La vigília de la Conferència de Presidents, Isabel Díaz Ayuso fa créixer el pols del PP contra el govern espanyol. La presidenta madrilenya s'ha rebel·lat no només contra el fet que els presidents autonòmics puguin parlar català, gallec i euskera, sinó que també ha rebutjat frontalment via carta la proposta que el president espanyol, Pedro Sánchez, va fer sobre habitatge: triplicar la inversió a canvi que les comunitats blindin el parc públic de forma permanent. Tensa, així, encara més una conferència que els populars ja van portar al límit quan van amenaçar amb una plantada si el govern espanyol no accedia a ampliar l'ordre del dia de la trobada. A banda d'habitatge, universitats i formació professional –els punts que havia previst el govern espanyol–, els conservadors van exigir incloure-hi qüestions com el finançament autonòmic, la condonació del deute autonòmic, el control de fronteres o l'apagada energètica. La reunió d'aquest divendres, doncs, no serà plàcida.

No hi haurà plantada dels presidents autonòmics del PP a la Conferència de Presidents. El torcebraç entre el partit d'Alberto Núñez Feijóo i el govern espanyol per la cimera que se celebrarà aquest divendres a Barcelona s'ha saldat amb una solució salomònica: l'executiu central ha acceptat incloure en l'ordre del dia tots i cadascun dels punts que havien demanat discutir els barons del PP, i ells, a canvi, es fotografiaran amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la capital catalana tot just dos dies abans de la manifestació que ha convocat el partit contra el seu govern. El peatge que Sánchez haurà de pagar serà haver de discutir amb els barons del PP temes que no entraven dins dels seus plans, com ara el finançament autonòmic, la condonació del deute, les ocupacions, el control de les fronteres o l'apagada massiva. Els populars també han forçat sotmetre a debat la retirada de les reformes de la justícia i del ministeri fiscal amb què acusen el govern espanyol de voler "blindar la seva immunitat" davant els casos de presumpta corrupció que l'esquitxen. L'executiu ha claudicat, per bé que avisa que hi ha temes "que s'han d'abordar en altres òrgans".

El Tribunal Suprem no investigarà l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, per la suposada trama russa del Procés. L'últim intent del jutge Aguirre de derivar al màxim òrgan jurisdiccional espanyol la causa sobre la presumpta ingerència del Kremlin en la política catalana ha descarrilat després que els magistrats hagin arxivat les actuacions que els va enviar l'instructor. La raó? L'Audiència de Barcelona ja va arxivar la causa i va deixar sense efectes les actuacions d'Aguirre des de l'estiu del 2024. Això inclou la remissió de part de la causa al Suprem per part de l'instructor respecte als dos investigats que tenen condició d'aforats, per ser diputats al Parlament: Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases. "Aquesta sala no té jurisdicció per supervisar o controlar la correcció d'aquesta decisió [de l'Audiència de Barcelona] que ha estat adoptada per l'òrgan judicial competent per conèixer de totes les decisions recurribles de l'instructor i que ha adquirit fermesa", apunten els magistrats de la sala penal del Suprem a la resolució, consultada per l'ARA. Per tot plegat, la petició d'Aguirre queda en no res.

El govern espanyol condonarà una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) a diverses comunitats autònomes, un total de 83.200 milions d'euros, 1.741 dels quals, a les Balears, segons ha anunciat aquest dilluns la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero. Aquest dimecres es validarà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i posteriorment s'haurà d'aprovar al Congrés dels Diputats. La decisió, que arriba un any després de pactar-se amb ERC, posa a prova el PP, que no té el mateix posicionament a totes les comunitats on governa.

Des d'aquest dissabte al vespre, Oriol Junqueras torna a presidir Esquerra. Ho fa gairebé mig any després d'apartar-se del càrrec per forçar la convocatòria d'un congrés que l'ha revalidat en el càrrec en una votació ajustada. "La presidència [d'ERC] pot ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de dotze anys, si bé sempre pot acabar el mandat", estableixen els estatuts. Junqueras ja fa tretze anys que va arribar al lideratge d'Esquerra, l'1 d'octubre del 2011. Per què, doncs, pot continuar dirigint el partit? La repressió va fer que el 2019 ERC canviés els seus estatuts per adaptar-los a la situació del seu president, Junqueras, i la seva secretària general, Marta Rovira, que eren a la presó i a l'exili. Va ser llavors quan els militants van avalar que el comptador quedés suspès mentre no poguessin exercir les seves funcions amb normalitat. Si Junqueras continua inhabilitat i vol seguir liderant el partit –i la militància li continua fent confiança–, podria arribar fins al 2040.

