El jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente ha enviat a presó provisional sense fiança el fins ara número tres del PSOE i mà dreta del president espanyol, Pedro Sánchez, Santos Cerdán. El dirigent socialista, que va dimitir de tots els càrrecs arran de l'informe de la Guàrdia Civil que l'apuntava, s'ha defensat assegurant que és una "persecució política", pel paper que va tenir a l'hora de fer de pont amb el PNB i EH Bildu, i també amb l'expresident Carles Puigdemont i Junts. Fins i tot ha augurat que el pròxim a caure seria el ministre Félix Bolaños, interlocutor amb ERC. Ara bé, el que és cert és que no ha convençut en cap cas el jutge i la interlocutòria que en decreta la presó és demolidora: el situa com a cap de la presumpta trama corrupta i apunta que hi hauria més diners defraudats i més implicats. A continuació, els principals arguments del jutge Leopoldo Puente:

Quan es juga a escacs, la prioritat és protegir el rei, i per fer-ho cal preservar abans la reina, el cavall, l’alfil, la torre... i els primers a sacrificar sempre són els peons. Però si la política espanyola fos una partida entre Pedro Sánchez i tota l'oposició de la dreta, comptant també la judicial, al president espanyol n'hi quedarien pocs, de peons, ja que està en aquell punt que comença a veure amenaçades les peces més importants del tauler. Aquest mateix dilluns el Tribunal Suprem ha enviat a presó sense fiança qui fa poques setmanes era un dels homes de la seva màxima confiança, Santos Cerdán, l'ex número tres del PSOE, per presumpta corrupció, i la setmana passada el jutge del cas Begoña va moure fitxa per imputar un dels soldats clau de Sánchez a la Moncloa, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, per suposadament haver contractat de forma irregular una assessora per a la dona del president espanyol. Tots dos van ser essencials a l'hora de constituir la majoria plurinacional: Cerdán amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont —és a qui Sánchez encarregava les empreses més difícils—, i Bolaños amb Esquerra, el ministre que es va fer la foto amb Oriol Junqueras.

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat l'encaix de la llei d'amnistia a la Carta Magna aquest dijous per sis vots a quatre: la majoria progressista s'ha imposat als quatre magistrats conservadors, que emetran un vot particular. La norma vol acabar així amb les conseqüències penals del Procés, però això no comportarà una aplicació immediata de la llei als líders del 2017, entre els quals, l'expresident Carles Puigdemont encara exiliat. Cal tenir en compte que la decisió de l'alt tribunal avala el conjunt de la norma de forma general, responent al recurs que va interposar el PP, però no entra a valorar com s'ha d'aplicar en els casos concrets. Segons les dades de la sindicatura de l’amnistia d’Òmnium, en el seu informe del 30 de maig, queden 48 casos de concessió d'amnisties pendents de qüestions d’inconstitucionalitat o prejudicials al TJUE, mentre que en 75 casos no constava la resposta judicial i en més de 300 no s’havia tramitat.

Després de protestes inèdites del poder judicial, manifestos i atacs furibunds de la dreta, el govern espanyol de Pedro Sánchez ja respira tranquil almenys per una qüestió: la llei d'amnistia. Aquest dimecres els magistrats del Tribunal Constitucional han conclòs la deliberació sobre la norma de l'oblit judicial i, a l'espera de la votació definitiva que es produirà demà dijous, la majoria dels membres avalen la constitucionalitat de la llei, segons fonts jurídiques. Des de la cimera de l'OTAN a la Haia, Pedro Sánchez ha tret pit del resultat. "Vam dir que seria plenament constitucional", ha assegurat davant les crítiques que va rebre la llei des de l'inici, tant des de la dreta com també des del poder judicial. "És molt saludable que després de dos anys de debat la gent sàpiga que el TC ha valorat la constitucionalitat de la norma –ha dit–; malgrat els atacs que rebem el govern d'Espanya, avui s'ha demostrat que ha valgut la pena", ha acabat.

