Quan el gener del 2009 el personatge conegut com a Satoshi Nakamoto va posar a funcionar el bitcoin, era difícil preveure que dotze anys després se'n seguiria parlant tant. Per una banda, hi ha el seu ascens, aparentment imparable: aquesta criptomoneda batia dimecres el seu propi rècord i arribava a un preu de 64.405 dòlars (més de 55.000 euros) per unitat. Per l'altra, no aconsegueix deslligar-se d'un altre fenomen en ascens: el cibercrim. Perquè el bitcoin, i les criptomonedes en general –un flux monetari ideat per existir al marge dels controls dels bancs–, s'han convertit en una peça imprescindible en el taulell de joc de la delinqüència informàtica.

[Aquesta entrevista ha estat actualitzada el 2 d'abril de 2024]

L'alerta roja no pot sonar més fort: la Xina està a prop de viure el seu propi Lehman Brothers. Un dels gegants immobiliaris més importants del país, Evergrande, sembla abocat a la fallida, i tenint en compte que són diverses les empreses que formen part del grup i la importància del sector immobiliari al país, d'aquest moviment se'n desprendria un efecte en cadena que podria posar en una situació molt complicada el sistema bancari xinès i, per defecte, la segona economia més gran del món. Malgrat que aquest conglomerat, propietat d'un dels homes més rics de la Xina, Xu Jianyin, ha intentat rebaixar públicament la dimensió dels seus problemes, d'acord amb el discurs mediàtic l'únic interrogant que hi ha en l'aire és si el govern xinès s'obrirà a rescatar la companyia.

“És evident que les mesures que s’han establert després dels atemptats de l’11-S han demostrat la seva eficàcia”. Qui valora així de contundent dues dècades de transformació de la seguretat als aeroports és l’AESA, l’Agència Estatal de Seguretat Aèria. Malgrat tot, fins i tot aquest organisme depenent del govern central reconeix que hi ha qüestions millorables, com per exemple que els controls siguin un pèl menys farragosos.

La plataforma de venda de productes de segona mà entre particulars Wallapop ha arrancat la primera gran operació lligada a la ronda de 157 milions d'euros que va tancar el febrer passat: reprendre la seva expansió internacional. Aquest cop, l'aplicació comença el periple per Itàlia, després que la incursió als Estats Units acabés fa cinc anys amb l'empresa fusionant les seves operacions en aquest mercat amb Letgo. 

Semblava una sinergia impossible però la CEOE i la Generalitat de Catalunya remen per un cop en la mateixa direcció. Mesos abans de la pandèmia, el Govern havia presentat un estudi en què defensava que el salari mínim interprofessional (SMI) hauria de ser de 1.239 euros de mitjana al Principat. Aquest dijous, el president de la principal patronal espanyola, Antonio Garamendi, hi ha coincidit: no en la xifra, sinó en el fet que cada territori hauria de tenir el seu sou mínim de referència.

El període de deferència s’ha esgotat. Amb tres aniversaris a la motxilla i més de cinc anys parlant-ne, s'ha endurit la campanya perquè les empreses respectin el reglament general de protecció de dades (RGPD). Les multes relacionades amb l’ús fraudulent de dades personals es van multiplicar per quatre l’any passat, i a hores d’ara ja s’han posat prop del 80% de les infraccions del 2020. Són en total més de 275 sancions, xifra que col·loca Espanya al capdavant de la Unió Europea.

Els tres dies consecutius de mobilitzacions que acumulen part dels repartidors de Glovo han donat els seus fruits: segons CCOO, la plataforma de repartiment a domicili ha informat als riders que farà canvis a l'aplicació. No n'ha avançat més detalls, només que els prepara de cara a divendres. Mentrestant, sempre segons aquest sindicat, els treballadors disconformes s'han organitzat per boicotejar el sistema del qual es queixen, i no descarten fer una vaga indefinida si no estan d'acord amb els canvis que presenti la companyia.

"El desemborsament dels fons Next Generation UE posa avui en marxa el Pla de Recuperació i Resiliència d'Espanya". Un tuit de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha engegat formalment aquest dimarts la maquinària dels fons europeus al país. Després de molts mesos de tràmits, l'Estat acaba de rebre la primera tongada de diners: 9.000 milions d'euros, el 13% dels 70.000 milions d'euros que Brussel·les s'ha compromès a injectar d'ara fins al 2026.

Els noranta dies de marge han expirat: en qüestió d'hores, les empreses de repartiment de menjar a domicili ja no podran operar utilitzant treballadors autònoms. Aquesta és una de les claus de la llei que regula la situació laboral del sector i que, un cop superats tots els tràmits, entra demà dijous en vigor, exactament tres mesos després que el text es publiqués al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). 

Si la missió de César González-Bueno a l'aterrar al Sabadell era enfortir el banc, no hi ha dubte que va per bon camí. L'entitat tanca la primera meitat de 2021 amb un 51% més de beneficis que un any enrere (guanya 220 milions d'euros); amb beneficis també a la filial britànica després de diversos maldecaps i amb una valoració a borsa un 70% superior a la de principis d'any. “El Banc Sabadell ve d'una història plena d'èxits i amb unes cotitzacions i uns resultats excel·lents, el que estem veient és una reversió i l'anar tornant progressivament a aquesta senda històrica”, ha sintetitzat aquest dimecres el conseller delegat del banc. 

