"Un ministre té molt menys poder que el propietari d’una televisió, el director d’un diari o que l’amo d’una xarxa social". L'últim llibre de Pablo Iglesias, Enemigos íntimos (Navona), editat per la periodista –i col·laboradora d'Iglesias– Irene Zugasti, té bàsicament un fil conductor: demostrar la progressiva "dretanització" d'Espanya i assenyalar aquells a qui ell considera que són els culpables. Amb els mitjans de comunicació –i els periodistes– en la diana, però també els polítics, l'exlíder de Podem, avui centrat en continuar fent política des de Canal Red, passa comptes amb molts dels que han estat en un moment o altre els seus aliats.

Des d'aquest dissabte al vespre, Oriol Junqueras torna a presidir Esquerra. Ho fa gairebé mig any després d'apartar-se del càrrec per forçar la convocatòria d'un congrés que l'ha revalidat en el càrrec en una votació ajustada. "La presidència [d'ERC] pot ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de dotze anys, si bé sempre pot acabar el mandat", estableixen els estatuts. Junqueras ja fa tretze anys que va arribar al lideratge d'Esquerra, l'1 d'octubre del 2011. Per què, doncs, pot continuar dirigint el partit? La repressió va fer que el 2019 ERC canviés els seus estatuts per adaptar-los a la situació del seu president, Junqueras, i la seva secretària general, Marta Rovira, que eren a la presó i a l'exili. Va ser llavors quan els militants van avalar que el comptador quedés suspès mentre no poguessin exercir les seves funcions amb normalitat. Si Junqueras continua inhabilitat i vol seguir liderant el partit –i la militància li continua fent confiança–, podria arribar fins al 2040.

La declaració voluntària d’ahir contra Pedro Sánchez i diversos alts càrrecs socialistes li ha servit per sortir de la presó, on portava un mes per una altra causa. “El senyor Víctor de Aldama ha mostrat la seva voluntat d’iniciar una línia de col·laboració en totes les causes en què està investigat”, destacava ahir la Fiscalia per demanar que se l’alliberés. Però davant del jutge va fer molt més que col·laborar.

La catàstrofe provocada per la DANA a València pot marcar un punt d'inflexió també en la política espanyola. La gestió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, en una crisi sense comparació, s'ha qüestionat des del primer minut i l'estratègia del PP ha anat variant per intentar evitar que el desgast del seu baró contamini les expectatives d'Alberto Núñez Feijóo d'arribar a la Moncloa. De moment, en el primer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) després de la gota freda, els populars cauen més de dos punts i la distància respecte als socialistes s'incrementa fins als cinc punts. El PSOE (34,2%) puja dues dècimes i el PP es quedaria amb el 29,3% dels vots, segons la cuina de José Félix Tezanos. Les xifres del CIS contrasten amb les d'altres mitjans que han publicat enquestes durant el cap de setmana passat: Gad3, per exemple, situa el PP amb un 32,5% al capdavant i els cinc punts d'avantatge són dels populars vers els socialistes (27,7%).

Mentre les brigades de neteja s’esforcen a eliminar el rastre de fang llançat durant la històrica manifestació per demanar la dimissió del president Carlos Mazón, la Generalitat Valenciana descarta agafar el guant dels manifestants. "De moment" no hi haurà cap dimissió, ha explicat la vicepresidenta del govern. "No podem abandonar les víctimes", ha expressat en roda de premsa Susana Camarero. "No és una opció en aquests moments, no ens podem plantejar res més que la recuperació ni altra cosa que ajudar les persones i que s’obrin els centres sanitaris i les escoles", ha insistit.

