L'Audiència de Barcelona ha admès el recurs presentat per Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos (Vegap) contra l'empresa Punto Fa, la matriu de Mango, per una infracció dels drets de la propietat intel·lectual per utilitzar sense autorització obres d'Antoni Tàpies, Miquel Barceló i Joan Miró, per fer NFTs. El tribunal de la secció 15 de l'Audiència revoca la sentència del jutjat mercantil número 9 de Barcelona que havia desestimat el recurs.

Un tribunal comercial dels Estats Units ha bloquejat aquest dijous l’entrada en vigor de molts dels aranzels impulsats per Donald Trump. La resolució assegurava que el president hauria excedit la seva autoritat imposant aranzels generalitzats a les importacions de socis comercials. En concret, la sentència assenyalava que la Constitució nord-americana atorga al Congrés l’autoritat exclusiva per regular el comerç amb altres països i que, per tant, Trump no té potestat per tirar endavant la bateria de nous aranzels. Ara bé, la Casa Blanca va presentar un recurs davant una instància judicial superior, el Tribunal d’Apel·lacions, que el mateix dijous al vespre ha decidit mantenir les tarifes a les importacions fins que resolgui sobre el fons del conflicte.

L'any 2024 un 59% de l'energia elèctrica generada a Catalunya va ser d'origen nuclear. Davant el retard en el desenvolupament de les renovables i, sobretot, de l'emmagatzematge, Foro Nuclear, agrupació de la qual formen part les empreses relacionades amb l'energia nuclear a Espanya, considera inviable tancar els tres grups existents al Principat seguint el calendari que es va pactar el 2019. "Seria tornar a l'edat de pedra", ha assegurat aquest dilluns el seu president, Ignacio Araluce.

Besnet del primer comte Güell i el més emblemàtic representant de l'alta burgesia industrial catalana, José Felipe Bertran de Caralt ha mort a Barcelona, als 98 anys. L'empresari va saltar a la llum pública a la dècada dels 90 del segle passat, quan va ser condemnat per un frau fiscal, però alhora, va ser víctima de la xarxa de corrupció del jutge Lluís Pasqual Estevill, que també va acabar condemnat per extorsionar els empresaris que investigava, entre els quals el mateix Bertran de Caralt.

Red Eléctrica Espanyola (REE), del grup Redeia, és l'empresa que anomenem operadora del sistema, i que ha estat assenyalada per l'apagada massiva de dilluns. Dins del mateix govern de coalició espanyol, Sumar ha demanat que l'Estat tingui un pes més gran a la companyia, però de fet ja la controla. N'és el primer accionista, amb un 20% del capital (la resta d'accionistes no en tenen més del 5%), a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). La presidenta de Red Eléctrica és l'exministra socialista Beatriz Corredor.

Eloi Planes va néixer el 1969, el mateix any que les famílies Planes, Serra, Corbera i Garrigós van fundar l'empresa Astral Construcciones Metálicas, la llavor de l'actual Fluidra, per fabricar components per a piscines. Planes, enginyer industrial per la UPC i màster en direcció d'empreses per Eada, va començar a treballar a l'empresa familiar el 1994. El 2006 va ser nomenat conseller delegat de l'empresa, rebatejada ja com a Fluidra, i el 2007 va liderar-ne la sortida a borsa. Des del 2016 és el president executiu de la companyia, que el 2017 va anunciar la seva fusió amb l'estatunidenca Zodiac, fet que la va convertir en líder del sector i va propiciar que el 2021 entrés a formar part de l'Íbex-35, l'índex selectiu de la borsa espanyola que agrupa les cotitzades més grans. Un gegant amb més de 6.500 empleats a tot el món, més de 2.100 milions de facturació anual, filials en 47 països i 36 centres de producció.

Les apagades elèctriques són un fenomen que es produeix per diferents causes, però una caiguda generalitzada del subministrament com la d'aquest dilluns, amb una afectació pràcticament total de la península Ibèrica, no és habitual. Altres cops s'han viscut apagades més o menys generalitzades, com la que es va produir el juliol del 2021, que va afectar diverses comunitats de l'Estat –entre elles Catalunya– quan hi va haver una avaria a una línia de molt alta tensió de 400.000 volts de Red Eléctrica, o uns anys enrere, el juliol del 2007, quan una fallada va provocar l'incendi de la subestació de Maragall a Barcelona i milers de clients es van quedar sense llum, alguns fins durant quatre dies.

L'1 d'abril el preu del barril de Brent, de referència a Europa, se situava en 74,95 dòlars. El dia 2 d'abril el president dels Estats Units, Donald Trump, va comparèixer al jardí de la Casa Blanca per anunciar els aranzels que imposava a cadascun dels estats del món (malgrat que ara estan suspesos durant 90 dies, excepte per a la Xina), en el que va anomenar "dia de l'alliberament". Aquell mateix dia, el preu del petroli iniciava un descens en picat que va fer mínims el 8 d'abril, quan se situava en 62,82 dòlars, un descens de més del 16% en tan sols una setmana. Des d'aquell moment, el preu del petroli s'ha situat al voltant dels 65 dòlars el barril.

L'any 2023 les companyies d'assegurances espanyoles van cobrir un sinistre sanitari amb un cost de 74.000 euros a Israel, un altre de 56.000 euros al Canadà i un de 48.000 euros als Estats Units, per dir-ne tres. Són dades de la patronal de les assegurances Unespa de l'any 2023 publicades l'any passat. Perquè fer de turista té el seu risc i ja ho diu la dita: val més prevenir que curar. Les dades d'Unespa demostren que contractar una assegurança de viatge no és una mala idea, sobretot per a algunes destinacions.