L'economia espanyola es recuperarà aquest any una mica més lentament del que es preveia fa uns mesos, però rebotarà el 2022 amb més força del que s'anticipava. És la lectura que fa el Fons Monetari Internacional (FMI) del futur a curt i mitjà termini basant-se en les dades actuals. En concret, l'organisme preveu ara que el PIB d'Espanya hagi crescut un 6,2% quan acabi aquest any en comparació amb l'anterior, és a dir, que empitjora en dues dècimes el rebot que preveia l'abril passat.

Quan s'acabi l’any, Espanya tindrà unes 3.000 oficines bancàries menys de les que tenia quan va començar el 2021. És la retallada que sumen els quatre grans bancs espanyols: l'un rere l’altre han anunciat els últims mesos mesures d’aquest estil per respondre a la seva particular crisi de baixos tipus d’interès i excedent d’oficines un cop fusionats. La xarxa bancària ja era abans de la pandèmia la meitat de gran que fa una dècada, amb els lògics problemes per als clients, i la crisi del covid ho ha acabat d’accelerar tot. Tant la retallada com la recerca de solucions per fer sostenible el sistema: convertir els estancs en versions molt primàries d’un banc. 

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) continua acumulant medalles directament vinculades amb la pandèmia. El 2020 aquesta indústria ha generat un 7,5% més de llocs de treball a la Unió Europea que l'any anterior. La taxa de creixement, que és sostinguda en el temps, agafa embranzida després d'un any marcat pel distanciament físic i la dependència tecnològica, i creix dos punts per sobre respecte a la resta d'anys. A més, l'increment posa la cirereta al pastís i fa que el nombre de persones contractades en aquest àmbit ja sigui un 50% superior al del 2011. Aquesta evolució suposa, a més, que el múscul laboral al sector TIC a la UE hagi crescut nou cops més del que l'ocupació en general. 

Un 44% de les famílies espanyoles calculen que no podrien mantenir el seu nivell de vida actual si es quedessin sense ingressos. És a dir, tirant només d'estalvis. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) publica aquest dijous l'enquesta de condicions de vida que radiografia diverses situacions en aquest sentit, entre les quals un mòdul relacionat amb el sobreendeutament i l'estalvi.

Estirat sobre la tovallola, a la platja de l’Estartit, a la Costa Brava, algú mira les illes Medes. Semblen a tocar. Tan a prop que és fàcil creure que s’hi pot arribar nedant i gairebé impossible no considerar l’opció d’anar-hi en una taula de paddle surf o en un caiac. Clar que tornar, quan el vent, la corrent i el cansament van en contra, és una altra cosa. Si fossin Fran Martín o Iñigo Barrón qui estiguessin davant d’aquesta tessitura, la solució seria incorporar-hi un motor. Es tractaria d’una màquina petita, que es pogués posar i treure, i activar i desactivar a gust de qui remés sobre la taula, sobre el caiac o sobre qualsevol altra embarcació de l’estil, que és precisament el que han acabat desenvolupant aquests dos emprenedors.

El sector turístic comença a veure llum al final del túnel. L'agència de viatges online eDreams ha superat aquest juny l'activitat que va registrar abans de la pandèmia. En concret, la companyia ha gestionat un 2% més de reserves que el juny del 2019, cosa que atribueix tant als bons ritmes de vacunació i a l'alleugeriment de les restriccions com al caràcter digital de l'empresa, que li està portant clients que abans haurien utilitzat altres vies. Això sí, aquestes reserves encara són de mitjana per un import inferior al d'abans de la pandèmia.

Poc abans que el projecte en comú entre CaixaBank i Bankia passés per la junta d’accionistes, matisava el president de la nova entitat, José Ignacio Goirigolzarri, que l’objectiu de la fusió no era crear el banc més gran d’Espanya. N’hi hagués d’altres o no, d’objectius, la qüestió és que l’han creat, tot i l'ERO que ha tancat aquesta setmana i que preveu l'acomiadament de 6.452 treballadors. De fet, CaixaBank ja tenia més empleats i oficines a Espanya que cap altre entitat i també gestionava més recursos de clients, però si abans el Santander (i en alguns casos el BBVA) li trepitjava els talons, ara no hi pot competir. 

La fusió entre CaixaBank i Bankia se saldarà, laboralment, amb una retallada de 6.452 llocs de treball. Dos mesos i mig després que l'entitat anunciés la seva intenció d'aplicar un expedient de regulació de l'ocupació (ERO) sobre la plantilla, la companyia i els sindicats han aconseguit arribar a un acord pel qual s'acomiadarà 1.839 persones menys de les que el banc preveia inicialment i hi haurà 708 recol·locacions. Així i tot, el nombre de treballadors que sortiran de l'empresa el converteixen en l'ERO més gran en la història de la banca a Espanya, i un dels més importants de la història recent en qualsevol sector. Segons fonts sindicals, Catalunya concentrarà 608 d'aquests acomiadaments.

D’acord amb l’última proposta que s’ha posat sobre la taula, la direcció de CaixaBank vol fer front a la seva nova etapa amb 6.750 treballadors menys dels que sumen la seva antiga plantilla i l’antiga Bankia. Una xifra que podria canviar lleugerament, ja que l’empresa i els sindicats seguien reunits ahir a la nit en el moment de tancar aquesta edició en el dia que s’acabava el termini de negociacions sobre l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) plantejat per l’entitat bancària. En definitiva, CaixaBank proposava que l’acomiadament col·lectiu afectés 1.541 treballadors menys dels que preveia en un inici. Tot i la rebaixa, els sindicats continuaven insistint perquè els acomiadaments siguin tots voluntaris i vagin acompanyats de millors condicions.