El naixement del primer fill de la Carla (45) i el Jordi (44) va suposar una tensió important en la relació entre la parella i la mare d’ell: “Sobretot durant el postpart la seva falta d’empatia i el seu afany de protagonisme era increïble. No entenia aquesta lluita de poder absurda, i la sentia com una falta de respecte. Va ser esgotador”, recorda la Carla. Ara que el Martí ja té 9 anys i ha deixat de ser l’únic net, la situació s’ha suavitzat, tot i que encara es mantenen alguns conflictes. Al principi la sogra no respectava cap de les normes que eren importants per als pares del Martí: “Sabia que no volíem que prengués sucre i amb 4 mesos ja li donava croissantets, se saltava les pautes de son, si li dèiem que acabava d'adormir-se no parava fins que el nen obria els ulls… Era un desafiament constant!”, explica la Carla.

Quan el fill de la Clara Pons-Mesman tenia 2 anys, va coincidir que començava un procés de transformació dels parcs de la ciutat on vivien: "Van posar cautxú a la majoria dels parcs. Vaig adonar-me que aquell terra no li permetia jugar amb la sorra, ni observar les formigues, ja no gaudia amb l’experimentació perquè no era possible, i va perdre aquella connexió que havia tingut amb els elements naturals que fins llavors trobava als parcs", explica Pons-Mesman del seu fill. A partir d’aquí va informar-se i va adonar-se que hi havia pocs referents de divulgació del joc en la natura. Aquest és el punt de partida del seu projecte Tierra en las manos, que fomenta el joc lliure i a l’aire lliure.

Hi ha un munt de mites sobre la fruita: quanta en cal menjar, quan, com o quina. Però tot es resumeix en el fet que les fruites són essencials per tenir una alimentació equilibrada i saludable, es poden menjar a qualsevol moment, són riques en vitamines i minerals i és millor menjar-les senceres que en suc. L’Eulàlia Vidal Garcia, doctora en farmàcia, experta en nutrició i professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, ens dona les claus per superar les creences falses que hi ha sobre la fruita.

Qui no ha escurat algun cop el plat dels fills? Sap greu deixar aquelles dues mongetes, un trosset de peix, potser alguna patata, uns grills de la taronja, el final d'una poma o mig iogurt… ¿però és saludable anar arreplegant el que no s’acaba la resta de la família? És recomanable el que traspua aquest hàbit?

“De les dues paraules que formen educació física, la més important és la primera”. Ho diu Carles González, professor del departament d’educació física de l’INEFC Catalunya Barcelona des de fa 20 anys. La finalitat de l’assignatura és assolir aprenentatges per a la vida, i la segona paraula, física, és l’eina per a aconseguir-ho a través d'esports, jocs, l’expressió corporal i el ball. Aquest vessant físic també recorda que tenim un cos que hem de cuidar per a tota la vida. “És important donar eines als joves perquè quan acabin la secundària obligatòria –quan no tindran l’obligació de continuar fent més activitat física si no volen– puguin mantenir-se sans i saludables al llarg de la seva vida”, recorda González.

Què passa quan cau menjar a terra? És fiable la regla dels cinc segons? És a dir, la que afirma que si l’aliment ha estat cinc o menys segons en contacte amb la superfície, el bufem i podem ingerir-lo sense problema. No suposa cap amenaça per a la salut dels consumidors?

“Les dones arribem a la menopausa com si anéssim a l’escorxador. És molt ofensiu, sobretot si tenim en compte que arribar-hi és un triomf de vida”. L'afirmació, contundent, la diu Mireia Grossmann, fisiosexòloga, fisioterapeuta, divulgadora de la salut del sòl pelvià, i autora del llibre Menopausa. No hi ha regles. Recursos per viure amb plenitud el climateri (Ara Llibres, 2024) publicat recentment. Aquesta especialista explica que la menopausa està passant actualment per un efecte pèndol, ja que venim del silenci més absolut amb què s'abordava aquesta etapa i en canvi des de fa pocs anys trobem que està sorgint molta informació i consciència, possiblement perquè la generació de dones que arriben a la menopausa tenen veu pròpia, saben de la importància de compartir experiències i són conscients que cal cuidar-se per viure aquest període amb la màxima plenitud possible. Grossmann té claríssim que “no som culpables de venir d’on venim, però sí que som responsables d’on anem”. Queda clar que en una societat on es premia la joventut i la bellesa, la menopausa sempre ha tendit a ser un tabú perquè s'havia vist com tot el contrari, vellesa i decadència. Però no és així. La desinformació és una constant en la vida de les dones i aquesta etapa no ha estat una excepció. Resulta difícil afirmar categòricament que és fase bona o dolenta perquè no hi ha dues menopauses iguals. Però en qualsevol cas no és una patologia ni una condemna i es poden fer moltes coses per transitar-la el millor possible.

