El PP ha aconseguit el suport de la majoria dels grups parlamentaris per començar a tramitar la llei de capitalitat de Palma al Parlament. Però també ha hagut de corregir la proposta del batle de Palma, el popular Jaime Martínez. L'oposició assenyalava una disposició addicional que permetia eliminar la reserva mínima de pisos de protecció oficial o a preu limitat en noves promocions urbanístiques, que finalment desapareixerà del text. Així s'hi ha compromès el mateix batle, que ha defensat el text a l'hemicicle.

El Govern ampliarà aquest divendres el programa de lloguer segur després dels seus escassos resultats. Tal com va avançar l'ARA Balears, ja fa nou mesos que l'Executiu va admetre internament el fracàs d'aquesta mesura, que havia d'aconseguir entre 2.000 i 3.000 habitatges en una primera frase, i per ara només n'ha mobilitzat 87. És per això que s'ha vist forçat a modificar-ne el funcionament.

Reculada del PP sobre la llei de capitalitat de Palma, que aquest dimarts es debat al Parlament. Un dels punts més polèmics de la norma era una disposició addicional perquè l'Ajuntament de Palma pugui rebaixar el nombre mínim d'habitatges protegits establerts en noves promocions urbanístiques. Amb tot, el portaveu dels populars al Parlament, Sebastià Sagreras, ha assegurat que esmenarà el seu text per garantir les reserves obligatòries d'un 50% d'habitatge de protecció oficial i de preu limitat.

La polèmica sobre l’ús de cotxes públics per part del vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard (Vox), ha fet aflorar veus que alerten que la pràctica no és anecdòtica entre els treballadors. El mateix Bestard va admetre dijous passat que mai no deixava registre ni de quin cotxe s’enduia duia ni del trajecte que feia. “No sabia que s’havia de fer”, va justificar: “El mateix personal no ho fa”. Segons el testimoni de quatre treballadors de la institució insular [que demanen l’anonimat], “és conegut” que alguns empleats públics aprofiten una falta de control exhaustiu dels vehicles per utilitzar-los en la seva vida privada. Ho concreten en dues àrees: Medi Ambient (liderada per Bestard) i Carreteres (depèn de Territori). “N’hi ha que ni tan sols no tenen cotxe propi, empren el de la feina”, exposa un d’ells.

El Govern ha aprovat aquest divendres mobilitzar 15,3 milions d'euros per a un paquet social que complementa el decret llei anticrisi. L'Executiu ha dividit l'escut social en dos decrets llei: el primer, que contenia les mesures econòmiques dirigides als sectors més afectats per la guerra a l'Orient Mitjà, es va aprovar a final de març amb el suport del PSIB i el vot en contra de Vox. Els partits encara no s'han pronunciat sobre si donaran suport a aquesta nova mesura. Amb tot, en aquesta ocasió el PP ha tingut en compte l'exigència de la prioritat nacional establerta per Vox en el paquet d'ajudes aprovat al Consell de Mallorca, i també exigirà un mínim d'anys de residència a qui vulgui accedir a ajudes directes.

El vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, ha comparegut aquest dijous davant la Comissió de Transparència del Consell de Mallorca per donar explicacions de l'ús que ha fet de dos vehicles de la institució insular. Però, més enllà de negar una utilització personal, Bestard no ha aportat cap informació concreta. Ha explicat, això sí, que el seu departament està dispers per l'illa i que això l'obliga a desplaçar-s'hi. "Si vaig de Manacor a Alcúdia i m'he d'aturar a dinar a Ses Torres, m'hi aturaré. O a Es Cruce", ha dit en un moment de la seva intervenció, durant la qual no ha aclarit si va donar ordres de deixar els vehicles sense retolar, ni els trajectes, ni els quilòmetres que ha fet, ni per què també s'han vist dos cotxes del Consell passant la nit davant ca seva. En aquesta ocasió, Bestard ha arribat al Consell en cotxe oficial amb xofer i ha exigit que, una vegada surtin els informes que ha encarregat el president Llorenç Galmés, els partits de l'esquerra li demanin disculpes. "Vull que em demanin disculpes públicament", ha etzibat a la portaveu del PSOE, Catalina Cladera.

