Cap mare o pare està preparat per acomiadar-se del seu fill, i encara menys poques hores després de veure-li la cara per primer cop. Amb tot, les pèrdues perinatals durant l'embaràs, el part o poc abans de néixer són una realitat que afecta un de cada quatre embarassos. L'Anna Sánchez i el Llorenç Ramon van rebre la pitjor notícia de les seves vides a les 38 setmanes i tres dies de gestació: el cor de la seva filla Núria havia deixat de bategar. Era la primavera del 2021, només li faltava una setmana i escaig per néixer, però, sobtadament, la parella va haver d'acceptar que, quan sortissin de l'Hospital de Santa Caterina de Girona, ho farien amb els braços buits. "Vam estar sis hores fent el comiat: amb ella als braços, cantant-li, explicant-li històries, fent-li fotos, creant records molt bonics", recorden. Després d'haver passat tants mesos esperant la seva arribada, els hauria agradat estar una mica més amb ella en el seu primer i últim dia, però el seu petit cos es deteriorava amb el pas de les hores. Al cap d'un temps, i llegint sobre el dol perinatal, una realitat històricament invisibilitzada, van descobrir que hi havia una mena de bressols, anomenats Cuddle Cot, que mantenen la temperatura dels nadons i donen més temps a les famílies que perden el fill per dir-li adeu. Era un recurs que els podia haver ajudat en el procés de dol, però a Catalunya no n'hi havia cap quan el van necessitar. Ara sí.

Vuit anys després d’adquirir el polèmic fons d’art i arxiu del matrimoni Rafael i María Teresa Santos Torroella, l’Ajuntament de Girona ha organitzat una exposició per mostrar per primera vegada alguns dels tresors que amaga. Amb el títol L’aposta per l’art nou. Itineraris de l’avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella, conté unes 200 obres d’art i 300 documents que permeten resseguir la història de l’avantguardisme de la mà d’artistes com Pablo Picasso, Antoni Tàpies, Joan Miró, Salvador Dalí, Àngels Santos i Remedios Varo. Els dos comissaris de la mostra, Jaume Vidal i Rosa Gutiérrez, han destacat que és un homenatge a la figura polifacètica de Santos i que han volgut oferir "un diàleg entre l’arxiu, l’hemeroteca i els objectes d’art" que formen part de la col·lecció. 

Per primera vegada en 30 anys d’història del Festival Temporada Alta, la catedral de Girona ha estat l’escenari d’una de les seves obres. I l’escollida no podria ser més adient: la lectura dramatitzada de les Confessions d’Agustí Hipona, escrites fa 1.600 anys. En un marc senzill i auster, l’actor Joan Carreras va posar veu a les reflexions, aprenentatges i contradiccions del pensador africà, un dels pares de l’Església catòlica.  

“Sigueu benvinguts a Lloret de Mar, el lloc perfecte per robar. L’alcalde roba, la poli roba, digues-me per què tu no robaràs”. Aquests són els primers versos de la cançó Lloret de Mar que va publicar fa una setmana el raper lloretenc Samuel SLZR i que l’ajuntament de la població vol multar. Segons han exposat en un comunicat, el consistori ha obert un expedient sancionador d'acord amb la llei 13/2002 de turisme de Catalunya, que preveu sancions d’entre 3.000 i 60.000 euros per les activitats que causin danys als recursos turístics o que suposin un “menyscabament substancial” dels valors de la destinació. 

“Tothom ho sap: no va ser una mort natural”, xiuxiueja en Carles ben convençut. El seu és un dels molts comentaris que s’han sentit a l’enterrament d’Albert Solà, el veí de la Bisbal d’Empordà que assegurava que era un fill bastard de Joan Carles I, rei emèrit d’Espanya. El bisbalenc va morir dissabte a la nit, en el bar Pa i Trago del poble, d’un infart de miocardi agut, segons ha conclòs l’autòpsia. Ara bé, familiars i amics seus tenen molts dubtes: “Va ser un infart natural o provocat?”, es pregunta. I és que assenyala que just aquesta setmana Solà havia de participar en el programa de Telecinco ¿Quién es mi padre?. “Ell va dir que havia notat que, des que havia tornat de Madrid de fer les entrevistes prèvies per al programa, un cotxe el seguia i també que el vigilaven”, continuen relatant familiars i amics, que avui han donat el seu últim adeu al veí, conegut popularment com El Monarca de la Bisbal, entre rumors i sospites sobre la seva mort.  

