El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) torna a tocar el crostó a Espanya perquè considera que l'acomiadament a l'Estat és massa barat. Aquest òrgan penja del Consell d'Europa i s'encarrega de vigilar que els estats membres compleixin la Carta Social Europea. En un dictamen publicat aquest divendres, el CEDS ha tornat a deixar clar que les indemnitzacions que es paguen després que un treballador perdi la feina ni són suficients per compensar el dany sofert, ni per dissuadir l'ocupador de fer-lo fora.

En l'últim any la Daria i la Patrícia han fet el camí invers. La primera —una cirurgiana arribada fa tres anys d'Ucraïna per culpa de la invasió russa— s'ha fet autònoma per poder canviar el seu visat d'estudiant per una residència temporal i ara treballa com a metgessa d'urgències per a clíniques privades: "Vaig treballar amb un contracte de 20 hores en una farmàcia mentre m'homologaven el títol, però quan va néixer la meva filla vaig necessitar una feina que em permetés conciliar i tenir llibertat total". Està contenta amb aquesta opció i de moment no té plans de tornar a treballar per compte d'altri, tot i que en algun moment preveu presentar-se a les proves del MIR per obrir la via de la sanitat pública.

Victòria per als treballadors de feines perilloses, que des de fa anys reclamaven poder-se jubilar abans sense perdre pensió. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts un reial decret pel qual es regula el procediment previ per determinar en quins casos es pot avançar l'edat de jubilació a través dels anomenats coeficients reductors. Aquesta mesura està pensada per beneficiar aquells professionals "en ocupacions de naturalesa excepcionalment penosa, perillosa o insalubre" i amb elevats índexs de mortalitat que fins ara no s'hi podien acollir. En cap cas es podrà avançar la jubilació abans dels 52 anys.

La menopausa encara és un tema tabú a l'entorn laboral, encara que la majoria de les dones que passen per aquesta fase en pateixen els símptomes cada dia mentre continuen anant a treballar. Així ho ha remarcat aquest dimarts la investigadora i professora de l'escola de negocis Eada Aline Masuda, que ha analitzat aquest fenomen a l'estudi La menopausa a la feina. L'informe es basa en una enquesta a 575 dones treballadores d'entre 45 i 58 anys, de les quals un 93,5% presenten almenys un símptoma vinculat al climateri, mentre que un 60,4% n'han reportat set o més. Entre els més freqüents hi ha el cansament físic o psicològic (un 80% en pateixen), els problemes de son (75%) i les molèsties musculars (74%).

"Si això hagués passat durant la pandèmia, hauríem deixat la meitat del país sense cobrar". Aquesta reflexió la fa Josetxo Gándara, responsable d’acció sindical de CCOO al ministeri de Treball i un dels empleats que es troben al límit per la situació desbordada dels serveis d'ocupació de l'Estat. Els sindicats denuncien que el SEPE, l'organisme que s'encarrega —entre altres tasques— de gestionar les prestacions d'atur, es troba en un col·lapse resultat de la falta de personal estructural i els problemes que està generant el nou sistema informàtic implementat a finals de l'any passat.

"Mai hauria pensat que acabaria portant Desigual". Estampant-la en una samarreta blanca bàsica, la cadena de moda catalana ha convertit aquesta frase, que podria semblar una crítica, en la bandera de la seva transformació. La companyia fundada pel suís Thomas Meyer a Barcelona ha viscut una dècada convulsa i de declivi econòmic des del punt més àlgid dels seus resultats el 2014, quan facturava gairebé 1.000 milions d'euros i tenia una xarxa de 526 botigues arreu del món. Deu anys més tard, Desigual és una marca més petita –el 2024 va ingressar 332 milions d'euros, una tercera part respecte al seu pic– i amb pràcticament la meitat d'establiments –ara en té 282– que ha fet un gir per intentar adaptar-se als gustos dels clients més joves i tornar a la rendibilitat.

Els governs espanyol i portuguès, l'Audiència Nacional, la Comissió Europea, l'Autoritat de la Competència i la xarxa europea de gestors de transport elèctric ja han activat investigacions per aclarir què va passar dilluns, quan tota la península Ibèrica es va quedar sobtadament sense llum. De moment tots coincideixen que caldrà temps per recopilar dades, analitzar els fets i entendre per què el sistema elèctric espanyol va caure de manera tan massiva i inesperada. L'apagada ha tornat a posar sobre la taula el debat ideològic entre l'energia nuclear i les renovables, però –més enllà dels interessos dels lobis i els discursos polítics– hi ha raons tècniques que apunten a les possibles causes d’un col·lapse com aquest.