El Govern planeja la implantació d'una facultat d'Enginyeria de la Universitat de les Illes Balears (UIB) al Parc Balear d'Innovació Tecnològica, el Parc Bit de Palma. És la principal aposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda per donar impuls a aquest parc empresarial de l'àmbit tecnològic. Així ho confirmen a l'ARA Balears fonts del departament, que detallen que el projecte serviria per complementar els principals nuclis de recerca que hi ha a les Illes, juntament amb el campus de la UIB i l'Institut d'Investigació Sanitària (IdISBa). Les mateixes fonts assenyalen que la distància entre el campus universitari i el Parc Bit és de pocs minuts en bicicleta i tan sols a 1,5 minuts en metro, per la qual cosa consideren pertinent afavorir el diàleg entre els dos espais. Amb tot, es tracta d'una proposta que veuria la llum amb vista a la propera legislatura.

El vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, és una figura qüestionada dins i fora de Vox. Està distanciat de la direcció del partit i també del sector crític que s'aplega al voltant de la figura de Jorge Campos. A més, fonts de la institució insular confirmen que no té bona relació amb els consellers insulars d'extrema dreta, ni tampoc amb el seu equip a la Conselleria. "Antoni Gili [portaveu de Vox al Consell] i ell no es parlen", assegura una font coneixedora. Per aquest motiu, la polèmica destapada en els darrers dies sobre el suposat ús indegut de Bestard del cotxe oficial ha remogut els quadres interns. La portaveu del grup parlamentari de Vox, Manuela Cañadas, va criticar dilluns els "partits" que llancen "acusacions" contra ell, i algunes veus de la formació assenyalen el PP per haver "fet gran" la polèmica. Però el cert és que Bestard té adversaris dins les seves files. Si ara és en el punt de mira, adverteixen diverses fonts del partit, podria ser a conseqüència d'interessos interns per alimentar la controvèrsia. "Això ha estat foc amic", assenyala un càrrec autonòmic.

Nova envestida del PP i Vox contra la regularització extraordinària d'immigrants. Els dos partits han votat aquest dimarts a favor d'una Proposició No de Llei (PNL) de rebuig a aquesta mesura impulsada pel govern d'Espanya, que pot afectar uns 30.000 residents a les Illes. El text exigeix, a més, la "repatriació de tots els migrants que accedeixin il·legalment" a Espanya, i també la dels menors no acompanyats, a més de la "deportació de qualsevol immigrant legal o il·legal que cometi delictes greus o faci del delicte lleu la seva forma de vida".

El pacte del PP i Vox a les Balears estava acabat d’estrenar quan Marga Prohens va donar una ordre que, amb el temps, s’ha convertit en un punt de referència intern del seu mandat. Era el 17 d’octubre del 2023, i el Parlament debatia una Proposició No de Llei (PNL) de Vox sense efectes jurídics sobre el català a l’escola. Malgrat el seu caràcter simbòlic, el text concretava un punt de l’acord entre els dos partits que el PP havia deixat deliberadament obert: com s’havia d’aplicar la lliure elecció de llengua. Quan Prohens va optar per l’abstenció, la iniciativa va caure i es va obrir una primera crisi amb els seus socis. El xoc es va traduir, poc després, en el rebuig de Vox al primer sostre de despesa del Govern entrant. “Vàrem perdre una llei fonamental per una PNL”, recorda amb ironia una font popular. Ara que el PP torna a engreixar la maquinària electoral, fonts del partit recorden aquest episodi com un dels que millor expliquen els tres primers anys de la legislatura.

Marga Prohens va recuperar en l’acte de presentació de la seva candidatura per liderar el PP un lema de la campanya electoral del 2023: “Som el partit de la gent d’aquí”. En què s’ha traduït, a l’hora de la gestió del Govern?

Un treballador de Vox ha presentat una denúncia contra el president del partit a les Balears, Gabriel Le Senne, per presumpte assetjament laboral. La denúncia ha estat presentada per la via interna del partit, segons ha avançat aquest dijous Última Hora i ha confirmat Europa Press.

Cada vegada que acaba un contracte de lloguer i s'ha de renovar, els llogaters s'enfronten a una possible pujada del preu. A les Illes Balears, pel context d'increment constant de la demanda, aquesta pujada pot ser significativa. Després de la caiguda del reial decret llei que establia una pròrroga automàtica dels contractes que acaben el 2026 i 2027, fins a 40.000 llogaters de les Illes (segons dades del Ministeri de Drets Socials i Consum) es poden veure de nou abocats a aquesta situació. Amb tot, el Govern balear no prendrà cap mesura alternativa per compensar aquests residents.