“Te n’has assabentat, no, del Monarca?”; “No, quina n'ha fet, ara?”; “S’ha mort!”, comentaven la Pilar i el Pep al creuar-se enmig del carrer. A la Bisbal d’Empordà avui no es parlava d’un altre tema. El veí del poble Albert Solà, que assegurava que era un fill bord de Joan Carles I, rei emèrit d’Espanya, va morir ahir a la nit. Era al bar Pa i Trago del poble baix-empordanès quan, per causes que es desconeixen, va caure a terra. Els treballadors van trucar als serveis d’emergències, però ja no es va poder fer res per salvar-li la vida. “El vaig agafar en braços, va exhalar dues vegades i es va començar a posar morat. Crec que va ser un atac de cor, perquè el meu pare, que també en va tenir un, va morir igual”, explicava el Toni, un bisbalenc que just ahir era al bar quan Solà va morir sobtadament.

Una espiga sobreimpresa entre dos bancs d’una habitació estreta, la mirada concentrada d’un pescador de corall abans de cabussar-se, o una dona nua coberta només per una xarxa de pescar arran de mar. Aquestes són algunes de les imatges que es podran veure l’InCadaqués, el Festival Internacional de Fotografia de Cadaqués, que se celebrarà entre el 29 de setembre i el diumenge 2 d’octubre. En la seva sisena edició, la mostra tornarà a impregnar el poble empordanès amb 22 exposicions que abracen diferents gèneres i temàtiques. “Aquest any tindrem 37 fotògrafs de 21 països, que toquen tota mena de fotografia: artística, clàssica, documental o experimental, i que treballen amb diferents tècniques, des de Polaroid fins a collage, col·lodió humit o impressions de platí-pal·ladi”, destaca l'impulsor de l'InCadaqués, Valmont Achalme.

Després de governar entre el 2001 i el 2014, Nicolas Garcia (Partit Comunista Francès) va recuperar l’alcaldia d’Elna el 2022. A l'abril aquesta població es va convertir en el primer municipi de la Catalunya Nord a permetre que els regidors parlessin en català als plens, sempre que després el discurs es traduís al francès. La mesura, però, no ha agradat al prefecte dels Pirineus Orientals i ho ha portat als tribunals.

Per primera vegada des que es va fundar el 1965, cinc noies han començat l’educació secundària al Col·legi Bell-lloc de Girona. Fins ara, el centre, vinculat a l'Opus Dei era només per a nois –excepte a les etapes d’educació infantil–, però després que la Generalitat no renovés els concerts a les escoles que segreguen per sexe aquest any han engegat la transició cap a un model mixt. Des del centre viuen amb normalitat la nova realitat, malgrat que tant el claustre com les famílies lamenten que hagi sigut una decisió "imposada". "Em dol perquè algunes famílies i algunes nenes s’haurien pogut estalviar el tràngol. Tenim la sensació que s’ha passat per sobre de la voluntat de les persones", diu el director, Ramon Homs. I la presidenta de l’AMPA, Marta Riera, afegeix: "Creiem que no s’ha respectat la nostra llibertat d’escollir una educació diferenciada, i no estem d’acord amb el fet que se’ns imposi un model mixt". "Però ho respectem i ho acceptem, evidentment".

¿Per què a l’entrada de Cadaqués hi ha una versió de l’Estàtua de la Llibertat, amb els dos braços alçats i una torxa a cada mà? A simple vista, és una pregunta que hauria de tenir una resposta ràpida i senzilla. Però res més lluny de la realitat. Rere la famosa escultura, d’uns set metres d’alçada, s’amaga una polèmica que, fa gairebé 30 anys, va dividir el poble alt-empordanès i va indignar la Fundació Gala - Salvador Dalí, que va signar un nou estira-i-arronsa amb John Peter Moore, exsecretari del geni surrealista i impulsor de l’escultura. I, malgrat que han transcorregut tres dècades, encara avui dia queden dubtes per resoldre. El més important, la seva autoria: ¿era realment una obra de Dalí o només està inspirada en un esbós seu?

