Un dels somnis de científics d’arreu del món, inclosos físics, químics o genetistes, és el disseny de molècules actives que puguin ser introduïdes a l’interior de l’organisme per combatre una àmplia varietat de malalties al ser-hi alliberades. El concepte és antic i es fonamenta en la miniaturització d’un mecanisme de transport capaç de transportar una càrrega activa prop d’un tumor, un coàgul o qualsevol altra incidència que comprometi la salut d’un pacient. La idea ha servit com a font d’inspiració de milers de treballs de recerca i també d’alguna obra de ciència-ficció, passant per la química molecular, la teràpia gènica amb virus atenuats o la immunoteràpia. En la majoria dels casos el vehicle de transport ha estat un obstacle gairebé insalvable.

Malalties com l’artrosi o l’artritis empitjoren de forma clara entre els fumadors. El mateix passa amb la recuperació d’una intervenció quirúrgica, que és més lenta i dificultosa, o amb l’osteoporosi, que progressa més si es consumeixen una quantitat significativa de cigarretes. Tot i que l’evidència d’aquesta relació es va establir ja fa més d’una dècada, les causes continuen sent incertes, com s’ha posat de manifest al recent Congrés Internacional de Pacients amb Artrosi celebrat a Barcelona. Pel que sembla, alguns components de la combustió del tabac, com el quitrà o el benzè, podrien tenir molta més vinculació amb el dolor que no pas la nicotina, substància associada a l’addicció i a la dependència.

Podria passar que a l'acostar-nos a un punt d’inflexió, un sistema qualsevol augmentés la seva deriva amb tanta intensitat que tornar enrere fos impossible. “És com quan caus d’un seient, arriba un moment que per més que ho intentis acabaràs a terra”. D’aquesta manera tan gràfica explica Marten Scheffer què passa quan es trenca l’equilibri en qualsevol sistema i s’arriba al punt d’inflexió.

El Nobel de química ha premiat aquest 2023 tres científics veterans que, de forma complementària i independent, han trobat la manera de dissenyar i produir a escala industrial els anomenats punts quàntics, partícules tan petites que les seves propietats no depenen del nombre d’àtoms que les formen sinó de la seva grandària. Amb el control de les propietats s’aconsegueix tenir també el de les aplicacions previstes, de manera que els efectes quàntics que es produeixen passen a ser manejables. Els premiats són Moungi G. Bawendi, de la Universitat de Chicago i professor del MIT; Louis E. Brus, de la Universitat de Colúmbia, i Aleksei I. Ekimov, de l’Institut de Física Teòrica de Sant Petersburg, a Rússia, i antic directiu de la companyia Nanocrystals Technology, amb seu a Nova York.

L'expansió de la intel·ligència artificial (IA) en medicina "és inevitable". Així ho constaten els experts reunits aquest dimarts en el segon fòrum de medicina personalitzada i innovació biomèdica que organitzen la Fundació Grífols i la patronal Foment del Treball a Barcelona. Les millores en el diagnòstic, els cribratges o les anàlisis d'imatges radiològiques poden influir en la presa de decisions mèdiques, una àrea fins ara reservada exclusivament al criteri dels especialistes. I l’evolució previsible de les tecnologies òmiques (la genòmica, la metabolòmica i la proteòmica), que comporten una acumulació de dades ingent que poden millorar el coneixement científic amb una celeritat i eficàcia inèdita, també són clars exemples dels beneficis potencials d'aplicar aquesta tecnologia en l'àmbit de la medicina. Per descomptat, però, la recopilació i tractament d'aquesta informació tan sensible també implica un repte ètic que cal fiscalitzar.

