Què passa quan mor un terrorista condemnat per milers d'assassinats però que encara té centenars de seguidors? Aquesta és la pregunta que estan intentant respondre aquests dies les autoritats peruanes arran de la mort, dissabte passat, d'Abimael Guzmán, el fundador i líder de Sendero Luminoso, que complia dues condemnes a cadena perpètua com a responsable últim de les 35.000 morts que s'atribueixen a aquesta organització terrorista d'inspiració maoista.

Olaf Scholz continua caminant amb pas ferm cap a la cancelleria alemanya. El candidat del Partit Socialdemòcrata (SPD) a les eleccions federals del dia 26 es va acostar una mica més al seu objectiu aquest diumenge a la nit durant el segon dels tres debats televisius previstos durant la campanya, del qual va sortir vencedor, a parer dels espectadors: un sondeig exprés elaborat just després de l'emissió indica que un 41% de les persones que van veure el debat consideren que Scholz va ser el candidat més convincent, clarament per davant del representant de la CDU, Armin Laschet (27%), i de la cap de llista dels Verds, Annalena Baerbock (25%).

El papa Francesc ha llançat aquest diumenge un missatge a favor de l'acollida dels immigrants i de solidaritat amb els més necessitats. Ho ha fet durant una breu visita a Hongria i davant del primer ministre del país, Viktor Orbán, que ha fet de la lluita contra la immigració un dels pals de paller de la seva política ultranacionalista i ultraconservadora.

L'FBI va desclassificar aquest dissabte al vespre un document fins ara secret sobre la seva investigació dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, just el dia que es complien vint anys de la tragèdia. L'informe, de 16 pàgines, analitza la possible implicació del govern de l'Aràbia Saudita en la preparació de l'acció terrorista, però no arriba a cap conclusió ferma sobre aquesta qüestió.

Un a un, els noms de les 2.977 persones que van morir als atemptats de l'11 de setembre del 2001 han ressonat aquest dissabte a la Zona Zero de Nova York, el mateix lloc on fa exactament vint anys dos avions van impactar contra les Torres Bessones, en un atemptat jihadista que va canviar el món. A les 8.46 (les 14.46 a Catalunya), just al moment en què el vol 11 d'American Airlines va impactar contra la Torre Nord, els familiars de les víctimes i les autoritats que han assistit a l'acte han fet un minut de silenci. Tot seguit ha començat el recordatori dels noms de les víctimes, que s'ha interromput de nou coincidint amb el moment dels impactes contra la Torre Sud (9.03 h) i el Pentàgon (9.37 h), l'ensorrament de la primera torre (9.59 h), l'estavellament del quart avió a Pennsilvània (10.03 h) i la caiguda de la segona torre (10.28 h).

La normalitat torna a ser una realitat des d'aquest divendres a Dinamarca. Tal com s'havia anunciat, el govern del país escandinau ha derogat les últimes mesures de control del covid-19 que continuaven vigents perquè considera que, ara per ara, la pandèmia està controlada al seu territori. Al juny ja s'havia aixecat l'obligació de dur mascaretes en espais tancats i la setmana passada es van eliminar les limitacions d'aforament per a grans esdeveniments i es van reobrir les discoteques. L'única restricció que es mantenia vigent era l'obligació de presentar un passaport covid en determinats establiments, però a partir d'ara això tampoc serà necessari.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha parlat aquest divendres a la matinada, per segona vegada des que va arribar al càrrec, amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping. En una trucada telefònica que ha durat una hora i mitja, els mandataris han mantingut una conversa "àmplia i estratègica" sobre qüestions en què els seus interessos, valors i perspectives de vegades "convergeixen" i d'altres "divergeixen", segons ha explicat la Casa Blanca en un comunicat, i ha afegit que en els dos casos han acordat parlar-ne de manera "oberta i directa". "Els dos líders han debatut sobre la responsabilitat dels dos països per assegurar que la competència [entre ells] no derivi en un conflicte", diu la nota. El ministeri d'Afers Estrangers xinès afegeix que Xi ha advertit Biden que si la Xina i els Estats Units s'enfronten "els dos països i el món en patiran les conseqüències".