La gran incògnita de dimarts 29 d'octubre al País Valencià comença a resoldre's. ¿Per què la Generalitat no va activar fins a les 20.12 h l'alerta als mòbils de la ciutadania quan feia hores que la situació provocada per la DANA s'estava descontrolant? Segons la consellera d'Interior i màxima responsable d'Emergències, Salomé Pradas, perquè fins pocs minuts abans no sabien que ho podien fer. En declaracions a À Punt, Pradas ha reconegut aquest dijous que va ser un tècnic qui va avisar que existia un mecanisme anomenat Es-Alert que estava a la seva disposició. Ho va fer després que ella acabés una conversa telefònica amb el secretari d'estat de Medi Ambient, Hugo Morán, que li va comunicar que no es podia garantir que la presa de Forata aguantés el temporal. Dotze minuts després es va activar el sistema, que va permetre enviar un missatge i una alerta sonora als telèfons mòbils dels ciutadans.

¿Serà capaç el PSOE d'esmenar el model econòmic radial amb epicentre a Madrid que impera a l'estat espanyol? I, sobretot, ho voldrà intentar? L'aposta federalista del partit de la rosa s'ha anat desdibuixant amb el temps, però el congrés de la formació de finals de novembre pot ser una nova oportunitat per reimpulsar-la. Almenys sobre el paper. La ponència política que la direcció del PSOE presenta per a aquesta cita –encara pendent de ser esmenada per la militància– rebutja un Madrid DF: "El centre de la Península és un motor clau del creixement econòmic del nostre país, però de cap manera pot ser o ha de ser l'únic". És una de les múltiples referències que inclou el text a la descentralització de l'Estat, un camí que els socialistes consideren que s'ha de seguir recorrent, també amb la reforma del model de finançament. Tot i les sonores crítiques d'alguns barons, la ponència referma el compromís amb la "singularitat", tot i que evita detallar en excés què significa.

Uns mesos abans que l’ARA destapés l’atac de falsa bandera d’ERC contra els germans Maragall, a la seu republicana del carrer Calàbria de Barcelona ja es temien els efectes d’una possible sortida a la llum de l’escàndol. Els dirigents de comunicació del partit i del Govern, a més del gerent, van dissenyar una estratègia per desactivar el procediment judicial que havia iniciat Ernest Maragall –que va acabar retirant la demanda– amb l’objectiu que mai transcendís la implicació del partit en el cas dels cartells i que ningú conegués l’existència d’una estructura paral·lela de contracampanya. En una nova entrega de la investigació periodística, aquest diari ha pogut acreditar que en aquella època també es va prendre una altra decisió rellevant pel que fa a la B: no només no es va tancar, sinó que, per evitar que se li pogués seguir la pista, es va canviar l’empresa a través de la qual es pagava a les persones implicades.

Pedro Sánchez ha sortit al pas de les crítiques d'Alberto Núñez Feijóo a la seva gira africana i ha introduït matisos al seu discurs sobre la immigració. Si dimarts a Mauritània va defensar la "necessitat" de rebre immigrants que poden contribuir al creixement de l'economia espanyola, aquest dimecres a Dakar també s'ha referit a l'arribada irregular de persones per via marítima i ha qualificat d'"imprescindible" el retorn als seus països d'origen. "Trasllada un missatge desincentivador, nítid, clar i contundent a les màfies", ha subratllat. Hores abans, el líder del PP l'havia acusat de fer un "efecte crida" i "promocionar Espanya com a destinació". Tot plegat, en plena crisi per la saturació de migrants menors que no poden ser atesos a Canàries i Ceuta i la incapacitat d'arribar a un acord entre el govern espanyol i les comunitats autònomes liderades pel PP per repartir-los pels diferents territoris.

Els cartells contra els germans Maragall es van penjar la nit del 8 de març del 2023, però no va ser fins a principis d’aquest 2024 que ERC va tenir la sensació que l’escàndol de l’atac de falsa bandera li podia esclatar a les mans. La investigació judicial ja apuntava a una operació política originada dins del partit i, amb Ernest Maragall indignat pels indicis de la policia, la direcció de comunicació del partit va traçar un pla. Segons ha pogut contrastar l’ARA, va ser en una reunió a quatre bandes el passat 8 de febrer quan l’exviceconseller del Govern, Sergi Sabrià, el vicesecretari de comunicació del partit, Oriol Duran, es van reunir amb l'exdirector de comunicació, Tolo Moya, i el gerent del partit, Jordi Roig. L'ARA ha accedit als àudios d'aquella reunió, en què es va acabar definint qui seria el "tallafoc" en cas que tot acabés sortint a la llum: només apuntarien fins on hagués arribat la policia.

