Ja fa més de dos anys que el Govern va prometre mesures “valentes” contra la saturació, però l’aplicació dels compromisos de la presidenta Marga Prohens ha estat desigual. L’Executiu ha desplegat mesures per regular el lloguer turístic, però les iniciatives fiscals per a la contenció anunciades aquesta legislatura –com l’Impost de Turisme Sostenible, el cànon de l’aiguai dels cotxes de lloguer– no s’han materialitzat. La contenció que defensa l’Executiu no es reflecteix, de moment, a les xifres d’arribades: el 2025 es va batre un nou rècord amb més de 19 milions de turistes a les Illes. “Entenem el malestar”, va dir el vicepresident primer, Antoni Costa, sobre la manifestació de diumenge contra la saturació: “Se’ns pot dir que les mesures són insuficients (...), però n’hem pres”. Quines promeses de l’Executiu s’han aplicat, quines han quedat a mitges i quines no s’han complit?

La massificació turística ha estat una de les qüestions que la presidenta Marga Prohens ha tractat aquest divendres amb el rei Felip VI, que ha rebut les autoritats de les Illes Balears al palau reial de l'Almudaina de Palma. "Hem mencionat que jo entenc el malestar d'una part de la població amb el creixement turístic que els darrers vuit anys va ser absolutament desbocat: 115.000 places en vuit anys", ha dit la presidenta, que atribueix la responsabilitat de la saturació turística als governs de Francina Armengol.

Un dels darrers anuncis del Govern per frenar la massificació va tenir lloc a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) el mes de gener passat. La presidenta Marga Prohens va assegurar que aquest estiu es posaria en marxa una aplicació per monitorar l’ocupació de les platges. L’operació consistia a col·locar sensors en un centenar d’indrets. Som a finals de juliol i aquest projecte encara no ha arrencat. Fonts del Govern expliquen que l’aplicació està en format beta i amb proves internes, i asseguren que estarà a punt abans que acabi la temporada.

A les portes de la manifestació contra la massificació de diumenge vinent, el vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha dit que comprèn el "malestar" de la ciutadania malgrat que ha reivindicat les mesures de "contenció" turística de l'Executiu. "Se'ns pot dir que són insuficients, que en farien més", ha dit: "Però hem pres mesures". Tot i això, Costa ha insistit a rebutjar una fórmula que impliqui decreixement turístic. "Qui aposta pel decreixement ha de dir tota la veritat: tindria conseqüències en matèria d'ocupació, hi hauria gent que ha de fer les maletes", ha exposat.

La directora general d'Economia i Estadística, Catalina Barceló, considera que la productivitat és un dels principals problemes de l'economia balear. En dona algunes dades en conversa amb l'ARA Balears, en què adverteix que malgrat que els indicadors econòmics indiquen creixement, les Illes han perdut força competitiva en els darrers anys.

Representants del sector primari de Mallorca han esclatat contra el Consell insular aquest dilluns. Ja han fet diverses reunions amb representants de la institució, però, segons lamenten, sense resultats: els hotelers continuen sense complir amb la normativa que els obliga a comprar un percentatge de producte local. Pocs minuts abans de trobar-se amb el vicepresident de la institució, Llorenç Galmés, el coordinador d'Unió de Pagesos, Joan Gaià, i Toni Feliu, de Sa Casa Pagesa, han carregat contra el govern del PP i Vox. "El consum de producte local, del gener cap aquí, ha caigut un 30%", ha dit Gaià: "Si els hotelers perdessin un 30% de la facturació, la gent vindria a fer feina els horabaixes i tot". Com que són els pagesos qui l'han perdut, ha continuat, "ningú fa res".

L’increment de l’absentisme laboral al conjunt de l’Estat ha sacsejat l’actualitat les darreres setmanes. Especialment, des que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va dir que és “un càncer que no podem pagar” i, després, que les crítiques per aquestes paraules li eren “igual”. Però el mercat laboral de les Illes Balears, en aquesta qüestió, va a la seva: l’Arxipèlag té a hores d’ara la taxa d’absentisme més baixa d’Espanya, un 5,9% damunt el número d’ocupats en el primer trimestre del 2026. Si només es compten les baixes per incapacitat temporal, el percentatge és encara menor: el 4,3%. Per què passa això és una incògnita per al Govern.

La vicepresidenta segona del Govern, Antònia Estarellas, ha evitat valorar aquest divendres la detenció de dues activistes de Santa Maria per haver fet pintades a una immobiliària. La Guàrdia Civil les va emmanillar davant les càmeres i les acusa de pertinença a un grup criminal. En demanar-li si considera l'actuació policial proporcionada, Estarellas ha dit que no en coneix "els detalls" i, en qualsevol cas, la responsabilitat és de la delegació del govern espanyol a les llles. "Correspon al govern d'Espanya donar la seva opinió", ha dit.

El pla pilot del trasllat de residus d'Eivissa ha començat amb l'esquerra, el GOB i els residents de la zona zero en contra. Fa més de deus anys que les administracions coneixien que l'abocador de Ca na Putxa estava al límit de la seva vida útil, però no s'han fet infraestructures alternatives i finalment s'ha apostat perquè Mallorca assumeixi aquests fems. Els veïnats de Son Sardina i la Garriga han protestat, perquè consideren que en patiran les conseqüències directes. Per això, s'uneixen a la manifestació antimassificasció del pròxim 26 de setembre. "Mallorca està al límit, estam superant les línies vermelles" assegura Joan Mateos, representant de l'associació de veïnats de la Garriga.