Dos de cada tres treballadors dels Estats Units s’hauran de vacunar obligatòriament. El president nord-americà, Joe Biden, va anunciar ahir a la nit que firmaria una ordre executiva que forçarà totes les persones que treballin per a l’administració federal a vacunar-se. Hauran de fer-ho abans de 75 dies, o s’arrisquen a ser acomiadades. Al juliol Biden ja havia obligat els treballadors federals a vacunar-se, però els oferia l’alternativa de sotmetre’s a tests periòdics de covid-19, una opció que ara queda anul·lada. A més, ara l’obligació s’estén també als empleats de les empreses contractades pel govern.

Deu dies després que s'enlairés l'últim avió de l'exèrcit dels Estats Units de l'aeroport de Kabul, un altre aparell ha aixecat el vol aquest dijous des de la capital afganesa. Era un avió de Qatar Airways a bord del qual hi havia unes 200 persones de nacionalitat estrangera, les primeres que han pogut sortir de l'Afganistan (si més no, de manera massiva i organitzada) des que la mitjanit del 30 d'agost els Estats Units van donar per acabada l'operació d'evacuació.

Feia més de mig any que s'especulava que l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, tenia intenció de fer el salt a la política estatal i concórrer a les eleccions presidencials franceses de la pròxima primavera, però la política socialista no ha volgut córrer i ha dedicat els últims mesos a aplanar el terreny abans de formalitzar la seva candidatura, acumulant suports entre la militància del seu partit i deixant-se veure fora de la capital. Finalment, segons ha avançat la cadena francesa BFM TV, aquest diumenge Hidalgo farà oficial que té intenció de participar en la cursa cap a l'Elisi.

A menys de tres setmanes per a les eleccions federals alemanyes, la CDU d'Angela Merkel està en el pitjor moment de la seva història pel que fa als sondejos d'intenció de vot: aquest dimarts una enquesta atorgava al partit conservador el 19% de les paperetes a les eleccions del 26 de setembre, deu punts menys que a principis d'estiu, mentre que el Partit Socialdemòcrata (SPD), que llavors semblava totalment descartat, obté ara un 25% de suport. I no només això: el pacte entre l'SPD, els Verds (que també estan en caiguda lliure, amb un 17% dels vots) i els postcomunistes de Die Linke (6%) se situa a tocar de la majoria absoluta.

El Brasil ha celebrat aquest dimarts el 199è aniversari de la seva proclamació d'independència en un clima de forta crispació als carrers i amb rumors cada vegada més intensos d'un possible cop d'estat perpetrat pel mateix president del país, l'ultradretà Jair Bolsonaro. A 13 mesos de les eleccions presidencials i amb la popularitat en caiguda lliure (més del 60% dels ciutadans consideren negativa la seva gestió, i menys del 25% la valoren positivament), el mandatari ha volgut aprofitar la celebració del Dia de la Independència per donar-se un bany de masses, i va convocar manifestacions per "la llibertat" a les principals ciutats del país. Al seu torn, els contraris a Bolsonaro també han organitzat marxes de rebuig al president.

Sis presos palestins, quatre dels quals condemnats a cadena perpètua per actes de terrorisme, s'han escapat aquesta nit de la presó israeliana de Gilboa, considerada un dels centres penitenciaris de màxima seguretat del país. La presó està situada al nord d'Israel, a menys de 5 quilòmetres de Cisjordània i a uns 15 de la frontera amb Jordània, i les forces de seguretat temen que els fugitius vulguin refugiar-se en algun d'aquests territoris. La policia i l'exèrcit han posat en marxa una operació de cerca i captura, amb la participació d'unitats d'elit, gossos, drons i helicòpters, amb l'objectiu de trobar-los abans que travessin la frontera, tot i que de moment no els han localitzat.

El coronel Mamady Doumbouya, líder del cop d'estat d'aquest diumenge a Guinea, ha promès que obrirà "una consulta global per establir les línies mestres de la transició" i que tot seguit es constituirà "un govern d'unitat nacional per pilotar" aquesta etapa, tot i que no hi ha posat terminis. Doumbouya ha explicat aquests plans durant una breu reunió a la qual havia convocat els membres del govern deposat i els representants de les principals institucions de l'estat. A tots ells els ha prohibit sortir del país fins a nou avís i els ha exigit que entreguin a les noves autoritats els documents de viatge i els vehicles oficials.

