La inflació a Espanya ha tornat a superar aquest mes de juny l'objectiu que marca el Banc Central Europeu (BCE), tot i que lleugerament, segons dades avançades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'encariment dels carburants per la guerra al Pròxim Orient i, en grau més baix, dels aliments explica bona part de la pujada de preus.

La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

El phishing és una de les pràctiques fraudulentes més comunes a internet. La paraula, que és una derivació de fishing (pescar, en anglès), fa referència a la suplantació d'identitats per poder accedir a informació personal o a dades bancàries. No es tracta, doncs, de ciberatacs o d'altres operacions informàtiques complicades, sinó d'estafes de tipus tradicional, però en línia.

El preu de l'habitatge tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya continua creixent i al primer trimestre va registrar la pujada més gran dels últims 18 anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge (IPV, per les sigles en castellà), publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els preus de béns i serveis de consum s'han mantingut en conjunt sense canvis aquest mes de maig. Això ha fet que l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida de les famílies) registri aquest mes amb un creixement anual inferior al 2% que es marca com a objectiu màxim el Banc Central Europeu (BCE), segons dades provisionals avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La productivitat creix a Espanya. Així ho constata l'informe anual per al 2024 que ha publicat aquest dimarts el Banc d'Espanya, en el qual assenyala que l'economia espanyola està tancant la bretxa productiva amb les principals economies d'Europa, un element considerat com una de les principals assignatures pendents de l'Estat en matèria econòmica. La bona marxa de l'activitat econòmica els últims anys explica les millores productives, però l'organisme no apunta si són estructurals i es mantindran a llarg termini o si es tracta d'un fenomen temporal.

Michael Sandel (Minneapolis, 1953) és un dels acadèmics més reputats en l'estudi de les desigualtats econòmiques, les seves arrels i les conseqüències socials, culturals i polítiques que tenen. De discurs pausat en el to, però contundent en els arguments, Sandel atén l'Empreses a l'Hotel Casa Fuster de Barcelona per parlar d'Igualtat, què significa i per què importa (Edicions 62, traduït al català per Imma Estany), un llibre que plasma sobre el paper una conversa entre ell i l'economista francès Thomas Piketty –un altre dels referents mundials en l'estudi de la igualtat–, en la qual reflexionen sobre què cal fer per tenir unes societats i un món on la riquesa i la justícia social estiguin més equilibrades.

La inflació ja es troba gairebé als nivells que marca com a objectiu el Banc Central Europeu (BCE), gràcies sobretot a l'abaratiment de la llum i el gas. Així, els preus de béns i serveis de consum van créixer el mes passat un 2,1% en comparació amb l'abril del 2024, una taxa que se situa només una dècima per sobre de l'objectiu del 2% que marca la institució monetària europea, segons dades de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida per a les famílies) publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La desigualtat creix a Europa, però ha caigut en els últims anys a Espanya gràcies a la bona marxa del mercat de treball. Aquesta és la conclusió de la taula rodona organitzada aquest dimecres pel Cercle d'Economia, en la qual han participat el professor de la City University of New York (CUNY) Branko Milanovic, l'economista senior del Banc d'Espanya Laura Hospido, i el subdirector de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea, el think tank de la banca i altres grans empreses espanyoles), José Ignacio Conde.

L'economia espanyola va tancar el primer trimestre del 2025 amb una lleugera frenada del seu creixement, tot i que es manté a nivells molt superiors a la mitjana europea. Així mateix, l'Estat ha registrat aquest abril una petita caiguda de la inflació que l'acosta encara més a les taxes considerades òptimes pel Banc Central Europeu (BCE).

Jaume Gramona és, des de la mort del seu cosí Xavier el 2023, president de Gramona, un dels cellers més innovadors del Penedès. Impulsor de la marca Corpinnat, el directiu ha sigut un dels grans defensors de l'agricultura biodinàmica i de retornar la viticultura —sobretot els escumosos— a les seves arrels apostant per la producció ecològica, la tradició i la vertebració amb el territori.

