La Comissió Europea ha ratificat aquest dimecres el seu objectiu de reduir el 90% de les emissions d'efecte hivernacle el 2040 respecte als nivells del 1990, una fita que ha reivindicat com la més ambiciosa. Però, per assolir-la, el mateix executiu comunitari ha anunciat que introduirà més flexibilitzacions en el compliment de la normativa i, entre altres mesures, permetrà comptabilitzar en l'assoliment dels objectius climàtics dels estats membres la disminució d'emissions que aconsegueixin potenciar en països fora de la Unió Europea.

Nou impuls d'Espanya per a l'oficialitat del català a la Unió Europea. El govern espanyol ha demanat tornar a discutir sobre el reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya a les institucions europees i, segons informen fonts diplomàtiques de l'ARA, el Consell de la Unió Europea ha acceptat incloure-ho en l'agenda del pròxim Consell d'Afers Generals (GAC) del 18 de juliol. Aquest nou intent del govern espanyol arriba després que diversos estats membres s'oposessin obertament a la iniciativa el 27 de maig.

Dinamarca és un dels pocs països de la Unió Europea on encara governa la família socialdemòcrata. Tot i això, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, té un discurs antiimmigració molt similar al de l'extrema dreta de Giorgia Meloni i, entre d'altres, és una de les veus més militaristes del bloc europeu. Dos posicionaments que marcaran, i molt, la presidència de torn del govern de Dinamarca del Consell de la Unió Europea —institució comunitària que representa els estats membres i acull les trobades ministerials— que comença aquest dimarts, 1 de juliol, i s'acabarà el 31 de desembre d'enguany.

Una de les imatges que va deixar la cimera de l'OTAN de la Haia va ser un Pedro Sánchez aïllat. Se'l va veure lleugerament apartat en la foto de família dels dirigents de l'Aliança i sense parlar amb cap dels seus homòlegs durant els instants previs a l'inici de la trobada, quan és habitual que els líders aprofitin per intercanviar unes paraules de manera més distesa. Tot i que pot semblar un detall innocu, representa d'una manera exacta en quina situació es troba el president d'Espanya a l'escena internacional en aspectes com el rearmament d'Europa, la defensa de la lluita contra el canvi climàtic, la guerra de Gaza i el govern de Benjamin Netanyahu o, entre d'altres, la immigració.

Autonomia i sobirania. Són dues paraules que la Unió Europea i els líders europeus repeteixen fins a buidar-les de contingut. Sobre el paper, aquests conceptes guien la majoria de les mesures presentades per la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen i que, entre d'altres, expliquen el gran rearmament del continent. L'objectiu és deixar d'estar sotmès a socis tan poc fiables com la Rússia de Vladímir Putin –dependència energètica–, de la Xina de Xi Jinping –dependència comercial– i dels Estats Units de Donald Trump –dependència comercial i militar–. A l'hora de la veritat, però, el bloc europeu va donant cops de cec i no acaba de dirigir-se cap a la independència que anhela, sobretot respecte a la potència nord-americana.

Era qüestió de dies. Després de temptejar el terreny durant les últimes setmanes, el ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha presentat oficialment aquest divendres –poques hores abans que s'acabés el termini– la seva candidatura a presidir l'Eurogrup, la institució que reuneix mensualment els titulars de finances de l'eurozona. "Un pas endavant per donar un impuls renovat a una institució que ha de jugar un paper clau en l'agenda política europea", ha piulat el dirigent socialista.

La unitat europea s'esquerda per moments en el conflicte comercial amb els Estats Units. S'acosta el final de la treva parcial que la Casa Blanca va marcar, el 9 de juliol, i les tensions entre els estats membres incrementen, sobretot entre l'eix francoalemany. El canceller alemany, el conservador Friedrich Merz, vol salvar la indústria automobilística del seu país i ha instat Brussel·les a tancar un acord comercial amb Washington de manera urgent, encara que no sigui el desitjat per la Unió Europea.

La imatge que es va construir Mark Rutte (la Haia, 1967) com a primer ministre dels Països Baixos és la d'una persona normal i corrent, senzilla i sense cap mena de luxe. Arribava a la feina amb bici i, abans d'entrar a la seu del govern a la Haia com un oficinista més, sempre saludava la premsa amb una simpatia marca de la casa, tan impostada com hilarant.

