Ara Balears - Beth Galí

Carta a Ada Colau

Beth Galí — Sat, 31 Jul 2021 15:43:32 +0000

“La plaça Reial ens mou”. Amb un eslògan que als veïns de la plaça Reial ens sembla escandalosament cínic, les tardes de juliol, coincidint amb l’arribada del turisme, hem tingut instal·lada a la plaça una tarima -suposo que amb el beneplàcit del districte- on, a partir de les cinc de la tarda, una orquestra ha entretingut, amb música a prova de sordesa, jubilats i alguns barcelonins que s’hi apropaven -un aplaudiment per la seva resistència-, que imagino són l’últim reducte dels visitants autòctons que redescobriren la plaça els primers mesos després del confinament.

En record de Fabián Estapé

Beth Galí — Sat, 11 Feb 2012 23:00:00 +0000

Fóra llarg esbossar aquí una biografia de Fabián Estapé que, a més, ja ha estat referida a bastament en les seves memòries i en les cròniques publicades aquests darrers dies després de la seva mort. Per tant, em referiré als records que tinc d'ell.

Alemanya em captiva

Beth Galí — Tue, 08 Nov 2011 23:00:00 +0000

Bona part de la població nascuda durant la dècada del anys 40 i 50 vam créixer envoltats de l'odi que els nostres pares expressaven cap als alemanys. Per bé que era legítim: l'assassinat de milions de jueus durant la Segona Guerra Mundial i l'aliança de Hitler amb el nostre dictador foren fets més que justificats per encendre un corrent antigermanòfil arreu d'Europa.

Qui tem els 'indignats'?

Beth Galí — Mon, 27 Jun 2011 22:38:57 +0000

Aquests darrers temps se senten innombrables proclames en nom de la democràcia. D'un bàndol i de l'altre s'intercanvien retrets per l'incompliment dels valors que, teòricament, s'han de respectar en un sistema democràtic. Certament, els esdeveniments d'aquests darrers dies han sorprès la democràcia amb el pas canviat.

L'aventurer generós

Beth Galí — Fri, 18 Mar 2011 23:00:00 +0000

Hi ha moments que condicions adverses en un entorn social específic atorguen sentit a la vida. És el cas d'Oriol Regàs, que en les situacions més diverses, fos la travessa del desert en moto o dels oceans en una embarcació precària, sempre va manifestar generositat i dots aglutinadors. Avui en diríem de lideratge, amb el qual va propiciar determinats entorns que afavoriren algunes conspiracions polítiques en contra del dictador. Personatges així, sempre a punt per a l'aventura, escassegen. Sense ell, alguns dels episodis de la nostra història haurien anat d'una altra manera. El vaig conèixer quan jo era molt jove i l'he redescobert amb l'altre Oriol de la Gauche Divine, l'Oriol Bohigas, com a peça clau d'una etapa de la vida de Barcelona. Trobarem a faltar la seva generositat, la gentil timidesa i aquella ironia desproveïda de sarcasme.

Barcelona, estat de la qüestió

Beth Galí — Wed, 09 Feb 2011 23:00:00 +0000

És només des de la modèstia que podem copsar l'esforç col·lectiu que s'ha fet aquests darrers trenta anys a Barcelona. El balanç cal judicar-lo amb un marge de generositat i comprensió.

Brasília, una aposta i un ideal

Beth Galí — Fri, 07 Jan 2011 23:00:00 +0000

L'any 2010 s'ha esgotat. Entre altres cròniques i esdeveniments, ha estat l'any del cinquantenari de la fundació de Brasília com a nova capital del Brasil. És, doncs, un bon moment per reflexionar com es va produir aquesta obra monumental construïda pels millors arquitectes del Moviment Modern, només en 41 mesos des que, el febrer del 1956, començaren les obres, amb Juscelino Kubitschek elegit president del Brasil.