Sergi Sabrià ha decidit plegar arran dels cartells contra els Maragall i l’estructura B d’Esquerra dedicada a fer contracampanyes. “No marxo perquè sigui culpable de res. És la millor aportació que puc fer a un projecte col·lectiu que s’està esberlant”, ha exposat aquest dijous en una compareixença a la seu del partit, visiblement emocionat i acompanyat per dirigents de màxim nivell que l’han acomiadat amb un llarg aplaudiment, com la vicepresidenta, Laura Vilagrà; la consellera Natàlia Mas, el mateix Ernest Maragall o la secretària general adjunta, Marta Vilalta.

Han passat 26 dies des que el Congrés dels Diputats va aprovar definitivament la llei d'amnistia i 14 des de la seva publicació al BOE, que va obrir la veda a la seva aplicació. Dues setmanes després comencen a arribar les decisions judicials, i ja hi ha els primers amnistiats: l'exconseller d'Interior Miquel Buch i Lluís Escolà, el sergent dels Mossos d'Esquadra condemnat per fer d'escorta a l'exili de Carles Puigdemont, a més d'una desena de persones investigades per enfrontaments amb la policia durant diverses manifestacions del Procés. Així ho ha decidit aquest dimarts el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC),que ha aplicat l’amnistia directament, sense acudir ni al Tribunal de Justícia de la Unió Europea ni al Tribunal Constitucional per mirar d’endarrerir-la, com havien apuntat algunes guies distribuïdes des del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial.

Semblava que l'Audiència de Barcelona parava els peus al jutge Joaquín Aguirre, entestat a trobar connexions entre Carles Puigdemont i Vladímir Putin, però la nova causa oberta per la trama russa del Procés demostra tot el contrari. Davant del moviment del magistrat, l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ja ha anunciat que es querellarà contra Aguirre per prevaricació i també per malversació, perquè considera que porta anys gastant diners públics en especulacions sense fonament. Ho ha explicat en una entrevista al Més 3/24, on ha carregat contra el "deliri" del jutge del cas Volhov. "L'única trama russa que s'investigarà és la del jutge Aguirre i les persones que l'estan ajudant per aquest delicte de prevaricació, en concurs amb un delicte de malversació. En els pròxims dies presentarem sense cap dubte una querella contra Aguirre", ha recalcat Boye.

La travessa socialista pel desert es va acabar fa tres anys, però no ha estat fins ara que el PSC ha pogut celebrar una victòria de debò. Salvador Illa és l’únic que, sobre el paper, aspira a la presidència de la Generalitat, gràcies als 42 diputats que ha aconseguit aquest diumenge, que reforcen la primera posició que ja tenia al Parlament. Però el motiu pel qual podria tornar a haver-hi un president socialista a la Generalitat no són només els bons resultats del PSC, sinó, sobretot, la desfeta de l’independentisme.

Superar el 50% dels vots es va convertir en l’obsessió de l’independentisme durant bona part del Procés. Una garantia més de legitimitat després d’haver aconseguit la majoria absoluta dels escons al Parlament tant el 2015 com el 2017 (fins i tot el 2012, quan CDC començava a abraçar el dret a decidir). Era un objectiu tan desitjat que va passar a ser una fita en si mateix, sense definir què hauria de venir a continuació. El 2021 ERC, Junts, la CUP i les forces independentistes que es van quedar fora del Parlament van superar el 51% dels vots, enarborant l’eslògan que va fer fortuna durant els primers mesos de la legislatura: “La majoria del 52%”, que aviat s’evidenciaria impracticable.

