Des del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 l'independentisme apareix dividit en les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fa sis anys que partits i entitats no han aconseguit retrobar-se estratègicament en cap rumb compartit i enguany, en què la Diada està marcada per la investidura espanyola, no ha sigut una excepció. L'aritmètica de les eleccions del 23 de juliol ha situat l'independentisme al mig del tauler de joc espanyol, però els actors sobiranistes d'aquesta partida no estan d'acord sobre com jugar-la: des de l'ANC fins a Òmnium, passant per Esquerra, Junts i la CUP, tenen una recepta diferent. En tot cas, la mobilització de les bases aquest Onze de Setembre ha tornat a ser multitudinària tot i el ball de xifres: 115.000 manifestants segons la Guàrdia Urbana i 800.000 d'acord amb els organitzadors.

A la negociació amb el PSOE per saber si és possible una llei d'amnistia encara li queden molts capítols, però ja es pot intuir quin serà un dels primers esculls de les converses: si aquesta llei també hauria d'amnistiar els policies que tenen causes obertes pel Procés, la majoria vinculades a les càrregues policials de l'1-O. Hi ha veus que s'hi neguen en rodó, mentre que n'hi ha d'altres que consideren que, si del que es tracta és d'anul·lar totes les causes judicials, això ha de ser per a tothom, també per als agents de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat. Segons l'últim recompte fet per l'ARA, no hi ha hagut mai una condemna per la brutalitat policial del dia del referèndum –que va fer la volta al món–, però hi ha 161 agents que segueixen en el punt de mira de la justícia.

Matemàticament, els set diputats d'Esquerra i els set diputats de Junts són igual de decisius per desencallar la investidura de Pedro Sánchez, però, per ara, tots els focus apunten només cap al partit de Carles Puigdemont, mentre que es donen pràcticament per descomptats els vots dels republicans. Davant d'aquest escenari, el partit d'Oriol Junqueras ha començat a rebel·lar-se per mirar de guanyar pes en la negociació i en el debat públic. És clau acabar jugant un paper important en la investidura espanyola, ja sigui per poder després reivindicar els fruits d'un eventual acord, o per anar a una repetició electoral amb les millors cartes possibles.

L'aritmètica endimoniada de les eleccions espanyoles ha fet que un dels escenaris plausibles sigui que el candidat a la investidura, sigui Sánchez o Feijóo, fracassi en el primer intent de ser investit. No seria el primer cas, ni probablement l'últim, però la història diu que començar la legislatura amb mal peu té normalment un preu elevat a pagar. Una investidura es fa en dos temps: en la primera votació el candidat ha d'aconseguir la majoria absoluta i, si no és així, en 48 hores es vota de nou i es necessita una majoria simple. Aquestes són les quatre persones a Catalunya i Espanya que han perdut una investidura.

Espanya s'acosta inevitablement a la paradoxa política: mentre l'única possibilitat que hi hagi govern a l'Estat passa per una coalició de centreesquerra PSOE-Sumar amb acords amb els sobiranismes perifèrics, la majoria de comunitats autònomes estaran controlades per la dreta i l'extrema dreta. Aquest divendres el PP i Vox han firmat un pacte per governar plegats l'Aragó, cosa que suposa que 11 dels 19 governs autonòmics ja tinguin un executiu liderat pels populars. A més, d'aquests 11, en quatre Vox serà present al consell executiu. Per exemple a l'Aragó, on tindran ni més ni menys que una vicepresidència. El PP encara es podria anotar dos territoris més: Múrcia i Ceuta.

L'esquema mental que hi ha instal·lat amb la negociació de la investidura de Pedro Sánchez és que la cosa va per llarg i que no s'entrarà en matèria fins després del 17 d'agost, un cop s'hagin constituït les Corts espanyoles. Malgrat tot, aquest dimarts el president Pere Aragonès ha comparegut després de l'última reunió del Govern abans de la pausa estival per enviar un missatge al PSOE: si vol els vots d'Esquerra, que es mogui. "Aquells que vulguin la investidura s'han de moure. Pedro Sánchez s'ha de moure i atendre l'agenda catalana", ha dit. No ha posat línies vermelles a la negociació, però ha avisat que vol abordar dos temes que incomoden el socialisme: el referèndum i l'amnistia. Vol, en definitiva, reprendre la negociació del conflicte polític.

La negociació de l'independentisme català amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez ja s'ha posat en marxa, ni que sigui perquè ERC i Junts han començat a posar condicions sobre la taula per delimitar el perímetre del terreny de joc. Són condicions de dos tipus: de l'àmbit econòmico-social i de l'àmbit nacional. A continuació hi posem ordre, de major a menor possibilitat de ser assumides pel PSOE.

