El Girona negocia amb la UEFA el fet de poder operar amb total normalitat amb el City Football Group, després d’un curs de pausa obligada per la presència a la Champions League. L’entitat gironina és “optimista”, tot i que manté certa precaució, perquè el màxim organisme del futbol europeu sempre s’ha mostrat força rígid amb les seves decisions. Si la UEFA dona el seu vistiplau, es reactivaran les cessions procedents del Manchester City, una fórmula habitual des de fa una dècada a Montilivi.

L’estiu a Montilivi serà molt llarg. Han passat més de tres setmanes des que va acabar la Lliga i encara no hi ha hagut moviments significatius a la plantilla blanc-i-vermella. Tan sols s’han oficialitzat els comiats dels cedits Danjuma, Arthur –a l’entitat li agradaria que continués, però és una operació molt complicada econòmicament–, Oriol Romeu i Bryan Gil i la no renovació de Juanpe Ramírez, la cinquena baixa. No hi ha notícies de cap possible cara nova, més enllà del fet que els focus estan posats en la davantera. El Girona vol sacsejar-la, però té un problema: les amortitzacions dels fitxatges de l’estiu passat. Encara queden 12 milions per cobrir perquè els acords per Abel Ruiz i Bojan Miovski hagin sortit a compte en l’aspecte financer.

Després d’un curs molt convuls, el Girona afronta l’estiu amb molta feina als despatxos. Comptant entrades, sortides, els cedits que tornen i els que acaben el seu compromís, s’entreveuen fàcilment una vintena de moviments, una xifra habitual a Montilivi. El que pocs intuïen és que un d’ells tindrà com a protagonista Cristhian Stuani. L’uruguaià, que a l’octubre complirà 39 anys, té contracte fins al 2026. La lletra petita, però, té trampa, perquè existeix un “deute” del club amb el jugador. El mateix futbolista no va posar la mà al foc per la seva continuïtat, malgrat assegurar que la voluntat no és cap altra que quedar-se al club. Qui va reconèixer el problema va ser Quique Cárcel, el director esportiu, que també espera que Stuani no es mogui de Girona. Les dues parts ja negocien una ampliació que permeti al 7 gironí retirar-se a l’entitat.

Coincidint amb el darrer partit de Lliga, el Girona va programar una celebració final de temporada amb la qual els socis i aficionats blanc-i-vermells tenien la possibilitat de festejar la permanència assolida pels de Míchel. La previsió inicial incloïa el vermut, el dinar, un petit concert, el comiat a l’equip i, per a aquells que no n’haguessin tingut prou, una festa a l’exterior de l’estadi. Però els va sortir el tret per la culata. La gent, empipada, no estava per gresques.

"Cada partit del Girona a Primera ha de ser una festa", reflexionava fa uns anys Jordi Guerrero, ex segon entrenador blanc-i-vermell i ara company d'aventures de Domènec Torrent a Mèxic. Sabia de què parlava, l'arbucienc, acostumat al fang de les categories anònimes. Des de la distància, segur que ha encetat una ampolla de cava amb la permanència actual, patida a l'extrem de manera inesperada. Montilivi l'ha celebrat en la cloenda del campionat, tot i que sense gaire entusiasme, un fet que provocaria la ganyota de Guerrero, que es deixaria anar per cantar i ballar, si calgués. Però tant la plantilla com l'afició estan esgotats i desgastats. Les vacances són necessàries. Ha guanyat l'Atlètic gràcies al hat-trick de Sorloth i un gol de Lenglet (0-4), un resultat exagerat en els minuts finals.

Juanpe Ramírez, el futbolista que més temps fa que és a Montilivi, des del 2016, i el novè futbolista del Girona amb més partits, 264, podria acomiadar-se de l’entitat diumenge contra l’Atlètic de Madrid (14 hores, Movistar LaLiga). Ho diem en condicional perquè, tot i acabar contracte, ningú no dona res per fet. Pot no continuar, però també pot allargar una mica més la seva preciosa història. Les dues parts es reuniran aviat.

