Qui no s’ha trobat en la situació de preguntar alguna cosa a algun infant o jove i rebre, gairebé de manera sistemàtica, una mala resposta, com si estigués enfadat constantment? Aquesta actitud sempre respon a alguna situació i només cal rascar una mica per saber a què es deu i com es pot reconduir. Tal com assenyala Laura Aut, psicòloga i directora del centre Psilaut, cal entendre que qualsevol expressió dels infants vol transmetre alguna cosa: és una reacció i, sovint, una manera de comunicar una necessitat, encara que es faci d’una manera poc adequada.

Quan arriben els fills després d'uns quants anys de convivència sol ser el moment en què moltes parelles, si no ho han fet abans, es pregunten si caldria casar-se o registrar-se com a parella de fet. Convertir-se en pares i mares implica tenir en compte situacions que potser no havies previst i voler donar cobertura a la nova unitat familiar que sorgeix en aquell moment.

La infància és una etapa d'aprenentatges, però no només sobre el món que ens envolta, sinó també sobre nosaltres mateixos. Els més petits, entre altres coses, han d’aprendre a reconèixer i a gestionar les seves emocions. Tal com explica Vilma Montoliu, naturòpata i coach especialitzada en respiració conscient i meditació al llibre Soc com el mar (Columna, 2025), la meditació pot ser una eina per ajudar-los en aquest procés.

A l’antiga Grècia, un pastor que es deia Narcís i que havia refusat l’amor de la nimfa Eco es va enamorar del seu reflex, que veia cada dia en un rierol. Un dia, es va tirar a l’aigua per trobar aquella persona que li havia robat el cor i el tenia meravellat, però aquesta obsessió el va portar a morir ofegat. “Ostres, profe, doncs, llavors, la paraula narcisisme ve d’aquí, oi?”, li pregunten els alumnes a Meritxell Blay, professora de llatí i grec a secundària i autora del llibre Mites grecs (Inuk Books, 2024). Ja que mitologia com a tal no existeix com a assignatura, Blay l’explica als seus alumnes a les classes de llatí i grec que imparteix.

Les pors: als sorolls forts, a la separació dels progenitors, als estranys, als animals, a la foscor, a quedar-se sol, a éssers imaginaris, a fer-se mal, a la mort, als lladres, a fenòmens naturals, al fracàs acadèmic, al rebuig social... és habitual que apareguin al llarg de la infància. “N’hi ha que transiten de manera normativa, apareixen i desapareixen a mesura que l’infant va creixent i madurant”, expressa Maria Taló, psicòloga infantojuvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Alhora, recorda que tenir pors durant la infància i l’adolescència és completament normal i no hauria de generar preocupació.

Una separació acostuma a suposar un terratrèmol familiar. L’afectació que tindrà en cada membre dependrà, però, de com s’haurà gestionat. A la curta o a la llarga, tothom s’acaba acostumant a la nova situació, però hi ha separacions que ho fan més complicat i que provoquen que els fills les pateixin especialment, sobretot si els pares els fan partícips de les seves divergències i els acaben situant enmig d’un camp de batalla.

Si pensem on banyar-nos a l'estiu, segurament el primer que ens ve al cap és anar a la platja. Al nostre país, però, tenim gorgs, rius i basses naturals d'aigua dolça en entorns salvatges i poc coneguts on també és possible refrescar-se. Cal fer-ho des del respecte a la natura i seguint en tot moment les indicacions que permeten que l'experiència sigui plaent i no alteri l'ecosistema del qual formen part.

La il·lusió per formar una família va portar la Núria Beltran i la seva parella, en Joan, fins a Rússia per formalitzar els tràmits d'una adopció doble: la de la Dària i la d'un nen que, com ella, havia nascut a Txeliàbinsk, a la Sibèria russa. Tots dos tenien vint mesos quan, l'abril del 2000, van arribar a Catalunya. Quan van fer els tres anys, però, la Núria i el Joan van veure que alguna cosa no rutllava. La Dària tenia problemes de comportament, de cognició, de rendiment a l'escola... Era incapaç de seguir unes normes, i les reaccions fora de lloc eren constants. "Criar canalla no podia ser allò per què estàvem passant nosaltres, fins que una psicòloga ens va dir que el problema no el teníem nosaltres, sinó la Dària", explica la Núria.

