El nou pinyol de Pedro Sánchez a Ferraz parlarà català. La socialista valenciana Rebeca Torró, número dos de Jordi Hereu al ministeri d'Indústria i Turisme com a secretària d'estat d'Indústria, serà la nova secretària d'organització del PSOE en substitució del ja cessat Santos Cerdán. I la nova portaveu del partit serà la lleidatana Montse Mínguez, del PSC, un valor a l'alça a Madrid, tenint en compte que és la número 2 del grup parlamentari al Congrés. Els primers canvis s'han conegut un dia abans que se celebri el comitè federal del partit, en el qual s'hauran d'aprovar els moviments que Sánchez ha promès per sacsejar la direcció arran de l'escàndol de la presumpta corrupció. La nova àrea d'organització del PSOE s'amplia i comptarà amb tres càrrecs adjunts –fins ara només n'hi havia un, que ocupava Juanfran Serrano, que presumiblement abandonarà l'executiva–, amb l'objectiu que hi hagi contrapesos. Amb l'elecció de perfils femenins, també es vol donar un missatge de resposta a les converses conegudes entre José Luis Ábalos i Koldo García sobre prostitutes. A partir d'ara, aquesta pràctica serà castigada amb l'expulsió del partit.

L'informe de la Guàrdia Civil desgrana un seguit d'àudios extrets del mòbil de Koldo García en què es desprèn la conxorxa dels tres dirigents del PSOE –el mateix Koldo, José Luis Ábalos i Santos Cerdán– per presumptament manipular contractació pública i cobrar comissions il·legals d'empreses. L'ARA ha tingut accés a aquests àudios en mans de l'UCO i, a continuació, n'expliquem el més rellevant.

El PP ha trobat en la presumpta operació contra la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que atribueix al PSOE, el seu principal filó per atacar Pedro Sánchez. És per això que, pocs dies abans de la manifestació convocada per Alberto Núñez Feijóo a Madrid contra la "màfia" que atribueixen als socialistes, els populars han ampliat la seva ofensiva a l'àmbit judicial.

L'estratègia orquestrada per la dreta política i judicial per torpedinar l'amnistia ha marcat el primer any de vida de l'amnistia i els seus fruits es veuran en la primera sentència que dictamini el Tribunal Constitucional. La ponència que elabora la vicepresidenta de l'organisme, la progressista Inmaculada Montalbán, avala la constitucionalitat de la llei, però no entra a valorar l'aplicació al delicte de malversació, que és el que afecta Carles Puigdemont i la resta de líders del Procés. En el text de gairebé 200 pàgines que aquest dilluns ha fet arribar a la resta d'integrants del tribunal, no entra en el conflicte obert al Tribunal Suprem amb els dirigents independentistes perquè al recurs del PP, que és el que ara es resol, no se'n feia cap menció.

Les Canàries han viscut aquest dimecres l'enèsima mostra del drama migratori. Un cayuco amb desenes de persones a bord ha bolcat al matí a l'illa d'El Hierro, quan s'acostava al port de La Restinga per desembarcar. L'embarcació transportava més de cent persones, incloses criatures, i les autoritats canàries han confirmat set víctimes mortals: quatre dones, una adolescent de 16 anys i dues nenes de cinc.

Israel ha ordenat evacuar tota la població del sud de Gaza i ha anunciat un "atac sense precedents" just hores després d'haver bombardejat una escola al nord de la Franja que ha causat 36 morts, 18 dels quals criatures. "Les Forces de Defensa d'Israel llançaran un atac sense precedents per destruir les capacitats terroristes a la zona", ha dit un portaveu de l'exèrcit, Avichay Adraee, a les xarxes socials. L'ordre d'evacuació afecta les ciutats de Khan Yunis, Bani Suheila, Abasan i Al-Qarara, totes al sud de la Franja, una zona des de la qual Israel denuncia que aquest matí s'han disparat tres projectils cap a territori israelià que han estat interceptats i no han causat danys.

Més de cinc anys després la justícia comença a passar comptes per les 7.291 persones que van morir a les residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia. Per primer cop dos ex alts càrrecs del govern d'Isabel Díaz Ayuso hauran de declarar com a investigats en un procediment judicial, segons han informat en un comunicat dues associacions de víctimes i confirmen fonts jurídiques. Durant tot aquest temps la presidenta madrilenya ha evitat fer autocrítica per l'actuació del seu executiu durant la covid-19. Aquest moviment judicial dona empenta tant a l'oposició com als familiars de les víctimes, que han continuat pressionant la líder del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, per demanar-li que assumeixi responsabilitats personalment.

