El Consell d'Eivissa ja ha licitat i adjudicat el trasllat de residus i està pendent que el Consell de Mallorca signi definitivament el conveni. Així ho confirmen fonts de la institució insular a l'ARA Balears. Expliquen que el servei s'ha donat a UTE GIREF, que gestiona la planta de residus de Ca na Putxa, en compliment de la disposició addicional que permet iniciar el pla pilot, que es va aprovar definitivament amb la Llei òmnibus.

El Consell de Mallorca acceptarà que el transport d'una part dels residus que s'enviaran des d'Eivissa es faci a granel. Això representa un canvi respecte a la posició inicial de la institució, que en un primer moment havia demanat que tots anassin enfardats en paquets compactes, premsats i segellats, coneguts com a bales retractilades. Fonts del Consell remarquen que tot i el canvi es complirà amb la normativa ambiental i amb les directrius establertes per la Unió Europea. Amb tot, l'informe inicial que recomanava l'enfardat dels residus al qual ha tingut accés l'ARA Balears advertia dels riscos de no fer-ho: impliquen possibles fuites, males olors i descomposició de fems.

"S'ha de paralitzar la importació de residus d'Eivissa". Així s'ha expressat aquest dijous la portaveu del PSIB al Consell insular de Mallorca, Catalina Cladera, després que la institució hagi obert l'expedient del conveni perquè Eivissa pugui enviar prop de 97.000 tones a l'any de fems a Mallorca. Tal com va explicar l'ARA Balears, Mallorca ha rebaixat les exigències ambientals per importar aquests residus perquè Eivissa ha argumentat que no té la capacitat tècnica de fer-ho amb les condicions inicialment exigides.

El Consell de Mallorca ha rebaixat les exigències ambientals per importar residus des d'Eivissa a granel. El conveni per començar el pla pilot del trasllat encara no està signat, però tota la documentació està formalment aprovada i a punt. En l'expedient, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, s'aprecia una rectificació en els informes tècnics sobre les condicions en què s'han de transportar aquests fems. Si en un primer moment s'exigia que es fes en paquets compactes, premsats i segellats, coneguts com a bales retractilades, finalment s'ha acceptat que determinades fraccions de la càrrega s'enviïn cap a Mallorca a granel.

Rosario Sánchez s'ha postulat aquest dilluns per substituir l'expresidenta Francina Armengol com a cap de llista del PSIB a les eleccions autonòmiques del 2027. La secretària d'Estat de Turisme ho ha anunciat en un vídeo a les xarxes socials en què, des del seu barri a Cala Major (Palma), ha fet una crida als votants a virar des de la "resignació" a l'"esperança".

A partir de les pròximes eleccions, Formentera tindrà un senador propi. La reforma constitucional que des del 23 d’abril ho permet ha estat la darrera fita d’un territori que no arriba als 12.000 habitants, però té una influència creixent en el sistema institucional. “És important, perquè dona la possibilitat de tenir una persona que miri específicament per aquesta illa durant la tramitació de nombroses lleis que es facin a Madrid”, explica l’analista polític Toni Fornés.

L’exvicepresident del Parlament de Catalunya i un dels màxims exponents del moviment independentista, Josep Costa, va rebre un missatge a finals d’abril: “Ho hem aconseguit! El PP ho ha votat! El rei signarà això!”. Era d’una vida anterior a la política. Era el secretari tècnic del Consell de Formentera, Àngel Navarro, amb qui va coincidir com a lletrat a la institució insular. Tots dos varen redactar la reforma de la Constitució que, anys després, ha acabat donant un senador a Formentera. Era un text “insularista i reivindicatiu”, recorda Costa, nascut a Eivissa: “Pel camí, s’han carregat moltes coses, però algunes han sobreviscut”. Per exemple, el topònim ‘Illes Balears’ en català; i el fet que es declari que la Constitució va “restaurar” la democràcia a Espanya, una menció implícita a la II República.

El director general d'Agricultura, Fernando Fernández, ha dimitit del càrrec per motius personals i serà rellevat per Georgina Brunet. Així ho ha informat el vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, en roda de premsa aquest divendres.

El vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha negat aquest divendres al Consell de Govern que la Llei òmnibus hagi desregulat el Parc Natural del Trenc, com han denunciat MÉS per Mallorca i el GOB. La modificació legislativa permetrà modificar mitjançant un decret llei qualsevol de les normes que regeixen el funcionament de l'espai natural. "Diuen mentides", ha denunciat Costa, insistint que s'ha adaptat el funcionament del Parc al de la resta de territoris protegits.

La Llei òmnibus havia de ser un instrument per regular els projectes empresarials estratègics i passarà a la història com una de les normes més desreguladores en matèria territorial i ambiental. Entre les seves disposicions, n'hi ha una que elimina les restriccions que havia impulsat el Govern (l'exconseller del PP Gabriel Company) per limitar la implantació d'establiments de restauració en el domini públic maritimoterrestre.

El Parc Balear d'Innovació Tecnològica (Parc Bit) es va crear l'any 1997 i es va obrir el 2002 amb l'objectiu de diversificar l'economia. L'objectiu del complex era convertir-se en un espai referent del coneixement, la innovació i la tecnologia. Amb tot, aquesta pretensió ha quedat a mig gas: el 2023 hi havia 3.000 treballadors i 200 empreses, però el Govern vol "revitalitzar-lo" perquè aquesta xifra creixi fins als 30.000. Aquest dimecres l'Executiu ha signat un conveni per invertir 20 milions d'euros per construir-hi 120 habitatges que puguin atreure empreses, i projecta també la creació d'una facultat d'Enginyeria en aquest espai, tal com va avançar l'ARA Balears.