"És impossible posar fi a l'oferta turística il·legal". Així de contundent es mostra una inspectora del Consell de Mallorca, que demana l'anonimat, en conversa amb l'ARA Balears. Coneix de primera mà la feina que fan els 26 inspectors d'aquesta institució insular, que vigilen tant l'oferta reglada com la no reglada. Segons el relat d'aquesta font, és molt més senzill detectar infraccions en els propietaris en llicència que sancionar els que actuen al marge del sistema. "No és gens fàcil provar que hi ha oferta il·legal", apunta: "Van molt vius". En aquest sentit, adverteix que, encara que s'han endurit les multes, la seva percepció és que "moltíssims procediments prescriuen".

El Parlament ja s'ha pronunciat per vint-i-unena vegada a favor de la cogestió aeroportuària. Però aquest dimarts ho ha fet per primera vegada en una iniciativa legislativa de MÉS per Mallorca i Més per Menorca. La proposició de llei ha tirat endavant amb el vot favorable del PP i els diputats no adscrits, mentre que el PSIB i Unides Podem s'hi han abstingut i Vox ha estat l'únic grup que hi ha votat en contra. Ara, la pilota és al Congrés dels Diputats, que haurà de decidir si la tramita. El diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa, que ha defensat la iniciativa, ha carregat contra l'abstenció dels socialistes. "L'estratègia de Maurici Lucena (president d'Aena), Óscar Puente (ministre de Transports) i Pedro Sánchez és dur més i més vols en temporada alta, més i més connexions amb l'estranger, i no fer absolutament res per garantir la connectivitat", ha lamentat. Així, ha reivindicat l'objectiu de la iniciativa: "Que els aeroports estiguin al servei de l'interès general".

"La propietat privada es defensa i als ocupes se'ls treu en 24 hores". Així ha respost la presidenta del Govern, Marga Prohens, a una pregunta parlamentària d'Unides Podem sobre la funció social de l'habitatge. En el mateix sentit, ha acusat el diputat lila José María García de voler equiparar "fer política social d'habitatge amb protegir els delinqüents, defensar la ocupació i carregar sobre l'esquena dels propietaris la responsabilitat social".

El PP i MÉS per Mallorca s'han aliat per votar a favor de la cogestió aeroportuària en el ple d'aquest dimarts. Els dos grups parlamentaris han carregat contra Aena per la seva "lògica expansiva" i el seu "tracte colonial" respectivament. El portaveu dels ecosobiranistes, Lluís Apesteguia, ha carregat contra l'empresa i el seu president, Maurici Lucena, per dificultar la circulació dels residents. "Se'ns condemna a més massificació i saturació per maximitzar els beneficis d'Aena", ha denunciat.

La portaveu del grup parlamentari de Vox, Manuela Cañadas, ha acusat la presidenta Marga Prohens de caure en la contradicció quan critica la clàusula de la prioritat nacional. La popular es va desmarcar ahir d'aquesta idea, inclosa en els pactes del PP i Vox a Extremadura i l'Aragó, i la va qualificar de "populisme". Davant aquestes declaracions, Cañadas s'ha demanat si, per la mateixa raó, el Govern de Prohens "és populista": "Ja està aplicant una prioritat nacional gràcies a les exigències de Vox".

Més de 30.000 immigrants sense papers a les Illes tenen ara la possibilitat de sortir de la invisibilitat. Des del 16 d’abril, les llargues coes als ajuntaments s’han convertit en la imatge de la regularització extraordinària impulsada pel govern d’Espanya. Fa mesos que preparen la documentació, però fins a darrera hora no varen saber que també necessitarien un certificat de vulnerabilitat, i això explica, en part, la saturació del sistema. “No entenc per què el volen, si tots els que estam sense papers som vulnerables”, reflexiona Abdou, senegalès de 32 anys. Malgrat això, la prioritat és clara. “Com si hem de perdre dies de feina: els papers són els papers”, assegura Khalid.

Marga Prohens ha penjat els hàbits de presidenta, s'ha posat uns texans i s'ho ha jugat tot al blau en el seu primer acte purament electoral aquest dijous al Portitxol. "Jo crec en el partit, ho sabeu: crec en el partit des de baix", ha reivindicat en la presentació de la seva candidatura per repetir com a líder del PP. I per demostrar que la fe, quan és autèntica, no pot anar de cadires, ha deixat els consellers del seu Govern (que ja ha remodelat una vegada) sense seient, mentre la portaveu adjunta al Parlament, Marga Duran, exercia com a hostessa improvisada i dirigia els assistents.