L'última sentència de l'Audiència Nacional sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017 –que rebutja condemnar els dos supervivents de la cèl·lula de Ripoll pels assassinats i els rebaixa la pena– ha caigut com una galleda d'aigua freda entre les víctimes del 17-A, que arrosseguen cinc anys de lluita, desgast i revictimització als tribunals. El pronunciament d'apel·lació es pot recórrer al Tribunal Suprem, però la majoria dels afectats no ho farà. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, tant el gruix de la setantena de víctimes representades per la Unitat d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme (UAVAT), com l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme i l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), que exercien d'acusació popular, no han fet el pas.

“Les últimes remeses de passaport a Espanya comencen per PAO, però la tipografia està portant confusió perquè sembla que sigui PA0. Molt de compte, sobretot si viatges als Estats Units. Et pots quedar a terra”. És el missatge que va compartir fa dos dies a Twitter l’usuari Nacho Carretero i que ha destapat un problema amb la lletra O i el número 0 dels nous passaports. Ell havia emplenat el formulari ESTA que demanen els EUA per poder-hi volar com a turista i que s’ha de tenir per agafar qualsevol avió que aterra allà. Però a l'arribar a la porta d’embarcament va descobrir la confusió tipogràfica: ell havia escrit PA0 quan el que consta oficialment al seu passaport és PAO. Com que l’ESTA no coincidia amb el passaport, no va poder volar.

Una casa completament cremada i destrossada. El terra està ple de totxanes, la pintura ha saltat de les parets, que es mantenen alçades, i els objectes que han resistit el pas del foc ara són negres. És l’interior d’un dels habitatges que els mitjans han pogut veure aquest migdia a la urbanització River Park del Pont de Vilomara. És la zona habitada més afectada per la ràpida acceleració de l’incendi que va començar diumenge en aquest municipi del Bages, que ha cremat 1.750 hectàrees i que va passar per sobre dels immobles amb flames de més de 30 metres. Des d’aquest dilluns al vespre els veïns han tornat a casa seva sempre que les flames l’hagin deixat en unes condicions mínimes per viure-hi. No tothom ho pot fer: les imatges mostren habitatges arrasats pel foc.

L’alerta màxima per l’onada de calor s’ha complicat amb un gran incendi forestal al Bages. Un foc que ha començat a la una del migdia al Pont de Vilomara i Rocafort ha corregut molt ràpidament, empès pel vent del sud, en la franja de més insolació i enmig d’una massa forestal, en direcció a Sant Fruitós de Bages. En set hores ha cremat més d’un miler d’hectàrees. Les flames han superat la capacitat dels Bombers d’aturar-les, que no han pogut evitar que arribessin a una vintena de cases de tres urbanitzacions: a les Brucardes, de Sant Fruitós, i a River Park i Marquet Paradís, del Pont de Vilomara. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha parlat d’una “afectació important” amb “un impacte directe” a les zones habitades.

És inevitable pensar en la sèrie Breaking bad davant el desmantellament d'un macrolaboratori de drogues sintètiques a Catalunya. Al darrere hi havia un home de 35 anys que havia muntat des del 2017 el punt de fabricació de drogues de disseny més gran que s'ha trobat mai al país. A diferència del protagonista de la sèrie, el cervell d’aquest laboratori no té formació en química, “cuinava” les drogues des del garatge de casa seva –a Breaking bad es fa en una característica autocaravana–, és més jove i treballava força en solitari, tot i que rebia el suport de la seva parella, que vivia amb ell i també està detinguda. L’home té un “talent innat” per manipular els líquids i fer les barreges per fabricar les drogues, segons els Mossos d’Esquadra, que van posar-se més en alerta quan van descobrir que començava a preparar explosius.