Actualment Espanya disposa de set reactors nuclears, però aquests dies només n'hi ha tres en funcionament, ja que un està desconnectat de la xarxa perquè està en fase de recàrrega i tres més han entrat en aturada. La causa es troba en les tempestes d'aquesta primavera, que han disparat la producció de les renovables –sobretot eòlica i hidràulica– i la baixada de la demanda per les festivitats de Setmana Santa.

Els Estats Units i la Xina continuen amb les espases enlaire i mantenint el pols en la seva guerra comercial. Però el fet que l'administració del president Donald Trump decidís retirar els aranzels recíprocs a alguns productes tecnològics, fins i tot als de fabricació xinesa, ha dut a lectures contràries en una banda i l'altra. Per als xinesos, és una cessió en tota regla per part de l'administració Trump. Per a la Casa Blanca, tot forma part d'un pla que s'està complint tal com s'havia previst.

La pandèmia de covid-19 ho va capgirar tot ara fa cinc anys. La pitjor crisi sanitària de l’època moderna va impactar en totes les esferes de la vida, va fer trontollar l'economia mundial i vam haver de repensar àmbits tan importants com les residències i les escoles. Cinc anys després, alguns d'aquests sectors han canviat radicalment, mentre que en d'altres no s'ha incorporat cap de les lliçons que va deixar la covid el 2020.

La Fundació La Caixa, de la qual depèn el hòlding de participacions CriteriaCaixa, ha acordat retornar la seu a Catalunya, segons ha informat CriteriaCaixa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). CriteriaCaixa també torna la seu a Catalunya. Les dues entitats, per tant, recuperen la seva seu tradicional a l'avinguda Diagonal de Barcelona, que havien abandonat fa set anys quan la van portar a Palma després del referèndum de l'1-O.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) admet que les companyies energètiques comercialitzadores de gas i electricitat no sempre actuen amb prou diligència per evitar les pràctiques que no són correctes de les seves forces de venda. De fet, la CNMC ha fet un informe sobre l'actuació comercial d'aquestes empreses en què recomana reforçar les mesures per evitar mètodes de venda abusius i equívocs.

La decisió del Banc Sabadell de retornar la seva seu social a Catalunya no marca, per ara, el camí de les altres grans empreses catalanes que van decidir traslladar els seus domicilis després del referèndum de l'1-O, segons ha pogut comprovar l'ARA contactant amb la majoria d'aquestes companyies. El Sabadell va ser la primera gran companyia que va endur-se la seu social l'octubre del 2017 i va encetar una sortida a la qual després es van sumar altres grans empreses.

Els plans de pensions afronten una prova de foc des de l'1 de gener del 2025. Per primera vegada des que es va crear aquest producte d'estalvi fa 38 anys, els seus propietaris podran retirar de cop els diners que tenen acumulats. Només amb una condició: que les aportacions tinguin una antiguitat de més de deu anys. Això es tradueix en el fet que, des de dimecres passat, estaran a l'abast dels seus tenidors aproximadament 64.000 milions d'euros. És justament la meitat de tot el patrimoni que hi ha acumulat en aquests vehicles d'estalvi per a la jubilació. Però s'ha d'anar amb molt de compte: rescatar totalment o de forma parcial el patrimoni acumulat en un pla de pensions pot tenir un impacte molt important en forma d'impostos.

La descarbonització de l'economia és més lenta del que molts voldrien. Però els passos que s'han fet ja han comportat uns quants canvis en el mercat majorista de l'electricitat. Amb una economia que creix (molt per sobre de la mitjana europea), la demanda energètica va amunt. Però hi ha hagut canvis respecte a altres períodes de creixement: mentre que la demanda elèctrica ha augmentat el 2024, la del gas natural ha anat cap avall.

Un pas enrere en la descarbonització del transport. La venda de vehicles electrificats –híbrids endollables i elèctrics purs– a l'Estat va caure un 3,9% el 2024 i es va quedar en 133.699 unitats, malgrat que el mercat total va créixer. Així ho indiquen les dades de la patronal Ganvam publicades aquest dijous, que, no obstant això, mostren algunes diferències en funció del tipus de vehicle: la venda de turismes electrificats va augmentar lleugerament, i també va créixer en el cas dels autobusos, però va caure en furgonetes, ciclomotors i motocicletes. A Catalunya es van vendre el 2024 un total de 7.518 cotxes i totterreny híbrids endollables, un 2,21% menys, i 9.915 elèctrics purs, un 14,25% més, segons la patronal de fabricants Anfac.

El sector bancari, el gegant de la moda Inditex i IAG –la matriu d'Iberia i Vueling i d'altres línies aèries– han estat els valors que més han impulsat l'Íbex-35 aquest 2024. El selectiu de la borsa espanyola ha guanyat prop d'un 14% des de començaments d'any, malgrat que diverses energètiques han patit caigudes de doble dígit durant l'exercici.

El control de la inflació ha portat el Banc Central Europeu a rebaixar els tipus d'interès de referència i, de retruc, això ha comportat el descens de l'Euríbor. El desembre del 2024, aquest indicador, que marca el preu de les hipoteques a tipus variable, ha assolit el seu descens interanual més important des del 2012. Això comportarà un abaratiment de les quotes hipotecàries per als que revisin el tipus del seu crèdit amb l'Euríbor de desembre.