El cadàver que es va trobar l'11 de juliol a la platja de Roda de Berà és d'una nena algeriana de només vuit mesos que viatjava en una pastera amb els seus pares. Havien sortit des de Cherchell, a Algèria, el 21 de març i van naufragar entre Dènia i les illes Balears, el punt on tenien previst arribar. A l'embarcació hi viatjaven 15 persones, entre les quals els pares de la criatura. Cap va sobreviure.

Com més s'acosten les eleccions del 23 de juliol, més fàcil és trobar-se un carter enfilant les escales de qualsevol finca per entregar la documentació per votar per correu a algun veí. Però els més de dos milions i mig de sol·licituds (en concret, 2.622.808) al conjunt de l'Estat amenacen amb col·lapsar el sistema i els electors temen no rebre la documentació a temps. Alguns han arribat al punt de posposar les vacances per poder exercir el dret de vot, com l'arquitecta i exregidora de Barcelona Itziar González. "No em dona la gana no votar", diu. En canvi, el periodista de Catalunya Ràdio Lluís Freixes va rebre la documentació equivocada i va estar a punt de votar per un altre.

El Kanelo és una cria d'orangutan que va néixer al Zoo de Barcelona el 15 de maig de l'any passat i que va morir diumenge en aquestes mateixes instal·lacions. Així ho ha denunciat la plataforma animalista Zoo XXI, que recela que aquesta mort pugui estar relacionada amb les obres que s'han fet els últims mesos a la instal·lació dels orangutans, que els han obligat a conviure amb el soroll i els han deixat sense possibilitat de sortir als patis exteriors durant setmanes. I el Zoo, al seu torn, ha confirmat la defunció però, tot i que està a l'espera dels resultats de les anàlisis, apunta com a possible causa de la mort un problema respiratori i remarca que en cries d'animals salvatges aquestes morts es poden produir de manera "sobtada".

"La mort encara és molt tabú i no estem preparats per a una mort programada, per saber que el pare es mor al cap de 15 dies i que es mor perquè ell ho ha decidit així, que hi veu un alliberament". Pau Gonzàlez és el fins ara regidor d'Educació i del districte de l'Eixample de Barcelona pels comuns. També anava al número deu de la llista d'Ada Colau i, de moment, ha quedat fora de l'Ajuntament. I és, abans que tot això, el fill de Toni Gonzàlez, que va morir a l'abril després de demanar l'eutanàsia. "Va ser molt valent i li vaig poder dir que ho pensava", explica Gonzàlez, que assegura que es van sentir molt acompanyats en tot el procés i que va tenir el temps de dir-li tot el que necessitava dir-li. Aquest últim any, diu, ha viscut un curset accelerat de gestió de les emocions i d'aprendre a veure la mort com una pantalla més de la vida. I ara compleix, a través de l'ARA, el compromís adquirit amb el pare de fer pública la seva decisió per si ajuda algú que, com ell, està patint. Escull pujar al Tibidabo a fer-se les fotos en un homenatge íntim al pare, que és qui l'acompanyava fins al parc d'atraccions, on va tenir una de les seves primeres feines, perquè fes pràctiques amb el cotxe just després de treure's el carnet. Un record bonic.

"És molt trist que si se sabia que la maltractava ningú no hagués fet res abans". És el testimoni d'una veïna del bloc del número 23 del carrer Cornellà Modern de Cornellà, on aquesta matinada un home de 34 anys ha apunyalat sis vegades la seva dona, de 39, i l'ha matat. "És el de sempre", diu que ha assegurat algun veí quan ella, com molts altres veïns, ha sortit al replà de la finca alertada pels crits. "Semblava que hi hagués una baralla amb més gent", explica. Llavors algú ha trucat a la porta del segon primera, que és on s'ha produït el crim masclista, i ha obert el mateix home, que segons alguns veïns ha admès en aquell mateix moment que havia atacat la seva parella. Tot i que quan han arribat els equips d'emergència han intentat salvar-li la vida durant més de mitja hora, la dona ha acabat morint. Els mateixos veïns han retingut l'agressor fins que ha arribat la policia.

