"Rebel·lar-se contra la classe política. Rebel·lar-se contra el Procés. Rebel·lar-se contra tota l’enganyifa que han dut a terme des del 2017. Rebel·lar-se contra el segrest emocional. Rebel·lar-se contra la idea que la independència no és possible". Sense subterfugis, Dempeus, el nou partit independentista que sorgeix del sector de l'ANC que apostava per la llista cívica, s'ha presentat aquest dijous al vespre a les Cotxeres de Sants de Barcelona davant de mig miler de persones.

L'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, fora de la primera línia política des del 2017, segueix provocant polèmiques. Com ja ha fet altres vegades, ha tornat a blanquejar el cop d'estat dels militars el 1936 i no s'ha mossegat la llengua a l'hora de defensar la dictadura per sobre d'un règim democràtic com va ser la Segona República. En una entrevista a El País, Aguirre reconeix que el franquisme va imposar "una dictadura repressiva", però diu que "va permetre que sorgís la classe mitjana". "Esclar, els que havien matat com tindrien oportunitats de progressar? Però Espanya va créixer de manera exponencial", afegeix, minimitzant la repressió que van patir tots els que van lluitar contra el feixisme.

Aliança Catalana es vanta de ser l'únic partit independentista i titlla de "processistes" la resta de forces sobiranistes. El desembarcament al partit de persones provinents de partits unionistes o que han professat el seu espanyolisme, però, ho posa en entredit. El cas més simptomàtic és el de Jordi Rierola, el nou regidor del partit de Sílvia Orriols a Manlleu. Rierola, que va substituir Roger Saborit al ple d'aquest dimarts, és un conegut espanyolista a la localitat osonenca, segons expliquen diversos veïns consultats per aquest diari, que asseguren que ha esborrat algunes fotografies "compromeses" que tenia a les xarxes socials com en celebracions de la selecció espanyola a la seva ciutat. "Ha canviat de jaqueta i ara va d'independentista quan abans era espanyolista, però racista i xenòfob ho ha estat sempre", asseguren.

El Miquel ha guanyat Goliat. Un regidor d'un petit poble del Pirineu ha vençut l'Estat. L'ha vençut als tribunals, on ha portat l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per retirar-li la pensió per cobrar una remuneració a temps parcial com a regidor. I ho ha aconseguit defensant-se ell mateix després de treure's la carrera de dret amb 66 anys. L’Estat li va retirar el pagament de la prestació per incapacitat permanent total, de 943 euros, al considerar que era "incompatible amb un càrrec públic representatiu amb caràcter retribuït", d’acord amb la llei d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. 

En les últimes eleccions Aliança Catalana va aconseguir que l'extrema dreta independentista irrompés per primer cop al Parlament. El fenomen migratori i el desencís amb els partits independentistes per la paràlisi del Procés han estat el caldo de cultiu perfecte perquè el partit de Sílvia Orriols desembarqués a la cambra catalana després d'aconseguir l'alcaldia de Ripoll i adquirir una gran popularitat. Aliança Catalana s'ha convertit en el gran referent d'aquest espai, però no ha aconseguit recosir l'extrema dreta independentista, dividida en diferents partits i organitzacions molt minoritàries. Però qui és qui en l'entramat xenòfob independentista?

El Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d'apel·lació contra la interlocutòria dictada pel magistrat instructor Pablo Llarena, que va acordar no aplicar la llei d'amnistia a l'expresident Carles Puigdemont pel delicte de malversació de cabals públics. Una resolució que també afecta els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. La interlocutòria va ser recorreguda per l'advocada de l'Estat, pel ministeri fiscal, Vox i les defenses de Puigdemont i Comín en diferents sentits. Tots els recursos queden, doncs, desestimats i el Tribunal Constitucional tindrà l'última paraula. Els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Polo consideren que la decisió de Llarena “no contravé la voluntat del legislador”. D'aquesta manera, deixen via lliure a l'expresident Puigdemont i Comín a presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