A falta de més detalls que expliquin l'apagada sense precedents que va viure ahir la península Ibèrica, aquest tall inèdit ha aixecat interrogants entre la comunitat d'experts energètics, que aquest dimarts intenten analitzar què va passar. L'ARA ha consultat especialistes del sector per entendre quines serien les causes de la incidència. Alguns d'ells també apunten a les deficiències en el sistema.

Durant el 2024, fins a 108 persones van perdre la vida a la feina a Catalunya. És un 12% menys que l'any anterior, però des del 2013 ja són 1.074 els treballadors morts en accidents laborals a casa nostra. La UGT ha denunciat aquest dijous la realitat actual de la sinistralitat al Principat i la normalització d'aquestes desgràcies com "una conseqüència inevitable de l'activitat econòmica" amb la publicació d'un informe. El sindicat ha demanat a la Inspecció de Treball que prohibeixi a les empreses on hi ha hagut un accident laboral mortal acollir-se a les bonificacions per pagament immediat de fins al 40% de la sanció. "Alguns empresaris diuen que els costa menys la multa que aplicar les mesures de seguretat", ha dit Reyes Solaz, secretària nacional de la UGT de Catalunya.

En el món dels negocis hi abunden els anglicismes, les sigles i els noms que semblen sortits d’un còmic de superherois. Si les Big Four són les quatre grans firmes de consultoria globals, als Estats Units les Big Three estan formades per la tríada de les principals aerolínies comercials del país: American Airlines, Delta Air Lines i United Airlines. A finals de l'any passat aquest grup de companyies aèries es fregava les mans anticipant un any de més boom turístic i rècord de viatges a través de l'oceà Atlàntic. La guerra comercial impulsada per Donald Trump, però, també ha posat en risc el seu negoci i els mercats ja mostren la incertesa que envolta el futur immediat del sector, amb caigudes en el valor de les accions i previsions de creixement més moderades del que s’esperava.

El sindicat CGT ha interposat tres demandes contra l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per presumptes augments de sou —en forma de canvis de categoria professional— fets a dit i sense seguir un sistema de promocions internes pactat amb el comitè d'empresa. Segons ha pogut comprovar l'ARA, dues d'aquestes denúncies ja han estat admeses a tràmit i estan pendents de resolució per part de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Es reconeixen les categories salarials a dit sense seguir un criteri públic. És la direcció que ho decideix pels motius que siguin i entenem que moltes vegades corresponen a favoritismes dins l'empresa", denuncien des de la CGT.

Segons dades de l'INE, el 2050 la població espanyola de més de 65 anys representarà més del 30% del total, amb l'arribada a la vellesa de la generació del baby boom. Aquest envelliment demogràfic també dispararà la taxa de dependència i la necessitat de recursos –econòmics i humans– per tenir cura d'aquestes persones. Mentre que, tradicionalment, la cura dels més grans i les tasques de la llar s'havien assumit pel nucli familiar, sobretot les dones, cada vegada està més estesa la contractació de treballadores externes que fan aquesta feina. Espanya és el país de la Unió Europea (UE) amb més empleades en aquest sector, el 34,5% del conjunt de la regió.

Ara que Brussel·les es planteja modificar les regles fiscals per deixar la despesa en defensa fora dels càlculs del dèficit, ressona una altra reivindicació. Podria fer el mateix en un àmbit amb necessitats urgents de finançament arreu de la Unió Europea (UE) com ho és l'habitatge? La Comissió Europea no va flexibilitzar els seus topalls sagrats del 3% de dèficit per als estats membres ni durant la crisi econòmica del 2008, que va posar en risc l'eurozona. L'única excepció fins ara va ser la pandèmia, quan aquests es van congelar i es va donar via lliure als governs per gastar el que fos necessari per a la recuperació econòmica. L'armament serà la pròxima anomalia en les estrictes normes de Brussel·les, però no hi ha plans ni perspectives perquè l'habitatge s'hi afegeixi. Aleshores, de quina altra manera vol solucionar la Comissió Europea una emergència de l'habitatge que travessa el Vell Continent i sobre la qual no té les competències necessàries?