"La Constitució no prohibeix l'amnistia". És la conclusió a què han arribat aquest dimarts la majoria dels magistrats del Tribunal Constitucional (TC), que continuen deliberant sobre la norma de l'oblit judicial. Segons fonts del tribunal, en aquesta primera part del debat els membres del TC han discutit sobre si una amnistia en abstracte té cabuda a la carta magna i la majoria progressista, tal com ja indicava l'esborrany de la vicepresidenta del Constitucional, Immaculada Montalbán, considera que sí que hi té encaix.

El president espanyol, Pedro Sánchez, va sorprendre diumenge amb una carta pública en què assegurava tenir un acord amb l'OTAN per no haver d'arribar al 5% del PIB en despesa militar. En concret, va dir que el pacte passava perquè Espanya, excepcionalment, arribés només al 2,1%. Ara bé, l'anunci —que va ajudar la Moncloa, per unes hores, a canviar el marc de debat de tot l'afer Cerdán per situar-lo en la discussió sobre la despesa militar— va durar molt poc: ahir dilluns mateix el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, va dir que Espanya havia d'arribar, com la resta de països, com a mínim al 3,5% d'armament dur. El líder de l'oposició i cap de files del PP, Alberto Nuñez Feijóo, ha aprofitat la polèmica per carregar contra el govern espanyol: "És un ridícul internacional".

El Tribunal Constitucional ha engegat una setmana clau amb el debat sobre si l'amnistia encaixa o no a la Constitució. Aquest dilluns, després de tres hores de deliberació, una majoria de l'òrgan ha decidit oposar-se a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una qüestió prejudicial, que és una de les coses que plantejava el sector conservador, segons expliquen fonts de l'alt tribunal. D'aquesta manera, la majoria progressista del TC, tot i que no hi ha hagut votació, ha superat el primer bloc de debat sobre la norma després que hagin intervingut tots els membres de l'alt tribunal. La decisió de no acudir a Europa és rellevant, perquè si no s'hauria retardat tot el debat.

La decisió del president espanyol, Pedro Sánchez, de cessar per corrupció el seu número tres, Santos Cerdán, té un efecte col·lateral en la relació entre Junts i el PSOE: els juntaires s'han quedat sense interlocutor. Cerdán era l'encarregat de les missions més delicades del president espanyol, i per això li va encomanar la missió d'arribar a un acord amb l'expresident Carles Puigdemont. De fet, el secretari d'organització del PSOE va saltar a primera línia política a Catalunya sobretot per la foto que es va fer al Parlament Europeu negociant amb Puigdemont i el secretari general de Junts, Jordi Turull. Fins ara, ha sigut Cerdán i l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero els que han participat en les trobades mensuals a Suïssa amb el mediador internacional. Una interlocució que ara ha quedat a l'aire per la crisi que envolta Pedro Sánchez.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha cessat la seva mà dreta per corrupció i ha descartat eleccions. Ara bé, si això és així, el que li ve no serà fàcil: haurà d'afrontar altres cites ja encerclades en el calendari que li presenta el poder judicial, el Tribunal Constitucional i també les urnes. Sense comptar el que li pugui esclatar d'imprevist.

La d’aquest dimarts és una data encerclada al calendari pel català a la Unió Europea perquè, malgrat que ja fa més d’un any i mig que és sobre la taula –pel pacte d’investidura Junts-PSOE–, fa unes setmanes Espanya ha començat a augmentar la pressió de veritat perquè l’oficialitat sigui una realitat. Així ho transmeten fonts diplomàtiques de diferents estats de la UE, que aniran a la reunió encara amb molts recels. Les resistències són múltiples, fins al punt que és possible que es decideixi tornar a desar el català en un calaix fins a finals de juny o ja al mes de setembre, quan s’ha de debatre el pressupost de la Unió Europea i Espanya tindrà una nova palanca de negociació. Hi ha dos motius que expliquen els recels de la resta dels estats: d’una banda, hi ha els països bàltics, que amb minories russòfones temen que aquestes comunitats ordeixin un moviment per imitar, si arriba el cas, l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera; i, d'altra banda, hi ha els tentacles del PP a Europa, que utilitza per frenar que llengües que són pròpies de l’estat espanyol tinguin més protecció.