La CUP sempre ha posat un preu molt alt als diferents governs de la Generalitat. L'exemple més clar és que només ha aprovat uns pressupostos des de la seva arribada al Parlament el 2012. Va ser el 2017 i l'aval dels anticapitalistes a Junts pel Sí va ser a canvi del referèndum que s'acabaria celebrant aquella tardor. Ni abans ni després la formació assembleària ha secundat uns comptes per la negativa de les grans forces independentistes a atendre les seves peticions. Tampoc ara, amb el PSC al govern, la CUP va mostrar la seva predisposició a aprovar-los, tot i que finalment els socialistes han prorrogat els comptes per manca de suports. La presidenta dels cupaires al Parlament, Laia Estrada, va dir que veia "pràcticament impossible" negociar els pressupostos amb l'executiu de Salvador Illa en la primera i única reunió amb la consellera d'Economia, Alícia Romero.

Ara fa menys d'un any, el municipi biscaí de Plentzia aprovava una moció en què es declarava part integrant d’una república basca. Ho feia arran d'una iniciativa de l'associació Ehun, que defensa la via de la unilateralitat per aconseguir la independència, amb el vot a favor d'EH Bildu, que governa amb majoria absoluta, i l'abstenció del PNB. Els promotors de la proposta van ressaltar aleshores la seva importància perquè era el primer cop que una institució es declarava part de la república basca. "El poble de Plentzia s’ha autodeterminat”, van sentenciar des d'Ehun.

El periodista especialitzat en extrema dreta Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) analitza a Aliança Catalana: els nostres ultres (Icària Editorial) el sorgiment i creixement de la formació liderada per Sílvia Orriols, que ha passat per les JERC, Estat Català, el grup Intransigents i el Front Nacional de Catalunya fins a crear el seu propi partit.

Assetjat per la trama de corrupció en la compra de mascaretes de la seva mà dreta, Koldo García, l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, no fa enemics. Ha decidit passar a l'atac. Les últimes derivades del cas, com la contractació d'amants per empreses públiques que ni arribaven a treballar, no l'han fet callar. Ni de bon tros. L’ara diputat no adscrit al Congrés, que sempre ha estat molt actiu a X, ha optat per utilitzar les xarxes com a estratègia de defensa. Allà dispara a tort i a dret contra tot aquell qui gosa qüestionar-lo. Els dirigents del PP i els periodistes són el seu blanc preferit.

El PP ja ha mostrat la seva rotunda oposició al fet que l'Estat delegui les competències en immigració a la Generalitat i aquest dilluns ho ha fet un dels pesos pesants del partit. L'expresident del govern espanyol i exlíder del PP, José María Aznar, ha afirmat que el traspàs d'immigració pactat entre el PSOE i Junts és pitjor que l'1-O. "Ho diré amb tota claredat: el que ha passat és molt més greu que el cop d'estat del 2017. Molt més greu. No és que Catalunya vulgui marxar d'Espanya, és que Espanya està marxant de Catalunya", ha dit en una entrevista a l'Abc.

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha estat entrevistat aquest diumenge al programa de La Sexta Lo de Évole, on ha reflexionat sobre la seva carrera i la situació política. En un avançament, el dirigent republicà ja va lamentar que l'independentisme i ell mateix haguessin repartit "carnets de puresa". Unes paraules que van caure molt malament en alguns sectors de l'independentisme. Aquestes són les deu frases més destacades que ha dit el dirigent republicà.

Ni a la Crida ni a la primera mascletà. Carlos Mazón no s'està deixant veure per les Falles, la festa més estimada i universal dels valencians, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2016. Ni va ser al tradicional acte que obre la festa diumenge passat ni aquest dissabte en la primera mascletà, dos dels plats forts del calendari faller. A l'agenda del president valencià d'aquest dissabte, Mazón no tenia previst cap acte, cosa que ja feia preveure que no seria al balcó de l'Ajuntament de València per veure la primera mascletà de les Falles. L'acte ha aplegat milers de persones a la plaça, algunes de les quals han cridat consignes contra el dirigent popular, com ara “Mazón dimissió” i “Assassí”, i han desplegat pancartes i cartells amb lemes com “20.11, ni oblit ni perdó”, en referència a l’hora en què es va enviar l’alarma per la riuada.

