L'aprovació, ara fa vint anys, del matrimoni igualitari va suposar per al col·lectiu LGTBI la conquesta d'un dret civil, la "normalització" de les parelles del mateix sexe, i encara més de les dones lesbianes. Ho remarca l'activista i artista Alpe Conceptes, que des que era un adolescent, al tardofranquisme, s'havia mogut per l'ambient barceloní –on va conèixer els que van ser els grans referents de la lluita del col·lectiu– i que, acollint-se a la llei holandesa, havia formalitzat per notari la unió amb la seva parella home l'any 1994. La seva mare i la cunyada van ser els testimonis en una cerimònia que va acabar amb un dinar familiar. Anys després, el 2000, la parella es va separar i va tornar al notari per refer els respectius testaments. En aquell moment, el matrimoni igualitari no estava en l'agenda social i Llucià Ainsa vivia la seva homosexualitat de portes endins, lluny de les reivindicacions i de la lluita LGTBI.

Explica que, “des de la negació”, va llegir el primer paràgraf de la notícia de l'ARA sobre un jove que estafava emocionalment dones joves que coneixia a través d'aplicacions de cites. En una segona lectura ja no tenia cap dubte que la descripció física, la manera de fer i els detalls que s'explicaven encaixaven amb aquell home que des de feia mesos considerava la seva parella i amb el qual compartia casa seva. De fet, mentre llegeix la web que li ensenya una amiga, ell està tranquil·lament al domicili, així que la gran preocupació és com fer-lo fora sense enfrontar-s'hi. “Tinc un psicòpata a casa i no el vull tornar a veure”, afirmava llavors en conversa amb l'ARA. Hores després, aprofitant que ell havia sortit per anar a “reunions”, va canviar el pany de la porta i el va bloquejar al telèfon. Durant un parell de nits va dormir a casa d'amics, sempre amb una certa por que reaparegués. Ara que han passat uns quants mesos, la dona, ja més calmada, i sense por que la reconegui, accepta que es faci pública la seva història, sempre amb l'afany de poder ajudar altres dones.

La Rosa R.R. fa més de tres anys que viu en un pis del barri de Buenos Aires de Martorell, però l'Ajuntament li impedeix empadronar-se perquè no té cap títol de propietat ni contracte de lloguer. Fins a sis cops ha demanat l'ingrés al padró i en tots els casos no ha rebut cap resposta, si bé la llei interpreta aquest silenci com a positiu passats els tres mesos reglamentaris. Però ella continua sense constar al padró.

Una de cada tres criatures viuen en famílies pobres. És per aquests 470.000 menors que la Generalitat planteja reformar l'actual sistema de prestacions per tal d'augmentar el nombre de famílies que reben ajuts fins a cobrir el 44% de la població infantil. L'objectiu és reduir la taxa de pobresa infantil, "almenys" per equiparar Catalunya a la mitjana de la Unió Europea, segons ha afirmat el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la presentació aquest dilluns d'un pla que va formular ara fa un any l'executiu presidit per Pere Aragonès. Per a aquest any el Govern hi destinarà uns 700 milions d'euros.

Jordi Valls és portaveu de l’Associació Cristiana de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, un col·lectiu a qui el papa Francesc va dedicar bones paraules, va mostrar comprensió i empatia. Amb tot, no han aconseguit ser reconeguts per l’Església perquè, com va dir el pontífex, el Vaticà sosté que “l’homosexualitat no és un delicte, però és un pecat”.

Joseba Achotegui (Durango, 1954) va experimentar en primera persona el que pot sentir una persona migrant en un país estrany, amb una llengua desconeguda i un ambient hostil. La Fundació La Caixa va muntar en autobusos un centenar de professionals en una plaça de Girona i els va traslladar fins a una granja quan ja es feia fosc. "Ens van rebre un grup d'africans que amb unes llanternes i parlant en mandinga ens cridaven perquè ens moguéssim de pressa i entréssim en uns barracons", explica aquest psiquiatre basc, que fa trenta anys va saber convèncer la Fundació Pere Claver de Barcelona a obrir un dispensari per tractar la població migrant que quedava fora dels serveis mèdics públics. Anys després, encara recorda "impressionat" aquella posada en escena i assegura que és un bon exercici perquè la societat tingui més "empatia" per a les vides dels veïns vinguts de fora.

