L’any ha començat amb tres persones sense llar mortes al carrer. Ha passat en els pitjors dies de l’hivern i tothom s’ha posat les mans al cap, com si això no succeís la resta de l’any, com si la duresa de viure al carrer només fos visible quan fa molt fred (o quan fa molta calor) i com si únicament s’arrenqués una reacció quan es donen situacions extremes. La seva mort és el senyal inequívoc que s’ha fallat a les persones, el resultat d’un fracàs col·lectiu i l’evidència clara de la vulneració de drets fonamentals com l’habitatge, la salut o la seguretat.