El primer cop que el crític i musicòleg Josep Vicent Frechina va sentir l'inconfusible beat d'Estiu, el primer senzill del grup valencià Zoo, ja va pensar que el llavors nou projecte de Panxo, àlies de Toni Sánchez, prometia. El "bon rotllo" del tema de l'ex d'Orxata Sound System, publicat el juny del 2014, li va cridar l'atenció. El que no podia imaginar era que el videoclip es viralitzaria tan ràpidament, amb 40.000 reproduccions en pocs dies, ni que aquell èxit seria el preludi d'una carrera meteòrica que trencaria barreres territorials i lingüístiques i elevaria la banda del monet a la categoria d'"anomalia històrica". "Des de Raimon, cap proposta musical al País Valencià havia arribat tan lluny", diu Frechina en conversa amb l'ARA.

Fidel al seu estil, Donald Trump va convertir aquest dimecres en un xou televisiu el perillós anunci dels nous aranzels globals. Va declarar la guerra comercial al món proclamant el "dia de l'alliberament" dels EUA i va anunciar les noves taxes amb un cartell amb el nom de cada país com si es tractés dels resultats del concurs d'Eurovisió. I encara es va permetre bromes i comentaris sobre els governants estrangers mentre desgranava les noves tarifes que poc després sacsejarien les borses i cancelleries de tot el planeta. El surrealisme, però, no s'acabava aquí: a la llista completa de territoris afectats hi ha diversos detalls, a priori, difícilment explicables. En repassem alguns.

Miguel Ángel Revilla no s'esperava rebre una demanda als seus 82 anys, i encara menys per part de Joan Carles I. L'expresident de Cantàbria va conèixer aquest dimarts la notícia mentre interpretava el seu primer paper com a actor en el rodatge d'una pel·lícula d'Antonio Resines. I la primera reacció va ser de "ràbia" i "cabreig": "Per què a mi?", s'ha preguntat aquest dimecres en una roda de premsa a la seu del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC). El secretari general de la formació ha negat haver comès cap delicte i ha deixat clar que no es penedeix de la seva "denúncia permanent" de l'emèrit que ha fet en els últims anys i que recull novament en el seu últim llibre: "És dur amb el rei, però s'ho mereix", ha dit.

No reconèixer la veracitat dels àudios i afirmar que estan manipulats i editats. Aquesta ha sigut l'estratègia conjunta de l'ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal i de l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho per escapolir-se de les noves evidències que les vinculen a l'operació Catalunya. Precisament aquest dilluns El món a RAC1 ha publicat una conversa que la també exministra de Defensa va mantenir amb l'excomissari José Manuel Villarejo el setembre del 2014 en la qual parlen obertament de la guerra bruta contra l'independentisme. "No recordo parlar de Catalunya amb Villarejo", ha assegurat Cospedal durant la seva compareixença a la comissió d'investigació del Congrés. Lluny d'esclarir les maniobres contra dirigents del Procés, Sánchez-Camacho ha intentat girar el relat: s'ha presentat com una "ciutadana de segona" i víctima d'una "persecució" que la va "obligar a marxar del territori que estimava". "Aquesta és la veritable operació Catalunya", ha criticat.

Mentre els mitjans de comunicació occidentals miren a Gaza, Israel ha intensificat aquests últims dos mesos l'ocupació de Cisjordània. Amb l'anomenada operació "Mur de Ferro", que va començar el 21 de gener, l'exèrcit israelià ha accelerat els seus atacs en aquest territori palestí. L'ofensiva militar va començar al camp de refugiats i la ciutat de Jenín, un dels feus de la resistència palestina, i es va estendre ràpidament a Tulkarem i Tubas. Dos mesos després, el balanç és de 60 palestins morts en mans de l'exèrcit i els colons, més de 500 detinguts i més de 40.000 desplaçats, segons dades de l'ONU, una xifra sense precedents des de la Guerra dels Sis Dies (1967).

No va ser fins quatre mesos després de la DANA a València que Carlos Mazón va concretar a quina hora havia arribat el fatídic 29 d'octubre al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Assetjat per la pressió política i judicial, el president valencià assegurava fa dues setmanes que eren les 20.28 h quan va arribar al lloc, 17 minuts després que s'enviés l'alerta a la població per les inundacions. Aquesta nova versió –fins llavors havia situat la seva arribada "a partir de les 19 h"– la va apuntalar amb una imatge difosa per la Generalitat Valenciana poc després: una captura del sistema de videovigilància en la qual es veu Mazón saludant els recepcionistes del Cecopi a les 20.28 h. Diversos testimonis presencials, però, mantenen que el polític del PP va arribar abans i en les últimes hores han crescut les sospites que la fotografia del Cecopi podria haver estat manipulada.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt l'exconseller Lluís Puig del delicte de desobediència pel cas de les obres d'art de Sixena. El tribunal sentencia que no s'han aportat proves suficients per concloure que l'anterior titular de Cultura i membre del govern de l'1-O, exiliat a Bèlgica, incomplís de forma "reiterada" i "persistent" els requeriments per traslladar les 44 obres dipositades al Museu de Lleida fins al monestir de Sixena, a Osca. Unes peces que finalment va endur-se la Guàrdia Civil el desembre del 2017, en plena intervenció de la Generalitat amb el 155.

