Les Olimpíades celebrades l’estiu passat a París van acabar amb un èxit històric per als atletes italians, que van tornar a casa amb més de 40 medalles. Una d’aquestes va ser Paola Egonu, l’estrella de l’equip femení de voleibol. Aplaudida pels seus èxits esportius, el seu color de pell es va convertir en motiu de debat nacional després que Roberto Vanacci, número dos de la Lliga de Matteo Salvini, posés en qüestió la “italianitat” de la campiona olímpica. “Els seus trets físics no representen la majoria dels italians”, va dir també l’exgeneral de l’exèrcit.

Abans que esclatés la guerra a Ucraïna, gairebé el 40% de tot el gas consumit a Itàlia provenia de Rússia. Però el conflicte bèl·lic i les sancions imposades al Kremlin van obligar el país transalpí a trobar altres fonts alternatives de subministrament. Després de Líbia o Algèria, amb els quals Roma ha tancat diversos acords gasístics, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president argentí, Javier Milei, han signat aquest divendres un memoràndum per avançar en un projecte que permetrà produir i exportar gas natural liquat (GNL).

El Senat italià ha aprovat aquest dimecres una polèmica llei de seguretat ciutadana que introdueix nous delictes, sancions i agreujants de pena per castigar severament accions de desobediència civil o resistència pacífica, fet que ha provocat la protesta de l’oposició, dels jutges i fins i tot del Consell d’Europa.

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president francès, Emmanuel Macron, s'han reunit aquest dimarts per apropar posicions en qüestions com Ucraïna, l'Orient Mitjà i les relacions amb els Estats Units, enmig de les creixents tensions entre París i Roma.

A l'aparador de l'Antico Forno a Legna, a les portes de Castel Gandolfo, la Daniela mostra amb orgull una carta enviada per la secretaria d'Estat vaticana i signada pel papa Francesc en què el pontífex argentí els agraeix l'enviament d'unes pastes artesanals. "La seva Santedat li agraeix el do i els sentiments de filial veneració que li ha suggerit l'amable gest […] i li envia de bon grat la seva benedicció", es llegeix a la missiva amb data del 2022. "El papa Francesc era un fan dels nostres dolços. Cada diumenge passava una persona que se'ls emportava a Roma", explica la propietària d'aquesta petita pastisseria.

Junts s'ha mostrat partidari aquest dimecres de prohibir el vel islàmic a les escoles en l'etapa d'educació obligatòria –una posició que també manté el PP–, mentre que Aliança Catalana ha impulsat una moció al Parlament, que es rebutjarà aquest dijous, perquè la Generalitat prohibeixi aquest símbol religiós en tots els espais públics. Aquest no és un debat nou i ja s'ha replicat en el si dels estats europeus. Quina és la regulació als països de l'entorn? A continuació, els corresponsals de l'ARA detallen què passa al Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya.

Hi va haver un temps en què la missa amb què un nou papa començava oficialment el seu pontificat s’anomenava "entronització", fent referència a la figura d’un monarca, d’un rei absolut, que també caracteritza el líder de l’Església catòlica. Actualment aquest terme ja no s’utilitza, però a la pràctica la cerimònia solemne que marca l’inici del papat continua carregada de simbolisme. Davant de 150 delegacions internacionals i prop de 200.000 fidels, Lleó XIV ha rebut aquest diumenge el pal·li i l’anell del Pescador, símbols de l’autoritat del successor de Pere, i ha llançat un missatge a favor d’una Església unida que actuï com a “ferment” per a un món reconciliat.

El papa Lleó XIV ha fet una defensa ferma de la llibertat d'expressió i de premsa i ha reconegut la "valentia" dels periodistes que treballen en llocs o en circumstàncies adverses, "fins i tot a costa de la seva vida". Davant de milers de periodistes en la primera audiència del seu pontificat, el Papa ha traslladat "la solidaritat de l'Església amb els periodistes empresonats per buscar i informar de la veritat" i n'ha demanat l'alliberament. "Només els pobles informats poden prendre decisions lliures", ha afirmat el pontífex estatunidenc, precisament en un moment en què el govern del seu país d'origen té una lluita oberta contra els mitjans de comunicació.

El papa Lleó XIV ha llançat una crida contra la guerra en la seva primera oració del Regina Coeli aquest diumenge al migdia davant dels milers de fidels que s'han aplegat a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Citant el papa Francesc, el pontífex nord-americà ha denunciat el “dramàtic escenari actual d'una Tercera Guerra Mundial a trossos” i ha apel·lat als líders del món amb fermesa: “Mai més la guerra!”

“La pau sigui amb tots vosaltres”. Així va començar el pontificat de Lleó XIV. Abocat al balcó de la basílica de Sant Pere, al Vaticà, el nou líder espiritual de 1.400 milions de catòlics va llançar un al·legat a favor de la pau en el seu primer missatge al món. “Una pau desarmada”, va invocar. Tot i la cara afable i la veu gairebé tremolosa, el programa polític del nou papa ja s'apreciava en el seu discurs. En aquests temps convulsos, la prioritat del pontífex nord-americà serà aconseguir assolir la fi dels conflictes. Un ambiciós objectiu que posarà a prova el lideratge del successor de Francesc.