Cristian Portugués, Portu, al costat de Cristhian Stuani, ha estat l'heroi de la permanència del Girona a Primera Divisió. El murcià ha sacsejat l’atac blanc-i-vermell en les últimes setmanes: a Leganés va donar una assistència i va provocar una expulsió, contra el Mallorca va fabricar la jugada del gol, a Valladolid en va fer un –anul·lat– abans que l'uruguaià posés la cirereta en un tram final d'infart que l'equip, amb coratge i determinació, va gestionar amb habilitat, i a Sant Sebastià –amb els deures fets– va marcar més d'un any després de l'última vegada. El destí de Portu i el del Girona, però, podien haver sigut molt diferents.

Arribat a Girona al mes de desembre, Vladyslav Krapyvtsov va debutar sota els pals del Girona al Reale Arena. L'ucraïnès va cridar l'atenció gràcies a una actuació fantàstica i diverses aturades, malgrat que no va poder evitar la derrota dels de Míchel contra la Reial Societat, condicionada per un penal polèmic i un gol en el temps afegit (3-2). Els gironins ja tenien la feina feta, després de garantir-se que jugaran a Primera Divisió per quart any consecutiu per primera vegada des de la seva fundació, i per sisè any en el còmput global. Una fita més d'una etapa que serà recordada.

Cristhian Stuani és un escollit. "No sé si em mereixo tant. Però això d'avui m'emociona", deia, minuts després de la gesta, amb la veu tallada. No podia ni continuar parlant. Havia d'aturar-se perquè plorava. "És molt emotiu, molt". A Pucela, en la situació més crítica del Girona en els últims temps, va separar les aigües perquè els gironins continuïn a Primera. La victòria a Valladolid (0-1) deixa la permanència a l'elit a tocar. Podria ser matemàtica en les pròximes hores, depenent del que facin els rivals directes.

Tot just eren quarts d’onze del matí quan Míchel ha aparegut als camps d’entrenament que el Girona té a Vilablareix. Feia estona que hi era, treballant al seu despatx, ja amb l’alta mèdica a la butxaca. Cada segon és or, en aquest tram final de campionat. Després de l’ensurt del dijous, en què va ser hospitalitzat d’urgència, per una “trombosi venosa profunda a la cama esquerra”, el tècnic prepara la final d’aquest dimarts a Valladolid (19 hores, Movistar LaLiga).

Si no li passessin coses estranyes i gairebé paranormals, el Girona no seria el Girona. Quan ja començava a celebrar la permanència, una acció d'Eyong en l'últim minut va congelar l'estat d'ànim col·lectiu i li va donar el triomf al Vila-real (0-1). En teoria, no hauria de significar cap daltabaix, però ara es mirarà amb interès el Leganés-Espanyol de diumenge, en què necessita un favor blanc-i-blau. Ara com ara, els de Míchel tenen sis punts de marge amb el Las Palmas i set amb els madrilenys, quan faltaran nou punts en joc. El tècnic blanc-i-vermell continua hospitalitzat: Santi Pou, integrant del cos tècnic, hi va estar en contacte telefònic tota l'estona.

Míchel Sánchez, entrenador del Girona, ha estat hospitalitzat per un problema de salut i està en observació mèdica per precaució, segons ha informat el club català aquest divendres a través d'un comunicat. Per aquest motiu, no podrà asseure's a la banqueta aquest dissabte en el partit a Montilivi contra el Vila-real (18.30 h, DAZN).

Portu va acabar amb bosses de gel a les cuixes. Dempeus, des de la banqueta. Al seu costat, Stuani. Emociona veure el seu amor per un Girona que, per fi, tres mesos després, va tornar a guanyar el Mallorca (1-0). El pas cap a la salvació és gegant: té un marge de sis punts i en queden dotze en joc.

