Les conclusions de la primera anàlisi científica de l'impacte que pot tenir la congelació de pràcticament la totalitat de l'ajuda humanitària provinent dels Estats Units a països de rendes baixes i mitjanes són alarmants: de cara al 2030, es preveu que augmentin les defuncions causades per la falta d'accés a diagnòstics i tractaments de malalties com la sida, la malària, la tuberculosi, i que creixin els problemes relacionats amb la desnutrició i el sanejament urbà. En concret, es calcula que es produirà un excés de morts de 14 milions de persones, incloent-hi 4,5 milions d'infants de menys de cinc anys, en els pròxims quatre anys i mig a causa del desmantellament de l'ajuda exterior i de cooperació internacional escomesa aquest any per l'administració de Donald Trump.

Molt àgil, però de mida mitjana i amb unes petites banyes que li servien per aparellar-se o intimidar contrincants. Així era el Khankhuuluu –el príncep dels dracs, en mongol–, una nova espècie de dinosaure considerada l'avantpassat més modern dels gegants tiranosaures i que paleontòlegs de la Facultat de Ciències de la Universitat de Calgary acaben de descobrir. En una publicació a la revista Nature, els investigadors han descrit que aquest llinatge de depredadors va evolucionar després de l'extinció d'altres grans dinosaures depredadors fa uns 85 milions d'anys i, en efecte, proporcionen més detalls sobre l'evolució dels tiranosaures.

Catalunya ha tornat aquest dilluns segles enrere. Centenars de persones han quedat atrapades als trens i al metro –alguns més de vuit hores– i gairebé tothom ha estat incomunicat, sense internet i telèfon, durant tot el dia. Cuinar calent era gairebé impossible, com ho ha estat pagar amb targeta, i la majoria dels comerços han hagut d'abaixar la persiana. Una apagada general del subministrament elèctric ha paralitzat el país, també Espanya i Portugal, i la incidència encara no s'ha resolt del tot. Tampoc hi ha hagut explicacions concloents.

Els serveis essencials no s'han salvat de l'apagada elèctrica generalitzada, i tampoc els hospitals i els centres d'atenció primària (CAP). Després de set hores sense subministrament, la majoria d'hospitals de Catalunya, sobretot els més grans, ja tenien energia elèctrica: eren prioritaris. Durant la tarda, el Vall d'Hebron, el Clínic, el Sant Pau, l'Hospital del Mar, i el Germans Trias de Badalona han recuperat l'electricitat i han pogut funcionar amb normalitat.

És el primer antibiòtic creat en tres dècades i podria ajudar a combatre l'augment global d'una de les infeccions de transmissió sexual (ITS) en auge al món. La gepotidacina, un antimicrobià aprovat per fer-se servir per a les infeccions del tracte urinari, ha demostrat tenir capacitat per controlar el Neisseria gonorrhoeae, el bacteri causant de la gonorrea. L'any passat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va destacar que l'origen de la gonocòccia és un patogen prioritari per a la comunitat científica tant per la seva ràpida expansió com perquè és capaç d'esquivar els efectes antibiòtics del tractament de primera línia amb cefalosporines, macròlids (com la famosa azitromicina) i fluoroquinolones. Només l'any passat, la gonorrea va provocar 82 milions de casos nous en persones d'entre 15 i 49 anys al món.

El futur de la detecció precoç de la principal malaltia neurodegenerativa al món, l'Alzheimer, passa per les anàlisis de sang. La comunitat científica internacional fa temps que ha aconseguit fer-les realitat proposant, dissenyant i comercialitzant diversos exemples de prova de biomarcador –qualsevol molècula biològica que pugui ser identificada i quantificada– en sang. Ara l'arribada als hospitals està més a prop que mai. Cinc centres hospitalaris i universitaris de Barcelona, Suècia i Itàlia han fet un estudi amb més de 1.700 persones amb símptomes primerencs de la malaltia amb el qual han validat la utilitat d'un test per detectar la patologia de forma molt precisa; una prova que ja es comença a fer servir a centres com l'Hospital del Mar.

De jove l'apassionava l'Antic Egipte, i la seva curiositat insaciable pel passat l'ha acabat convertint en un dels pares de la paleogenètica, una disciplina que estudia l'evolució humana mitjançant l'ADN antic que es conserva en els fòssils. El biòleg i genetista Svante Pääbo (Estocolm, 1955) va guanyar l'any 2022 el Nobel de medicina per haver desxifrat el genoma dels neandertals, una espècie extingida fa 30.000 anys, una fita que va obrir una porta a la investigació de les bases sobre què ens fa genuïnament humans. L'investigador de l'Institut Max Planck de Biologia Evolutiva és a Barcelona aquest dilluns per rebre el cinquè premi europeu de ciència Hipàtia, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona i el BCN Knowledge Hub de l'Acadèmia Europea.