Un nou estudi científic que prediu l'aturada del corrent oceànic de l'Atlàntic aquest mateix segle ha disparat més d'una alarma entre els investigadors que es dediquen a l’estudi del canvi climàtic. I també alguna espurna de terror entre els inexperts, pel caos climàtic que podria desencadenar aquest fenomen. L'article va ser publicat el 25 de juliol a la revista Nature Communications pels investigadors danesos Peter Ditlevsen, del Niels Bohr Institute, i Susanne Ditlevsen, de l’Institut de Ciències Matemàtiques, tots dos de la Universitat de Copenhaguen. Prediu que l’AMOC, la circulació meridional de retorn de l’Atlàntic, més coneguda com el corrent del Golf, es podria aturar molt abans que no es pensava. La probabilitat més alta la situen l’any 2057 i “amb un 95% de certesa entre el 2025 i el 2095”. Aquests resultats han fet arrufar el nas a més d’un expert. En primer lloc, perquè es tracta d’un càlcul estadístic sobre el qual “encara hi ha moltes incerteses”. En segon lloc, perquè s’allunya d’altres estudis com els de l’IPCC, més conservadors, que tot i admetre que el canvi climàtic està alentint aquest corrent, en situen l'aturada més enllà del segle XXI. Les possibilitats del cataclisme i les seves conseqüències també es discuteixen.

Calvarius rapidus. Aquest és el nom que científics de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) de Sabadell i el Museu de la Conca Dellà han donat a les restes fòssils trobades als entorns de la Masia Ramon de Figuerola d’Orcau, al Pallars Jussà. Les restes són un os del peu fossilitzat d’uns 66 milions d’anys que correspondria a un dinosaure d’un metre d’alçada, l’anàlisi del qual ha revelat que es tractaria d’una espècie nova fins ara desconeguda per la ciència. Els individus d’aquesta espècie haurien viscut en uns Pirineus que encara formaven part d’un arxipèlag gairebé tropical al final del Cretaci, en una època molt propera a l’impacte del meteorit que provocaria l’extinció massiva de tots els dinosaures del planeta. La troballa s’ha publicat a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

Un nombre elevadíssim d’insectes són essencials per a la supervivència de multitud d’hàbitats o paisatges naturals. Ho són bàsicament per les funcions ecològiques de què es fan càrrec a les cadenes tròfiques, en la transformació de la matèria viva i, tant o més important, facilitant la pol·linització. Aquí cal incloure des d’una pastura a un conreu. Abelles i papallones en són protagonistes principals. Però les dues espècies estan en declivi a tot el planeta. La seva potencial extinció és una amenaça per a l’equilibri ecològic. Ara investigadors catalans han aconseguit desxifrar el genoma d’una papallona icònica extingida fa només 80 anys. Hi han trobat senyals que ja advertien del seu risc d’extinció i que ara obren la porta a recuperar-la. Els resultats es publiquen a la revista eLife.

L’Univers és format per milers de galàxies i en cadascuna hi ha almenys un forat negre que es fa cada vegada més i més gran. Les galàxies no estan quietes, sinó que es mouen, de manera que s’acosten o s’allunyen en el marc d’un Univers en expansió. O col·lisionen i generen el que es coneix com a ones gravitacionals. Quan això passa pot ser que també ho facin els forats negres, que també tendeixen a créixer fins a assolir una massa que és milions de vegades més gran que el nostre Sol. Però passa que aquestes ones són extraordinàriament febles i molt difícils de detectar. Un consorci internacional, de nom North American Nanohertz Observatory for Gravitational Waves (NANOGrav), ha aconseguit detectar-les. I, pel que sembla, els senyals són la suma aleatòria de tots els forats negres en moviment que es trobarien almenys a 10.300 milions d’anys llum. Molt lluny encara del Big Bang, que es calcula que es va produir fa 13.700 milions d’anys, però prou a prop per formar part de l’Univers primerenc.

