Vox es decanta ara per ara a donar suport al Parlament a l'avantprojecte de llei agrària que el Consell de Govern ha aprovat aquest divendres. Les converses entre aquest partit i el PP estaven encallades des del juny, però fonts del grup parlamentari asseguren que en la darrera vegada s'ha desencallat un principi d'acord. Els de Santiago Abascal tenen previst aprovar la norma a la Cambra, però també hi presentaran esmenes "per millorar el text", asseguren fonts del grup parlamentari.

El Govern rectifica i finalment mantindrà el topall de sis places turístiques a les finques agràries. Aquest era un dels punts més polèmics de l'avantprojecte de llei agrària, que l'Executiu ha aprovat aquest divendres i començarà la tramitació al Parlament. Encara que en un primer moment el conseller d'Agricultura, Joan Simonet, va apostar per elevar el topall a deu places, finalment ha tornat a la xifra prevista en l'anterior llei davant la gran disparitat d'opinions sobre la qüestió en els sector. "Uns demanaven pujar i els altres davallar", ha explicat en roda de premsa.

MÉS per Mallorca ha repescat una iniciativa que el PP i Vox varen tombar al Parlament el 2024, perquè considera que la proposta d'habitatge assequible que recentment va fer la Comissió Europea li dona una nova vigència. Es tracta d'una proposició de llei contra l'especulació a l'habitatge –que si s'aprova s'haurà d'elevar al Congrés– que té com a mesura estrella la restricció de la compra d'immobles a empreses i persones jurídiques, com ara els fons d'inversió, les societats mercantils i les empreses. L'objectiu darrer de la norma, que tornaran a registrar amb algunes modificacions en les properes setmanes, és que el mercat de l'habitatge prioritzi la funció social per damunt del rendiment financer. El líder dels ecosobiranistes, Lluís Apesteguia, defensa que aquesta proposta pot tenir encaix legal, però la presidenta del Govern, Marga Prohens, el va acusar de promoure "l'expropiació" d'habitatges. És possible prohibir que els fons voltor adquireixin habitatge a les Illes?

La presidenta del Govern, Marga Prohens, s'ha defensat aquest dimarts en el ple de les acusacions del líder de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, i el d'Unides Podem, José María García, d'afavorir "l'especulació" en l'habitatge. L'ecosobiranista ha reclamat que es prohibeixi la compra d'habitatges a persones jurídiques –fons d'inversió, societats mercantils i empreses– i es donin eines als municipis tensionats per establir que els habitatges comprats quedin vinculats a ser una residència habitual durant un període determinat. Amb tot, la presidenta l'ha acusat de defensar "l'expropiació".

El PSIB ha pressionat aquest dimarts el Govern arran de la legalització de diversos xalets de luxe en sòl rústic a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) gràcies a l'amnistia urbanística que va impulsar fa dos anys. Després que l'ARA Balears destapàs el cas, el diputat socialista Àlex Pitaluga ha acusat l'Executiu de promoure un model de "luxe" i de "consum del territori i de l'aigua", ja que en plena crisi hídrica aquests habitatges disposen de piscines en sòls protegits.

El portaveu del grup parlamentari socialista, Iago Negueruela, ha elevat avui matí el to contra Aena. En una roda de premsa aquest dilluns, Negueruela ha marcat distàncies amb la gestora de la xarxa aeroportuària, controlada en un 51% per l'Estat. "Jo no defensaré Aena, que prou en contra hi estic", ha exposat, i l'ha acusat de tenir "comportaments que són inadmissibles" i de convertir les infraestructures en una "sort de mercadet" que "dista molt" d'oferir un servei professional: "No m'estranya que la gent protesti".