Quan dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convocava eleccions generals per sorpresa, moltes veus van sumar dos i dos i van situar com a escenari possible que Ada Colau, que acabava de perdre les municipals a Barcelona, podria presentar-se a les generals per donar força a Sumar, el projecte de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz. Fonts pròximes a l'alcaldessa en funcions asseguren, però, que aquesta opció no es planteja, tal com ha avançat el diari El País i ha confirmat l'ARA de fonts de l'entorn de Colau i del mateix partit. Segons els comuns, no hi ha hagut cap canvi de posició perquè fa setmanes que l'ara alcaldessa en funcions repeteix que no es planteja cap repte polític fora de Barcelona. I, per tant, l'opció de les generals no és ara com ara damunt la taula, encara que Barcelona en Comú quedés com a tercera força el 28 de maig.

A falta d'espai per poder construir noves atraccions i amb la idea de no alterar "l'essència" de sempre (ni excedir-se en el pressupost), el parc d'atraccions del Tibidabo opta per incorporar la realitat virtual a atraccions que ja té en funcionament. Una fórmula que va estrenar el 2017 amb el Tren Express (el Virtual Express), que ofereix la possibilitat de fer el viatge amb ulleres immersives o sense, i que ara aplica a la muntanya russa, la que va renovar fa exactament quinze anys i que a partir de diumenge oferirà també un trajecte amb realitat virtual. Els periodistes ja han pogut comprovar com, amb les ulleres posades, el vagó tradicional surt de l'estació espacial Tibidabo disparat cap a l'espai per acabar caient dins el mar a la Terra i trobar-hi alguna sorpresa. I més coses que, qui no tingui por o sàpiga contenir-la, podrà descobrir a partir d'ara. L'únic requisit: fer més d'1,20 metres d'alçada.

Tres geòlegs han mort aquest matí a l'interior de la mina de potassa de Súria (Bages) arran d'un despreniment en una galeria a 650 metres de profunditat, on han quedat atrapats. Les víctimes eren treballadors d'Iberpotash, la filial de l'empresa química israeliana ICL Iberia, i un d'ells estava fent les pràctiques i duia pocs dies a l'empresa. Dos d'ells estudiaven el màster de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa de la UPC, mentre que el tercer era doctorand de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

El Govern seria partidari de fer un test covid a tots els passatgers que arribin des de la Xina encara que estiguin vacunats. Així ho ha explicat el conseller de Salut, Manel Balcells, que ha comparegut aquest divendres després de l'anunci de la ministra de Sanitat, Carolina Darias, de reforçar els controls als aeroports i exigir un test negatiu o la pauta completa de vacunació als viatgers procedents de la Xina. El conseller ha enviat, primer, un "missatge de tranquil·litat" perquè, fins ara, tot i l'esclat de casos a la Xina, no s'han detectat variants diferents de les d'òmicron, per a les quals a casa nostra ja hi ha un alt nivell d'immunització. "Però hem d'estar molt alerta i estarem amatents a qualsevol aparició de nova variant", ha avisat.

Enfilat a més de 130 metres del terra (i correctament assegurat), un operari manipula cordes a les ales de l'escultura del lleó que ja corona la torre de Marc de la Sagrada Família. Aquests últims dies, part dels treballs a la basílica s'estan centrant a desmuntar les bastides que encara protegien les dues primeres torres dels evangelistes ja acabades, la de Marc, amb el lleó a dalt de tot, i la de Lluc, coronada pel bou. Les dues figures del tetramorf, fetes de marbre blanc i formigó, ja acompanyen l'estrella que avui fa tot just un any es va il·luminar per primera vegada a dalt de tot de la torre de la Mare de Déu, que, a l'espera d'acabar la de Jesús, és encara el punt més alt de la Sagrada Família (138 metres). Les dues noves torres, de 135 metres, s'il·luminaran per primer cop el 16 de desembre (un consell per a tothom que vulgui contemplar-les bé és situar-se al xamfrà de l'avinguda Gaudí amb Provença). Però aquesta vegada no hi haurà cap celebració solemne per presentar en societat els nous elements, s'aprofitarà la sortida del tradicional concert de Nadal per fer-los brillar per primera vegada.

"És incomprensible que un tren carregat de viatgers pugui arribar a xocar amb un altre tren carregat de passatgers en hora punta i en un país europeu", es queixa Josep Jorge, que aquest matí havia agafat el tren a les 7.20 a Cardedeu per anar a treballar a Barcelona. Quan el seu tren estava aturat a l'estació de Montcada i Reixac-Manresa, ha notat "una trompada enorme" que l'ha fet volar pels aires, a ell i a la majoria de passatgers. Un altre tren carregat de passatgers els ha envestit per darrere, cap a les 7.50 del matí, en un accident que s'ha saldat amb 155 ferits que tenen contusions al cos, la majoria lleus. D'aquests, una quarantena s'han traslladat fins a diferents centres sanitaris i també n'hi ha cinc en consideració de poca gravetat.