L’esclerosi múltiple s’ha definit tradicionalment com una malaltia que progressa amb episodis de caràcter inflamatori que s’alternen amb d’altres de tipus immunològic. La conseqüència principal és la pèrdua de la capa de mielina, una proteïna que fa d’embolcall dels axons de les neurones. Aquesta desprotecció, que és progressiva al llarg dels anys, és la causa principal de les afectacions musculars dels pacients. A aquests dos factors cal afegir-hi, a partir d’ara, un tercer element de caràcter genètic que condiciona l’evolució de la malaltia. Així s’ha vist en un estudi internacional amb més de 22.000 pacients en què s’ha trobat la primera variant genètica associada a la severitat de la patologia. En l’estudi, liderat per investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Francisco i la universitat de Cambridge, hi han participat prop de 70 institucions de tot el món. Entre elles, l’IDIBAPS (vinculat a l’Hospital Clínic) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT), de la Vall d’Hebron. Els resultats s’han publicat aquest dimecres a la revista Nature.

Poques imatges científiques tenen la força i el prestigi de la coneguda amb el nom de Duria Antiquior, una aquarel·la pintada l’any 1830 pel geòleg Henry De la Beche. L’obra, que ràpidament es faria popular entre científics i naturalistes de l’època, és considerada la primera descripció gràfica de quan els dinosaures no existien, fa com a mínim 251 milions d’anys. En termes geològics vindria a ser el començament del Triàsic, un període que s’allargaria 50 milions. En el decurs d’aquest temps, Pangea, el gran i únic continent que existia, començaria a disgregar-se i el planeta assistiria a la seva primera gran extinció massiva. L’intens vulcanisme i l’alliberament massiu de gasos d’efecte hivernacle provocarien l’aniquilació del 80% de les espècies marines i el 70% dels vertebrats terrestres.

Els objectes voladors no identificats, molt més coneguts com a ovnis, existeixen, però en cap cas tenen el significat que popularment se’ls ha donat. "No es pot confirmar que tinguin un origen extraterrestre", ha assegurat la NASA en una conferència de premsa organitzada amb l’objectiu de "garantir" la seva transparència informativa. L’atenció als mitjans, que ha estat retransmesa per les xarxes socials, respon a les grans expectatives motivades per una temàtica que sempre ha estat objecte de polèmica i sobre la qual s’han fonamentat infinitat de teories conspiranoiques. Ara, i per primera vegada, el departament de Defensa dels Estats Units ha permès l’accés d’un panell d’experts independents a la seva base de dades sobre albiraments. La conclusió és que "la majoria" són d’origen terrestre.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i la universitat neerlandesa d’Utrecht han publicat aquest dimecres el mapa més extens i complet que s’ha elaborat fins ara de les característiques genètiques dels tumors. El mapa es basa en l’anàlisi genòmica de 71 tipus diferents de tumors a partir de 7.108 mostres de tumors primaris i d'altres que han fet metàstasi. El treball revela que les diferències entre uns i altres tipus de tumor depenen de cada classe de càncer i que hi ha característiques genètiques que explicarien la capacitat d’eludir el sistema immunitari de cada un. L’estudi, coordinat per Francisco Martínez des de Catalunya i Edwin Cuppen des dels Països Baixos, s’ha fet públic amb dos articles publicats a les revistes Nature i Nature Genetics.

L'objectiu dels investigadors de l'envelliment és, a llarg termini, identificar els mecanismes i les molècules implicats en la progressiva pèrdua de funcionalitat i capacitats de l’organisme a mesura que ens anem fent grans. Una de les iniciatives més cridaneres en aquest camp és l’empresa Altos Labs, constituïda fa poc més de dos anys i de la qual se sap ben poca cosa més enllà de la seva pàgina web corporativa. El secretisme que l'envolta ha propiciat mil i un rumors sobre els seus promotors i els objectius reals del negoci. La publicació Technology Review ha apuntat que la companyia, amb seu als Estats Units, hauria estat impulsada per grans fortunes lligades al món de les tecnològiques com ara Jeff Bezos, el creador d’Amazon, i Iuri Milner, multimilionari d’origen rus impulsor d’un ambiciós projecte de viatges interestel·lars i accionista d’empreses com Airbnb, Alibaba, Facebook, Twitter i Spotify.