Cada cop queda menys per a l’estiu i per a les vacances escolars, temps de lleure i també de casals i de colònies. L’oferta cada vegada és més àmplia i destinada a perfils ben variats d’infants i joves que volen passar una part del període estival gaudint d’activitats i aprenent a través de l’experiència. El ventall de propostes que cada any ofereixen entitats i associacions de lleure fa que les famílies hagin de tenir en compte determinats criteris a l’hora de fer la tria. Però ¿aquesta decisió ha de recaure exclusivament en les famílies? Segurament, els principals interessats també hi tenen molt a dir.

Les vacances són temps de gaudi i de despreocupacions. Si ens agraden tant és perquè es contraposen als dies en què vivim amb uns horaris marcats i unes responsabilitats que no podem obviar. Passa el mateix en el cas dels infants, per això la tornada a l’escola, en alguns casos, se’ls pot fer feixuga. Com podem ajudar-los?

L’adolescència és una època de canvis. A tots els nivells. També pel que fa a l’assistència mèdica, ja que, al nostre país, està previst que l’atenció mèdica per part del pediatre sigui fins als catorze anys (malgrat que no hi ha cap llei que en marqui l’obligació). A partir d’aquesta edat, el referent de salut sol passar a ser el metge de família, les consultes de seguiment no són tan habituals i les preocupacions o afectacions de salut dels nostres joves també varien d’acord amb la seva etapa vital.

Les estadístiques diuen que els infants són els que més llegeixen, però que quan entren a l’adolescència deixen de fer-ho. El motiu: estan descobrint el món i els interessa més socialitzar que fer una activitat que demana recolliment i silenci. “Tota la feina que s'hagi fet abans de l'adolescència els pot ajudar perquè després s'hi tornin a enganxar. Per tant, no podem deixar de fer-los propostes. Hem de moderar, però, les expectatives i deixar-los triar les seves lectures. La clau és no demanar que llegeixin sinó fer que en tinguin ganes”, assevera Magalí Homs, directora del Flic Festival, el festival de literatura i arts infantil i juvenil que se celebra el cap de setmana del 16 i 17 de març al Disseny Hub de Barcelona. Precisament, en aquesta catorzena edició el festival posa especial atenció en els joves majors de 12 anys.

Tot i que la primera revisió ocular es fa només néixer per confirmar que el nadó té els medis oculars transparents i descartar problemes congènits i tumors intraoculars, entre altres patologies –i que aquest examen es repeteix en revisions posteriors per descartar l’aparició d’opacitats o desviacions oculars durant el creixement–, la primera revisió oftalmològica rutinària s’aconsella fer als quatre anys. La doctora Anna Monés, especialista de l’àrea d’oftalmologia pediàtrica i estrabisme de la Clínica Barraquer, assegura que és quan l’infant ja pot col·laborar per fer els tests de visió. “En cas que es detecti un problema d’ull amb ambliopia o ull gandul, som a temps de remuntar la visió i, a més, és l’edat en què inicien la lectoescriptura i, per tant, podem corregir qualsevol problema refractiu que pogués dificultar aquest aprenentatge”.

Com ho fan els infants per aprendre rituals socials, com ara saludar familiars i persones conegudes amb dos petons, però no aplicar-ho amb desconeguts? Una recerca impulsada pel Center for Brain and Cognition (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha analitzat com els nadons aprenen comportaments com aquests, que no són estrictament racionals ni instrumentals, durant el seu procés de socialització en comunitat.