La petició d’eutanàsia del pistoler de Tarragona, l’exvigilant de seguretat que al desembre va disparar contra tres excompanys de feina i després va tenir un intercanvi de trets amb els Mossos i es va atrinxerar en un mas de Riudoms, portarà cua. La jutge que investiga el cas ha descartat aturar l’eutanàsia, en contra del que volia el sindicat dels Mossos USPAC –que representa els agents ferits–, però la decisió deixa més dubtes que certeses. Ho ha evidenciat el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), que aquesta tarda ha muntat un debat amb tres ponents que pensen que no existeix una solució perfecta. El problema és la dificultat per trobar un equilibri entre l’home i les víctimes. L’acte s’ha fet el mateix dia que el pistoler, empresonat a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa (UHPT), ha declarat voluntàriament per contradir els Mossos.

El nou curs escolar començarà amb la sentència del 25% en castellà a les aules congelada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) vol anar al Tribunal Constitucional (TC) perquè admet que ara veu una “impossibilitat” aplicar la sentència amb el nou marc legal, després que les últimes cinc setmanes el Govern hagi aprovat un decret llei i el Parlament una llei per blindar el català a les escoles i als instituts. Les dues normes comporten “seriosos dubtes sobre la seva validesa per vicis d’inconstitucionalitat”, avisa el TSJC, que diu que també impliquen “una situació que impedeix de forma sobrevinguda l’execució de la sentència” del 25% en castellà. Per això, els jutges de l’alt tribunal català demanen a les parts i a la Fiscalia que es posicionin en un termini de 10 dies sobre la proposta de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat al TC.

Dos anys i set mesos després que la pintora i escriptora Paula Bonet denunciés un home per assetjament, i que ell hagi passat diversos mesos a la presó per saltar-se l’ordre d’allunyament dictada pel jutge, ha arribat el judici. La magistrada del jutjat penal número 10 de Barcelona havia acceptat que la vista fos a porta tancada, sense públic ni periodistes, i amb una mampara entre Bonet i l’acusat per evitar el contacte visual i la victimització. Però poc abans de començar, l’advocat de l’home ha presentat un recurs contra aquesta decisió, i malgrat que la jutge l’ha rebutjat, això ha fet endarrerir el judici. Quan ha acabat, el presumpte assetjador ha dit als periodistes que feia sarcasme amb els missatges amenaçadors que havia enviat a Bonet.

La petició d’un pres pendent de judici ha tensat les costures de la llei de l’eutanàsia. Des de fa mig any l’intern està ingressat a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa (UHPT) amb una lesió medul·lar greu que li afecta la mobilitat i li provoca patiment. Els Mossos d’Esquadra el van reduir a trets al desembre després que disparés contra tres excompanys de feina a les oficines de Securitas de Tarragona i s’atrinxerés armat en un mas de Riudoms on van acabar ferits dos agents, un per impacte de bala. L’exvigilant de seguretat ha demanat l’eutanàsia i, segons va avançar SER Catalunya, el metge que l’assisteix ha tramitat la petició.

Al matí es presentava la campanya d'incendis forestals, advertint que seria "difícil i llarga", al migdia començaven a cremar els primers focs i al vespre la situació ja estava tan desbordada que va caldre activar la fase M2 d'emergència i mobilitzar tot el personal operatiu lliure de servei. En poques hores s'ha pogut comprovar la duresa que vindrà les pròximes setmanes: Catalunya ha tingut mitja dotzena de focs simultanis per culpa d'una tempesta amb llamps però sense pluja. El de més envergadura, el d’Artesa de Segre, havia cremat més de 500 hectàrees de l’entitat municipal de Baldomar a les 20.30 i preocupa els bombers, que han hagut de recomanar el confinament de tres nuclis urbans i evacuar un càmping i una casa de colònies. Un canvi en la meteorologia ha complicat les tasques d'extinció i ha impedit que els bombers controlessin el flanc esquerre, que ara amenaça les 20.000 hectàrees del Montsec, segons ha advertit el delegat de la Generalitat a Lleida, Bernat Soler.