L'Església catòlica s'ha llevat aquest divendres amb un nou líder. El nord-americà Robert Francis Prevost, que té també nacionalitat peruana i ascendència espanyola, s'havia convertit dijous en el pontífex 267 de la història, al ser elegit per una majoria de dos terços pels 133 cardenals "tancats" el segon dia de conclave. Davant de tots ells, reunits de nou a la majestuosa Capella Sixtina, el nou papa Lleó XIV ha celebrat la primera missa del seu pontificat en què va fer una crida per recuperar la influència de l'Església i va denunciar el declivi de la fe a favor de “la tecnologia, els diners, l'èxit, el poder o el plaer”.

Passaven pocs minuts de les sis de la tarda quan, a través de la xemeneia col·locada sobre la teulada de la Capella Sixtina, a pocs metres de la cúpula de la basílica de Sant Pere, un fum blanc es va elevar al cel del Vaticà. Fumata blanca!

L'elecció del nou líder espiritual de més de 1.400 milions de catòlics arriba en un moment de gran incertesa mundial, amb nombrosos conflictes que amenacen l'estabilitat internacional. Com a part del seu llegat, Francesc va deixar una Església fortament fragmentada, pràcticament arruïnada, que es dessagna en vocacions i feligresos a Europa, mentre creix en uns altres racons del món, especialment a l'Àsia i l'Àfrica. En una societat –i una institució– cada vegada més polaritzada, el pròxim pontífex haurà d'enfrontar-se a alguns desafiaments que marcaran el seu futur. Des del restabliment de les misses en llatí que reclama l'ala conservadora fins a mantenir a la superfície les finances del país més petit del món. La qüestió és si ho farà seguint el full de ruta reformista marcat pel seu antecessor o apostarà per pitjar el fre.

Negre. Aquest ha estat el color del fum que a les 21.00 hores, amb gairebé dues hores de retard en l'horari previst, ha sortit de la xemeneia instal·lada sobre la teulada de la Capella Sixtina, a pocs metres de la cúpula de la basílica de Sant Pere. Una fumata que s'ha fet esperar i que certifica que la primera votació del conclave que triarà el successor de Francesc ha conclòs sense un acord entre els cardenals cridats a designar el futur líder de 1.400 milions de catòlics. Cap candidat ha aconseguit els 89 vots necessaris per seure a la càtedra de Sant Pere. Una majoria de dos terços que no havia estat mai tan elevada, com tampoc ho havia estat el nombre de cardenals electors, 133.

Al cor del barri del Trastevere, una filera de llums amaga la porta d’un restaurant molt acollidor. L’estructura, dividida en tres naus, conserva alguns vestigis dels antics frescos que decoraven les parets i fins i tot la pica de l’aigua beneïda. L’espai per on avui corren els cambrers per atendre els turistes va ser, en el seu moment, l’església de Santa Maria de la Clemència. Sí, també a Roma, i no gaire lluny del Vaticà, nombrosos temples s’han convertit en museus, biblioteques... i restaurants.

Quan Nour Essa va aterrar amb la família a Roma a bord del mateix avió que portava el Papa Francesc de tornada del seu viatge a l'illa grega de Lesbos l'abril del 2016 no parlava ni una paraula d'italià. "Havíem escapat el 2015 de Damasc perquè al meu marit, Hassan, l'havien cridat per allistar-se a l'exèrcit. No volíem entrar a la guerra; no teníem cap altra opció", explica ara des de la capital italiana. Encara se la veu afectada per la mort del Pontífex.

Pietro Parolin ha estat fins ara considerat el gran favorit per succeir el papa Francesc i el candidat amb capacitat per mediar entre els sectors més conservadors i els més progressistes. Designat pel papa Francesc com a secretari d’Estat del Vaticà el 2013, va rebre el birret cardenalici un any més tard. A la pràctica, era més aviat el primer ministre de Francesc. Diplomàtic hàbil i discret, el seu paper va ser clau en l’històric acord amb la Xina, l’any 2018, que permetia el nomenament conjunt de bisbes després que Pequín trenqués relacions amb la Santa Seu el 1951.

Una setmana després de la mort del papa Francesc, els cardenals reunits a l'aula nova del sínode al Vaticà han anunciat la data de l'inici del conclave que nomenarà el successor. El 7 de maig els purpurats amb dret a vot es tancaran a la Capella Sixtina per aïllar-se del món i triar el pròxim líder de l'Església catòlica.

El conclave per triar el nou líder de l'Església catòlica arrencarà oficialment el 7 de maig. El seu resultat és impredictible, però la maquinària vaticana ja està en marxa. Conservadors, progressistes, tradicionalistes, reformistes 'sí, ma non troppo'... Francesc va morir deixant un col·legi cardenalici més polaritzat que mai, dividit entre aquells alineats amb l'Església progressista que va promoure davant d'una minoria conservadora, òrfena després de la desaparició de Benet XVI, que vol que el nou Papa enterri les reformes impulsades pel pontífex argentí.

La delicada salut del papa Francesc i les especulacions sobre una possible renúncia seguint els passos del seu predecessor havien propiciat, darrerament, un gairebé permanent estat de preconclave al Vaticà. Des de fa mesos circulava una llista de possibles successors del pontífex argentí. Una travessa de candidats papables tan àmplia com incerta.