Un fàrmac ha demostrat tenir capacitat per evitar amb èxit la mort de dues espècies de micos infectats d'Ebola, segons un article científic publicat aquest divendres a la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (AAAS). L'antiviral, de nom Obeldesivir i en format píndola, evita entre el 80% i el 100% de les defuncions de 10 macacos que havien estat exposats a la variant Makona del virus, causant del brot més letal fins ara, el del 2014, a l'Àfrica central i occidental.

Fins a la seva jubilació recent, Fernando García López ha treballat per al Centre Nacional d’Epidemiologia i ha exercit de portaveu de l’Associació Madrilenya de Salut Pública. Va participar en un dels estudis més reveladors de les conseqüències de la pandèmia a Europa, liderat per la Universitat de Southampton, i reflexiona en aquesta entrevista sobre dues realitats constatades: que a Europa i Espanya es van banalitzar els riscos de la pandèmia i que una mala gestió se salda amb una xifra de defuncions inacceptable.

Fa un temps que els científics intenten validar una observació clínica, que és que algunes persones amb algun tipus de tumor, com ara el de mama, intestí i pròstata, que cada dia prenen aspirina en dosis baixes tenen menys risc de patir una metàstasi. De fet, diversos assajos clínics estan en marxa per comprendre aquest efecte. Ara bé, ¿realment pot un medicament pensat per reduir el dolor, la inflamació i la febre evitar la disseminació d'un càncer? Fins ara no se sabia exactament el mecanisme mitjançant el qual aquest fàrmac habitual a la farmaciola pot estimular el sistema immunitari per frenar el viatge tumoral, però aquest dimecres se n'han publicat novetats a la revista Nature a partir d'un estudi fet en ratolins que ha estat dirigit per la Universitat de Cambridge i finançat per l'organització pública del Regne Unit Medical Research Council i el Consell Europeu d'Investigació.

Les estratègies dels últims 30 anys per contenir l’avenç de l’obesitat al món han fracassat i, si no hi ha una acció política contundent, les projeccions de cara al 2050 no són gens optimistes. Aquest és l’escenari que dibuixa l’anàlisi global més exhaustiva feta fins ara del sobrepès i l’obesitat, el The Lancet Global Burden of Disease Study. Segons l’estudi liderat per la Universitat de Washington (UW), entre el 1990 i el 2021 els casos s’han duplicat, amb més de 2.100 milions d’adults i prop de 500 milions d’infants i adolescents afectats. És a dir, quatre de cada deu persones al món tenen obesitat. Però d’aquí a 25 anys es preveu que aquestes dades augmentin més: el 60% dels majors de 25 anys (3.800 milions) i un terç dels infants i joves d’entre 5 i 24 anys (746 milions) patiran una malaltia per excés de pes.

En menys de dos mesos a Espanya s'han diagnosticat 110 casos de xarampió, 17 dels quals notificats a Catalunya. L'any passat se'n van identificar 217, segons la Xarxa estatal de Vigilància Epidemiològica. Aquestes dades constaten una clara acceleració dels contagis, però la investigadora del Centre Nacional d'Epidemiologia-Institut de Salut Carlos III (CNE-ISCIII) Noemí López Perea assegura que la majoria d'infeccions són importades i que, per tant, l'Estat no ha perdut l'estatus d'eliminació de la malaltia atorgat per l'OMS.

De cara a l’any 2050, els casos de càncer de mama augmentaran un 38% i la mortalitat de les pacients s’enfilarà un 68%, segons una projecció de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer –un organisme que penja de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)– publicada aquest dilluns a la revista Nature Medicine. Això vol dir que, a mitjans de segle, l’ens estima que hi haurà 3,2 milions de deteccions noves de càncer de mama i 1,1 milions de defuncions associades més.

Prendre fàrmacs de semaglutida –un principi actiu que imita una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang i que es fa servir per a la diabetis i, més recentment, contra l'obesitat– redueix el consum d'alcohol, segons una investigació de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) publicada aquest dimecres a JAMA Psychiatry. Es tracta d'un efecte secundari reportat per metges i pacients d'arreu del món els últims anys, a causa de la popularització de medicaments com Ozempic i Wegovy, però que fins ara no s'havia confirmat. Segons aquesta investigació, les persones que fan servir aquests fàrmacs tenen un menor desig de beure, per la qual cosa no només consumeixen menys quantitats d'alcohol, sinó que ho fan menys vegades.