“Roberto! Roberto!”, se sent que criden rere les bambolines del Teatre Municipal de Girona. Falta menys d’una hora per a l’estrena de Garrí al forn amb compota de reineta, de la companyia El Mirall de Blanes, que donarà el tret de sortida a la 22a edició del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (Fitag). “La Carmeta diu que miris el WhatsApp, que t’està enviant coses!”, insisteix la veu de fons. “Un moment, ara ho miro!”, respon atrafegat el director, actor i coreògraf Roberto G. Alonso, que és sobre l’escenari fent les últimes proves amb els actors. En un racó, l’actor i director del Fitag, Martí Peraferrer, s’ho mira amb un somriure i els ulls vidriosos. Després de 18 anys al capdavant, és la darrera inauguració i edició que viurà amb la batuta a les mans: la Diputació de Girona, seguint la llei de contractació, adjudicarà la direcció via licitació. “És un dia especial, estic entre l’alegria i la tristesa. Alegria perquè és una edició més, hem sortit de la pandèmia i tinc la sensació que la cosa remunta. Però alhora tristesa perquè s’acaba una etapa”, admet assegut en una de les butaques i mentre repassa amb els ulls els records que apareixen pel seu voltant.

Nou pols entre l’equip de govern de Figueres i la Guàrdia Urbana. Fa dos mesos que el cos policial no fa hores extres perquè considera que s’estan incomplint els acords signats, i ara l’Ajuntament ha emès un decret per obligar-los a treballar fora del seu horari amb motiu del festival Acústica. La nova ordre es basa en un informe de l’inspector en cap en el qual adverteix que es tracta d’un esdeveniment que aplega en quatre dies unes 90.000 persones, amb pics de més de 19.000 assistents simultanis. Després de l’anunci, el sindicat SIP-Fepol ha deixat clar que portaran el decret al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè “vulnera els drets fonamentals”. 

“Somiava a recórrer el desert, conèixer els oasis d’Egipte, les antigues fortaleses i les ciutats adormides de Pèrsia, els ports dels àrabs del mar o les sacerdotesses africanes posseïdes pels esperits”. Aquestes eren les imatges que, quan era petit i tancava els ulls, li venien al cap al fotògraf Jordi Esteva (Barcelona, 1951). Ja de gran, no va defallir fins a convertir-les en realitat: va retratar les mans d’un jove collint olives a l’oasi de Siwa (Egipte), el rostre d’unes sacerdotesses posseïdes per les divinitats a la Costa d’Ivori o els somriures de dos pastors xerrant a les muntanyes d’Al-Haggar, a Socotra (Iemen). Tot un resum d’anys d'expedicions i aventures que es poden contemplar a l’exposició L’impuls nòmada, de la Fundació Vila Casas, al Palau Solterra de Torroella de Montgrí. Fins al 27 de novembre s’hi mostraran 150 fotografies que, lluny de seguir un ordre cronològic o seqüencial, “són com un viatge que fa el visitant de la mà de Jordi Esteva, on cada imatge té la seva intenció i personalitat”, segons la comissària, Laura Terré. 

El dossier d'aquest cap de setmana el dediquem als oceans i com l'activitat humana (la nostra) ha acabat ja amb la meitat de la vida marina. La biodiversitat dels oceans està en perill per la sobrepesca –que manté el 91% de les espècies de peixos sobreexplotades o al límit màxim de la seva sostenibilitat– i la contaminació, però també per l'emergència climàtica, que té uns impactes cada cop més evidents i devastadors. La bona notícia és que som a temps de salvar-la. El 2022 és un any clau per salvar la biodiversitat dels mars. L'objectiu: protegir el 30% dels oceans l'any 2030. Tenint en compte que són els veritables pulmons de la Terra i el seu paper cabdal com a reguladors del clima, està clar que en aquest rescat ens hi juguem tot el planeta.