Cada vegada hi ha més focus situats sobre Carlos Mazón i la seva gestió de la pitjor DANA del segle al País Valencià. Els seus efectes han estat devastadors i totes les mirades s'han situat en el paper del president de la Generalitat durant les hores clau. Mazón va demanar precaució a la ciutadania al matí des del seu compte de X, però va continuar amb la seva agenda malgrat que els avisos de l'Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer es multiplicaven. Aquell matí, el president va acompanyar la consellera de Turisme, Nuria Montes, a recollir un premi sobre turisme sostenible, va oferir una roda de premsa on va dir que la situació de la DANA a partir de les sis de la tarda ja aniria de baixa i també es va reunir amb sindicats i patronal per parlar dels pressupostos. Ara bé, la incògnita que ni Mazón ni el seu govern no havien resolt fins ara –i fins i tot n'havien donat versions contradictòries– és amb qui va dinar i què va fer fins a les set de la tarda, quan va incorporar-se a la reunió de l'operatiu.

Els efectes de la DANA més severa del segle van arribar el dimarts 29 d'octubre al País Valencià, però els avisos de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) s'havien activat ja una setmana abans. En concret, la primera alerta va ser el dimecres 23 d'octubre, quan l'ens va advertir que la mitja marató prevista a València pel diumenge perillava per l'arribada del temporal. Des de llavors, l'AEMET va actualitzar la situació de forma diària fins que el dilluns 28 activa ja l'avís taronja en algunes comarques de l'interior del País Valencià. La Generalitat Valenciana no pren cap decisió més enllà de demanar prudència a la ciutadania i evitar les zones de rius i rieres.

Íñigo Errejón va dimitir dijous passat després que, tímidament, afloressin a les xarxes i de forma anònima –a través del compte d'Instagram de la periodista Cristina Fallarás– les primeres acusacions d'assetjament sexual. Van ser anònimes, però al cap de poques hores en van sorgir més amb noms i cognoms. Els focus es van posar sobre elles i, fins i tot, se'n va qüestionar la veracitat de la seva versió dels fets. Un patró que ja va viure la regidora del PP de Ponferrada Nevenka Fernández l'any 2001. Més de vint anys després, però, ara s'ha desencadenat un Me Too polític a Espanya –ja s'havia estès en països com França i el Regne Unit– que moltes dones esperen que sigui un punt d'inflexió, perquè aquestes violències deixin de viure's en silenci en l'esfera política –i en qualsevol àmbit–.

El País Valencià tenia activada dimarts l'alerta vermella per pluges intenses i generalitzades, que ja durant la matinada havien estat torrencials en alguns punts del territori. La situació es va anar agreujant al llarg de tot el dia i va obligar a tancar el port de València, a tallar algunes carreteres i també a suspendre les classes en diversos municipis. Ara bé, fins a les vuit del vespre la Generalitat Valenciana no va enviar un primer avís generalitzat a la ciutadania per informar de "manera preventiva" la gent i demanar que s'evités "qualsevol desplaçament en carretera". L'alerta va arribar als mòbils quan la situació ja era molt greu, amb conductors de vehicles atrapats a la carretera.

El xoc social i institucional més important dels últims anys a Catalunya en matèria econòmica va pel camí del desbloqueig. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dilluns a la nit en una entrevista a TV3 que el Govern donarà prioritat a l’ampliació de l’aeroport del Prat.

ERC farà president de la Generalitat Salvador Illa. En una votació extremadament ajustada, el 53,5% de les bases d'Esquerra (3.397 vots) s'han decantat finalment per avalar el pacte amb el PSC. Els contraris s'han quedat amb el 44,8% (2.857 vots), en una consulta en què han participat el 77% dels militants –un 7% més que a la del 2019 per investir Pedro Sánchez–, és a dir, 6.349 persones d'un total de poc més de 8.200 afiliats. Hi ha hagut un 1,7% de vots en blanc (105). La divisió que s'havia instal·lat en el partit en els últims dies s'ha fet palesa en els resultats, i la direcció ha vist com, per un estret marge, la militància ha avalat un pacte que l'executiva va subscriure dilluns després d'una reunió de gairebé deu hores. D'aquesta manera els republicans donaran a Salvador Illa els vots dels seus 20 diputats al Parlament a canvi, principalment, d'implementar un nou model de finançament que s'acosti al concert econòmic.