Els socialistes valencians fa temps que topen amb un mur quan reclamen la dimissió de Carlos Mazón. Davant la negativa constant del cap del Consell, aquest divendres el PSPV passa a l'atac i ja apunta a una possible moció de censura de resultat incert (necessitarien el suport de Vox, a més del de Compromís). De què depèn presentar-la? D'Alberto Núñez Feijóo. "Si Feijóo no mou fitxa en les pròximes hores, la mourà el PSPV", ha dit la líder del partit al País Valencià, Diana Morant. Consultades per l'ARA, fonts del PP estatal asseguren que "no hi ha canvis" en la seva postura sobre Mazón, que fins al moment ha estat de donar-li suport i desviar les responsabilitats cap a l'executiu de Pedro Sánchez.

Revés per a l'independentisme, que sempre ha defensat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat aquest dijous que a la cambra catalana no s'hi pugui discutir sobre autodeterminació: considera que el Tribunal Constitucional (TC) té dret "en circumstàncies extremes" a vetar resolucions que vagin en sentit contrari a la carta magna per protegir la Constitució. Estrasburg havia de decidir aquest dijous si s’havia vulnerat la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats arran del veto del TC a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament la tardor del 2019, i ha avalat les decisions de l'alt tribunal. El TEDH reconeix que es van limitar drets dels parlamentaris, però no que es van vulnerar. Segons els magistrats europeus, la decisió del TC va ser "proporcionada".

"Sempre he dit el mateix, no he canviat mai de versió", reblava aquest dimecres Carlos Mazón. Ho feia després de revelar que el dia de la DANA va arribar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) de l'Eliana a les 20.28 hores quan fins ara afirmava que hi havia anat "a partir de les 19 hores" o "a partir de les 19.30 hores". "No entenc on és el canvi de versió. Evidentment, les 20.28 són després de les set i mitja. És un fet, no?", prosseguia davant la insistència dels periodistes.

Tard i malament. La jutgessa de la DANA considera que l'alerta massiva als mòbils enviada per la Generalitat Valenciana va ser “tardana” i amb un missatge “erroni”, perquè no demanava als veïns que es refugiessin a les zones altes dels edificis. La magistrada ho sustenta amb les declaracions que ha pres a desenes de familiars de les víctimes de la barrancada aquestes darreres setmanes i que ha recollit en el sumari, que han avançat Eldiario.es i El País. I és que moltes de les víctimes, d'edat avançada, van morir en cases situades en plantes baixes.

"Ens va recomanar el lloc el nostre amic Mazón. Tot un encert. Plats saborosos i sobretaules de puro i copa. Un lloc per apagar el mòbil i deixar-se anar. Bona relació qualitat-preu. M'agradaria ensenyar la factura, però ara no la trobo". Aquesta és una de les iròniques ressenyes que apareixen a Google sobre El Ventorro, el restaurant on el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va dinar amb la periodista Maribel Vilaplana en ple temporal de la DANA allargant la sobretaula fins a les sis de la tarda, ja amb morts i desapareguts en diferents pobles del País Valencià.

La caserna d'Intxaurrondo, seu de la Comandància de la Guàrdia Civil de Guipúscoa, era coneguda amb el sobrenom de la discoteca. I no pas perquè abans que s'hi instal·lés aquest cos armat fos un centre d'oci, sinó perquè els veïns explicaven que hi posaven música a tot drap per evitar que se sentissin els crits de les persones que eren torturades.

Josep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993), més conegut per Valtònyc, acusava dilluns l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, d'haver-se transferit donacions del Consell de la República al compte personal. La setmana passada ja ho insinuava, però de manera molt més críptica: "Recomano allunyar-lo de qualsevol organització". "En Valtònyc té dues grans virtuts: no calla i sempre diu la veritat", subratlla Mateu Xurí, el popular cantant de gloses mallorquines que el va esperonar a cantar en català per convertir-se en el primer raper a cantar en la nostra llengua a les Illes. "No calla encara que sigui per denunciar els qui teòricament ens havien de dur al paradís", afegeix en relació amb el Procés.