El vaixell que havia de transportar els residus d'Eivissa cap a Mallorca va arribar finalment al port de Palma la matinada d'aquest passat dimecres, després de les incidències que n'havien endarrerit la sortida.

L'economista Miquel Puig és un dels autors de l'Informe Fènix, crític amb l'estructura productiva de Catalunya, i especialment amb el model turístic que crea feines de salaris baixos. Aquest dimarts l'ha presentat, acompanyat de l'economista menorquí Guillem López Casasnovas, a Palma.

MÉS per Mallorca ha organitzat un matí de reunions al Parlament per escalfar motors per les pròximes eleccions. En aquest escenari, el coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha defensat que, davant els problemes de la societat, seran necessàries "solucions que mai havien estat damunt la taula". I ha assegurat que "qui vulgui acompanyar" el partit en aquest projecte "serà benvingut". Així, no ha descartat una possible aliança postelectoral amb Coalició per Mallorca, partit hereu d'El Pi que ha presentat el periodista Pere Sánchez com a candidat. "Per ara, no tenen representació parlamentària, s'haurà de veure després de les eleccions", ha dit.

Mallorca començarà a rebre a partir de dijous que ve set camions diaris de residus provinents d’Eivissa, cinc dies per setmana, amb un total de 3.000 tones de fems cada mes. La prova pilot del trasllat de residus de l’illa pitiüsa que els consells insulars varen aprovar dimarts passat costarà 24,6 milions d’euros, tal com consta a la documentació de l’expedient que va avançar l’ARABalears. El conveni s’ha elaborat durant un any, d’amagat a l’oposició ­­–no es lliurà fins que el Consell de Transparència el va reclamar–, i conté una rebaixa dels criteris ambientals previstos en un primer moment.

La secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez (Palma, 1976), substitueix Francina Armengol com a cap de llista del PSIB a les autonòmiques de 2027. No mira les enquestes:“L’única que compta és la del dia de les eleccions”. Atén l’ARABalears a la seu del partit, a Palma.

El vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard (Vox), va emprar tres cotxes per al seu ús exclusiu al llarg del mandat, en va mentir sobre la retolació i repostava en dies en què no tenia cap acte d'agenda, segons els informes dels tècnics. Però el president del Consell, Llorenç Galmés, el mantindrà en el càrrec. "No compartesc la conducta del senyor Bestard, però un informe elaborat pel secretari general i la interventora general conclou que no hi ha hagut cap irregularitat", ha assegurat en un ple extraordinari aquest dijous.

Encara que el Consell d'Eivissa ha renunciat a enviar residus a granel cap a Mallorca després de les protestes dels veïnats i del GOB, això no s'ha fet oficial al conveni. A set dies que comenci el trasllat, el document definitiu signat per la institució pitiüsa i el Consell de Mallorca no s'ha modificat, sinó que manté i formalitza l'opció de transportar una part dels fems a granel. Aquesta possibilitat es va introduir després que la institució presidida per Llorenç Galmés acceptàs rebaixar les exigències ambientals per al trasllat, arran de les dificultats tècniques d'Eivissa. Fonts del Consell d'Eivissa justifiquen que, com que és una prova pilot, la lletra petita del contracte es pot anar modificant segons les necessitats de cada moment.

La consellera de Treball, Catalina Cabrer, s'ha desmarcat de les paraules del líder de l'oposició i president estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, que aquest dimarts va dir que l'absentisme laboral és un "càncer" i va proposar que els treballadors de baixa cobrin menys. En roda de premsa, la consellera ha considerat que, tot i que es tracta d'una qüestió estatal, "un treballador que ha cotitzat, fa feina i està malalt ha de tenir tot el sistema que l'acompanyi en el seu moment de recuperació".

El trasllat de residus d'Eivissa cap a Mallorca comença el pròxim 16 de juliol. Segons ha informat el vicepresident segon i conseller de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, el primer enviament serà de set camions amb 24 tones de residus cada un. D'aquesta manera, en total se'n traslladaran unes 3.000 tones cada mes.

La batlessa de Campos, Francisca Porquer (PP), ha protagonitzat la polèmica de la setmana després d'irrompre en la lectura del manifest ecologista de diumenge al Trenc (Mallorca). Un comportament que fins i tot la presidenta Marga Prohens va criticar. Però no és la primera vegada que Porquer és al centre de l'huracà. Aquests són alguns dels moments mediàtics que ha protagonitzat la batlessa.

El PP balear es desentén de la suspensió de la derogació de la Llei de memòria democràtica per part del Tribunal Constitucional (TC). Fonts del grup parlamentari han recordat que el PP va votar a favor de la derogació per acontentar Vox a canvi del seu suport als pressupostos del 2025. "Sempre vàrem manifestar el mateix, que per nosaltres la derogació no era una prioritat i que tanmateix estava coberta per la llei estatal", assegura el partit: "El PP va complir els seus acords, i a partir d'aquí cap problema que s'hagi suspès la derogació fins que el TC s'hi pronunciï definitivament".