Ja fa dies que els talibans prometen que l'anunci de la composició del nou govern afganès és imminent, però els dies passen i l'executiu continua sense constituir-se. De moment, només hi ha informacions no oficials que asseguren que al capdavant del nou govern hi haurà el mul·là Abdul Ghani Baradar, un dels cofundadors dels talibans i cap polític del grup. Així ho han assegurat a Reuters fonts de l'organització islamista, que situen també en càrrecs rellevants el mul·là Mohammad Yaqoob (fill del difunt mul·là Omar, el líder històric dels talibans) i Xer Mohammad Abbas Stanikzai, que ja va formar part dels governs afganesos durant l'anterior règim dels talibans (1996-2001) i que actualment és una figura destacada de l'oficina política dels islamistes.

La culminació de la retirada de les tropes nord-americanes de l'aeroport de Kabul, dilluns a la nit, va marcar la fi d'una operació d'evacuació que va deixar a terra milers de civils afganesos que volien fugir dels talibans. Tancada aquesta porta, molts busquen ara, desesperadament, vies alternatives de sortida de l'Afganistan, però marxar del país per terra és, ara mateix, una missió pràcticament impossible.

Ja no hi ha soldats nord-americans a l'Afganistan. Pràcticament vint anys després de la invasió del país, el 7 d'octubre del 2001, com a resposta als atemptats de l'11-S, els últims efectius de l'exèrcit dels Estats Units han abandonat Kabul aquest dilluns a la nit, abans del que s'esperava i sense previ avís. De fet, els últims avions s'han enlairat de l'aeroport internacional Hamid Karzai pràcticament al punt de la mitjanit (les 21.30 a Catalunya), és a dir, en el moment que a l'Afganistan començava el dia 31 d'agost, el termini fixat per completar la retirada de tropes. Avui al matí, els talibans han pres possessió de l'aeroport.

Exactament el dia que es complien 16 anys de l'arribada de l'huracà Katrina, aquest passat diumenge, l'estat nord-americà de Louisiana ha rebut el que pot ser el pitjor impacte d'un cicló des de mitjans del segle XIX, segons ha advertit el governador, John Bel Edwards. La pertorbació tropical Ida, formada fa tres dies al Carib, va tocar terra just abans del migdia de diumenge (les 19 h, a Catalunya) convertida en un huracà de categoria 4 (la segona més alta) en l'escala de Saffir-Simpson, amb vents sostinguts de 240 quilòmetres per hora. El Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units (NHC) ha advertit de vents "potencialment catastròfics". El cicló s'ha cobrat ja una primera víctima mortal –un home que ha mort en caure-li al damunt un arbre– i ha deixat Nova Orleans a les fosques.

Els Estats Units asseguren que van evitar ahir un nou atemptat contra l’aeroport de Kabul, tres dies després que un terrorista suïcida es fes esclatar a les portes del recinte i causés la mort de, com a mínim, 170 persones. Segons fonts militars, un dron de l’exèrcit nord-americà va atacar un cotxe bomba que es dirigia cap a l’aeroport i que representava una “amenaça imminent”. A l’interior del vehicle hi havia un suposat terrorista suïcida de l’ISIS-K (la branca afganesa de l’Estat Islàmic, que va reivindicar l’atemptat de dijous), que va morir. Segons Bill Urban, portaveu del comandament central dels Estats Units, “les explosions secundàries” que es van generar quan va esclatar el vehicle “indiquen la presència d’una quantitat substancial de material explosiu”. Urban va explicar també que les primeres informacions indicaven que no hi havia hagut víctimes civils.

El virus del covid-19 no va ser desenvolupat com una arma biològica. És una de les poques conclusions sòlides a què ha arribat l'informe que el president dels Estats Units, Joe Biden, va encarregar fa tres mesos a les agències d'intel·ligència del país, segons un resum del document que es va fer públic aquest divendres a la nit. Un altre dels punts de consens entre els diferents organismes que signen l'informe és que les autoritats xineses no tenien coneixement de l'existència del virus abans que es detectés el primer brot a Wuhan, a finals del 2019. En concret, els investigadors creuen que el primer contagi a un humà va tenir lloc prop d'aquesta ciutat el novembre d'aquell any, tot i que el virus no es va detectar fins al mes següent.