“He vist un munt de jugadors passar pel Girona. Un munt. Ara bé, si parlem de jugadors amb un compromís de veritat, la xifra es redueix bastant. Tenir-los o no ho canvia tot, tot. Especialment quan s’ha d’estirar el carro. Amb ells les coses sempre són més fàcils”, explica Albert Mateos, que va ser responsable de l’àrea social blanc-i-vermella durant cinc anys, a banda de ser conseller dos anys i mig, i estar lligat als veterans i a l’equip Genuine, del qual també és el creador. 

Era la nit perfecta. No podia ser millor. Portu i Stuani, per fi titulars, estaven donant la xutada d'adrenalina que el Girona necessitava. Havien fabricat el 0-1, un gol que allunyava el descens a cinc punts. Era or, la victòria, que trencava la mala ratxa. Però una badada, l'enèsim acte d'egoisme de Danjuma –que en comptes de conservar la pilota en el minut 92 i tancar el partit, ha decidit deixar-lo obert fent la guerra pel seu compte–, ha donat ales al Leganés, que li ha pispat dos punts que ves a saber si els trobarà a faltar al final de la Lliga (1-1). Tot continua igual, amb la part baixa a tres punts. En joc, n'hi haurà quinze.

No cal ser un gran entès per saber que si el Girona vol tenir opcions de mantenir-se a Primera Divisió, ha de jugar les sis finals que li queden amb jugadors que sentin la samarreta com a pròpia. A aquestes altures, ja s'ha comprovat que cap dels fitxatges serà la solució i que la planificació de la plantilla no va ser la correcta. No cal insistir-hi més. Ja en el duel a Leganés, cal posar Portu, Stuani i nou més. Futbolistes que asseguren sentiment i rendiment, perquè només cal veure el que generen cada vegada que trepitgen el terreny de joc. Transmeten esperança. Al seu costat, es pot somiar.

Míchel i el Girona no poden continuar enganyant-se. O les coses canvien, i canvien de veritat, o la temporada que ve competiran a la Segona Divisió. Ja no n'hi ha prou amb el fet de defensar un discurs que apel·la al "ja ens en sortirem" que no es correspon amb la imatge dels blanc-i-vermells al damunt del terreny de joc. Contra el Betis la humiliació va ser duríssima, amb una golejada ja al descans que no va donar cap opció a res (1-3). Per no tenir, el Girona no va tenir ni amor propi, que és el mínim que s'ha d'exigir. Qui els ha vist i qui els veu, al club, a l'equip i a l'entrenador. Totes les branques fallen.

“L’Oriol és la clau. És el jugador que més ha entès el que vull, pel que fa a l’atac, la defensa i les transicions. M’arriba a tot, m’equilibra les coses. L’estructura de l’equip està formada al voltant seu”. D’aquestes paraules de Míchel Sánchez, verbalitzades el mes de juny del 2023, sembla que hagin passat dècades. En aquells temps, Romeu havia tancat un primer exercici a Montilivi espectacular. El migcampista del Girona va ser el gran fitxatge de l’estiu del retorn a Primera i un dels futbolistes més destacats de la temporada. Dos anys després, el seu rendiment (i el de l’equip) ha caigut en picat.

Cop a cop, derrota a derrota, dia a dia, és una palada més a la tomba d'un Girona que no se'n surt. A Pamplona ha acumulat la tercera derrota consecutiva (2-1) i la novena jornada sense guanyar, i s'acosta perillosament als llocs de descens. Ja només són cinc punts els que té de marge, una distància poc prudent per a un equip en caiguda lliure, sense frens i contagiat de negativitat.

Míchel Sánchez viu la pitjor ratxa de jornades sense guanyar com a tècnic del Girona. N’acumula vuit, tantes que l’equip ha passat en un parell de mesos d’una còmoda setena posició, en llocs europeus i amb deu punts de marge respecte al descens, a la quinzena, i a tan sols sis punts de la línia vermella, que si no ha traspassat ha estat perquè els rivals directes encara ho han fet més malament. Diumenge té una nova prova de foc al camp de l’Osasuna (14 hores, DAZN).