La Mar (deu anys) reconeix que li fan por els Reis d’Orient, els tres: “M’impressiona pensar que poden entrar a la meva habitació, que se’m quedin mirant o se m’emportin”. Fa uns anys que la nit de Reis dorm inquieta, està nerviosa per si es presenten a la seva habitació. El problema comença quan és l’hora d’anar al llit. Abans està tranquil·la, va amb la família a veure la cavalcada com si res, segurament perquè està a l’aire lliure i acompanyada de centenars de persones. Després de sopar sempre fan el mateix ritual, deixen menjar per als Reis, se’n va al llit i mai s’aixeca. “Les vegades que he sentit algun soroll m’he posat molt nerviosa. Llavors crido la mama que es queda amb mi fins que em torno a adormir”, explica.

Amb els regals funciona la regla de menys és més, sobretot si es posa el focus en el valor d’aquests regals: no en el valor econòmic, sinó en l'emocional i experiencial. Però per allunyar-nos de la tendència en què prima la quantitat, cal fer un canvi de mirada. Canviar el xip amb els regals implica obrir la ment a l’hora de fer la carta als Reis i pensar en possibles peticions alternatives. Aquesta obertura de mirada suposa anar més enllà del que mostren els anuncis i els catàlegs de joguines de les botigues, pensar que anar junts al cinema, fer una sortida en bicicleta o una excursió, planejar un berenar amb els cosins o compartir una experiència que ens agrada i normalment no tenim temps per fer poden ser molt bons regals.

Les festes nadalenques són sinònim de despesa assegurada. Dinars i sopars d’empresa o amb grups d’amics, amics invisibles, àpats dins o fora de casa amb propostes i productes que per aquestes dates s'encareixen i, és clar, els regals que cauran a casa d’un gran gruix de famílies, bé sigui perquè els ha cagat el tió, bé perquè els porten el Pare Noel la nit de Nadal o Ses Majestats els Reis d’Orient la nit del 5 de gener. Sigui com sigui, és una de les èpoques de l’any que s’enduen un pessic més gros del pressupost familiar. Ho apuntava l’Observatori Cetelem al seu estudi Zoom Navidad 2023. El gasto de los españoles, que revelava que durant les festes de l’any passat cada espanyol va destinar una mitjana de 471 euros a les compres nadalenques. Un 45% dels enquestats hi van destinar el mateix pressupost que el 2022, mentre que el 28% declaraven haver destinat un pressupost més gran que dotze mesos enrere. Destaca com els consumidors d’edats compreses entre els 35 i els 39 anys eren els que més despesa havien fet, amb un desemborsament mitjà de 599 €, un 27% més que la mitjana.

Els fills han de ser progressivament més autònoms, i aquí hi entra el fet de desplaçar-se i quedar-se a casa sols. Però a partir de quin moment són prou grans per fer-ho? Com gairebé sempre, la resposta varia en funció de cada criatura, la família i les seves circumstàncies. “No hi ha una edat concreta, depèn molt de la maduració de la criatura, de les necessitats de la família i si prèviament s’han treballat habilitats o destreses que necessiten els fills per anar exercitant la seva autonomia i responsabilitat”, assegura la Sònia López, mestra i psicopedagoga. Els pares els han d'explicar com evitar els riscos i fer-los confiança de forma progressiva. Comenta que en aquells casos que la criatura potser no està preparada per anar a dinar sola a casa o marxar de l’escola per anar a extraescolars, però necessiten fer-ho perquè la família no pot acompanyar-los i no compten amb una xarxa propera que els pugui donar un cop de mà, en la mesura del possible, s’han d’anar preparant per incorporar el canvi. “Això suposa deixar-los el seu espai perquè aprenguin a desenvolupar-se autònomament, que adquireixin responsabilitats i els adults es quedin tranquils quan no puguin estar amb ells”, proposa.

Les criatures comencen a emetre sons amb el balboteig. A partir de l’any van dient paraules soles fins que de mica en mica van ajuntant elements de dues paraules per passar a frases molt simples per fer demandes i anar allargant l’emissió. “Cada nen és un món. És inevitable comparar, però cada criatura té la seva evolució, pot ser que allò que preocupa a la família no sigui una veritable dificultat i que adquireixi aquells sons una mica més tard”, comenta la logopeda Anna Martínez Ragués. 