El cens d’electors residents absents (CERA) ha crescut considerablement des de l’octubre del 2022, quan va entrar en vigor la instrucció que regulava les nacionalitzacions a través de la llei de nets. En concret, a les Illes Balears l’increment ha estat del 27%. Davant això, el Tribunal Suprem ha accedit a les pretensions de Vox i Iustitia Europa i ha bloquejat temporalment el dret de vot d’una part de les persones que hagin obtingut la nacionalitat per aquesta via. Però el cert és que els vots dels inscrits al CERA són un petit percentatge del total. A les darreres eleccions generals del 2023, varen representar el 0,84% del conjunt de l’Estat, i el 0,46% del de les Illes. Com afecten a la pràctica, aquests canvis al cens?

La decisió del Tribunal Suprem de suspendre el dret a vot a una part dels espanyols que han obtingut la nacionalitat a través de la Llei de nets ha sorprès tant els beneficiaris com la resta d'electors a l'exterior que s'inscriuen al Cens d'Espanyols Residents Absents (CERA). Els testimonis consultats per l'ARA Balears rebutgen la idea que es qüestioni un dret fonamental adquirit, i també l'assumpció de Vox que el partit socialista podria haver volgut inflar el cens perquè aquests vots el beneficiïn en les pròximes eleccions.

La memòria justificativa del DORA III, el Document de Regulació Aeroportuària que marca les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d'Aena entre el 2027 i el 2031, recull que les Illes Balears varen demanar més inversions per poder ampliar la capacitat dels aeroports. El Govern balear ho ha negat taxativament, ha insistit que aquest punt "és fals" i ha assegurat que només va sol·licitar "millores de seguretat i modernitzacions". Així, ha compartit una carta enviada per l'executiu al Comitè de Coordinació Aeroportuària de les Illes en què especificava que les millores que demanava eren "no lligades a un increment de passatgers".

Una universitat privada de Costa Rica en funcionament des del 2025, Mundae Universidad, ha promocionat la seva llicenciatura en Infermeria utilitzant el logotip del Govern balear com a entitat col·laboradora. En el seu dossier oficial de captació d'alumnes hi apareixia fins aquest dimecres, mentre que a la pàgina web es va retirar a petició de l'IB-Salut, que assegura que no en sabia res. Mundae ha negat aquesta informació i ha assegurat que actualment no utilitza cap dels logotips esmentats en cap document ni apartat de la seva web, tot i que en el dossier consultat ahir per l'ARA Balears sí que hi apareixia. La universitat admet, que en el passat va incloure per error el logotip de l’IB-Salut arran d’una col·laboració puntual amb l’Àrea de Salut de Menorca. També diu que la relació actual amb el CGE "és cordial".

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha descartat aquest dimarts la possibilitat de limitar la compra de segones residències si afecta els ciutadans balears. Aquest posicionament suposa de facto tancar la porta a una de les principals mesures que ha proposat la Comissió Europea per afrontar la crisi d'habitatge.

El diputat per Formentera del Parlament, Llorenç Córdoba, ha exigit aquest dimarts en el ple la dimissió del conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, per la seva gestió de la direcció general de Costes. El parlamentari ha donat suport al PP en gairebé totes les qüestions excepte la derogació de la llei de memòria aquesta legislatura, però amb els canvis de criteri en la concessió de gandules a Formentera ha marcat una línia vermella. Després que es destituís la directora general per establir un requisit que anava en la línia dels criteris tècnics, Córdoba s'ha demanat "qui ha fixat realment" els criteris que finalment s'han aplicat als expedients de Costes durant aquesta legislatura: "Els tècnics i funcionaris o els responsables polítics?".

Joan Simonet no ha canviat de número de telèfon: gairebé tot el sector agrari en té el contacte personal. El conseller d’Agricultura i Pesca té un perfil propi que en els darrers mesos el Govern ha intentat explotar publicant vídeos on apareix caçant serps, en remull al Trenc i passejant pel port. “Ha nascut una estrella”, asseguren fonts de l’Executiu, que consideren complit l’objectiu que Vox no fes forat en el camp, una de les fixacions de l’extrema dreta. Però malgrat la popularitat del conseller, la crisi del sector primari no remet. Després del tancament d’empreses emblemàtiques com Agama, Piema, S’Esplet i Carob, ara també està en dubte que la llei agrària tiri endavant, una norma en la qual Simonet ha treballat tota la legislatura.