Carles Puigdemont va tornar a prometre aquest cap de setmana que tornaria a Catalunya si hi havia debat d'investidura, encara que això li comportés la detenció. Les bases d'ERC tenen a les seves mans validar el preacord firmat per ERC i el PSC en una consulta aquest divendres i, per tant, decidir si hi ha finalment investidura. En aquest sentit, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, ha defensat que l'expresident de la Generalitat no torni a Catalunya si no té garanties que no serà detingut. "Quin sentit polític té que el detinguin en aquest moment després de batallar tant des de l'exili? Crec que no s'hauria de deixar detenir. Per què s'ha de deixar detenir?", s'ha preguntat Rovira en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Vull que faci el seu retorn com jo l'he pogut fer, en llibertat", ha afegit, tot i que en el seu cas no ha estat per la llei d'amnistia sinó perquè l'Audiència Nacional va arxivar el cas de Tsunami per un error de procediment. Malgrat tot, la dirigent republicana ha afirmat que respectarà la decisió que prengui Puigdemont i que, si és detingut i empresonat, "treballarà" per posar-lo en llibertat.

Quan ERC va fer públiques les primeres pinzellades de l'acord amb el PSC, tant els socialistes catalans com els espanyols es van mantenir en silenci. No ha sigut fins aquest dimarts al migdia quan el govern espanyol, per boca de la seva portaveu, Pilar Alegría, ha expressat la seva "satisfacció" per l'acord i ha assegurat que és "una victòria de la política, el diàleg, l'acord i la negociació". Més tard ha sigut el PSOE qui explícitament s'ha fet seu l'acord després de reunir la seva executiva. En un comunicat, el partit s'ha compromès a "impulsar-lo i fer-lo efectiu", però també a incorporar el pacte en l'espai de negociació que té obert amb ERC amb un "mecanisme internacional d'acompanyament, verificació i seguiment". Una manera d'intentar esvair els dubtes sobre si els socialistes compliran amb un acord del qual aquest dimarts finalment s'ha conegut la lletra petita i que ja ha provocat les crítiques d'alguns barons socialistes. Emiliano García Page (Castella-la Manxa) el qualifica d'un "greu atemptat contra la igualtat" i Javier Lambán (Aragó) "d'un trencament brutal de la igualtat entre tots els espanyols". El president espanyol, Pedro Sánchez, ha tancat files amb el pacte: ha demanat respectar la "singularitat" de tots els territoris i ha assegurat que l'acord garanteix "la igualtat dels espanyols".

Via lliure de l'executiva d'ERC a investir Salvador Illa a l'espera de les bases. Després d'una reunió maratoniana, de més de nou hores, la direcció del partit ha decidit avalar un preacord amb el PSC que inclou, com a element principal, un "concert econòmic solidari" que, segons els republicans, es tradueix en el fet que Catalunya passi a recaptar el "100% dels impostos" i surti del règim comú. Aquesta era la principal exigència d'Esquerra en aquestes negociacions, a la qual s'oposava el PSOE. ERC no farà pública la lletra petita de l'acord fins a aquest dimarts; mentrestant, el PSC ha mantingut el silenci i no ha volgut ni confirmar ni desmentir el contingut anunciat pels republicans.

Ernest Maragall es dona de baixa d'ERC pel cas dels cartells d'Ernest Maragall. "No puc romandre callat davant de tot això i encara menys que algú confongui silenci amb conformitat o complicitat", ha afirmat en roda de premsa aquesta tarda. L'exregidor a l'Ajuntament de Barcelona ha assegurat que encara "segueixen oberts aspectes significatius pendents d'aclariment definitiu" sobre el cas i que, per tant, ha decidit marxar del partit. Fa pocs mesos que va deixar l'acta de regidor i Maragall no tenia cap responsabilitat al partit. "Qui ho va saber des del primer moment? Fos qui fos, per haver-ho pensat o validat o escapat del seu control, no va donar la cara ni assumir les responsabilitats quan tocava fer-ho", ha afegit l'exregidor a l'Ajuntament de Barcelona, que ha comparegut en roda de premsa sol, només amb l'entorn de la seva confiança i sense cap membre de la direcció d'ERC a la sala; només al principi hi havia el president del consell nacional i del grup d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové. En canvi, el dia que va dimitir Sergi Sabrià arran d'aquest cas, Maragall era a la sala de premsa al costat de dirigents del partit.

Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez tornaran a posar els peus a Catalunya aquest mateix divendres. Ho faran conjuntament després d'un viatge per carretera i que tindrà com a primera parada el municipi de Cantallops (Alt Empordà) –el poble de Ruben Wagensberg–, on celebraran un acte conjunt. El sobreseïment de la causa de Tsunami Democràtic tant de l'Audiència Nacional com del Tribunal Suprem ha aplanat el retorn dels cinc exiliats per aquest cas que s'havien instal·lat a Suïssa. La majoria d'ells no portaven ni un any al país helvètic, però la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en feia sis que vivia a Ginebra. Al migdia, Òmnium també ha organitzat un acte de rebuda a tots els exiliats a Barcelona.

La malversació i el terrorisme vinculats al Procés podrien acabar a Europa. L'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es plantegen portar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pels casos dels CDR investigats per terrorisme i el que afecta a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació pels preparatius del referèndum de l'1-O (Garriga només pel de desobediència) i el jutge considera que se'ls podria aplicar la llei d'amnistia, però prefereix abans preguntar a tribunals superiors el seu encaix legal. D'aquesta manera, el magistrat ha demanat a les parts que es pronunciïn sobre si cal presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Jesús María Barrientos es desmarca, així, del moviment que va fer el jutge Manuel Marchena en la causa de l'1-O al Tribunal Suprem, quan va descartar l'amnistia per als condemnats per malversació, entre els quals l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Esquerra va decidir a l'executiva de dilluns al matí que, finalment, es decantava per una mesa independentista amb la presidència de Junts. El partit descartava així l'oferta dels socialistes per presidir la mesa del Parlament. Ara bé, a l'independentisme li tornava a pesar sobre les espatlles el fantasma del moviment del PP i els comuns a Barcelona per donar suport a Jaume Collboni a última hora i neutralitzar un govern sobiranista a la capital. Fins al punt que en el cas de la mesa del Parlament l'independentisme va jugar a la confusió fins al final per intentar despistar el rival.

El Parlament tindrà, finalment, una mesa amb majoria independentista presidida per Josep Rull. Després de dies de negociacions, Junts, Esquerra i la CUP han arribat a un acord perquè sigui l'exconseller i ex pres polític qui passi a presidir la cambra catalana i l'independentisme domini l'òrgan que dirigeix el Parlament. Rull ha estat elegit, així, per 59 vots de Junts, ERC i la CUP en segona volta. En la primera votació, els republicans i també els cupaires han votat en blanc i, de fet, ha guanyat el nom que han votat els socialistes, Sílvia Paneque (42 vots del PSC). La vicepresidència primera serà per als republicans, que ocuparà Raquel Sans, mentre que la segona és per al PSC, en concret per a David Pérez. Pel que fa a les quatre secretaries, la primera serà per a la diputada de Junts Glòria Freixa, la segona per al diputat d'ERC Juli Fernàndez, mentre que la tercera i la quarta seran per a les diputades del PSC Rosa Maria Ibarra i Judith Alcalá.

ERC no té president. La interinitat al partit ha començat aquest dilluns un cop Oriol Junqueras ha formalitzat la seva dimissió. Tal com va anunciar fa unes setmanes, ho ha fet l'endemà de les eleccions europees, i ha deixat el partit en mans del sector que encapçala la seva fins ara número 2, Marta Rovira, que li va ensenyar la porta de sortida a la recerca de nous lideratges. La dimissió, això sí, serà provisional, perquè el dirigent republicà té la intenció de tornar-se a postular per continuar liderant el partit en el congrés del 30 de novembre. A partir d'ara, el militant de base Oriol Junqueras buscarà l'aval de la militància a través de les visites al territori que ja feia quan era president, però ho haurà de fer sense la infraestructura del partit. "Avui he formalitzat la meva dimissió, tot ha anat tal com estava previst. Tinc moltes ganes d'ajudar", ha afirmat a l'acabar la reunió de l'executiva del partit.