La pandèmia de covid-19 ho va capgirar tot ara fa cinc anys. La pitjor crisi sanitària de l’època moderna va impactar en totes les esferes de la vida, va fer trontollar l'economia mundial i vam haver de repensar àmbits tan importants com les residències i les escoles. Cinc anys després, alguns d'aquests sectors han canviat radicalment, mentre que en d'altres no s'ha incorporat cap de les lliçons que va deixar la covid el 2020.

David Bellos reconeix que si morís avui mateix, les idees del seu llibre encara estarien protegides setanta anys més, durant els quals l'editorial i els seus hereus continuaran explotant un assaig que critica, precisament, la deriva especulativa dels drets d'autor. A Copyright, la industria que mueve el mundo (Península, 2025), aquest professor de francès i literatura comparada de la Universitat de Princeton analitza amb l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual Alexandre Montagu com aquest concepte s'ha acabat convertint en una eina que beneficia unes poques grans multinacionals i frena la creativitat que prometia defensar.

Quan parlem de bretxa de gènere —i de les desigualtats que separen homes i dones en l'àmbit laboral— pot semblar que l'única dada important sigui el 19,5% que ells cobren més que elles a Catalunya. Però aquesta distància i les conseqüències que comporta tenen un abast molt més gran; i així ho han reflectit aquest dimecres en un acte moderat pel periodista de l'ARA Antoni Bassas i organitzat per la Fundació La Caixa la tríada d'economies especialitzades en qüestiones de gènere Lídia Farré, Libertad González i Judit Vall. Totes tres acadèmiques han exposat diferents estudis i arguments per entendre que la bretxa de gènere va molt més enllà dels salaris.

Era l'home més ric de la Xina, fins que es va fer fonedís. El fundador de la plataforma de comerç electrònic Alibaba, Jack Ma, va desaparèixer pràcticament de la vida pública fa cinc anys, després d'una topada sonada amb les autoritats del seu país. En aquest silenci mediàtic ha estat vist en comptades ocasions, com ara en unes vacances a Eivissa o quan va anunciar que començava a fer de professor universitari visitant. Aquest dilluns, però, l'empresari ha reaparegut en un acte públic amb el president xinès, Xi Jinping, fet que ha estat vist com la reconciliació oficial entre Ma i el govern de Pequín un cop superades les seves diferències.

Mai abans una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) havia generat un xoc entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, com el que s'ha viscut aquestes últimes hores. Però el que ha desencadenat la picabaralla no ha estat l'increment de l'SMI del 2025 –50 euros al mes, fins als 1.184 euros bruts–, sinó la decisió del ministeri d'Hisenda (PSOE), sota la batuta de María Jesús Montero, de no adaptar el mínim exempt en l'IRPF a la pujada del salari mínim. La mesura implica que per primera vegada una part de les persones que cobren el salari hagin de tributar per l'IRPF, cosa que la ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz, s'ha afanyat a censurar: "He sabut la decisió [d'Hisenda] pels mitjans de comunicació i no s'ha deliberat [al consell de ministres]", ha afirmat Díaz durant la roda de premsa posterior al consell.

Una agenda amb una margarida alegre que et diu que "somriguis" perquè "tot anirà bé". Una estoreta que et dona la benvinguda a casa dient que "si vens de buen rollito hi pots passar". Una llibreta amb lletres daurades que t'anima a "perseguir els teus somnis". Un bolígraf clic rosa que et recorda que "gaudeixis de les coses petites de la vida". Els productes exposats a les lleixes de qualsevol de les botigues d'Ale-hop a Catalunya sempre reben els seus clients amb una bona dosi d'autoajuda, missatges ensucrats i colors pastel en forma de material d'oficina i objectes per a la llar. La cadena valenciana, que es distingeix per l'escultura d'una vaca a mida real que hi ha a l'exterior dels seus locals, s'ha convertit en un altre dels estàndards del consumisme cursi. Però això mateix li ha valgut una batalla legal amb un altre tòtem d'aquesta tendència a Espanya: Mr. Wonderful.

El nomenament sobtat de Marc Murtra com a nou president de Telefónica —i la sortida després de vuit anys al càrrec de José María Álvarez-Pallete— ha provocat una reacció en cadena de canvis en el mercat de directius a l'Estat, en empreses com Indra i Escribano Mechanical & Engineering (EM&E). El bufet d'advocats RocaJunyent i la gestora de capital Miura també reforcen la seva estructura i Enciclopèdia Catalana fitxa una nova directora general.