La catinona sintètica és una droga coneguda popularment amb el nom de sals de bany i que té efectes estimulants i al·lucinògens. La substància prové d’un arbust que es diu cat i que és originari de l’est de l’Àfrica i del sud d’Aràbia: aquesta planta conté la catinona, un estimulant que s’acostuma a consumir mastegant les fulles i en infusió. D’aquí en sorgeixen les variants sintètiques, que són més potents que el compost natural i perilloses, segons la Guàrdia Civil, que són les anomenades sals de bany. Al port de Barcelona han trobat la quantitat més gran d’aquesta droga a Europa: se n’han requisat 3,2 tones, que es calcula que al mercat negre tenen un valor de 61 milions d’euros.

Fa una setmana i un dia l’Arooj i l’Anisa Abbas, dues germanes de Terrassa, van arribar al Pakistan en avió. Van anar a una casa de la família a Gujrat, al Panjab, on també hi havia la mare, els seus germans i el seu oncle patern –i pare dels homes amb qui les havien compromès–. Van sopar tots junts i l’endemà alguns dels familiars les van assassinar perquè volien divorciar-se dels marits. La mare va intentar aturar els crims, però no se’n va sortir: va veure com disparaven davant seu un tret al cap de l’Anisa, de 21 anys, i després van tancar la dona a l’habitació del costat mentre mataven l’Arooj, de 24 anys. Van amenaçar de mort la mare dient-li que també li dispararien a ella, però els veïns, quan van sentir els primers trets, van avisar la policia pakistanesa, que al cap de pocs minuts ja era a la casa.

Rubia Naz és portaveu de l’Associació Pakmir, una entitat de Montcada i Reixac que treballa per la integració de les dones pakistaneses. En una conversa amb l’ARA, Naz assegura que els matrimonis forçats només passen a “un nucli conservador” i que les seves pràctiques culturals “se sobreposen a la religió i a la comunitat”. “També ens indigna a nosaltres”, lamenta Naz, que demana reforçar la prevenció, però també treure l’estigma, perquè “ara no es pensi que totes les noies pakistaneses es casaran de manera forçosa i que qualsevol viatge al Pakistan és un matrimoni forçat”.

L’Abdul explica que la policia es va presentar dues vegades a l'immoble i li va ensenyar la foto de les dues noies. “Esclar que les conec. Me les he creuat un munt de vegades a l'escala”, va contestar. Amb tot, feia dies que no les veia i ni tan sols sentia soroll al pis on vivien, com si no hi hagués ningú. L’Abdul és el veí de l’Arooj i l’Anisa Abbas, les joves de 24 i 21 anys assassinades al Pakistan perquè volien divorciar-se dels cosins amb qui havien estat forçades a casar-se fa un any. Les noies vivien amb els seus pares i els seus tres germans al carrer Historiador Cardús de Terrassa, en un bloc humil de quatre plantes sense ascensor i amb una llarga escala costeruda. A les bústies no apareix el nom de la família i aquest dimarts, si picaves a la porta de la casa, no obria ningú.

Un metge del departament d’Interior, amb les inicials J.P.D., ha rebut denúncies per abusos sexuals de tres mosses d’esquadra que va atendre la tardor del 2019. La primera es va presentar el febrer del 2020 i aleshores Interior, en mans de JxCat, va decidir que l’home pogués continuar fent visites a dones acompanyat d’una infermera. No va ser fins al novembre de l’any passat que el departament, ara capitanejat per ERC, va obrir un expedient disciplinari al metge per prohibir-li que pogués atendre dones fins que no hi hagi una sentència ferma. Des de llavors s’han presentat dues denúncies més: una el febrer d’aquest any i una altra divendres passat, que va motivar la detenció de l’home. Des d’aquest mes Interior l’ha apartat del lloc de feina, deixant-lo també sense sou.