Després de setmanes d'incertesa sobre els aranzels imposats a una llarga llista de països —inclosos socis comercials i diplomàtics històrics—, el president dels Estats Units, Donald Trump, els va tornar a suspendre durant tres mesos amb una sola excepció: la Xina. L'administració nord-americana veu el país asiàtic com el gran enemic a batre i ha augmentat les tarifes als productes xinesos fins a un insòlit 145%, que Pequín ha respost amb un 125% de recàrrecs.

La caiguda de les borses com a resposta als aranzels imposats per la Casa Blanca a la majoria de països del món té un impacte molt diferent als Estats Units que a Europa. A les dues bandes de l'Atlàntic, els mercats de valors tenen un rol bastant diferent dintre de l'economia: als EUA són una peça clau, tant per al sector empresarial com per a les famílies, mentre que a Europa tenen un paper més secundari.

Les borses europees han aguditzat aquest divendres les pèrdues després d'una jornada de dijous marcada pels números vermells en reacció a l'onada d'aranzels anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Els parquets d'arreu del món han registrat una nova jornada de caigudes pels temors a una recessió als EUA i al conjunt de l'economia global provocada per la nova guerra comercial.

L'economia espanyola va tancar el quart trimestre del 2024 amb un creixement molt superior al de les grans economies europees, una tendència que es manté des de fa gairebé dos anys, i va aportar la meitat del creixement registrat a la Unió Europea. El consum intern i la inversió van ser els dos grans impulsors de l'economia de l'Estat, que té com a punt flac el sector exterior, tot i les dades rècord de turisme.

El món empresarial s'ha associat, històricament, a lideratges masculins de vestit i corbata. La reivindicació de la necessitat de més presència femenina en càrrecs de direcció fa dècades que omple tesis i propostes d'associacions empresarials, fins al punt que la paritat ja és, cada vegada més, una eina per valorar la política d'empresa de les organitzacions. De mica en mica, la situació va millorant: segons les darreres dades de Grant Thornton, Catalunya té un 44,2% de dones en alts càrrecs, la taxa més alta de l'Estat. De fet, el percentatge registrat per l'informe aquest any a Catalunya ha augmentat en 8,2 punts comparat amb l'any passat, la qual cosa situa el Principat 5,8 punts per sobre de la mitjana espanyola (38,4%). Des de l'Empreses, us portem una tria de 10 perfils de directives influents en l'economia catalana, que inclouen figures consagrades i perfils menys coneguts.

L'encariment de l'electricitat, de la restauració i de l'oci va tornar a fer pujar el cost de la vida a Catalunya al febrer, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística.

El Cercle d'Economia ha defensat en una nota d'opinió publicada aquest dijous una reforma del sistema de finançament autonòmic similar al que hi ha en països de caràcter "federal", com els Estats Units i el Canadà, i s'ha allunyat d'implantar a Catalunya un model com els concerts forals que ja tenen Navarra i el País Basc.

Des del final de la pandèmia, i arran de la invasió russa d'Ucraïna, la inflació ha tornat a la vida dels ciutadans després de quasi dues dècades sense parlar-ne gaire. A Catalunya, la inflació, o el ritme de creixement dels preus de béns i serveis de consum, va créixer de cop sobretot el 2021 i el 2022, però es va tornar a moderar a partir del 2023. Malgrat la moderació inflacionària, governs, bancs centrals i agents econòmics van fer saltar les alarmes davant d'una possible espiral inflacionària o, en alguns casos, un episodi d'hiperinflació.

Crides a l'annexió, una invasió de Groenlàndia, aranzels del 25% a tots els productes mexicans i canadencs (suspesos durant un mes), tarifes a l'alumini i l'amenaça de taxar també les importacions europees. Els estirabots geopolítics de Donald Trump respecte als socis de l'Amèrica del Nord i Europa de moment no s'han materialitzat, però han encès les alarmes a les dues bandes de l'Atlàntic. I en el cas del Canadà i la Unió Europea, han obert el debat sobre una integració econòmica més gran.