Els aliats europeus van acordar aquest dimecres en la cimera de l'OTAN l'increment de despesa militar fins al 5% del producte interior brut (PIB) que ha imposat Donald Trump. Malgrat que es tracta del rearmament més important de la història de la Unió Europea i vincula el futur de la seguretat del continent al Pentàgon, els estats membres van acatar gairebé sense rondinar i només va alçar la veu Pedro Sánchez. L'endemà, però, els mateixos líders han consensuat buscar la manera per deixar de dependre dels interessos i dèries de l'inquilí de torn de la Casa Blanca, i s'han proposat incrementar "l'autonomia i la sobirania" militar.

Donald Trump no perdona que Pedro Sánchez es negui a assumir el 5% del producte interior brut (PIB) en despesa militar i ha amenaçat de cobrar-s'ho a través de represàlies comercials. "Estem negociant un acord de comerç amb Espanya i els farem pagar el doble", va amenaçar el president dels Estats Units en la roda de premsa de la cimera de l'OTAN de la Haia. Ara bé, fins a quin punt la Casa Blanca pot atacar l'economia espanyola i de quina manera?

Donald Trump no perdona que Espanya sigui l'únic país de l'OTAN que es nega a assumir una despesa militar de fins al 5% del producte interior brut (PIB) i aquest dimecres va carregar sense miraments contra el govern espanyol, fins al punt d'amenaçar-lo amb fer-li "pagar el doble" amb represàlies econòmiques. Poques hores després, però, el president espanyol ha volgut fer declaracions a la premsa –en un primer moment no estaven previstes– des de la cimera europea de Brussel·les per mirar de rebaixar la tensió amb la potència nord-americana. "Espanya i els Estats Units som països amics", ha assegurat Sánchez.

És una de les cimeres de l'OTAN més importants dels últims anys. Una dècada després, s'ha decidit a la Haia incrementar el mínim de despesa militar el 5% del producte interior brut (PIB), tres punts percentuals més que l'anterior objectiu, i ha sigut la primera trobada de l'Aliança Atlàntica després del retorn de Donald Trump i de Mark Rutte com a secretari general de l'entitat militar. Aquesta relació, de fet, ha deixat grans moments com ara la relegació de Volodímir Zelenski a un segon pla, el Pedro Sánchez més solitari o els estirabots habituals del magnat novaiorquès.

Donald Trump va aterrar als Països Baixos a les 19.36 h del dimarts i ha tornat a agafar l'Air Force One a les 17.58 h d'aquest dimecres. Arribar i moldre. No li han calgut ni 24 hores a la cimera de l'OTAN a la Haia per obligar els aliats europeus a firmar l'acord en què es comprometen a gastar-se el 5% del producte interior brut (PIB) en defensa. Un èxit, però, que el magnat novaiorquès no hauria aconseguit sense la inestimable col·laboració del secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte. "Hem aconseguit una fita històrica", s'ha congratulat el president estatunidenc en roda de premsa.

Donald Trump continua defensant l'atac dels Estats Units a l'Iran, fins al punt d'utilitzar arguments surrealistes. Tot i que ha assegurat que no ho volia comparar, finalment ha dit que les bombes nuclears que els EUA van llançar contra el Japó el 1945 i l'ofensiva estatunidenca contra el país persa "són essencialment la mateixa cosa". "No vull utilitzar l'exemple d'Hiroshima i Nagasaki, però són essencialment el mateix. Han posat fi a la guerra", ha afirmat el dirigent nord-americà en una roda de premsa a la cimera de l'OTAN de la Haia. En aquest sentit, el magnat novaiorquès ha insistit que, si els EUA "no haguessin desmantellat" les instal·lacions nuclears iranianes, "encara estarien lluitant".