La negociació per la investidura del pròxim president espanyol serà llarga i, aquest diumenge, l'atenció s'ha concentrat en l'intercanvi epistolar entre els dos aspirants a la Moncloa: el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el líder del PSOE, Pedro Sánchez. El popular li ha enviat una carta al socialista reclamant-li una reunió aquesta mateixa setmana per abordar la seva investidura. Sánchez ha rebutjat la invitació. L'argument del president espanyol és que primer cal que es constitueixin les Corts espanyoles –el 17 d'agost– i després, quan el rei Felip VI proposi un candidat a la investidura, ja es veuran.

Al setembre es compliran dotze anys des que Oriol Junqueras va arribar al capdavant d'Esquerra i aquest juliol, per primera vegada sota el junquerisme, el partit ha entrat en un cicle electoral a la baixa. Només són dos comicis retrocedint, però els 300.000 vots perduts a les municipals i els 400.000 vots a les generals han fet saltar les alarmes. El partit republicà busca respostes a aquest fenomen i, per ara, la principal conclusió és que no hi ha una explicació inequívoca. O, com a mínim, que no hi ha una explicació única.

Les eleccions espanyoles de diumenge han situat els partits independentistes en un escenari de certa contradicció: han retrocedit com mai a les urnes, però a la vegada continuen sent decisius a Madrid. Davant d'això, aquest dimecres ERC i Junts s'han emplaçat al Parlament a fer "front comú" al Congrés per negociar de manera conjunta amb el PSOE si hi ha possibilitat d'investir Pedro Sánchez. La interpel·lació mútua ha semblat sincera, perquè per primera vegada s'ha fet sense gaires retrets pel mig. Ara bé, ja hi ha molts precedents d'aquestes interpel·lacions a la unitat que fracassen abans fins i tot de començar. ERC i Junts també coincideixen en un altre aspecte: si Pedro Sánchez vol ser investit, que faci el primer pas.

El PP té coll avall que sortirà guanyador aquest diumenge –totes les enquestes, menys la del CIS, així ho apunten–, però la incògnita d'aquesta nit electoral no és menor. Sumaran les dretes o encara hi haurà una escletxa per a la reelecció de Pedro Sánchez? Tots els partits es posen a examen aquest 23-J i des de l'ARA us oferim un manual per poder llegir-ne els resultats.

La sequera "és el problema més greu" de Catalunya, segons va dir a l'abril el president Aragonès, però ara amenaça també amb convertir-se en un nou motiu de controvèrsia política amb l'Estat. Segons ha pogut saber l'ARA, la setmana passada el govern espanyol va iniciar els tràmits per impugnar davant del Tribunal Constitucional (TC) la llei catalana per fer front a la sequera que va aprovar el Parlament el maig passat. La Generalitat ja ha rebut la notificació. El més curiós del cas és que ha iniciat el procés d'impugnació un executiu del PSOE, malgrat que la llei va tirar endavant a l'hemicicle català amb els vots del PSC –juntament amb els d'ERC i Junts–. I tot plegat arriba en plena campanya electoral. La Generalitat considera que tot plegat és una "aberració". En canvi, el govern espanyol rebaixa la importància de la decisió assegurant que en la passada legislatura es van iniciar 22 procediments d'aquest tipus i en 20 (16 de forma total i 4 de forma parcial) es va arribar a un acord entre administracions, evitant el recurs d'inconstitucionalitat. Fonts del govern espanyol confien que també s'eviti en aquesta ocasió.

Tot i que el cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo va deixar tocat Pedro Sánchez, la demoscòpia encara li detecta possibilitats de repetir com a president. Per seguir a la Moncloa, però, haurà de teixir nombroses aliances al Congrés com ja ha hagut de fer (i patir) en els darrers quatre anys. En aquest escenari, l'independentisme català emergeix de nou com un actor a tenir en compte perquè els seus vots podrien tornar a ser decisius per fer Sánchez president. ¿Quin preu posen ERC, Junts i la CUP per participar en la investidura? Per ara només ERC està disposada a jugar aquesta carta, però un escenari en què siguin decisius pot obrir un debat intens a Junts i a la CUP. Si el 23-J dona uns resultats ajustats, la investidura podria anar d'uns pocs escons i acabar involucrant tothom. Una altra incògnita és saber si l'independentisme sabrà construir una posició comuna arribada l'hora de prendre una decisió: ERC i Junts han mantingut contactes, però han constatat que ara per ara estan molt lluny.

Des que ha començat la campanya electoral, no hi ha acte en què Alberto Núñez Feijóo no carregui contra el president espanyol, Pedro Sánchez, per haver avalat la llei del només sí és sí impulsada per la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Li recorda els 117 agressors sexuals que s'han excarcerat i les més de 1.100 rebaixes de penes que hi ha hagut des que va entrar en vigor la norma. La ministra d'Igualtat no participa físicament en campanya, però és en boca de PP i Vox cada dia, i la llei de llibertat sexual s'ha convertit en l'autèntic taló d'Aquil·les del PSOE i de Sumar en campanya.

