<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Núria Coll-Bonfill]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/firmes/nuria-coll-bonfill/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Núria Coll-Bonfill]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos anys esperant vacunes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/anys-esperant-vacunes_129_5128511.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2fe3bba5-9e48-4043-b309-a07c3803dc25_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'actual brot de <em>mpox</em>, també coneguda com a verola del mico, exemplifica les conseqüències de menystenir la dimensió global de la salut. La falta de coordinació i vigilància a escala internacional han permès que la malaltia s'estengui més que mai a l'Àfrica i la crisi derivada ens ha recordat que la salut global no depèn només de la prevenció: la col·laboració contínua entre països és clau.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Coll-Bonfill]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/anys-esperant-vacunes_129_5128511.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 Sep 2024 18:00:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2fe3bba5-9e48-4043-b309-a07c3803dc25_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una dona i el seu nadó són tractats de mpox a la República Democràtica del Congo.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2fe3bba5-9e48-4043-b309-a07c3803dc25_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El cervell també fa dissabte quan estem desperts]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/cervell-tambe-passa-l-escombra-desperts_1_5070359.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/396c0582-c471-4b2d-9833-8c210c2f50aa_16-9-aspect-ratio_default_0_x792y402.jpg" /></p><p>Quantes vegades hem passat una mala nit i n’hem patit les conseqüències l’endemà? Que dormir té un efecte reparador és ben conegut. Durant les hores de descans, l’organisme passa per canvis hormonals, bioquímics, metabòlics, i fins i tot de temperatura, essencials perquè l’endemà ens sentim plenament actius i amb energia. A més, ens permet consolidar la memòria i l’aprenentatge, i eliminar les deixalles cerebrals acumulades durant el dia. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Coll-Bonfill]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/cervell-tambe-passa-l-escombra-desperts_1_5070359.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Jun 2024 13:55:37 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/396c0582-c471-4b2d-9833-8c210c2f50aa_16-9-aspect-ratio_default_0_x792y402.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Dormir o no dormir, una qüestió de salut.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/396c0582-c471-4b2d-9833-8c210c2f50aa_16-9-aspect-ratio_default_0_x792y402.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Fins ara la hipòtesi més estesa era que el son servia per tornar a posar a punt el sistema nerviós central, però un nou estudi ho qüestiona]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’embaràs pot arribar a envellir-nos dos anys]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/l-embaras-pot-arribar-envellir_1_5041185.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b0475934-78c0-4296-b216-68f7888b983b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Que l’embaràs passa factura està clar. Durant el temps de gestació <a href="https://www.ara.cat/societat/salut/provoca-nausees-vomit-durant-l-embaras_1_4884998.html" target="_blank">són habituals les nàusees</a>, les lumbàlgies i el cansament, entre altres símptomes, en la majoria de les futures mares. A això s'hi afegeix l’estrès fisiològic a què se sotmet l’organisme de la dona gestant, que ha de dedicar una pila de recursos i energia a <em>fabricar </em>un nou nadó. Doncs bé, això, que tothom que hagi parit un fill ha viscut en primera persona, ara un equip de científics de la Universitat Yale ho ha quantificat científicament. I han vist que sí, que l’impacte que pot arribar a tenir aquest procés en l’edat biològica de la dona pot envellir-la fins a 2,5 anys. I el que és pitjor: en el cas dels embarassos múltiples l’efecte és acumulatiu per cada nadó gestat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Coll-Bonfill]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/l-embaras-pot-arribar-envellir_1_5041185.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 26 May 2024 16:00:31 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b0475934-78c0-4296-b216-68f7888b983b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Embaràs en temps de coronavirus  Decàleg perinatal a casa  Quines mesures  ha de prendre  una dona embarassada  davant el covid-19?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b0475934-78c0-4296-b216-68f7888b983b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Un estudi mostra fins a quin punt la gestació passa factura al rellotge biològic de les mares, malgrat que es recuperi al]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Com arriba la ciència al món rural?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/ciencia-mon-rural_129_4506776.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Les ciutats han anat acumulant riquesa i poder al llarg de la història, i sovint és on trobem els òrgans responsables amb poder de decisió. Un estudi fet l’any 2003 per Sven Dierig i coautors situava la ciutat com l’espai del coneixement científic per antonomàsia. Vint anys més tard del diagnòstic fet per Dierig, ¿coneixem les singularitats de la comunicació científica en el món rural? </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Coll-Bonfill]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/ciencia-mon-rural_129_4506776.