Un llençol lligat amb diferents peces de roba i unes sabates blanques tipus croc. Són l'últim rastre, abandonat als peus d'un arbre, de l'home que aquesta nit s'ha suïcidat en un parc públic de Barcelona. La policia ha trobat el seu cos, penjat d'un arbre, a la plaça Pablo Neruda, a poc més de 400 metres de la Sagrada Família. Eren dos quarts de vuit del matí i la ciutat vivia en aquest punt, a l'encreuament dels carrers Marina i Aragó, la circulació frenètica de l'hora punta. Faltava poca estona perquè els autocars comencessin a descarregar turistes a només uns metres d'aquí per caminar en grup fins a la Sagrada Família. I perquè els operaris que treballen en les obres del tramvia a la Diagonal comencessin a posar en marxa la maquinària. Ells han vist tot just arribar que algú havia decidit treure's la vida en un dels punts amb més bullici de la ciutat, en una zona de la plaça que queda per sota del nivell del carrer. La policia, que no té dubtes que ha estat un suïcidi, ja estava desplegada a la zona. Segons els testimonis amb què ha parlat l'ARA, tenia entre 30 i 40 anys.

Va aprofitar que ella dormia per ruixar-la amb un producte químic inflamable i va calar foc per matar-la. El nou episodi de violència masclista ha passat aquesta matinada a Artesa de Segre, a la Noguera, on els Mossos d'Esquadra han detingut l'agressor, un home de 39 anys, que ha deixat la seva parella en estat molt greu, amb un 20% del cos cremat. La víctima, traslladada a l'Hospital de la Vall d'Hebron, té molt afectats la cara i els braços després que el foc provocat per l'home es propagués ràpidament per tot el pis.

"Tu ja saps quins et falten, eh?", pregunta una mare al seu fill d'uns set o vuit anys mentre creuen el pas de vianants del carrer Urgell. L'últim moment de calma abans d'entrar en la munió de gent, àlbums i cromos en què es converteix, cada diumenge al migdia, el xamfrà d'Urgell amb Tamarit, just davant del Mercat de Sant Antoni. Una estampa que no és nova, ni de bon tros, però que s'ha desbordat aquestes setmanes amb la febre que ha generat el Mundial i la bogeria per aconseguir tots els cromos de Messi i Cristiano Ronaldo, en la que podria ser la seva última cita mundialista. El carrer s'omple tant que es fa impossible caminar-hi sense una pila de cromos a la mà i l'únic objectiu de canviar els repetits amb algú altre. Tal és el col·lapse que hi ha fins i tot alguna botiga de la zona que ja ha decidit donar els diumenges per perduts, com la floristeria que hi ha al carrer Urgell gairebé a tocar de Tamarit, que aquest serà el tercer diumenge que no obre. "Els veïns ens diuen que l'últim dia potser hi havia 500 persones acumulades aquí. Si ja és impossible caminar, imagina't com costa controlar la parada de flors que tenim al carrer. No entra ningú a comprar", es lamenta July Albiol, que fa un any i mig que regenta aquest establiment.

La posada en marxa d'un servei de dentista municipal que estigués obert a tots els ciutadans i oferís tarifes fins a un 40% més econòmiques que les consultes convencionals va ser un dels èxits que més va celebrar l'equip de l'alcaldessa Ada Colau en l'última campanya electoral. El projecte s'havia aconseguit aprovar el 2019, a les acaballes del mandat. Però la realitat és que, a hores d'ara, encara no s'ha pogut posar en marxa en el format en què estava anunciat (sí que funcionen les consultes gratuïtes per a persones vulnerables). El servei va topar amb l'oposició judicial del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòleg (COEC). I el maig del 2021 va ser declarat nul, ja abans de néixer, per un jutjat contenciós administratiu.

Després d'analitzar l'onada de calor que, el 1995, va fer que en set dies morissin a Chicago 700 persones més del que és habitual, el sociòleg nord-americà Eric Klinenberg (Chicago, 1970) va concloure que el que podia marcar la diferència entre sobreviure o no eren les relacions socials. És a dir, tenir uns veïns que saben qui viu darrere cada porta i qui pot necessitar ajuda. En el seu llibre Palacios del pueblo (Capitán Swing, 2021) Klinenberg posa el focus en la importància d'equipaments i espais compartits, com les biblioteques o els parcs, per fer que persones aparentment molt diferents també es trobin. L'exemple: les famílies que acompanyen els fills a jugar a futbol i s'acaben fent amigues. "El camp de futbol és un pont", diu.