El PP ha tancat la porta aquest dilluns a limitar la compra de segones residències a les Illes Balears. Encara que el Govern va dir divendres passat que "avaluaria" la proposta de llei d'habitatge assequible de la Comissió Europea, el portaveu del grup parlamentari popular, Sebastià Sagreras, ja ha advertit tres dies després que no veuen amb bons ulls aquesta mesura, una de les plantejades en el text. "Estudiarem l'abast de les mesures, però ja els dic que no és creïble, ni tan sols, que MÉS per Mallorca hi pugui donar suport, perquè perdrien part de l'electorat", ha dit el popular en la roda de premsa posterior a la Junta de Portaveus al Parlament.

El Govern "avaluarà" la proposta de llei d'habitatge assequible que aquesta setmana ha fet la Comissió Europea. El vicepresident primer, Antoni Costa, ha assegurat que es plantejarà fins i tot limitar de compra de segones residències si Brussel·les ho avala. Ho ha dit després que la Unió Europea (UE) hagi apostat per impulsar aquesta limitació en zones afectades per la crisi de l'habitatge. El vicepresident s'ha referit també a la possibilitat de prohibir la comprar d'habitatges a no residents, encara que la iniciativa Comissió no entra en aquesta qüestió. "Estam disposats a analitzar-la si s'obre la porta", ha explicat.

La desclassificació de documents relacionats amb la crisi de Ceuta feta pel Ministeri de l'Interior no conté cap informe que alerti d'un "risc alt" d'arribades de migrants a les Illes Balears. Tot i això, el PP ha registrat un escrit a la Cambra baixa exigint més dades, i el director general d'immigració, Manuel Pavón, ha acusat els membres del govern espanyol de "desclassificar el que els interessa".

La desclassificació de documents oficials que el Ministeri de l'Interior va fer aquest dimecres no satisfà el Govern de Marga Prohens, que aquest dijous ha tornar a acusar el govern espanyol d'"ocultar" informació. "Desclassifiquen el que els interessa", ha dit el director general d'immigració, Manuel Pavón, en declaracions als mitjans de comunicació.

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha comparegut aquest dimarts al ple del Parlament per defensar la llei per limitar l'entrada de vehicles a Mallorca. "Recuperem la confiança dels ciutadans, cansats d'anys de promeses incomplertes", ha reivindicat des de la tribuna. Aquesta norma, que avui comença la tramitació al Parlament, parteix sense cap partit en contra. Tots els partits excepte Vox, que se n'ha abstingut, han votat a favor de la seva presa en consideració. Però perquè arribàs a la Cambra, Galmés ha hagut de superar alguns obstacles. En el darrer any de legislatura, l'aprovació d'aquesta iniciativa és ara la seva principal carta electoral. Per això, ha demanat que s'aprovi "amb la màxima rapidesa" perquè entri en vigor "la pròxima temporada".

La presidenta Marga Prohens ha cercat el cos a cos amb el PSIB en el primer ple del curs polític. Durant la sessió de control a l'Executiu, ha esquivat les crítiques de l'esquerra per les seves polítiques de contenció turística. Així, ha furgat en el canvi de criteri del govern espanyol sobre la llei balear de cogestió aeroportuària i en les queixes d'Aena, que ha advertit que intentarà aturar-la si s'aprova al Congrés dels Diputats. "Veuen els nostres aeroports com una caixa enregistradora", ha etzibat.

Durant el cap de setmana s'han fet telefonades "al nivell més alt" per defensar la proposició de llei de cogestió aeroportuària de les Illes. Unes converses que, segons fonts coneixedores de les negociacions, han aconseguit que el govern espanyol hagi retirat el veto al fet que es debati la norma al Congrés dels Diputats. Però qui ha aixecat el telèfon? Els sobiranistes de MÉS o Francina Armengol? En això hi ha versions contradictòries.