“Estimats, hem esperat, hem tingut esperança, i hem treballat molt intensament. I ara, finalment, podem dir-ho: ho hem aconseguit”. Amb un somriure contingut, emocionat i probablement alleugerit, el líder del Partit Laborista noruec, Jonas Gahr Støre, s’adreçava dilluns a uns militants eufòrics per la victòria a les eleccions parlamentàries del país escandinau del cap de setmana passat.

La jornada electoral a Noruega s’ha resolt sense grans sorpreses i els noruecs han votat majoritàriament a favor d’un canvi de govern després de vuit anys de domini conservador. El Partit Laborista s’ha proclamat vencedor de les eleccions parlamentàries d’aquest dilluns, i el seu líder, Jonas Gahr Støre, serà el nou primer ministre del país escandinau.

Fa vuit anys, el Partit del Progrés noruec va fer història convertint-se en una de les primeres formacions de la dreta populista i xenòfoba europea que va tocar poder. El cordó sanitari a la ultradreta que encara imperava en molts països del continent era inexistent a Noruega, i aquell 2013 la conservadora Erna Solberg va formar el seu primer govern, una coalició en minoria amb el Partit del Progrés i el suport extern d’altres formacions de l’òrbita del centredreta.

Suècia podria veure’s afectada per una important crisi de la construcció d’aquí pocs mesos. I no pas pels mateixos motius que van fer tremolar el sector durant la crisi financera de fa una dècada, sinó perquè podria quedar-se sense existències de ciment. La raó és una decisió judicial que suposaria haver de tancar la planta que produeix tres quartes parts del ciment que s’utilitza anualment al país escandinau, propietat de l’empresa Cementa, una filial del grup alemany HeidelbergCement.

És un divendres de juliol cap a les dues de la tarda. En una perruqueria, tres barbers tallen els cabells a tres clients, mentre un altre espera el seu torn en un banc arrambat a la paret. De sobte, dos homes encaputxats irrompen a l’interior del local. Sense dubtar gens, es dirigeixen cap a un dels clients. En només sis segons, li disparen deu trets i marxen. Això és el que va passar el 9 de juliol en una barberia de Göteborg, al sud de Suècia, segons mostren les imatges enregistrades per una càmera de videovigilància publicades pel diari suec Expressen. Pocs dies abans, a la mateixa ciutat moria un policia, també ferit de bala durant un tiroteig. Fa dues setmanes una nena de cinc anys i el seu germà de sis van haver de ser ingressats després d’haver rebut un tret mentre passejaven amb el seu pare pels carrers d’un suburbi d’Estocolm. 

La proposta per reformar la llei que regula els lloguers a Suècia ha acabat amb una crisi política de tal magnitud que ha fet caure el govern, format per una coalició de socialdemòcrates i verds. El primer ministre, Stefan Löfven, ha perdut aquest dilluns una moció de censura presentada pel partit ultra Demòcrates de Suècia, que ha rebut el suport de les altres dues formacions de dretes (conservadors i democristians) i també del Partit d’Esquerra.

Repassem les mesures que estan prenent diferents capitals europees per fomentar la mobilitat sostenible pels seus carrers i vetar l'entrada dels cotxes al centre de la ciutat. L'ús de la bicicleta agafa força després de la pandèmia.

El govern de Suècia, format per Socialdemòcrates i Verds, s’enfrontarà dilluns a una moció de censura que, si no hi ha canvis d’última hora, tirarà endavant, cosa que podria desembocar en unes eleccions anticipades. La moció l'ha presentat aquest dijous la formació d’extrema dreta Demòcrates de Suècia, tot i que el primer moviment el va fer el Partit de l’Esquerra quan va anunciar que havia perdut la confiança en el primer ministre, Stefan Löfven. D’aquesta manera, deixava en minoria parlamentària l'executiu, que ara només compta amb el suport de dos partits de centre.

Els esmorzars de la primera ministra finlandesa, la socialdemòcrata Sanna Marin, s’han convertit els últims dies en un assumpte d’escrutini públic, després que un mitjà local en publiqués la despesa mensual i qüestionés la legalitat de subvencionar-los amb diners dels contribuents.

Dinamarca es prepara per a la reactivació de la seva vida social, que porta tres mesos sota mínims per frenar la propagació del coronavirus. Escoles, centres comercials, restaurants, museus, gimnasos, cinemes..., tot anirà tornant a una certa normalitat durant el pròxim mes i mig. El govern socialdemòcrata ha pactat aquesta setmana un pla de reobertura gradual amb pràcticament tots els partits amb representació parlamentària; un pla que es basa en una fórmula amb doble component: vacunes i tests massius.

El govern noruec ha presentat una proposta al Parlament per despenalitzar la possessió de petites quantitats de droga per a consum propi, una mesura que té l’objectiu de “substituir el càstig per ajuda”. L’ús i tinença de drogues il·lícites seguirà sent il·legal, però en comptes de sancions, a les persones a qui se’ls trobin petites quantitats se les derivarà a un servei d’assessorament municipal obligatori, on rebran informació sobre els riscos i les conseqüències negatives del consum d’estupefaents i on se’ls oferirà ajuda, tractament i seguiment.

“Zero demandants d’asil”. Aquesta és l’ambició de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que un any i mig després de guanyar les eleccions ha reafirmat que el govern socialdemòcrata manté la línia dura contra la immigració de l’anterior govern liberalconservador. “No podem prometre zero demandants d’asil, però sí que podem establir aquest objectiu”, va dir Frederiksen en un dels últims debats parlamentaris. “Ens hem d’assegurar que no arribi massa gent al nostre país, perquè si no no hi haurà cohesió social. Ara mateix ja suposa un desafiament”, va argumentar.