L’escolapi Enric Canet, ànima del Casal dels Infants, valora el llegat de Francesc, un Papa sobre el qual hi havia moltes expectatives que aconseguís obrir l’Església catòlica a les realitats socials.

Amb la maternitat, a la Maia se li va despertar una "inquietud" d'omplir el buit biogràfic que va des de la concepció fins al part. Un cop en aquest món, la història personal l'ha fet amb la família que fa 46 anys la va anar a buscar a l'Hospital Sant Joan de Déu tot just acabada de néixer i la va adoptar oficialment. Des de sempre, la mare adoptiva, la mare, li va explicar —sense prejudicis— que una altra dona l'havia dut a la panxa però que per alguna raó no es va quedar amb ella.

Després de gairebé mitja vida d'addiccions, el músic argentí Maximiliano Calvo va entrar en una clínica de desintoxicació. La música, el rock and roll, les gires, la vida de nit i les males companyies el van portar a les drogues. També una "autoestima baixa" que, explica, intentava tapar amb un "ego exacerbat" per amagar-se que se sentia "l'home més petit del món". De la primera ratlla als 17 anys fins ara que en té 32 es va fer un nom en el panorama musical fent de teloner d'Arcade Fire, Fito Páez o Roberto Carlos i, instal·lat a Madrid, acompanyant Jorge Drexter. "A fora cada cop vivia amb un volum més elevat, mentre que dintre meu hi havia una veueta, els meus monstres, i em veia com un fracassat", recorda a pocs minuts de començar segurament la gira més íntima i atípica que hagués imaginat en aquells anys de desmesura.

Un any enrere, cap dels nou joves tenien idea de circuits ni tensions i avui ja han estat capaços, sota la tutela d’un mestre, de muntar plaques fotovoltaiques i punts de càrrega d’electricitat per a vehicles. A finals de maig, i després de 930 hores de formació i pràctiques, ja podran treballar com a auxiliars en el sector de les energies renovables. I si passen l’examen per al certificat verd fins i tot estaran capacitats per signar els butlletins elèctrics. Dayana González, de 28 anys i mare d’una criatura de dos, és l’única dona de l’equip, i amb el casc de seguretat a la mà explica que ja somia muntar la seva pròpia empresa i ser la cap.

Més del 25% de les noies –una de cada quatre– de la generació Z [nascudes entre el 1997 i el 2012] s’identifiquen com a no heterosexuals. El percentatge dobla la manera com s'identifiquen les germanes grans, les millennials, i també es distancia respecte als seus companys homes, que mostren una orientació sexual més normativa. La dada s’extreu d’una recerca de la investigadora de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) Maria Rodó-Zárate i Joel Cantó Roche, doctorand de la canadenca Universitat de Toronto que, a partir de dues enquestes oficials a 4.000 joves catalanes de totes dues generacions, ha analitzat com entre els anys 2017 i 2022 ha anat variant la identificació sexual, que no les pràctiques. Així, "cada cop més joves opten per identificacions menys rígides, i s'allunyen d’etiquetes fixes com gai o lesbiana", apunten els autors de l’estudi, mentre que adopten "posicions més obertes, com la bisexualitat o altres formes de diversitat sexual".

El feminisme qualifica "de passa enrere" la sentència del Tribunal Superior Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la la condemna a Dani Alves per agressió sexual, el 31 de desembre del 2022, a la sala Sutton de Barcelona. “La primera sentència va ser un bon resum de què havia blindat la llei del només sí és sí (Llei 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual) i de l’element del consentiment, ara el TSJC s’ho carrega tot”, afirma l’advocada Sònia Ricondo, membre de l’Observatori Noctàmbul@s, dedicat a analitzar les violències sexuals en l’oci nocturn.

La pandèmia de covid-19 ho va capgirar tot ara fa cinc anys. La pitjor crisi sanitària de l’època moderna va impactar en totes les esferes de la vida, va fer trontollar l'economia mundial i vam haver de repensar àmbits tan importants com les residències i les escoles. Cinc anys després, alguns d'aquests sectors han canviat radicalment, mentre que en d'altres no s'ha incorporat cap de les lliçons que va deixar la covid el 2020.

Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, i la portaveu del partit de Carles Puigdemont al Congrés, Míriam Nogueras, han recalcat els últims dies que, quan s'efectuï la delegació de les competències d'immigració, el coneixement del català serà un "requisit" per obtenir el permís de residència a Catalunya. Unes declaracions que han fet esverar la dreta i han provocat la reacció del govern espanyol. El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha dit que "no hi ha cap referència a cap requisit" en la proposició de llei i la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha aclarit que "la llengua no és un requisit per denegar un permís, expulsar una persona o prohibir l'entrada", i ha avisat que "a aquesta delegació de competències se li aplicarà la normativa vigent en matèria lingüística". El president espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat, en tot cas, que "en la nostra Constitució ve recollit, a més del castellà, la cooficialitat d'unes altres tres llengües. I en la llei d'estrangeria es diu que es necessita també un coneixement de les llengües que es parlen en cadascun dels seus territoris". Quin és doncs ara el nivell de català que s'exigeix als immigrants per al permís de residència?

La música, el dibuix i fins i tot la relaxació són alguns dels aliats amb què Neus Cester s’apropa a la mort i el dol amb criatures molt petites. Mestra d’infantil, Neus Cester (Martorell, 1995) respon que ja de ben petits els infants poden entendre la mort d’un familiar o d’un animal, només cal adaptar la manera d’explicar-ho a cada edat per fer-ho més comprensible. “Cal normalitzar la mort com una part de la vida”, afirma. Dependrà de la maduresa de cada criatura, però cap als tres anys ja poden sentir com els adults pateixen per la mort, tot i que potser no ho associen a una desaparició permanent. Serà una mica més tard, cap als cinc (no són límits matemàtics sinó aproximatius), que comencin a sentir “curiositat” i es facin un tip de fer preguntes. Per a Cester, no cal alarmar-se ni posar-se nerviosos, sinó que és un bon moment per resoldre dubtes sobre la vida, perquè el més important és “que se sentin escoltats, validar els seus sentiments”, indica. A més, diu que en aquests moments no hi ha encara temor, així que es pot aprofitar l'interès perquè puguin créixer sense aquest “tabú”.

A la filla d'Eduard Ges li van diagnosticar epilèpsia quan tenia vuit mesos. A partir de llavors va començar un autèntic laberint burocràtic pel qual passen totes les famílies per accedir a una prestació per la dependència i que es resumeix en dues paraules: valoracions i informes. La porta d'accés a serveis reconeguts per la llei de dependència —que no només està pensada per a gent gran– són un autèntic maldecap per les llargues llistes d'espera que obliguen a pagar per avançat. La nena té avui dos anys i quatre mesos i requereix nombroses sessions de fisioteràpia i de psicòlegs a centres privats mentre no arriben les ajudes públiques. "Cada dia és una batalla amb la paperassa", es queixa Ges.

Aquesta és una història que comença com tantes altres: amb un match en una aplicació de cites d'un home i una dona que s'agraden per la fotografia i la presentació del perfil. Queden i, sense proposar-s'ho, comencen a conviure. Aquesta història, però, és una enganyifa, una mentida. L'home es dedica a seduir dones, amb qui té relacions sexoafectives aparentment monògames, quan en realitat és un farsant que s'inventa una vida sorprenent i encavalca parelles sense que cap en tingui coneixement de la resta. Fins que l'atzar les ha fet coincidir i posar-les sobre la pista per desemmascarar-lo.

"Abans, la meva experiència estava travessada per por d'acabar a la presó i ara per una agressió física". La frase la pronuncia una activista veterana a favor dels drets sexuals i reproductius de les dones (avortament, anticonceptius, etc.) i resumeix el sentiment de les activistes de la causa feminista que estan a la diana d'atacs dels grups antigènere, ben organitzats a escala internacional i potenciats per les xarxes.

La filtració del vídeo de l'interrogatori a l'exportaveu parlamentari de Sumar, Íñigo Errejón, i a l'actriu Elisa Mouliáa atempta contra l'article 68 de la llei d'enjudiciament criminal, que vetlla per la intimitat de les víctimes d'agressió sexual. De fet, la publicació del procés ha sigut denunciada pel Consell General del Poder Judicial i el govern espanyol, per a qui el to del jutge instructor deixa en evidència la necessitat que tots els casos de violències masclistes acabin en tribunals especialitzats.