi i suposa el 5% del PIB basc. Contribueix amb més de 200 milions a l'any a les arques alabeses. Dona feina directa a 5.000 persones i a 30.000 més en llocs de treball indirectes, amb un parc de 600 empreses auxiliars. No és una empresa més, perquè, per mantenir aquest statu quo econòmic i de treball, la política i les institucions hi prenen partit i van més enllà del que ha de ser una negociació d’un conveni col·lectiu entre direcció i responsables dels treballadors.

El PNB no està content amb el govern de Pedro Sánchez. Fa uns mesos era una impressió, però després de la intervenció d’Aitor Esteban la setmana passada al debat de política general al Congrés, ja no n’hi ha cap dubte. El seu malestar va en un doble sentit: el pes polític que està adquirint a l’Estat EH Bildu –el seu gran rival a Euskadi– va en paral·lel a la pèrdua d’influència dels jeltzales a Madrid. I les mesures progressistes que està impulsant l’executiu estatal en el recent gir a l’esquerra xoquen amb el model econòmic del PNB.

Una sèrie de morts els darrers mesos a Bilbao, tots homes homosexuals, estan ara sota investigació com una cadena de crims comesos per un mateix autor. L'Ertzaintza busca un noi d'entre 20 i 30 anys com a presumpte responsable de l'assassinat d'almenys quatre homes a la ciutat, segons van informar aquest dimarts mitjans d'EiTB citant fonts properes al cas. Les mateixes fonts apunten que la policia basca ja hauria identificat l'home i estaria treballant per localitzar-lo.

“M’han pres, ens han pres, anys de la nostra vida. No oblido, però ara vull aprofitar el temps, gaudir de la vida, i valoro més el que tinc”. Qui s’expressa així és Igone Goikoetxea (Altsasu, 1960), mare de Jokin Unamuno, un dels joves d’Altsasu condemnats a dotze anys de presó -el Suprem els va deixar en vuit i mig- per aquella baralla de bar del 2016 amb guàrdies civils fora de servei. En tercer grau, espera ara el final de la condemna sense haver aconseguit que el seu cas fos revisat pel Tribunal d’Estrasburg per la vulneració de drets que denunciaven.

Inici. Bar Koxka. Altsasu (Navarra). 15 d’octubre del 2016. Són les festes patronals. Un grup de joves de la localitat s’embranquen en una baralla amb dos guàrdies civils fora de servei. Els primers informes policials interpreten el que ha passat com, en tot cas, un delicte d’odi, cosa que hauria deixat el cas a l’Audiència de Pamplona; fins i tot la mateixa Guàrdia Civil remet al jutjat unes diligències en què no parla de delicte terrorista. Res fa presagiar el que posteriorment passarà.

José María Aristrain de la Cruz (Olaberria, Gipúscoa, 1963) mai ha sigut un empresari a qui hagi agradat sortir als mitjans de comunicació. Diuen que aquells que tenen molts i molts diners —siguin bascos o no— porten la discreció incorporada de sèrie. De fet, hi ha poques fotos seves. Alguna a la plaça de toros de la Maestranza de Sevilla, juntament amb els cotxes de luxe, una de les seves grans passions. Però en l'última dècada no s'ha pogut mantenir darrere del teló. Els jutjats han aparegut a la seva agenda gairebé cada dia, mentre dura l'acusació de ser un dels presumptes defraudadors fiscals més grans de l'Estat.