La Fiscalia Anticorrupció ha iniciat una investigació contra Vox per presumpte finançament irregular, segons ha avançat El Independiente i han confirmat fonts del ministeri públic a l'ARA. La decisió arriba després que al desembre el PSOE presentés una denúncia contra el partit d'extrema dreta per la suposada captació de fons de manera opaca. El fiscal en cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, creu que hi ha base per investigar els ultres, que ja han estat sancionats en el passat pel Tribunal de Comptes. Les diligències són secretes.

Quan es compleixen gairebé dos anys de l'esclat de la violència al Sudan, immers des de l'abril del 2023 en un conflicte civil entre l'exèrcit i els paramilitars de les Forces Ràpides de Suport (RSF), l'ONU alerta de l'ús de les violacions de criatures com a arma de guerra. L'Unicef, l'agència per a la infància de les Nacions Unides, denuncia en un informe difós aquest dimarts més de 200 agressions sexuals de nens i nenes, entre les quals hi ha menors de tan sols un any. "Homes armats violen i agredeixen sexualment criatures, inclosos infants d'un any", afirma l'organització.

Després de molts estira-i-arronses, Junts i el PSOE han tancat un acord per delegar competències en matèria d'immigració a la Generalitat, més enllà del que ja preveu l'Estatut. I per donar-li transcendència Junts ha presentat el pacte de la manera més solemne: l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha sigut l'encarregat de desgranar l'entesa, juntament amb el secretari general, Jordi Turull, i la cap de files al Congrés, Míriam Nogueras. "Sense integració no hi ha nació", ha dit l'expresident, alhora que ha remarcat que "sense immigració no hi ha progrés". Per a Junts, l'acord amb el PSOE es tracta d'una "delegació integral de competències", ja que "tot el que té a veure amb la vida d'un estranger que arriba a Catalunya passa per la Generalitat". Ara bé, també ha admès que serà aplicant la normativa espanyola, que és –ha explicitat– el que preveu la legislació europea en matèria d'entrades i sortides de migrants en l'espai de lliure circulació. En el mateix sentit, també han tret pit que els Mossos a partir d'ara treballaran a la frontera, però han reconegut que hi ha d'haver coordinació amb les forces de seguretat de l'Estat. "No va de si la Guàrdia Civil i la Policia Nacional perden competències, sinó de ser eficaços", ha dit Puigdemont.

La investigació judicial de la gestió de la DANA a València ha constatat que les autoritats van enviar l'alerta a la població quan ja hi havia desenes de persones mortes. Per què es va trigar tant? Qui en va ser responsable? El president valencià, Carlos Mazón, assegura ara que el 29 d'octubre va arribar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) quan ja s'havia alertat la població. ¿És així o ja hi era abans, tal com asseguren alguns testimonis? Mentre la Guàrdia Civil elabora una cronologia d'aquell dia per intentar respondre a totes aquestes preguntes, tal com li ha encarregat la jutge del cas, els whatsapps del representant de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) que va participar telemàticament en la reunió del Cecopi, publicats aquest divendres per El País i l'autenticitat dels quals ha pogut confirmar l'ARA, apunten a una demora en la presa de decisions i a una manca de control de la situació quan la tragèdia ja s'havia desencadenat.

Catalunya doblarà la taxa turística i destinarà un 25% dels seus ingressos a combatre la crisi de l'habitatge. Així ho han acordat el Govern i els comuns en el marc d'un nou paquet de mesures fiscals per fer front a l'impacte del turisme i combatre l'especulació immobiliària. L'augment de l'import s'aplicarà a tots els establiments –dels hostals als hotels de totes les categories, pisos turístics o creuers– i s'habilitarà tots els ajuntaments de Catalunya perquè puguin establir un recàrrec de fins a quatre euros sobre la taxa, cosa que fins ara només podia fer Barcelona. Així ho han explicat en roda de premsa la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, i la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach. L'anunci ha aixecat polseguera dins el sector, però totes dues han defensat fer pagar més els turistes per injectar recursos als serveis públics. "És de justícia", ha reblat la consellera. Amb aquests canvis, la Generalitat preveu ingressar fins a 100 milions d'euros més.

Han hagut de passar gairebé quatre mesos des de la tragèdia de la DANA del 29 d'octubre, que va deixar 227 morts al País Valencià, perquè el cap del Consell, Carlos Mazón, reveli a quina hora va arribar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). En declaracions als mitjans de comunicació aquest dimecres ha admès que va arribar-hi a les 20.28 hores, 17 minuts després que s'enviés l'alerta a la població per les inundacions i més de quatre hores després que s'hagués constituït el comitè d'emergències. Amb tot, ha negat haver canviat la versió sobre el seu paper el dia que es va desencadenar el desastre, tot i que fins ara afirmava que havia arribat al Cecopi "a partir de les 19 h".