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Oct 2022 16:18:40 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Aconseguirem una nova llei de la ciència?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/aconseguirem-nova-llei-ciencia-nuria-coll-bonfill_129_4454807.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/6b815232-8dfe-4d85-92bf-b15016375c17_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El 19 de juliol va tenir lloc un fet força sorprenent pel que fa a l'oportunitat de tirar endavant la reforma de la llei de la ciència espanyola. <a href="https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/tramit-salvat-congres-revisara-contractes-indefinits-preveu-llei-ciencia_1_4439057.html" >El Senat va aprovar una esmena al text</a> de la nova llei de la ciència i la tecnologia que frena, de moment, l'obligació de contractar de manera indefinida els investigadors quan el projecte depèn de fons europeus competitius. Aquesta llei ara haurà de tornar al Congrés per discutir, precisament, aquesta esmena, que tracta la temporalitat dels investigadors, i establir si s'inclou finalment en el text. Doncs bé, no entrarem en la política de la votació, però sí que m'agradaria parlar sobre per què la tramitació d'aquesta llei és tan important i necessària per al sector. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Coll-Bonfill]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/aconseguirem-nova-llei-ciencia-nuria-coll-bonfill_129_4454807.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Aug 2022 17:11:20 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/6b815232-8dfe-4d85-92bf-b15016375c17_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La meva vocació
 De pacient a investigadora]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/6b815232-8dfe-4d85-92bf-b15016375c17_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Més enllà de les vacunes: els anticossos terapèutics]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/mes-enlla-vacunes-anticossos-terapeutics_129_4357478.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Un nou estudi sobre la síntesi i el disseny d’un nou anticòs terapèutic ha estat publicat a la revista <em>Nature Cancer</em>. Què són aquests anticossos i per a què serveixen? El primer anticòs anticancerós va ser aprovat per al seu ús el 1997, el rituximab, per tractar el limfoma no Hodgkin. Després d’un llarg camí de recerca, l’equip del Dr. Batlle de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i els seus col·laboradors de l’empresa Merus, als Països Baixos, han desenvolupat un nou anticòs amb finalitats terapèutiques (MCLA-158 o petosemtamab). Han aconseguit resultats molt positius en una fase preclínica i podria tractar diferents tipus de càncer en un futur.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Coll-Bonfill]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/mes-enlla-vacunes-anticossos-terapeutics_129_4357478.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 May 2022 16:58:54 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[AstraZeneca, en el punt de mira]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/astrazeneca-punt-mira-nuria-coll-bonfill_129_3903212.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/348d0f3c-951d-4680-b4d6-6a92e275ec26_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>D'ençà que es van començar a administrar les vacunes del covid-19 arreu del món, les informacions sobre els avenços o retrocessos en la vacunació a escala global no han deixat de succeir-se amb més o menys polèmica. En aquest context, i ara que semblava que, seguint les recomanacions dels especialistes, la població estava perdent la por a vacunar-se i la gent començava a desitjar que arribés el seu torn, una munió de dubtes tornen a minar la confiança social. Aquest cop, per l'aparició de tromboembòlies en persones a les quals s'havia administrat la vacuna d'Oxford/AstraZeneca (AZ). Diversos països, entre ells l’estat espanyol, han aturat la vacunació amb AZ. Però ¿és cert que AZ provoca trombosis? </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Coll-Bonfill]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/astrazeneca-punt-mira-nuria-coll-bonfill_129_3903212.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 Mar 2021 16:29:21 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/348d0f3c-951d-4680-b4d6-6a92e275ec26_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Preparatius per administrar la vacuna d'AstraZeneca a Milà, Itàlia.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/348d0f3c-951d-4680-b4d6-6a92e275ec26_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La cursa de la vacuna]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/nuria-coll-bonfill-cursa-vacuna_129_3841635.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La vacunació ha demostrat ser efectiva en la prevenció de les malalties infeccioses al llarg de la història de la humanitat: ha portat a l’erradicació de la verola i ha baixat la incidència a la mínima expressió de malalties amb unes mortalitats elevades com el xarampió i la rubèola, entre moltes altres. No hi ha cap dubte que les vacunes són una eina indispensable per al manteniment de la salut pública. Però què és una vacuna? </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Coll-Bonfill]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/nuria-coll-bonfill-cursa-vacuna_129_3841635.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Feb 2021 17:48:19 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