Envellir és un fet inevitable i fins ara irreversible. I emmalaltir en el decurs d’aquest procés biològic és acceptat com un fenomen indestriable del fet de guanyar anys a la vida. La ciència, però, no s’hi acaba de resignar. Cada vegada vivim més i ara l’objectiu és viure millor. A l’horitzó queda aturar el procés o fins i tot revertir-lo. Pel camí, el que busquen els experts és viure aquests anys guanyats amb absència de malaltia. No sembla en cap cas que hagi de ser un somni impossible. Alzheimer, Parkinson i càncer, per la seva alta prevalença i impacte social, són al centre de la recerca juntament amb la sarcopènia, la pèrdua de massa muscular.

Des que existeix, la indústria química ha buscat la manera que la reacció que es produeix entre dos elements o més es faci de la manera més ràpida possible. D’aquí en surt la catàlisi, que no és sinó afegir un altre compost, el catalitzador, per accelerar la reacció. A la natura podríem dir que no li cal inventar res perquè aquest tercer element ja existeix. Són els enzims, unes molècules que fan possible que totes les reaccions essencials es produeixin en una escala de temps i en unes condicions compatibles amb la vida. Per a la indústria és més complicat. Per produir un compost o un producte determinat, cal trobar la molècula que acceleri el procés sense generar gaires residus i de la qual se'n pugui obtenir tanta quantitat com calgui.

Tenir un fill podria deixar de ser possible només a partir de la interacció d’un mascle i una femella o, per ser més precisos, entre cèl·lules sexuals masculines i femenines o, el que ve a ser el mateix, entre un espermatozou i un òvul. Un experiment liderat per l’investigador japonès Katsuhiko Hayashi, de la Universitat d’Osaka, ha demostrat que es poden generar embrions viables i fèrtils de ratolí a partir de cèl·lules de la pell de dos individus mascles. 

La història i la seva cronologia semblaven ben establertes de fa anys. Segons estava acceptat, el raïm del qual sortiria el primer vi calia buscar-lo a la regió de les actuals Geòrgia, Armènia i una part de l’Iran. I, segons els registres arqueològics més acceptats, calia remuntar-se almenys fins a uns 7.000 anys abans de la nostra era per trobar-ne evidències. Però quan aquesta teoria es va donar per bona, la genètica encara no havia desplegat el seu potencial actual.

La glacera Thwaites, situada sobre una plataforma rocosa a la costa oest de l’Antàrtida i d'una mida equivalent a la Gran Bretanya, podria estar accelerant el seu procés de desglaç, segons suggereixen dos articles complementaris que publica dimecres la revista Nature. En el primer, investigadors del Servei Antàrtic Britànic de Cambridge dirigits per Peter Davis apunten que la velocitat del retrocés del gel a les capes inferiors de la glacera “és més gran del que s’esperava”. En el segon, Britney Schmidt, de la universitat nord-americana de Cornell, raona que la formació d’escletxes o grans esquerdes a les capes de gel i de terrasses inclinades augmenta aquesta velocitat. Totes dues observacions podrien fer col·lapsar la glacera i provocar un increment del nivell del mar de 65 centímetres durant aquest segle.

Les praderies submarines de posidònia estan en regressió a tota la Mediterrània. La pressió humana –en forma de contaminació o arts de pesca com l’arrossegament– que malmet els fons marins i l’augment de la temperatura de les aigües pel canvi climàtic en serien els responsables principals. Atès el seu valor ecològic, trobar maneres per advertir d’un risc real d'alta mortalitat de posidònia i fins i tot de grans extincions locals és un repte de primer nivell. Daniel Ruiz-Reynés, investigador postdoctoral a la Universitat de Lovaina i vinculat a la Universitat de les Illes Balears, defensa en un article publicat a la revista PNAS, de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units, que l’aparició de cercles o anells enmig d’una praderia és un primer símptoma del seu mal estat de salut. A partir de tècniques de simulació, l’investigador pot predir l’evolució d’aquests prats marins.