Fa set mesos, Lluís Gros Martí va quedar amb el youtuber Carles Tamayo perquè volia que li fes un documental sobre la seva vida. Gros tenia una sentència des del setembre del 2019 de l’Audiència de Barcelona que el condemnava a 23 anys i vuit mesos de presó per haver abusat sexualment de diversos menors d’edat entre el 2007 i el 2011, quan treballava de gerent d’un cinema del Masnou. Al judici, i durant tot aquest temps de rodatge, el pederasta sempre ha negat els abusos, tot i que l’octubre de l’any passat el Tribunal Suprem va confirmar la sentència, que va passar a ser ferma. Gros i Tamayo havien avançat en la gravació del documental i aquest matí havien acordat que farien l’última escena, que ha acabat amb la detenció del pederasta.

El 24 d’agost, Martín Ezequiel Álvarez Giaccio va matar el seu fill Leo, de 2 anys, a l’Hotel Concòrdia de Barcelona. El va asfixiar i va agafar un taxi per anar a la terminal 1 de l’aeroport del Prat, on va córrer per fora fins que va arribar a una zona embardissada al costat del Llobregat i es va suïcidar. El seu cos el van trobar el 15 de setembre. Després de l’assassinat, la mare d’en Leo va començar una altra lluita per evitar que el nen portés el cognom del pare. Tot i que des del 2013 la llei del Registre Civil estatal permet que les víctimes de violència masclista puguin canviar el cognom dels fills per evitar que tinguin el del pare maltractador, s’obria un buit legal si l’home estava mort.

"Això no és nou", repetien els veïns que s'amuntegaven aquest matí al centre de Santa Coloma de Gramenet per protestar contra l'incendi de matinada en un edifici on han mort tres persones. Ningú se sorprenia que el foc s'hagués produït en aquell bloc, que és conegut per tothom pels conflictes que causa. A la persiana dels baixos i a la paret del carrer encara s'hi poden llegir dues pintades que s'han intentat esborrar: "Okupas k asco dais" i "Hijos de puta". Feia un any i mig que la propietat del número 23 del carrer Sant Joaquim havia ofert un lloguer social als habitants de quatre dels sis pisos que estaven ocupats, i un altre pis estava tapiat, però els problemes de convivència, que l'Ajuntament coneixia, s'arrosseguen des de fa uns set anys, quan van començar les ocupacions.

En una escena de La casa de papel de Netflix, un zepelí deixa caure de l'aire milers de bitllets de 50 euros al centre de Madrid. Quan es va gravar aquesta seqüència, es van utilitzar bitllets falsos que es coneixen amb el nom de Movie Money perquè estan destinats a attrezzo. No tenen la banda hologràfica lateral –la part brillant– dels reals però s'hi assemblen bastant i poden confondre's amb facilitat. "El Banc Central Europeu s'ha arribat a posar en contacte amb els distribuïdors de bitllets Movie Money perquè no en venguin", explica el cap de la unitat central de falsificació de moneda dels Mossos, el sergent Sergi Sànchez. Comprar bitllets falsos no és cap delicte excepte si s'intenten fer servir com a reals, i això va fer l'últim any un grup ubicat entre Chiclana de la Frontera, a Cadis, i Roda de Berà, al Tarragonès.

De lluny sembla una bombolla immensa. S'aguanta per la plataforma de color taronja intens que l'envolta i a dins hi caben tres persones. És un submarí que s'ha batejat amb el nom d'Aurelia i pot arribar als 2.300 metres sota l'aigua amb una tripulació. Per la seva arquitectura, permet una visió directa del fons marí a gran profunditat mai vista fins ara. Des de dijous és al Port Fòrum de Barcelona i no ha sortit de gaire més lluny: el submarí està fet a Catalunya i l'han muntat a la planta de l'empresa Triton Submarines, a Sant Cugat del Vallès. La bombolla que sobresurt n'és l'atractiu i el fet diferencial: quan és sota l'aigua, amb aquesta esfera transparent "és com si estiguessis nedant al fons del mar" perquè la visió és de gairebé 360 graus. Ho descriu així la coordinadora científica de REV Ocean, Eva Ramírez, que serà qui utilitzarà l'aparell.