El Tribunal Constitucional preveu celebrar un ple monogràfic per resoldre sobre la llei d'amnistia els dies 24, 25 i 26 de juny. El president de l'òrgan, Cándido Conde-Pumpido, ja va dir fa uns dies en un esmorzar a l'Ateneo de Madrid que es deliberaria sobre l'amnistia abans de l'estiu i, amb el calendari sobre la taula, l'opció "més probable" és la de la setmana de Sant Joan, tal com ha avançat TV3 i ha confirmat l'ARA. Al ple hi participaran deu magistrats dels dotze totals, atès que José María Macías –del sector conservador– va ser recusat per haver participat en l'informe que va fer el Consell General del Poder Judicial quan n'era vocal en contra de la llei d'amnistia i Juan Carlos Campo –del sector progressista– es va abstenir perquè també s'hi va pronunciar quan era ministre de Justícia. Així, es preveu que s'imposi la majoria progressista per 6 a 4.

El catedràtic de ciència política de la UPF Carles Ramió, president de la comissió d'experts per a la reforma de l'administració pública (CETRA), atén l'ARA per explicar els canvis que el Govern s'ha compromès a impulsar.

Les jornades del Cercle d'Economia engeguen aquest dilluns a Barcelona davant tota l'expectació política i econòmica. Sobretot perquè hi plana l'opa del BBVA al Banc Sabadell i perquè inaugurava l'acte el president espanyol, Pedro Sánchez, que podria tenir d'aquí pocs dies l'operació financera sobre la taula amb l'opció de posar-hi noves condicions "d'interès general". El cap de l'executiu de l'Estat s'hi ha volgut referir explícitament durant el seu discurs: ha anunciat que obrirà una consulta pública abans de decidir-se per recollir l'opinió d'empreses, agents socials i la societat civil sobre l'opa que el banc basc va llençar fa gairebé un any damunt el Sabadell.

No són bons temps per a la democràcia. Dues dades del 2024 ho exemplifiquen: les autocràcies van fer el sorpasso a les democràcies l'any passat (des del 2002 que no passava) i ara mateix n'hi ha 88 enfront de 91; i això implica que el 72% de la població mundial viuen en règims no democràtics. Així ho indica l’informe Varieties of Democracies (V-Dem) d’aquest 2025, titulat Democracy Report: 25 years of autocratization-Democracy Trumped?, un dels estudis més prestigiosos d’aquest àmbit per mesurar el nivell de democràcia al món i elaborat per la universitat sueca de Göteborg.

“Pedro Sánchez entén molt bé què és la cultura del poder”. Aquesta és una frase que es repeteix sovint sobre el president espanyol quan es pregunta pels plans de la Moncloa per estendre la seva influència més enllà de l’àmbit polític. Des que ha arribat que no s’ha conformat amb sobreviure amb una majoria fràgil al Congrés, sinó que la seva aposta ha sigut jugar fort en sectors estratègics de l’Estat, amb la idea d’esquerdar el poder del PP a les empreses de l'Íbex-35, però també de reforçar el poder públic espanyol davant de l’entrada de capital estranger. El context li va a favor: des de la crisi per la covid-19, la Unió Europea ha avalat una major intervenció del sector públic en l’economia i l'aposta per l’autonomia estratègica.

El dia que Junts va presentar l’acord d’immigració amb el PSOE per delegar les competències de la Generalitat, l’expresident Carles Puigdemont va admetre que en aquests moments la seva desconfiança amb el govern espanyol havia disminuït, però va deixar clar que en cap cas no aplanaven el camí cap als pressupostos espanyols. La idea segueix sent la mateixa per a Junts: actuar carpeta a carpeta. Ara bé, més enllà d’aquest escepticisme que marca les relacions entre socialistes i juntaires, hi ha un polític amb qui Puigdemont sí que ha teixit un vincle de confiança al llarg dels darrers anys: l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Una peça clau, tant per a les fonts consultades del PSOE com de Junts, de l’engranatge que fa funcionar la legislatura espanyola.