Xoc frontal entre els Estats Units i Espanya. Pedro Sánchez ha sigut l'únic líder que s'ha mostrat obertament en contra d'assolir el 5% del producte interior brut (PIB) en despesa militar a la cimera de l'OTAN que se celebra a la Haia, i Donald Trump no ha deixat escapar l'ocasió per abocar tota l'artilleria contra la Moncloa. "Espanya és terrible", ha dit el president estatunidenc. I, tot seguit, ha amenaçat el govern espanyol i ha assegurat que, d'una manera o altra, li farà pagar la factura. "Farem que paguin el doble", ha dit el president dels Estats Units, que controla de facto l'Aliança Atlàntica.

No és cap secret que l'OTAN està controlada pels Estats Units i que el secretari general de l'Aliança Atlàntica s'ha de mantenir fidel als interessos del Pentàgon si no vol perdre la cadira. Ara bé, el neerlandès Mark Rutte ha sigut un dels caps de l'organització militar que de manera més explícita han tancat files amb l'administració estatunidenca, encara que sigui la de Donald Trump, i l'ha defensat en tots els estirabots que ha protagonitzat, fins i tot en l'amenaça d'envair Groenlàndia o d'abandonar alguns dels aliats europeus en cas que rebin un atac. I, en una conversa privada entre Rutte i Trump feta pública pel mateix president dels EUA, la seva relació de supeditació ha quedat més palesa que mai.

Donald Trump no s'ha esperat ni a aterrar a la Haia per carregar contra Espanya. Des de l'Air Force One i de camí a la cimera de l'OTAN, el president dels Estats Units ja ha qualificat l'estat espanyol de "problema" per les seves reticències a incrementar la despesa militar fins al 5% del seu producte interior brut (PIB), tal com exigeix la Casa Blanca i ja han acceptat la gran majoria de socis atlàntics. "Hi ha un problema amb Espanya. Espanya no hi està d'acord, cosa que és molt injusta per a la resta de gent", ha dit el magnat novaiorquès en declaracions a la premsa. Tot i això, Trump ja ha cantat victòria abans que els socis segellin l'acord aquest dimecres i ha augurat que la trobada "serà un èxit" per a la seva administració.

Els Estats Units i l'OTAN han corregit Pedro Sánchez l'endemà que assegurés que amb el 2,1% del producte interior brut (PIB) de despesa militar n'hi ha prou per complir amb els objectius de rearmament de l'Aliança Atlàntica. Així, doncs, Espanya no és una excepció dins de l'OTAN i no podrà quedar-se per sota dels objectius de despesa militar que es preveu que s'acordin en la cimera que comença aquest dimarts a la Haia. Tant el secretari general de l'entitat militar, Mark Rutte, com l'ambaixador estatunidenc davant de l'Aliança Atlàntica, Matthew G. Whitaker, han insistit que l'estat espanyol també haurà de destinar un 3,5% del PIB a l'armament més dur, com tancs, soldats o míssils, i un 1,5% a conceptes més amplis de seguretat, com la ciberseguretat o infraestructures de mobilitat. "Espanya creu que pot aconseguir els objectius de capacitats [en defensa de l'OTAN] amb un 2,1%. L'OTAN està, de fet, convençuda que Espanya haurà de gastar-se el 3,5%", ha subratllat Rutte en roda de premsa.

Espanya només haurà de destinar el 2,1% del PIB a despesa militar. Així ho ha assegurat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, aquest diumenge. En una compareixença des de la Moncloa, Sánchez ha explicat que s'ha arribat a un acord amb l'Aliança Atlàntica perquè cada país s'adapti de forma particular a l'objectiu del 5% del PIB de despesa pública en defensa. "Destinarem [Espanya a defensa] el 2,1% del PIB. Ni més, ni menys", ha afirmat Sánchez.

L'economia catalana continua creixent a bon ritme —per sobre de la mitjana espanyola i encara més de l'europea— i es preveu que es mantingui en aquesta línia durant els pròxims mesos. Tot i això, Brussel·les preveu que l'activitat econòmica del global de l'Estat es vagi refredant de mica en mica i apunta que hi haurà una reducció del ritme de creació de llocs de treball durant els pròxims mesos. Ara bé, de manera aparentment contradictòria també indica que la taxa d'atur continuarà baixant. Per què? Fonts tècniques de la mateixa Comissió Europea expliquen que es deu a la disminució de l'arribada d'immigrants a partir de l'any que ve i a una desacceleració general del creixement de la població activa.