El PP i Sumar-MÉS han sumat vots aquest dimecres a la Comissió de Política Territorial del Congrés per demanar l'ampliació del Règim Especial de les Illes Balears (REIB). En un text que ha estat validat a la Cambra baixa, han acordat reclamar al govern de Pedro Sánchez "la reforma i actualització del REIB", a més d'una revisió dels mecanismes que determinen el factor d'insularitat i les inversions de l'Estat a les Illes Balears, de manera que es tingui en compte la població flotant (els turistes i treballadors de temporada) i la pressió demogràfica efectiva. En el mateix sentit, reclamen inforporar al REIB instruments específics d'impuls a la diversificació econòmica i la transició ecològica, a més de garantir la bonificació del transport públic com el tren i l'autobús a les Illes.

El Pi s'ha aliat amb un partit nou, Som Mallorca, i es presentarà a les pròximes eleccions sota el paraigua de Coalició per Mallorca, amb el missatge: "A Mallorca no hi cap més gent". Planteja un decreixement del sector turístic i s'ha posicionat en contra de la regularització extraordinària de migrants. L'empresari i exvicepresident de la patronal de lloguer turístic Habtur Joan Serra n'és el coordinador general.

La declaració de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a l'Audiència Nacional ha sacsejat la sessió de control al Congrés dels Diputats i el debat sobre un avançament electoral torna a sobrevolar la Moncloa. Després que la Mesa del Congrés hagi rebutjat dos textos de Junts i el PP demanant eleccions i el PP hagi duit una iniciativa no legislativa semblant al Parlament, el portaveu adjunt del PSIB, Marc Pons, ha convidat el PP ha "presentar una moció de censura" si té tan clar que és necessari convocar eleccions. "Aquests són els mecanismes que té la democràcia", ha continuat. Així, ha admès que, si la situació fos la inversa i el cas afectàs el PP, això és el que faria el partit socialista com, de fet, ja va fer el 2018 després de la sentència del cas Gürtel, que afectava el PP.

L'esquerra va sol·licitar que es dugués a terme un ple extraordinari per poder dur a terme el primer debat sobre la limitació de vehicles a Mallorca al Parlament. Així, s'acceleraven els tràmits per poder aprovar la llei, a partir d'un text registrat pel Consell. Però el PP i Vox han decidit imposar la seva majoria i posposar el debat al setembre.

La posició privilegiada de les Illes Balears per veure l'eclipsi del pròxim 12 d'agost duu acompanyada una conseqüència indesitjada: pot suposar el pic de "màxima pressió turística" de l'estiu. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha admès aquest dimarts aquest risc al Parlament, i ha assegurat que l'Executiu ha pres mesures per evitar la congestió. Per exemple, restringirà els accessos a la serra de Tramuntana. Amb tot, ha deixat la decisió definitiva en mans dels tècnics.

Vox torna a carregar al Parlament contra la unitat de la llengua. Aquesta vegada ho ha fet amb una pregunta dirigida al director general d'IB3, Josep Codony, registrada a la mesa de la comissió de control sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. "Quan podrem veure un informatiu a IB3 en mallorquí, eivissenc, menorquí o formenterer?" és la petició que la portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas, farà dijous que ve en la sessió parlamentària. Una pregunta que s'ha registrat en castellà (Vox va demanar al Parlament que deixàs de traduir les seves iniciatives parlamentàries) i que, previsiblement, la diputada formularà també en aquesta llengua, la llengua que fa servir habitualment.

Els grups parlamentaris han fet balanç aquest dilluns de la darrera enquesta publicada per Última Hora, segons la qual el PP fregaria la majoria absoluta amb 28 diputats (ara en tenen 25) i els socialistes en perdrien 4, quedarien en 14. Per la seva banda, Vox obtindria un diputat més (9), MÉS per Mallorca es consolidaria en 4 escons i Més per Menorca creixeria fins als 3 (ara en té 2), mentre que Sa Unió per Formentera mantindria el seu escó actual.

El període de sessions al Parlament es tanca després d’alguns moviments tàctics. El PP ha maniobrat per escenificar un distanciament respecte de Vox. Amb l’aprovació de la Llei òmnibus, els populars donen per liquidats els deutes del pacte pressupostari i consideren que ja no han de pagar més peatges en qüestions delicades, com la llengua. Ho va deixar clar amb una decisió que és un missatge en si mateix: aprovar la limitació de vehicles a Mallorca amb l’esquerra al Consell sense esperar Vox, per enviar l’endemà mateix el text al Parlament. La decisió va agafar l’extrema dreta desprevinguda i es va acabar abstenint en veure que, si no, es quedava sola en el vot en contra. El Govern ha avisat que farà el mateix amb la llei agrària, la de costes i els pressupostos. Però Vox no perd els nervis i interpreta els gestos del PP en clau electoral. “Es volen fer els moderadets de centre ara que acaba la legislatura, però és mentida”, critica una font de Vox.

El Govern aprovarà aquest mes l'ordre d'elaboració dels pressupostos de 2027 amb l'objectiu de dur el sostre de despesa al Parlament el pròxim mes d'octubre. Així ho ha anunciat el vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, que també ha llançat un advertiment a Vox. Encara que l'Executiu vol cercar el suport de la formació de Manuela Cañadas als comptes, en aquesta ocasió no està disposat a fer cessions que no tinguin res a veure estrictament amb els números.