Cinc dies de reflexió podrien valer tres diputats a Catalunya. Almenys aquest és l'efecte de la decisió de Pedro Sánchez que detecta l'enquesta de l'ARA, elaborada per Yougov, i que es publica aquest cap de setmana. De 36 diputats ara fa una setmana a 39 (37-41 en la forquilla), que impulsen el candidat del PSC, Salvador Illa, a la primera posició, tot i que queden lluny de desbrossar-li el camí per ser president. Els socialistes s'aprofitarien de l'estancament en la segona posició de Junts, que es manté avui amb 32 diputats i encapçala el bloc independentista. La irrupció de Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat va ser en un primer moment fulgurant, segons els sondejos publicats abans de l'inici del període electoral, però l'enquesta de l'ARA no detecta moviments rellevants en l'última setmana i, a falta d'un revulsiu, hi ha indicis que Junts podria haver mobilitzat ja la major part del seu electorat.

La nit del 12 de maig el PSC molt probablement podrà revalidar i fins i tot ampliar la victòria en vots que ja va aconseguir fa tres anys a Catalunya. Però ¿podrà governar? Aquesta és, de fet, la principal incògnita en una de les eleccions al Parlament més incertes de la història. Per què? Perquè els blocs estancs amb què s’havien distribuït els partits des de l’eclosió del Procés podrien quedar curts, tots. L’enquesta de l’ARA, que porta el segell de YouGov, dona les claus per saber cap on va el país després d’anys marcats per la inestabilitat.

Fa sis anys que Pedro Sánchez és president i, des de fa només cinc mesos, un fervorós defensor de l'amnistia. Temps suficient per acordar amb l'independentisme la llei que acabarà amb els processos judicials derivats de l'1-O (a canvi de la seva investidura) i, abans, per eliminar el delicte de sedició o concedir els indults (a canvi de l'estabilitat parlamentària). La Moncloa defensa que la seva estratègia a Catalunya, que el 12-M sotmetrà indirectament a votació amb la candidatura de Salvador Illa, ha estat clau per a la "reconciliació" entre els catalans, però aquesta no és ni de bon tros la versió que ha donat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Les condemnes (d'entre 9 i 13 anys de presó per sedició, malversació i desobediència) no van ser, segons els representants de l'Estat, ni desproporcionades ni van conculcar drets fonamentals dels acusats, ni tampoc van representar una ingerència a la llibertat d'expressió. De fet, l'escrit presentat el 12 de març a Estrasburg, al qual ha tingut accés l'ARA, defensa punt per punt la sentència dictada pel tribunal que va presidir Manuel Marchena.

Formalment serà escollit la setmana que ve, però Carles Puigdemont va trigar pocs minuts a alçar el dit quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar l'avançament de les eleccions. Ell serà el candidat de Junts per recuperar la presidència de la Generalitat i prepara un cop d'efecte gràcies a l'amnistia: tornar encara que s'arrisqui a ser detingut si els jutges no accepten aplicar la llei d'entrada. Puigdemont serà candidat perquè no té cap impediment per ser-ho. Està processat per malversació en la causa de l'1-O i per terrorisme en la del Tsunami Democràtic, però no té cap sentència a l'esquena. Les ordres de detenció contra ell haurien de decaure un cop l'amnistia es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), previsiblement a finals de maig, i amb llibertat de moviments assegura que podrà ser present al debat d'investidura.

L'equip del president Aragonès creuava els dits a mig matí com si encara confiés en el miracle. Necessitaven un vot, encara que fos per error a l'estil Casero, per guanyar temps. En cas contrari, sabien quin era el pa que se serviria perquè, per molt que ho neguessin en públic, tant al Palau de la Generalitat com al carrer Calàbria de Barcelona feia dies que s'analitzava la sortida a un més que probable fracàs dels pressupostos. Eleccions. Aragonès n'era el menys partidari, tot i que creixien internament les veus que l'aconsellaven que premés el botó perquè no trobaria un moment millor.