Va ser el primer parc natural marítimo-terrestre que es va crear a Catalunya, el 1998. Però, malgrat que han passat 24 anys, encara no s’ha redactat el pla rector d’ús i gestió (PRUG) del Cap de Creus, que ha de delimitar quines activitats estaran permeses i quines no, i en quines condicions. La Generalitat preveu que l’estiu vinent ja s'apliqui la nova normativa, i experts com el professor de biologia de la Universitat de Barcelona Bernat Hereu creuen que ajudarà a preservar els seus grans valors naturals: “Si es gestiona bé, de manera que es pugui conservar, però també utilitzar-lo, és perfectament compatible la conservació amb els usos, si es fa de forma correcta”.

Ballant, cantant, xerrant, saltant de punta a punta de l’escenari i, fins i tot, baixant a veure el públic. Manolo García va fer ahir gala de la seva ànima de rocker imbatible i, durant més de dues hores, va oferir un recital que va desfermar un Porta Ferrada ple a vessar.

Penes més dures per als maltractadors d'animals, zero sacrificis i la prohibició de vendre gossos, gats i fures a les botigues. Aquests són els principals canvis que recull la nova llei de protecció animal que ha aprovat el Congrés aquest dilluns, impulsada pel ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 que dirigeix Ione Belarra. Malgrat l’avenç que suposa en matèria de benestar animal, la nova normativa no aborda alguns dels àmbits més polèmics com la tauromàquia, la cacera o les curses i espectacles de cavalls. "Des del primer esborrany fins al text final hi ha hagut diverses pèrdues, i els cavalls i els toros són dues de les principals assignatures pendents", indica l’advocada especialista en dret animal Cristina Bécares. "La llei és poc ambiciosa. No s’atreveix amb els grans lobis i no prohibeix els toros ni la cacera", critica el president de l’entitat animalista Actyma, Luís Altès. 

El futur espai Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols està més a prop de convertir-se en realitat. L’Ajuntament ha anunciat que al setembre començarà la urbanització de l’entorn de la plaça i que l’any vinent s’iniciarà la reforma del monestir, que acollirà les sales expositives. L’alcalde, Carles Motas, ha indicat que tot el projecte costarà uns 12 milions d’euros, però que faran les actuacions necessàries per poder obrir "a finals del 2024". “És a dir, a l’estiu del 2025 ja tindrem l’exposició permanent ubicada al seu espai”, ha afegit Motas. El futur edifici acollirà la col·lecció de pintura catalana de la baronessa Carmen Thyssen i, aquest agost, es podran veure una trentena de les obres que en formen part en una nova exposició virtual anomenada (In)visible. 

El mes d'octubre. És la nova data prevista per la gironina Hipra per aconseguir l'autorització de la seva vacuna contra el covid-19. La directora d'I+D de la companyia, Èlia Torroella, ha exposat que esperaven rebre l'aval de l'Agència Europea de Medicaments entre aquest juny i el juliol, però els han sol·licitat més dades. "La situació ha anat canviant i a cada moment s'han requerit exigències diferents, i en el nostre cas ens han demanat aportar més informació. Sabem el que volen, els ho aportarem, i estem convençuts que la vacuna formarà part dels plans de vacunació a la tardor", ha destacat la directiva, en referència als plans del ministeri de Sanitat de començar a posar la quarta dosi als majors de 60 anys i al personal sanitari passat l'estiu.

“Visc en una lluita constant entre natura i creador. Moltes vegades he maleït aquest últim per exterminar i escalfar la més bella floració”. Aquestes paraules de Ludwig van Beethoven simbolitzen el leitmotiv del nou espectacle de La Fura dels Baus, que es va veure per primera vegada a l’Estat aquest diumenge en el marc del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Titulat Pastoral for the planet i dirigit per Carlus Padrissa, és una versió de la Simfonia núm. 6 de l’alemany que mostra com l’activitat humana ha provocat el canvi climàtic que podria acabar destruint el planeta. De fet, el futur de la Terra va quedar en mans del miler d'assistents, que van escollir quin final volien per a l'obra a través d'una aplicació mòbil.