El temps que comparteix la parella abans de tenir fills és de qualitat, es pot dedicar tota l’atenció a l’altre, i a més cada persona té el seu propi espai. Però amb l’arribada dels fills els moments de connexió solen quedar reduïts a la mínima expressió, i si no es busquen estones per estar i fer de parella, no apareixen. És fàcil entrar en la voràgine –responsabilitats del món adult, tasques de casa, visites al pediatre, reunions, gestió d’extraescolars, etc.–, que instaura la distància amb la parella. “Haurien de saltar les alarmes quan ja no tens ganes de compartir o de dir-li res, si es redueixen considerablement els moments de riure plegats o si augmenten les discussions i els conflictes”, comenta Rocío Rico, psicòloga experta en sexualitat i parella. Assegura que quan el malestar supera al benestar és el moment de preocupar-se perquè alguna cosa està passant.

Fa tot just dues setmanes, després d’un procés de mesos, el Leo, de 27 mesos, ja no pren mai el pit. Quan el Leo tenia poc més d’un any, a l’escola bressol els van dir que ja no calia que portessin biberons amb la llet de la Jana, la mare: “Aquí és quan decideixo consultar a una assessora de lactància per saber com fer els passos següents. No volia perdre la lactància, però volia reduir les preses”, recorda. El pla va ser donar pit només a casa, reduint-ho a l’hora d’anar a dormir, al despertar-se i alguna presa a la tarda. “Va anar molt bé que jo l’atengués per la nit quan es despertava i intentés calmar-lo”, comenta l’Abelardo, el pare. Ella reconeix que el procés ha estat dur, sentint-lo plorar des d’una altra habitació. Malgrat que el pare tenia cura del nen, la Jana se sentia culpable perquè el Leo no estava preparat, però alhora ella necessitava dormir, estava esgotada.

Sara López és ginecòloga especialista en reproducció assistida al CIRH - Centre de fertilitat i reproducció humana. El 2023 va publicar Quiero quedarme embarazada: claves para entender la reproducción asistida, amb la voluntat de visibilitzar els problemes d’esterilitat i infertilitat de forma propera i amena. Parlem amb ella mentre participa en el 34è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Fertilitat.

Els autònoms com a col·lectiu abasten gran diversitat de sectors professionals, però independentment del seu àmbit, tots tenen una sèrie d’obligacions formals amb l’administració que van més enllà del que és la gestió purament tributària o fiscal. “Un dels problemes greus que té l’autònom és l’enorme complexitat administrativa que existeix”, assenyala l’Enric Rius, president de l’Autcat, Organització d'Autònoms de Catalunya. 

Abans de passar a l’acció s’ha de dissenyar una estratègia que sigui coherent i harmònica, i tenir present que tot comunica. La Txell Costa, periodista especialitzada en màrqueting i negocis, té clar que en funció de a qui ens dirigim, varia la posada en escena: “És imprescindible posar-se a la pell del client per adaptar els canals, els missatges i els formats”. Apunta que pot ser útil tenir presència a la xarxa, però que el món en línia hauria de ser el ressò del que ja es té presencialment, perquè si no es té una agenda de contactes que consumeixi contingut, s’està parlant sol a xarxes. 

L’autònom neix o es fa? Cal tenir esperit d’autònom per emprendre i tirar endavant el teu propi projecte? Tothom coincideix que ser autònom requereix tenir un tarannà especial, ser capaç de viure amb certs riscos i no necessitar un sou fix a final de mes. Si creus que pots bregar amb els possibles inconvenients i els avantatges et resulten atractius, estàs a punt per emprendre per compte propi. 

Darrerament, s'ha posat l'accent en la influència de la pornografia en l'educació sexual dels joves i, si bé "és clar que el porno no està creat per educar ni és educatiu", afirma la sexòloga Mariona Guijarro, també opina que "preguntar-nos si el porno mola o no mola suposa una mirada reduccionista i moralitzadora del que és la pornografia i la sexualitat". Segons Guijarro, centrant-nos només en si el porno és bo o dolent es perd tot un diàleg al voltant de la sexualitat.

“És un continu, cada dia em pregunten per què no faig contingut en castellà, que arribaria a més gent… Però des del principi hem plantejat el projecte en català, va sorgir de forma natural, és l’idioma en què penso i parlo, i amb el que em sento més còmode”, assegura l’streamer i creador de contingut Norman López (@loperznorman44). Compta amb més de 20.000 seguidors a TikTok i 12.000 a Twitch, on cada tarda de dilluns a dijous i els dissabtes al matí retransmet com juga a videojocs, sobretot simracing, les competicions de curses de cotxes a través de simuladors. Explica que si ho fes en castellà potencialment podria tenir més seguidors però també més competència. En canvi, fent-ho en català es diferencia de la resta i permet que apostin per ell empreses que volen posicionar la seva marca en un territori concret. “Quan vam començar intuíem que podia passar i ha passat, és fantàstic”, afirma, i afegeix que, malgrat que hi ha empreses i institucions que opten per la creació de contingut en català, la gran majoria encara ha d’adonar-se del seu gran potencial i de l’existència d’un públic objectiu al qual podrien arribar més fàcilment en català.