Les demolidores dades de l’informe PISA recollien que Catalunya ha obtingut la puntuació més baixa en comprensió lectora, per sota de la mitjana de l’estat espanyol i de la resta dels països de l’OCDE. Aquests resultats –que també coincideixen en altres coneixements, com ara les matemàtiques, i que han posat en alerta el departament d’Educació– se sumen als que el passat mes de maig posava en evidència l’informe internacional PIRLS, que també situava els alumnes catalans de quart de primària a la cua de l’Estat en comprensió lectora. Aquest primer diagnòstic va convertir-se a principis d’aquest curs escolar en l’origen de la iniciativa A casa, llegim en veu alta, engegada per la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), que agrupa les associacions de famílies de 400 escoles d’iniciativa social.

El bullying entre companys de classe és un problema greu que poden patir infants i joves, però quan les típiques discussions entre germans arriben a un altre nivell i deixen de ser només baralles, ¿el bullying es pot donar també entre germans? Cristina Valverde, psicòloga i responsable de l'àrea de psicoasertiva de l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) explica que la gelosia entre germans és normal, però el que determina que hi hagi assetjament és quan aquest comportament és molt freqüent i constant en el temps.

“El que enamora dels textos clàssics és aquesta màgia que tenen, que et permeten fer-ne una relectura i reinterpretar-los. I que encara que s’hagin escrit fa 200 anys, aconsegueixin fer vibrar i emocionar l'alumnat”, diu Montse Pascual, professora de l’IES La Plana de Vic. Pascual lidera el projecte de pla lector al centre, que té un alt índex de multiculturalitat. I és que més enllà de fer arribar el gust per la lectura als alumnes, els professors tenen el repte de traslladar-lo també a les lectures del cànon clàssic tenint en compte la diversitat cultural existent als centres.

“Vaig abandonar a causa d’un cúmul de frustracions i perquè no rebia l’ajuda que necessitava en aquell moment. També va ser a proposta de la psicopedagoga de l’institut i semblava que, en aquell moment, era la millor opció”, explica Mohamed ElKorchi, que va deixar els estudis a segon d’ESO. A Catalunya, el 16,9% dels joves entre 18 i 24 anys no tenen cap titulació més enllà de l’ESO ni estudien. De fet, al llarg de l’any passat 97.062 joves van abandonar els estudis abans d’hora. Les xifres facilitades per la Fundació Bofill certifiquen que, malgrat haver reduït les xifres d’abandonament escolar les últimes dècades, Catalunya se situa al capdavant del rànquing europeu de joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris.

Hi ha nadons i infants que, segurament, són més intensos que d’altres: ploren més sovint, reclamen molta atenció i ho viuen tot d’una manera molt més intensa. De vegades, els pares poden sentir-se desbordats per la situació. Però ¿poden definir-se com a nadons o infants d’alta demanda? Félix Castillo, cap del servei de neonatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, treu importància a aquesta etiqueta i opta per no utilitzar-la. “Els nens, quan neixen, sempre són dependents. Que siguin més o menys demandants només dependrà del caràcter de cadascú. Simplement, són nadons normals que depenen de la seva mare i, com a tals, tenen el comportament d’un nen que fa poc que ha nascut”.

“Avui parlarem de llibres il·lustrats i d’éssers fantàstics”. La Mariona té onze anys i la Gal·la, la seva germana, vuit. Fa uns mesos, just abans de Sant Jordi, es van posar davant una càmera a la llibreria Ona Llibres de Barcelona per recomanar alguns dels seus llibres preferits. Mentre una recomanava Les històries més boniques de la mitologia grega, de Luisa Mattia, l’altra es decantava per Mortina, una història per morir-se de riure, de Barbara Cantini. Més tard, hi van tornar per presentar alguns llibres “molt bojos” que havien llegit i que també recomanaven a lectors de la seva edat. Es van batejar com les germanes Ona, però, realment, són les germanes Malet. “Un dia vaig veure que s’havien gravat amb una tauleta que tenim a casa, que no té ni connexió a internet. No érem conscients que sabien que existien aquests tipus de vídeos, tot i que algunes vegades n’havíem mirat algun que parlava d’art o de música. Em va fer gràcia i li vaig enviar a la Iolanda Batallé, la directora d’Ona Llibres, que em va dir que volia que anessin a la llibreria a gravar més vídeos”, explica l’il·lustrador Oriol Malet, el pare de les joves prescriptores.