Després de molts estira-i-arronses, Junts i el PSOE han tancat un acord per delegar competències en matèria d'immigració a la Generalitat, més enllà del que ja preveu l'Estatut. I per donar-li transcendència Junts ha presentat el pacte de la manera més solemne: l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha sigut l'encarregat de desgranar l'entesa, juntament amb el secretari general, Jordi Turull, i la cap de files al Congrés, Míriam Nogueras. "Sense integració no hi ha nació", ha dit l'expresident, alhora que ha remarcat que "sense immigració no hi ha progrés". Per a Junts, l'acord amb el PSOE es tracta d'una "delegació integral de competències", ja que "tot el que té a veure amb la vida d'un estranger que arriba a Catalunya passa per la Generalitat". Ara bé, també ha admès que serà aplicant la normativa espanyola, que és –ha explicitat– el que preveu la legislació europea en matèria d'entrades i sortides de migrants en l'espai de lliure circulació. En el mateix sentit, també han tret pit que els Mossos a partir d'ara treballaran a la frontera, però han reconegut que hi ha d'haver coordinació amb les forces de seguretat de l'Estat. "No va de si la Guàrdia Civil i la Policia Nacional perden competències, sinó de ser eficaços", ha dit Puigdemont.

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 4 anys i mig de presó, 13 d'inhabilitació i 36.000 euros de multa per a Laura Borràs pel fraccionament de contractes al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'alt tribunal tomba per unanimitat el recurs presentat per la defensa de l'expresidenta del Parlament contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i rebutja que se li pugui aplicar l'amnistia: argumenta que la llei no és aplicable en delictes de corrupció que no tenen relació amb el Procés. La sentència, que ara ja és ferma, és pels delictes de prevaricació i falsedat documental.

El govern espanyol té garantit, aquest cop sí, salvar el decret de mesures socials i econòmiques que va aprovar al desembre i que Junts, el PP i Vox van tombar dimecres passat al Congrés dels Diputats. Així ho ha assegurat aquest dimarts el president espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el partit de Carles Puigdemont. I també ho ha confirmat Míriam Nogueras, portaveu de Junts, posteriorment, en una roda de premsa. Ara bé, amb un advertiment que no és nou per part dels juntaires: "No estem aquí per aprovar el programa electoral del PSOE". De fet, Nogueras ha fet gala d'haver "aguantat la posició" amb el seu no de la setmana passada al decret òmnibus –"ja és història", ha assegurat– i s'ha refermat en el fet que a partir d'ara seguiran amb la mateixa dinàmica perquè no formen part de "cap bloc espanyol": "Anirem peça a peça".

Durant la negociació de la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo, fa un any i mig, el PP va assajar un gir que es va veure frustrat ben aviat: el de rehabilitar Junts com a interlocutor vàlid per aconseguir els vots que el separaven del Palau de la Moncloa. L'intent d'aproximar-s'hi no va durar gaire un cop constatats el cost de les exigències de Junts –a més de la seva incompatibilitat amb Vox– i l'oposició interna que va generar el moviment al PP. Dirigents territorials com Alejandro Fernández, a Catalunya, i Isabel Díaz Ayuso, a Madrid, van posar el crit al cel davant d'aquesta possibilitat, que Feijóo va descartar un cop va confirmar que Junts no és la Convergència que voldria tenir davant. A partir d'aquell moment, amb el seu rol a l'oposició ja assumit, el líder del PP va redoblar els atacs contra l'independentisme. En els últims mesos, però, Feijóo ha tornat a llançar un esquer als de Puigdemont, i ha convidat la formació sobiranista a donar suport a una moció de censura. ¿Això vol dir, sobretot ara que la relació entre els juntaires i el PSOE està en crisi, que hi pot haver realment una aliança PP-Junts per desbancar Pedro Sánchez?