L'antic Borsí, al Barri Gòtic de Barcelona, ja té una data fixada per a l'inici d'obres: gener del 2023. Aquest edifici d'estil neoclàssic, construït entre el 1881 i el 1883 per acollir la borsa privada de la ciutat (el Casino Mercantil), està buit des que, el 2009, l'ensorrament d'un fals sostre va obligar a desallotjar l'Escola d’Arts Aplicades i Oficis de la Llotja, que s'hi havia instal·lat als anys 60. I, des de llavors, l'edifici ha estat tancat. Primer, sota la tutela del Govern, que n'era el propietari, i des del 2017, sota la de l'Ajuntament, que el va adquirir per rehabilitar-lo i donar-li un nou ús. Un ús que, segons ha remarcat avui el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, es volia pensar per als veïns del Gòtic ("de proximitat") i no dedicat a projectes com el que, el 2015, va posar sobre la taula Mediapro, que hi volia obrir el primer museu del món dedicat a Woody Allen. Allò va quedar descartat i l'empresa tampoc no ha pensat en cap altre emplaçament per homenatjar el cineasta.

Quan el govern d'Ada Colau va presentar el projecte per començar a desplegar la superilla de l'Eixample, que és la nineta dels seus ulls, a la Rambla se'ls van posar les dents llargues. No només perquè les obres al voltant del carrer Consell de Cent començarien abans que les de la gran artèria de la ciutat, que llavors encara no tenien una data concreta d'inici, sinó també perquè els terminis d'execució previstos aquí són molt més ràpids i el pressupost ja assegurat, més elevat: tota la reforma dels primers quatre eixos i places de la superilla (uns 58.000 metres quadrats) hauria d'estar acabada en vuit mesos i mig, just abans de les eleccions municipals, i compta amb una inversió de 52,7 milions d’euros, finançada en part amb recursos dels fons Next Generation. A l'Eixample, per anar com més de pressa millor, s'ha decidit aixecar tots els trams afectats al mateix temps.

"Si l'Abril no es banya, jo tampoc". Aquest és el missatge que firmen tots i cadascun dels alumnes d'un grup de primer de primària de l'Escola Teixidores de Gràcia. Tenen entre cinc i sis anys, i dimarts havien de començar l'activitat de piscina dins de l'horari escolar que promou l'Ajuntament però van decidir no fer-ho perquè, a última hora, van descobrir que la seva companya Abril, que té autisme, no podria entrar a l'aigua: no s'havia facilitat encara la presència del monitor especialitzat que la petita necessita com a suport. La notícia va córrer primer pel grup de WhatsApp de les famílies, on els pares de l'Abril van informar que ella no faria piscina el primer dimarts. I d'aquí va saltar als petits, que l'endemà, reunits en rotllana, van decidir que si no hi havia piscina per a l'Abril tampoc n'hi hauria per a cap d'ells. I van començar la seva particular protesta amb tot de pancartes, braçalets i collarets deixant clar que eren un equip: si no anaven tots a nedar, no hi aniria ningú.

Som dimecres, a 2/4 de 6 de la tarda, i la remor que ve de la plaça Masadas se sent des de bona part del carrer de Coll, que és una de les vies d'arribada a aquest singular espai porxat i lliure de trànsit del barri de la Sagrera de Barcelona. A mesura que s'avança, s'identifiquen ja els riures dels més petits, les rodes d'algun patinet, els crits d'uns quants que juguen a perseguir-se i les converses amuntegades de pares i mares des dels bancs. Una plaça viva. S'hi compten ara 54 infants (que podrien ser algun més o algun menys, no són fàcils de comptar mentre corren amunt i avall i s'amaguen rere columnes i bancs), dues pilotes de les de cuir i una d'escuma. Un grup que juga a saltar amb gomes i un altre que fa el pi aprofitant les columnes. Els nens amb la samarreta que els identifica com a alumnes de l'Escola Mare de Déu dels Àngels, que és la que hi ha més a prop de la plaça, són clara majoria. En dos equips: el groc per als d'infantil i el blanc per als de primària. I els primers guanyen de llarg.