La ciència ha constatat que, molt abans que s'iniciïn els símptomes d'Alzheimer, el cervell ja presenta dos elements definitoris de la malaltia: la formació de cabdells neurofibril·lars de la proteïna Tau, que són una mena de nusos que impedeixen la comunicació entre les neurones, i l'acumulació de plaques de la proteïna beta amiloide, una substància que s'acumula en grans quantitats i que es considera un senyal inequívoc de la malaltia. Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh, als EUA, han centrat els seus esforços en el primer d'aquests esdeveniments i han desenvolupat un test basat en aquests cabdells de Tau per avançar-se al diagnòstic de l'Alzheimer en, aproximadament, una dècada.

Cada vegada hi ha més evidències científiques de com les nanopartícules de plàstic que ens envolten acaben dins dels nostres cossos. L’última l’han publicat aquest dilluns investigadors d’Alburquerque a la revista Nature Medicine. Segons una recerca feta amb mostres de cadàvers humans del 2016 i del 2024, els microplàstics s’acumulen al cervell, al ronyó i al fetge, si bé es detecten a uns nivells més alts al teixit encefàlic. A més, s’han trobat concentracions més elevades de fragments o escates de polietilè en persones que han mort els últims anys que en altres mortes fa gairebé una dècada.

Vivim exposats als microplàstics, uns contaminants tan diminuts que són fàcils d'ingerir o inhalar. Fa uns anys que la comunitat científica posa el focus en els possibles efectes nocius que poden tenir aquestes partícules en la salut i diferents estudis internacionals ja n'han identificat acumulacions a la llet materna i la placenta, els pulmons i la sang. Ara, investigadors de l'Acadèmia Xinesa de Recerca de Ciències Ambientals han descobert un nou reducte: en models animals han trobat que les cèl·lules immunitàries del cervell “engoleixen” els microplàstics i que aquesta ingesta podria convertir-se en un factor de risc per a malalties neurodegeneratives.

Es coneixen pocs avenços en el tractament de l'osteosarcoma, un tipus de càncer que s'origina als ossos i que acostuma a afectar infants i adolescents, en els últims 40 anys. Aquest tumor afecta sobretot criatures i joves d'entre 10 i 20 anys, ja que és el període de temps en què els ossos experimenten un creixement més ràpid, i tot i que es considera una malaltia poc freqüent, és una de les principals causes de mortalitat en aquesta franja d'edat. Uns dels grans reptes a l'hora de trobar teràpies efectives és que els mecanismes que el fan tan agressiu encara són desconeguts, però investigadors britànics i espanyols han publicat aquest dimarts a la revista Cell una doble troballa que podria capgirar la manera d'entendre'l: proposen una base biològica present a la meitat d'aquests tumors i, alhora, posen damunt la taula un possible marcador per predir el pronòstic que tindran els pacients.

El salmó europeu, la libèl·lula Chlorocypha i l'escamarlà Procambarus orcinus tenen dues coses en comú: habiten en diferents indrets d'aigua dolça del món i tots estan en perill de desaparèixer. Són alguns exemples d'animals amenaçats pels efectes de la contaminació per pesticides, les preses, l'agricultura i la introducció d'espècies invasores a la natura, segons ha constatat l'anàlisi més gran feta fins ara al món de la fauna de les aigües continentals.

El preu d’un pa de pagès oscil·la entre els 2 i els 4 euros. Si és sense gluten, el cost d'aquest aliment s'enfila fins als 8 euros. Aquest és només un exemple del greuge comparatiu que viuen les persones amb malaltia celíaca a Catalunya i Espanya i un dels motius pels quals aquest dijous es vota al Congrés dels Diputats una proposició no de llei per atorgar ajudes econòmiques per sufragar la cistella de la compra. La proposta també ha de servir per escurçar els terminis de diagnòstic de la celiaquia: avui dia, cal esperar de mitjana uns 7 anys per saber que es pateix aquesta patologia eminentment digestiva. A més, tampoc se sap del cert quantes persones hi conviuen. Es calcula que a escala europea afecta un 1% de la població, però també que un 75% dels afectats no saben que ho són. I, de fet, ni a Catalunya ni a l'Estat s'ha fet mai un cens que pugui aclarir l'abast de la celiaquia.