Una biblioteca de Borriana (Plana Baixa) s'ha convertit en l'exemple paradigmàtic del que la ultradreta pretén fer des de les institucions amb la cultura. La decisió del nou ajuntament format per PP i Vox d'anul·lar les subscripcions a les revistes en català Cavall Fort, Enderrock, Camacuc, El Temps i Llengua Nacional ha sacsejat la campanya de les generals, sobretot a Catalunya. Especialment per la bel·ligerància del regidor de Cultura de Vox, Jesús Albiol, que va arribar a presentar-se en persona a la biblioteca exigint que es retiressin els exemplars disponibles, encara que els responsables s'hi van negar fins que no portés una ordre per escrit. Tant el PSC com Sumar, ERC, Junts i la CUP han sortit en tromba a criticar l'episodi de Borriana i, de pas, a erigir-se en els baluards que això no es pugui repetir després de les eleccions generals.

"¿Y éste, de dónde sale?". A l'hivern del 2014 aquesta era una pregunta recurrent a Súmate, l'entitat de castellanoparlants defensors de la independència. Es referien a un noi amb tupè de poc més de trenta anys de qui tothom començava a parlar de portes endins. A diferència d'altres companys, d'aquell noi ningú en tenia gaires referències. No tenia un passat al PSC, ni als sindicats, com tants altres. Era Juan Gabriel Rufián Romero (Santa Coloma de Gramenet, 1982), un llicenciat en relacions laborals que volia col·laborar amb l'associació. Net d'avis andalusos migrants, era un exvotant d'Esquerra Unida que havia mamat política a casa: fill de pare comunista que s'havia conegut amb la seva mare en un míting de Bandera Roja. El seu debut a Súmate va ser una xerrada al centre cívic de la Trinitat Vella al costat del Pare Manel. "Aquell dia va parlar del sistema de pensions. Va arribar de cop i de seguida va tenir molt èxit", rememora un membre de l'entitat. Només seria la primera de moltes xerrades a les quals aviat afegiria les tertúlies a mitjans. Rufián acabava de pujar a l'escenari, i encara hi és.

Espanya va tenir la fortuna d'haver-se estalviat fer una campanya d'unes eleccions generals en temps de covid perquè la pandèmia va esclatar poc temps després dels comicis del 2019, però la campanya del 23-J també posa sobre la taula una situació inèdita: mai s'havia votat pel Congrés i el Senat en ple estiu. Termòmetres disparats, gent de vacances, embussos a les zones turístiques i ciutadans amb més ganes de desconnectar que d'entregar-se a la política. Això ha obligat els partits a modificar parcialment les seves campanyes per adaptar-se a la climatologia i seguir voltant amunt i avall per intentar convèncer el contribuent. Malgrat el sol, el que no era una opció era quedar-se a casa.

Les mentides de Pablo Casado sobre el català a les aules quedaran de moment en no res. El jutge que investigava els atacs de l'exlíder del PP a la immersió lingüística ha decidit arxivar les querelles que van presentar contra ell la Generalitat i el Grup d'Advocats Independents perquè no hi veu delicte, segons ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar l'ARA. El Govern ja ha anunciat que hi presentarà recurs.

A primera hora del matí una munió de cotxes de la Policia Nacional han sortit de la comissaria de la Verneda, a Barcelona, i s'han desplaçat fins a Sitges. Aquest dimecres era el dia D d'una investigació que fa un any i dos mesos que s'allarga, i que se centra en presumptes irregularitats a l'ajuntament d'aquesta ciutat del Garraf. El jutjat d'instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú té sota la lupa tretze persones pels suposats delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental. Els agents han registrat diversos departaments del consistori i han deixat per al final l'Ajuntament, on han pujat fins al despatx de l'alcaldessa, Aurora Carbonell (ERC), i l'han detingut.

El gir de guió de dissabte que ha acabat amb Jaume Collboni (PSC) d'alcalde continua portant conseqüències a tots els nivells. En el cas d'Esquerra, ha provocat un canvi d'última hora en les seves candidatures a les eleccions generals per mirar de rendibilitzar el greuge que, segons els republicans, han patit a l'Ajuntament de Barcelona. Així, el partit ha decidit que Ernest Maragall sigui candidat al Senat. Després de Xavier Trias (Junts), ell és l'altre gran damnificat per l'operació Collboni, perquè havia de ser primer tinent d'alcalde de Barcelona i, finalment, aquest pla es va frustrar. Maragall serà el número dos d'ERC al Senat per la circumscripció de Barcelona.